- La consellera Olga Pané ha destacat que ‘la cooperació i la complicitat entre les persones va ser una de les coses més positives que ens va deixar la pandèmia’
El Departament de Salut ha commemorat avui els cinc anys de la pandèmia de la COVID-19 amb un acte institucional a l’Auditori del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona. L’acte, presidit per la consellera de Salut, Olga Pané i Mena, ha comptat amb la participació en una taula de debat d’Alba Vergés i Bosch, exconsellera de Salut de 2018 a 2021; Josep Maria Argimon i Pallàs, exsecretari de Salut Pública i exconseller de Salut de 2021 a 2022; Robert Güerri-Fernández, cap del Servei de Medicina Interna de l’Hospital del Mar de Barcelona; Adrià Comella Carnicé, exdirector del Servei Català de la Salut (CatSalut); Núria Marín Martínez, expresidenta de la Diputació de Barcelona, i Jaume Estany Ricart, exgerent del Consorci Sanitari de Barcelona.
En la intervenció de cloenda, la consellera Pané ha recordat les seves vivències com a gerent del Parc de Salut Mar durant la pandèmia i ha agraït a tots els professionals el compromís sense límit i a tota la societat la seva cooperació inestimable. “Durant la pandèmia -ha dit- va haver-hi dos grans protagonistes: en primer lloc, les persones i la comunitat. La implicació i la proactivitat de la ciutadania va quedar palesa durant la pandèmia, que és condició necessària i que ha de formar part de la resposta".
La consellera ha afegit que "en segon lloc, els altres grans protagonistes van ser els i les professionals. La pandèmia va demostrar l’efectivitat del treball en equips multidisciplinaris, la importància de les cures d’infermeria i el desenvolupament de totes les competències professionals. Durant la primera onada de la COVID, un de cada cinc infectats era treballador sanitari".
Olga Pané ha destacat, finalment, que "personalment, vaig aprendre un munt de coses de la pandèmia: la cooperació i la complicitat entre les persones va ser una de les més positives" i ha afegit aspectes que van funcionar molt bé: "La cooperació, col·laboració i confiança entre tots; el paper fonamental de les institucions, l’experiència de l’hospitalització domiciliària, les experiències de farmàcia MHDA, i el treball conjunt de serveis socials i salut".
En la taula de debat prèvia, l’exconsellera Alba Vergés ha exposat que “la part científica de la pandèmia no ens preocupava tant perquè teníem grans professionals que hi treballaven, ens preocupava més la implicació de la societat, la resposta de la gent a una situació molt difícil”. L’exconseller Josep Maria Argimon, per la seva banda, ha posat de manifest que “el confinament per l’estat d’alarma va ser una decisió molt complicada, però cal destacar que la gent ho va seguir perquè tothom veia que passava alguna cosa molt gruixuda”.
Adaptació del sistema
La necessitat de donar resposta a la pandèmia va impulsar projectes de modernització i va fer aflorar la capacitat adaptativa i innovadora del sistema sanitari. Es van crear nous espais, diferenciant activitat COVID i no COVID; es van sectoritzar àrees als Centres d’Atenció Primària (CAP), adaptar espais municipals i instal·lar mòduls temporals per proves i consultes. Als hospitals, es van reorganitzar espais interiors, reconvertir zones no sanitàries, habilitar pavellons i hotels, i es van construir cinc nous hospitals polivalents a Bellvitge, Vall d’Hebron, Germans Trias i Pujol, Arnau de Vilanova i Joan XXIII, la qual cosa va permetre ampliar la capacitat hospitalària fins a 20.000 llits convencionals i 2.000 llits de crítics.
Salut també va ampliar les reserves estratègiques i es va optimitzar la compra centralitzada. Paral·lelament, es va avançar en la digitalització del sistema sanitari i es van incorporar nous serveis a La Meva Salut.
També es va incrementar el nombre de professionals sanitaris. En els últims 4 anys hi ha hagut un augment de més de 25.000 professionals (23,4% més), arribant a uns 140.000, si bé cal seguir revertint el dèficit per afrontar el creixement, la longevitat i envelliment de la població.
En l’àmbit de la salut pública, cal destacar el Sistema d'Informació per a la Vigilància d'Infeccions a Catalunya (SIVIC), que va néixer com a resposta a la pandèmia. Avui aquest instrument s’ha consolidat com una eina indispensable en l’estratègia de vigilància epidemiològica sistemàtica i en temps real, millorant la capacitat d'anticipació i resposta davant de possibles emergències de salut pública.
El SEM durant la COVID-19
En tant que organització preparada per fer front a les emergències les 24 hores del dia, el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) va assumir la primera resposta del conjunt del sistema sanitari, fent les PCR a domicili, i donant temps a l’Atenció Primària i a la resta del sistema, per reorganitzar-se i enfortir-se per fer front a una contingència mai viscuda abans.
A nivell clínic, va posar en marxa unitats especialitzades per a l’atenció i trasllat dels pacients crítics cap a la xarxa hospitalària i va bolcar-se en l’atenció no presencial dels pacients a través del 061 Salut Respon. Es va haver de realitzar una gran inversió tecnològica, incorporant nous espais i nous professionals, per poder fer front als milers de trucades, fins a 60.000 al dia, amb l’objectiu de realitzar la primera atenció telefònica, el seguiment dels pacients amb COVID, l’assessorament i acompanyament al personal de les residències i l’atenció a la salut emocional de la ciutadania, mitjançant un nou equip de psicòlegs i la gestió de l’app GestioEmocional.cat.
A nivell logístic, el SEM va ser una baula fonamental del sistema. Mitjançant les unitats de transport sanitari no urgent, es va encarregar de la recollida diària de les mostres de PCR a tot Catalunya i de portar-les a analitzar. El SEM també va ser responsable de la col·locació i gestió de grans àrees sanitàries mòbils a les portes dels centres sanitaris, on es feia l’atenció prehospitalària i el triatge als primers pacients infectats amb COVID-19. El cas més emblemàtic va ser el de la Conca d’Òdena.
Al mateix temps, va posar en marxa un gran magatzem logístic per tal de fer front a les demandes del Sistema de Salut, agrupant i distribuint tots els materials necessaris, des de respiradors fins a llits, tant procedents del sistema públic com de donacions privades.
A nivell estratègic, el SEM va ser un actor clau que, de manera coordinada amb el Departament de Salut i les Regions Sanitàries, va participar en els plans de contingència del territori i en la planificació i gestió dels fluxos de pacients.
5 anys de la COVID-19
La pandèmia de COVID-19 va tenir un impacte significatiu a Catalunya, amb 21.239 morts fins al 14 de juny de 2023. A nivell estatal, es van registrar 13.914.811 casos, dels quals 2.693.544 van ser a Catalunya, segons les dades oficials fins al 28 de juny de 2023.
El primer cas de COVID-19 de Catalunya es va diagnosticar el 25 de febrer de 2020 a l’Hospital Clínic de Barcelona i després els casos van tenir un creixement exponencial: en un mes es va passar d’un cas a 30.000 i en l’última setmana de març, 417 morts en un sol dia.
La campanya de vacunació contra la COVID-19 a Catalunya va ser clau per contenir la propagació del virus i reduir les complicacions greus, especialment en poblacions vulnerables. Iniciada el 27 de desembre de 2020 a la Residència Feixa Llarga de l'Hospitalet de Llobregat, la vacunació va marcar un punt d'inflexió després que la pandèmia hagués causat 15.909 morts a Catalunya durant el 2020.
L'estratègia de vacunació va assolir un èxit notable, amb iniciatives innovadores com el punt de vacunació massiva a Fira Barcelona, inaugurat l’abril de 2021, que podia administrar fins a 120.000 vacunes setmanals. L'èxit de l'estratègia catalana va ser reconegut per l'OMS-Europa, destacant el seu enfocament innovador i inclusiu.
Des del primer moment de la pandèmia, per al Departament de Salut va ser prioritari disposar de dades per monitorar l’evolució de la COVID-19 com a eina indispensable per a la presa de decisions i per a l’avaluació de l’efectivitat de les intervencions. El Registre de defuncions per COVID-19 a Catalunya hi va contribuir posant a disposició tant dels gestors i planificadors de l’Administració com de tota la ciutadania les dades obertes.
6
Imatges
