- Aquesta primera trobada té com a objectiu assentar les bases del futur Pacte Nacional contra els Discursos d’Odi.
- La conclusió de l’informe encarregat a la UAB conclou que un 33% de la població manifesta haver patit alguna situació discriminatòria.
Avui s’ha celebrat la I Jornada Directiva contra els Discursos d’Odi organitzada per la Direcció General per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans pertanyent al Departament d’Igualtat i Feminisme. Davant l’auge dels discursos d’odi i l’increment de moviments extremistes i ideologies radicals, que han esdevingut una de les amenaces més greus per a la convivència i la cohesió social a tot el món i també a Catalunya, avui s’han reunit tots els departaments de la Generalitat per tal d’unir esforços que permetin elaborar i redactar conjuntament el Pacte Nacional contra els Discursos d’Odi.
La implicació de tots els àmbits de l’Administració pública, a més dels ens locals i la societat civil, és fonamental per garantir una resposta efectiva, coherent i sostenible. Per mitjà d’aquest pacte, es vol promoure una societat més inclusiva, justa i respectuosa amb la diversitat, així com posar al centre els drets humans i la protecció de les persones més vulnerables davant dels discursos d’odi.
“Per ser el govern de tothom no s’ha de deixar cap persona enrere, i per tant hem d’incorporar la mirada de la no-discriminació com un dels pilars fonamentals de la nostra acció pública”, ha compartit la consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor Cantador, en la seva intervenció durant la jornada. “Tenim una responsabilitat política en combatre els discursos d’odi, una responsabilitat ètica, que és defensar la democràcia. Ens juguem la qualitat de la nostra democràcia”.
L’informe sobre els discursos d’odi que el Departament d’Igualtat i Feminisme va encarregar a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) conclou que un 33% de la població manifesta haver patit alguna situació discriminatòria. En aquesta línia, la consellera Menor ha recordat que l’increment de la ultradreta està penetrant de forma “molt perillosa” en el sentiment comunitari i de societat. “Això no és casual, es tracta d’una estratègia pensada i finançada. Per això nosaltres també ens hem d’organitzar, per donar una resposta coordinada. I això és el que estem fent avui a aquesta taula”, ha apuntat.
Accions del Departament en matèria de drets humans
La secretària d'Igualtats del Departament d'Igualtat i Feminisme, Gina Pol Borràs, i la directora general per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans, Noa Monràs González, han presentat durant la jornada les línies d’actuació de la seva direcció general.
Els drets humans són una de les prioritats clau d’aquest Govern, tal com s’especifica en l’objectiu 5.5 del Pla de Govern d’aquesta XV Legislatura: “Fer front als discursos d'odi, LGBTI-fòbia i xenofòbia enfortint la cultura democràtica, promocionant els drets humans i endegant una política integral de memòria democràtica”.
En el marc del Pla Departamental d’Igualtat i Feminisme hi ha 7 objectius marcats, en els quals s'han definit 59 mesures que incorporen una mirada transversal i que requereixen la implicació i l’acció coordinada dels diferents departaments. Entre els objectius, destaquen “promoure que tota la ciutadania pugui viure en llibertat i desenvolupar-se sense discriminacions i lliure de racisme” i “promoure els drets humans i articular una estratègia contra els discursos d’odi”.
Gina Pol ha afirmat durant la seva intervenció que “des d’aquest Govern tenim clar que Catalunya ha de ser un espai lliure de tota discriminació i de tot racisme i el discurs d’odi no pot tenir cabuda a la nostra societat perquè atempta contra la dignitat de les persones i contra els valors de la tolerància i la igualtat”.
Cap a una resposta coordinada i efectiva
La jornada ha estat un punt d’inflexió per avançar cap a una resposta institucional davant d’aquesta amenaça creixent, amb la representació de tots els departaments de la Generalitat en una mostra clara de compromís transversal. La implicació del món local, a través de la seva proximitat, també ha de ser clau, així com la participació activa de la societat civil organitzada a través del Consell Assessor de Drets Humans. “Des del Departament d’Igualtat i Feminisme volem interpel·lar el conjunt de la societat per refer consensos”, ha afirmat la consellera Menor.
Un altre dels reptes clau dels pròxims mesos és la necessitat d’actualitzar la Llei 19/2020 per garantir una resposta sancionadora que no sigui només simbòlica o mediàtica, sinó realment efectiva. En aquest sentit, la consellera ha destacat la voluntat de liderar aquesta reforma, incorporant l’expertesa de figures com Miguel Ángel Aguilar García, fiscal de sala coordinador de la Unitat de Delictes d’Odi i Discriminació de la Fiscalia General de l’Estat, i Marta Gloria López Catalá, fiscal delegada a Barcelona. Amb la seva aportació, es vol reforçar la capacitat de resposta institucional i garantir que el marc normatiu actual evolucioni per estar a l’altura dels nous reptes democràtics.
Durant la jornada, la secretària general del Departament d’Igualtat i Feminisme, Sònia Guerra, ha considerat que “cal prendre consciència col·lectiva, construir coneixement compartit, bastir una estratègia conjunta i, sobretot, generar un compromís polític de tots i totes”.
L’elevada infradenúncia i l’hostilitat digital
Segons l'Informe sobre els discursos d'odi (UAB), elaborat per les investigadores Maria Barcons Campmajó i Noelia Igareda González, un dels grans reptes en la lluita contra els discursos d’odi és la manca de dades oficials i l’elevada infradenúncia, que segons l’Agència dels Drets Fonamentals de la Unió Europea pot arribar fins al 80%. Aquesta realitat dificulta la resposta institucional i fa imprescindible reforçar eines com l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-Discriminació (OITND), que juga un paper clau també en la recollida de dades, i que aporta informació valuosa per entendre l’abast del fenomen.
De la mateixa manera, Barcons també ha posat de manifest que "el context digital ha esdevingut un escenari especialment hostil", on el discurs d’odi es propaga amb més rapidesa, intensitat i persistència. L’anonimat, la desinhibició i la viralitat dels continguts agreugen l’impacte emocional sobre les víctimes, i dificulten la intervenció legal. Tal com ha apuntat la consellera Menor, aquestes són “dades que ens interpel·len directament: ens conviden no només a reflexionar, sinó a actuar amb determinació”.
