La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha urgit a materialitzar la transició energètica i desplegar energies renovables “per combinar la sobirania i la seguretat energètica i la reindustrialització; per reduir la dependència de combustibles fòssils i per limitar les conseqüències del canvi climàtic”. En la jornada “Transició energètica en evolució: balanç i perspectives de futur”, organitzada per l’Institut Català d’Energia (ICAEN), Paneque ha reivindicat aquest canvi de model energètic com una oportunitat per a Catalunya per generar valor i innovació. “No podem renunciar al gran canvi que suposaran les energies renovables per a Catalunya”, ha resumit.

Paneque també ha posat sobre la taula la dimensió territorial que té el desplegament d’energies renovables, que poden alterar la zona on s’ubiquen.

“Quan un projecte s’explica bé i amb transparència, acaba comptant amb un suport ampli”, ha explicat Paneque. La consellera ha instat a minimitzar l’impacte que tenen les renovables sobre el territori mitjançant la gestió i l’empatia. “L’experiència ens descriu que el rebuig inicial es dissipa quan els projectes es fan bé i pensant en la comunitat, en el benefici comú”, ha reflexionat.

Finalment, la consellera ha recordat que el Govern té com a objectiu “desplegar més de 10.300 MW nous entre 2024 i 2030, especialment en l’àmbit de l’energia eòlica i solar fotovoltaica”. Paneque ha recordat que, per assolir-ho, el Govern ha impulsat un nou decret llei per simplificar la tramitació dels projectes i facilitar-ne l’encaix social, està ultimant el Pla Territorial sectorial per a la implantació d’energies renovables a Catalunya (PLATER), ha consolidat l’Energètica com a agent públic en l’àmbit de les renovables, i també ha aprovat el pressupostos de carboni, entre altres mesures.

Balanç energètic de l’any 2023

Durant la jornada s’ha presentat el Balanç energètic anual de Catalunya corresponent a l’any 2023, elaborat per l’ICAEN. El document recull que el consum d’energia final es va reduir a Catalunya un 1,5% l’any 2023 en relació amb l’any anterior, i la participació de les energies renovables en la matriu energètica va créixer fins a assolir el seu màxim històric, un 11,7% del total.

El descens en el consum d’energia final mostra que Catalunya ha desvinculat el consum d’energia del creixement econòmic. Així, en el període 2019-2023 el consum d’energia final ha caigut un 5,6%, mentre que en el mateix període el PIB ha augmentat un 3,0% a preus constants i la població ha crescut un 3,6%. Aquest increment de l’eficiència es visualitza en la intensitat energètica -la quantitat d’energia necessària per generar una unitat de PIB-, que va caure un 4% l’any 2023 i acumula un descens del 8,3% des de l’any 2019.

Per sectors, el transport va ser el responsable del 39,2% del consum final d’energia, mentre que la indústria ho va ser del 31,5%. L’àmbit domèstic va suposar un 14,1 del total de la demanda final, el sector serveis va representar el 13,8 i el sector primari, l’1,5%. En aquest context, el nivell d’electrificació del consum d’energia s’ha mantingut en el 25% del total.

Pel que fa a les energies renovables, la seva contribució en el conjunt del sistema energètic català va augmentar en un 12,1% l’any 2023, assolint el seu màxim en la sèrie històrica amb un 11,7% del total. El pes dels combustibles fòssils en la matriu d’energia primària s’ha reduït fins el 63,0%, constituint el mínim de la sèrie històrica, sense tenir en compte l’any 2020 (afectat per la pandèmia).

Una jornada per accelerar el canvi de model energètic

La jornada també ha comptat amb diferents espais per abordar com accelerar la transició energètica viu Catalunya. Per una banda, la investigadora del CIEMAT Cristina Madrid ha pronunciat la conferència “Repensant l’escenari energètic: modelitzacions que transformen”, en la que recordat que el diferents models científics indiquen que “la transició energètica té un balanç positiu, ja que els impactes que genera es compensen amb escreix”.

De l’altra banda, s’han celebrat tres taules rodones. En un primera, que duia per títol “Infraestructura energètica i territori, l’espina dorsal de la transició”, s’ha abordat la necessitat de dotar adequadament el país de les infraestructures necessàries per a poder descarbonitzar-se, sempre buscant l’acord i el consens amb el territori. La segona, titulada “La visió dels clústers a la nova era de la transició energètica”, s’ha centrat en el sector energètic com agent d’innovació i de creació de valor. Finalment, l’última taula rodona, “Joventut i transició energètica: visions de futur”, ha posat en valor el compromís de la gent jove del país amb el canvi de model energètic, i ha reivindicat la creació d’espais on hi puguin prendre part.