El Govern ha aprovat aquest matí el Projecte de llei de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012, que el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha lliurat després a la presidenta del Parlament. Els comptes de l’any que ve culminen la segona fase del pla d’ajust per reequilibrar les finances de la Generalitat i assolir l’objectiu de dèficit de l’1,3% el 2012. Es farà a través d’un increment dels ingressos i una menor reducció de la despesa no financera i no finalista. El context econòmic i la situació de les finances catalanes requereixen un esforç d’austeritat de la Generalitat i de corresponsabilitat de la resta d’agents polítics i socials. Durant el 2011 l’ajust s’ha fet, únicament, per la via de la despesa però seguir així podia afectar el nucli dels serveis essencials de l’Estat del benestar. Per això, els Pressupostos del 2012 reparteixen l’esforç de l’ajust entre els ingressos i les despeses a través d’augments fiscals, taxes que permetin mantenir la qualitat dels serveis públics, venda de patrimoni i d’actius empresarials i modificacions laborals i salarials dels treballadors públics.

 

Els pressupostos del 2012 preveuen el compliment per part de l’Administració de la Generalitat de Catalunya de l’objectiu de dèficit de l’1,3% del Producte Interior Brut (PIB). En uns temps on la credibilitat i el compromís són clau per aconseguir finançament i estabilitzar les finances públiques, el govern català compleix amb el que diu i, en un període de dos anys i gràcies a un gran esforç de contenció, haurà reduït més de 5.500 milions de dèficit.

 

El pressupost consolidat de la Generalitat per a aquest 2012 és de 29.727 milions d’euros i la disminució de les despeses no financeres i no finalistes en termes SEC respecte els comptes del 2011 és d’un 0,7%.

 

Aquest esforç de contenció de la despesa i del dèficit comporta una menor necessitat d’endeutament públic. El deute viu de la Generalitat representarà a finals del 2012 un 19,8% del PIB català. La voluntat del govern és limitar-ne el creixement i també el de tot el sector públic. Així, si entre el 2009 i el 2010 aquest percentatge va créixer 4,3 punts, entre el 2011 i el 2012 ja només augmentarà 0,8 punts.

 

 

 

Els pressupostos del 2012 continuen amb el compromís d’austeritat, recollit en els comptes d’aquest any 2011, per garantir l’equilibri fiscal i la sostenibilitat de les finances públiques catalanes i reforçar la credibilitat davant de les principals institucions i els mercats. Es tracta d’un compromís que també recull la Llei d’estabilitat pressupostària que el setembre va aprovar el govern i que limita el dèficit estructural dels comptes públics en el 0,14% del PIB català per al 2018.

 

El Govern està compromès amb els objectius del Pacte d’Estabilitat i Creixement de la Unió Europea i aplica un control sever de les despeses. Aquests Pressupostos fixen una reducció de les no financeres i no finalistes del 0,7% que equival a 170,7 milions d’euros. Els comptes del 2011 recollien un ajust del 10% (2.680 M€) de les despeses liquidades l’any 2010. La disminució dels dos últims exercicis no ha afectat linealment a tots els departaments i les variacions s’han d’analitzar a través del conjunt d’aquests dos anys.

 

 

El govern de la Generalitat està compromès amb l’Estat del benestar i amb la qualitat dels seus serveis i per això l’ajust d’aquests pressupostos no només afecta les despeses. Així i amb l’objectiu de protegir i no posar en risc la qualitat dels serveis, els pressupostos del 2012 mantenen la prioritat de la despesa social i el seu pes en el conjunt dels comptes se situa en el 69,3%. Aquest percentatge reflecteix la despesa no financera i no finalista en termes SEC destinada a Salut, Ensenyament i Benestar del conjunt de tots els departaments. Aquesta xifra destinada a mantenir el nucli dels serveis de l’Estat del benestar arriba fins al 75% si no tenim en compte la despesa destinada al departament de Territori i Sostenibilitat que creix un 14% respecte a l’any 2011, per poder fer front als pagaments d’inversions efectuades amb mètodes de finançament diferit.

 

 

Segons les previsions del Departament d’Economia i Coneixement, la partida dels interessos del deute ascendeix a 1.994,3 milions d’euros i es converteix en la tercera secció pressupostària en volum, després de la de Salut i Ensenyament. Des de l’any 2010, aquesta partida ha crescut en més de 1.000 milions d’euros.

 

L’altre compromís que obliga el govern de la Generalitat a contenir la despesa són els pagaments per inversions efectuades amb mètodes de finançament diferit. El Govern, que no ha fet cap inversió nova finançada amb aquest sistema, està intentant aplanar el màxim possible aquests compromisos. Tot i això, els pagaments diferits que es preveu que s’hagin d’abonar el 2012 són 1.020,6 milions d’euros, 542 milions més respecte als que s’han hagut de pagar l’any 2011.  

 

 

La situació econòmica obliga els treballadors públics a compartir l’esforç d’ajust a través de la via salarial i de les condicions laborals.Els alts càrrecs de la Generalitat i del sector públic no ingressaran una paga extra de la seva nòmina i se suspendrà el complement de productivitat, el 50% del Fons d’Acció Social que encara rebien i els ajuts-menjador a la resta de treballadors públics, entre d’altres mesures.L’aplicació d’aquestes propostes comportarà un estalvi de 625 milions d’euros que permetrà garantir la qualitat dels serveis públics.

 

 

L’accés al crèdit i la protecció de les polítiques de recerca, desenvolupament i innovació són claus per sortir del context econòmic actual. Conscient d’això, el govern de la Generalitat vol donar ple suport al sector empresarial a través de programes d’accés al finançament, millorant els programes de formació professional i especialment els programes d’innovació. Els pressupostos del 2012 preveuen continuar amb els programes de l’Institut Català de Finances aprovats durant el 2011 i iniciats a finals d’any per facilitar l’accés al crèdit i la internacionalització a les pimes i autònoms.

 

D’altra banda, la reducció del dèficit de la Generalitat de Catalunya disminueix la necessitat d’endeutament públic afavorint així que el sector privat tingui una major disponibilitat de crèdit

 

 

 

El Govern s’ha compromès a reequilibrar les finances públiques catalanes en un termini de dos anys a través d’una política d’austeritat que requereix el sacrifici i l’esforç del govern català però també de l’executiu espanyol, els treballadors públics i la resta dels ciutadans. El govern central s’ha de fer corresponsable de la situació i complir amb els compromisos adquirits pel que fa als ingressos de la Generalitat i que permetran complir amb l’objectiu de dèficit de l’1,3%.

 

En l’àmbit fiscal es mantindrà el tipus impositiu dels trams més elevats de l’IRPF, es tornarà a aplicar l’impost de patrimoni, s’augmentarà l’impost sobre la venda minorista d’hidrocarburs i es crearà un nou impost sobre estades en allotjaments turístics. Els Pressupostos del 2012 també inclouen la corresponsabilització dels usuaris dels serveis públics per garantir-ne un bon funcionament. En aquest sentit, a través de la llei de mesures fiscals i financeres, incrementen el cànon de l’aigua, excloent-ne les persones més vulnerables, augmenten algunes taxes i preus públics i creen un tiquet moderador per les receptes farmacèutiques que té un efecte sobretot dissuasori amb poc impacte recaptatori.

 

Amb l’objectiu de reduir el dèficit, el govern de la Generalitat preveu continuar aplicant una política activa de venda i concessió de patrimoni públic i actius empresarials durant el 2012. El 2011 ja s’ha iniciat el procés i els pressupostos del 2012 preveuen intensificar-lo i ingressar 888 milions d’euros. La Generalitat ha acumulat actius durant els últims anys que es poden posar a la venda, i també la seva gestió.

 

La credibilitat és un dels principis que mouen l’acció del govern de la Generalitat. El pressupost del 2011 va preveure que es recaptarien 2.288 milions d’euros en concepte d’impostos propis i, segons una estimació de la liquidació d’aquest any, no es preveuen desviacions significatives. En la línia d’una anàlisi realista del context econòmic, els pressupostos del 2012 fan una previsió prudent dels ingressos propis que es recaptaran l’any que ve: 2.191 milions d’euros.

 

Pel que fa a les bestretes del model de finançament, aquestes corresponen a les previsions enviades pel govern espanyol el juliol passat. Degut a les incerteses sobre l’eventual revisió de les bestretes o sobre el possible alentiment de l’economia s’ha incrementat la dotació del Fons de Contingència. 

 

En conjunt es preveu un increment dels ingressos no financers del 9,1%.

 

 

 

L’economia catalana creixerà fins al 0,8% segons les previsions del departament d’Economia i Coneixement incloses en els Pressupostos del 2012. Es tracta d’un lleuger augment respecte al creixement mitjà del 2011 que acabarà sent del 0,7%.

 

La demanda interna repuntarà i passarà de les xifres negatives, -1,3%, a una lleugera aportació positiva de 0,1% a l’economia catalana. La demanda externa manté el signe positiu i es preveu que aporti un 0,7% al PIB català.

 

Les previsions dels Pressupostos també inclouen una millora de la taxa d’atur que tot i ser dèbil, passa del 18,6% al 18,5%, incidirà en els ingressos familiars i millorarà la capacitat de consum.  

La Llei de mesures fiscals i financeres del 2012 introdueix un impost que gravarà l’estada de les persones físiques en els establiments turístics de Catalunya (hotels, apartaments, càmpings, cases rurals, creuers, etc). El tribut és unipersonal i fixa tres gravàmens en funció de les característiques de l’establiment: 3 euros per a hotels de cinc estrelles i creuers, 2 per a hotels de 4 estrelles i 1 euro per a la resta d’allotjaments. La quota que haurà de pagar cada persona resultarà de multiplicar aquest gravamen pel nombre de pernoctacions, amb un màxim de 10 nits.

 

L’impacte recaptatori de la taxa turística s’estima en 100 milions d’euros, que es destinaran a dotar un fons per a la promoció del sector turístic català. D’acord amb la llei, estaran exempts del pagament de l’impost els menors de 12 anys i les persones que gaudeixin d’estades subvencionades per programes socials d’alguna administració pública de la Unió Europea.

 

 

En el capítol de mesures fiscals, la llei també recull la creació d’un “tiquet moderador” que gravarà els actes preparatoris, accessoris i de millora de la informació que permeten l’expedició dels medicaments i els productes sanitaris. Com a conseqüència d’això, els titulars de la tarja sanitària hauran de pagar un euro per cada medicament prescrit. Es tracta d’una mesura amb impacte recaptatori (la previsió inicial és de 102 milions d’euros) i que permetrà posar barreres al sobreús i abús en l’àmbit de la prescripció farmacèutica.

 

La llei recull mesures que afecten específicament els treballadors de la Funció Pública, i que situen el conjunt de drets laborals en el nivell de la legislació estatal vigent. Entre aquestes mesures destaquen la reducció de les hores de crèdit sindical dels treballadors alliberats i la penalització de les faltes laborals injustificades, és a dir, que els treballadors que no compleixin el seu horari laboral veuran ajustat el seu sou de manera proporcional. El text també redueix fins a sis els dies que els treballadors poden dedicar a assumptes personals, i suspèn els dies addicionals de vacances associats als anys de serveis prestats.

 

 

El Govern de la Generalitat alleugerirà la pressió fiscal sobre els tràmits de la dació en pagament quan aquesta vagi associada a un contracte de lloguer amb opció de compra, mitjançant bonificacions del 100% en l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ITP/AJD). La llei de mesures preveu bonificacions en tres fases diferents del procés:

-       Dació en pagament: es bonificarà el 100% de la quota per transmissió de l’habitatge (ITP) a l’entitat creditora, sempre que l’antic propietari signi un contracte de lloguer per un període no inferior a 10 anys. L’import màxim bonificat serà equivalent a l’aplicació del tipus imposable sobre els primers 100.000 euros del preu de la vivenda.

 

-       Lloguer de l’habitatge: es bonifica el 100% de la quota per arrendament (AJD) entre l’entitat creditora i el propietari.

 

-       Readquisició de la vivenda: si l’antic propietari decideix recomprar al banc el seu habitatge, la Generalitat també bonificarà el 100% de la quota tributària de l’ITP que grava aquest tràmit.

 

La llei de mesures també preveu una bonificació del 100% de la quota de l’ATP quan el propietari i l’entitat creditora acordin alguna modificació en les condicions de la hipoteca sobre l’habitatge habitual, com ara canvis en el tipus d’interès o ampliacions dels terminis d’amortització.

 

La llei inclou un conjunt de mesures fiscals que complementen i instrumentalitzen la política econòmica marcada per la Llei de Pressupostos:

 

·         Augment del tipus del tram autonòmic de l’Impost sobre Vendes Minoristes de  Determinats Hidrocarburs, que passa de 0,024 cèntims per litre a 0,048. La recaptació derivada d’aquest l’increment, estimada en 130 milions d'euros, servirà per finançar despeses sanitàries i d’infraestructures

 

·         Manteniment de l'Impost sobre el Patrimoni que el Govern espanyol va reintroduir al setembre del 2011 amb caràcter temporal. El govern català eleva el mínim exempt fins a 700.000 euros per equiparar-lo a la normativa estatal. L’impacte recaptatori estimat d’aquesta mesura és de 240,4 milions d’euros

 

·         S’eleva el tipus de l’Impost sobre Actes Jurídics Documentats de l’1,2% a l'1,5% en tots els supòsits generals, i de l’1,5% a l’1,8% en aquells documents en què s'hagi renunciat a l'exempció en l'IVA. La recaptació prevista és de 72,5 M

 

·         Increment del cànon de l’aigua per a l’ús domèstic, mitjançant l'addició d’un nou tram per als consums superiors a 18 metres cúbics/mes. La finalitat d’aquest nou tram és gravar els grans consums per incentivar l’estalvi, amb una recaptació prevista de 42 milions d’euros que s'incorporaran a la partida d'ingressos de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). La pujada del cànon es complementa amb mesures de suport a les persones més vulnerables, com ara l’extensió indefinida de la tarifa social, inicialment creada només per al 2011.

 

·         Introducció de noves taxes i modificació de preus públics per garantir la sostenibilitat de determinats serveis dispensats pels departaments, amb un impacte recaptatori aproximat de 4 milions d’euros