El Govern ha aprovat avui una modificació de la Llei del Codi de Consum per incrementar la informació i les garanties de les persones que contractin crèdits, préstecs hipotecaris o altres productes financers. “Veiem ara moltes situacions que acaben comportant desnonaments i dificultats per fer front a aquests crèdits, i era evident que davant aquesta problemàtica social el Govern havia d’actuar. Es tracta d’un compromís del president Mas en seu parlamentària”, ha explicat avui el portaveu del Govern i secretari general de la Presidència, Francesc Homs, durant la roda de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu.

 

Una de les mesures més destacades de la reforma és que fixa un interès de demora màxim que no pot superar en 2,5 vegades l’interès legal del diner. Qualsevol clàusula que inclogui un tipus d’interès superior es considerarà abusiva.

 

L’objectiu de la reforma també és millorar i ampliar la informació prèvia que  s’ha de lliurar als consumidors i evitar la publicitat enganyosa. Així, s’adverteix de la possibilitat d’increment del tipus d’interès, el risc de perdre l’habitatge en cas d’incompliment del contracte, o de les clàusules contractuals que generin més risc. En aquest sentit, es reforcen les obligacions dels notaris d’informar els consumidors dels drets i obligacions que comporta la subscripció del préstec.

 

El portaveu Homs també ha volgut deixar clar que aquestes noves obligacions per a les entitats financeres van acompanyades d’un règim sancionador. “No és només una mesura legal que facilita coneixement de les condicions del crèdit sinó que aquestes condicions estan garantides per un règim de sancions” que poden arribar fins als 100.000 euros en els casos més greus.

 

 

El Govern també ha donat llum verda a la contractació del nou model de Tecnologies de la Informació i la Comunicació de la Generalitat, que rebaixarà la despesa en aquest àmbit i modernitzarà els serveis de l’Administració.

 

La contractació, ha destacat Homs, no s’ha fet mitjançant subhasta sinó a través dels anomenats diàlegs competitius, “la col·laboració entre sector públic i privat en Tecnologies de la Informació i la Comunicació de més envergadura a Europa”, una col·laboració que permetrà “atraure inversors d’aquest sector estratègic a casa nostra” i “crear llocs de treball”.

 

En el marc d’aquests diàlegs competitius amb les empreses, ha explicat el portaveu, s’ha marcat com a objectiu, per exemple, que en els propers 4 anys la fibra òptica arribi a 911 municipis catalans –actualment només en tenen 20-, a totes les escoles públiques –només el 10% estan cobertes-, així com a totes els centres sanitaris i polígons industrials del país.

 

La inversió de la Generalitat en els serveis TIC passarà dels 608 milions d’euros del 2010 als 441 milions pel 2013, una reducció del 25%. Les empreses presentaran properament les seves ofertes i a mitjan juliol el Centre de Telecomunicacions de la Generalitat adjudicarà els contractes.

 

 

També en l’àmbit tecnològic, el Govern de la Generalitat i l’Estat nord-americà de Massachusetts cooperaran en recerca i innovació tecnològica i industrial. Així ho recull l’acord de col•laboració que el president de la Generalitat i el governador de Massachusetts signaran aquesta setmana als Estats Units i amb el qual consolidaran les relacions econòmiques i institucionals entre els dos països.

 

El portaveu Homs ha destacat que Catalunya “està en condicions d’acabar sent competitiu en àmbits punters i de ser present en els espais més referents, com ara a Boston en l’àmbit de la biotecnologia”, tot i “una realitat quotidiana que ens porta a fer pressupostos més que ajustats”.

 

 

El Govern també ha aprovat la memòria prèvia a la tramitació de l’Avantprojecte de llei del canvi climàtic, que situarà Catalunya com a referent internacional. Aquest projecte tindrà com a objectiu facilitar la transformació de la societat catalana cap a una economia competitiva i innovadora.

 

La nova norma s’emmarca en la política climàtica de la pròpia UE, que situa com a objectiu geoestratrègic l’abandonament progressiu dels combustibles fòssils en favor de les energies renovables en una menor dependència de l’exterior, i una aposta per l’autogeneració i l’autoconsum energètic.

 

 

A preguntes dels periodistes, el portaveu del Govern ha precisat que no hi ha cap novetat respecte d’Eurovegas però ha advertit que Catalunya “no està en condicions de negligir cap operació que comporti la creació de llocs de treball”.

 

Homs ha valorat també la decisió del govern d'Aragó d’anomenar el català de la Franja "aragonès oriental". "Se'm fa molt difícil d'entendre la decisió del govern d'Aragó, i ho lamentem”, ha dit el portaveu, qui ha afegit que “la gent que parla català, sigui on sigui, continuarà parlant català”.