- El tribut vol enfortir i ajudar la producció pròpia audiovisual en la línia del que fan la majoria de països europeus, en què les aportacions de fons públics són completades per les aportacions procedents de taxes
- Homs afirma que el govern espanyol “fa el ridícul davant la comunitat internacional” quan compara Catalunya amb Crimea
- El Govern també aprova afavorir la mobilitat del personal de l’Administració per reforçar l’acció exterior de la Generalitat
El Govern ha aprovat avui la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei de creació de l’impost sobre la provisió de continguts per part de prestadors de serveis de comunicacions electròniques per al foment del sector audiovisual i per a la difusió cultural digital.
El tribut s’aplicarà a les companyies operadores d’Internet, amb una quota fixa de 0,25 euros/mes per cada connexió a Internet contractada en el territori de Catalunya, ja sigui a través de la telefonia fixa o de dispositiu mòbil, i en cap cas afectarà els usuaris d’aquests serveis, ja que l’Avantprojecte estableix explícitament que els operadors no podran repercutir en el contribuent l’import de les obligacions tributàries. Serà l’Agència Tributària de Catalunya i els òrgans competents en matèria de consum les entitats els que vetllaran pel compliment d’aquest mandat
La previsió del Govern és que amb l’impost es recaptin 20,5 milions d’euros anuals, una quantitat que es destinarà a proveir el fons per al foment de la indústria audiovisual i el fons de foment per a la difusió cultural digital. L’impost estarà vinculat a actuacions que permetin la creació de continguts culturals digitals i la seva posada a disposició pública mitjançant polítiques de digitalització.
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha assegurat que l’objectiu d’aquest impost és “enfortir i ajudar la producció pròpia audiovisual”, un sector format per 2.000 empreses que dóna feina a 12.000 persones i que genera una volum de negoci de 2.500 milions euros.
La mesura està en la línia del que fan la majoria de països europeus quan expressen l’excepció cultural per tal de defensar en positiu el seu el llegat cultural i lingüístic, la seva economia i l’ocupació en el sector de l’audiovisual.
“A Europa el suport a l’audiovisual sol combinar les aportacions dels pressupostos ordinaris i les aportacions dels tributs de caràcter específic”, ha explicat el conseller durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern.
Així, el fons per al foment de l’audiovisual a França té un 11% d’aportacions dels fons públics, i un 89% procedents de tributs, en el cas d’Alemany, el 55% procedeix de fons públics i el 35% procedents de taxes, mentre que al Regne Unit el 60% procedeix de fons públics i el 30% de la loteria.
L’impost vol afrontar la complexa situació en què es troba el sector a Catalunya. Entre el 2001 i el 2013, el nombre d’espectadors a les sales de cinema s’ha reduït pràcticament a la meitat; les aportacions dels pressupostos públics entre 2009 i 2013 s’han reduït a la meitat, majoritàriament per la desaparició dels fons procedents del Ministeri de Cultura; i les produccions catalanes compten amb un pressupost mig que no arriba als 2,5 milions d’euros, un pressupost que no és competitiu en el mercat audiovisual global.
Homs afirma que el govern espanyol “fa el ridícul davant la comunitat internacional” quan compara Catalunya amb Crimea
En resposta a les preguntes dels periodistes, el conseller ha afirmat que el govern espanyol “fa el ridícul davant la comunitat internacional” quan compara Catalunya amb Crimea, cosa que no fa “cap govern seriós del món”.
Homs també ha criticat les “lamentables” declaracions de la líder del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, que ha dit que el president de la Generalitat, Artur Mas, ha "embogit" per no descartar al 100% una declaració unilateral d'independència. “Són expressions que no asserenen el debat i que no aporten arguments”, ha lamentat el conseller.
Més mobilitat del personal de l’Administració per reforçar l’Acció Exterior de la Generalitat
El Govern també ha aprovat avui la creació del Programa de suport a l’acció exterior de la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu de “garantir una única política internacional coherent, transversal i coordinada entre tots els Departaments”, segons ha explicat el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu.
Amb aquest programa, que no suposarà cap cost addicional, el Govern vol afavorir la mobilitat de personal que ja treballa per l’Administració i que pugui aportar el seu coneixement per “reforçar” l’acció exterior, com ara el coneixement de llengües, relacions internacionals o Tecnologies de la Informació i la Comunicació, entre d’altres.
Aquest personal de l’Administració s’incorporarà a l’Oficina de suport a l’acció exterior, que es configurarà com un equip de treball per projectes. El programa treballarà en els objectius ja definits pel Govern: suport a la internacionalització de l’economia catalana, donar a conèixer al món el potencial de Catalunya com un país de prestigi i qualitat, i traslladar als actors internacionals el procés de transició nacional.
Compromís amb la racionalització horària
D’altra banda, el Govern ha aprovat donar suport a la iniciativa per a la reforma horària “Ara és l’hora”, una plataforma de la societat civil que aposta per implantar uns horaris més racionals i beneficiosos per als ciutadans, les empreses i les institucions.
L’objectiu, “compartit” pel Govern, és passar d’una distribució del temps pròpia de l’era industrial a una que s’adapti a les necessitats de la nova societat del coneixement. “Aquest és un debat important, ja que una millor distribució del temps permet conciliar la vida familiar i laboral, augmentar la productivitat i la producció empresarial i millorar el benestar de la societat”, ha assegurat el conseller Homs.
El suport institucional del Govern a “Ara és l’hora” es concretarà amb la creació d’un grup de treball interdepartamental adscrit al Departament de la Presidència que estudiarà les propostes de racionalització d’aquesta iniciativa, n’avaluarà la implementació i coordinarà el seguiment de les actuacions que s’acordin.
Paral·lelament al grup de treball interdepartamental, el Departament d’Empresa i Ocupació impulsarà la Conferència catalana per la reforma horària, formarà les empreses en relació amb la Iniciativa i planificarà proves pilot per al 2015. A més, el Govern encarregarà al Consell Assessor del Desenvolupament Sostenible (CADS) un dictamen de fonamentació sobre la transició cap a la reforma horària.
Reforçament de les organitzacions interprofessionals agroalimentàries catalanes amb una llei específica
També en l’àmbit normatiu, el Govern ha donat llum verd a la memòria preliminar de l’avantprojecte de Llei sobre les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries (OIA) de Catalunya, que reforça aquestes entitats i omple el buit legal existent a Catalunya en aquesta matèria.
Els destinataris d’aquesta llei són els particulars i les empreses que es dediquen a la producció, transformació, comercialització i distribució agroalimentària, que disposaran d’una nova eina per al seu desenvolupament, ja que podran d’agrupar-se i constituir-se en OIA, amb els avantatges que això suposa per enfortir la posició del sector, tant internament com de cara a la seva projecció internacional.
La Llei regularà el reconeixement, les finalitats i els acords d’extensió de normes de les OIA. Les extensions de normes són els mecanismes mitjançant els quals els acords que prenen les organitzacions interprofessionals agroalimentàries poden fer-se obligatoris a tots els productors i operadors del sector o producte agroalimentari en qüestió. Els acords susceptibles d’extensió de normes són els referents a la qualitat dels productes, a la protecció del medi, a la informació i coneixement dels mercats, a les accions de promoció i a la investigació, desenvolupament i innovació tecnològica.
Marc Prat i Arrey, nou secretari de Cooperació i Coordinació de les Administracions Locals
Finalment, el Govern ha aprovat el nomenament de Marc Prat i Arrey com a nou secretari de Cooperació i Coordinació de les Administracions Locals, en substitució de Joan Cañada, que cessa per petició pròpia, i al qual el conseller Homs ha agraït els serveis prestats.
1
Vídeos
3
Fitxers adjunts
