El Govern ha aprovat el Pla estratègic d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea, que “marcarà les línies d’actuació de la Generalitat en matèria internacional durant el quadrienni 2015-2018”, segons ha explicat el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, durant la roda de premsa posterior a la reunió setmanal de l’Executiu.

 

 L’objectiu del document és identificar i ordenar els objectius polítics, operatius i instrumentals del Govern de Catalunya en relació amb la seva acció exterior i assolir una major coordinació i coherència entre totes les iniciatives i accions exteriors que duen a terme totes les unitats de l’Administració catalana.

 

 El conseller i portaveu ha posat aquest Pla, previst a la Llei d’Acció Exterior, com a exemple de la voluntat del Govern de continuar desplegant la política internacional  de Catalunya, malgrat l’oposició de l’Executiu espanyol. El conseller  ha assenyalat que, tot i que la Llei està impugnada al Tribunal Constitucional, l’article 15, en el qual s’empara la creació del Pla, no ha estat recorregut per La Moncloa, la qual cosa permet "activar-lo".

 

 “Mantindrem l’acció exterior, com no podria ser d’una altra manera, i les empreses també continuaran mantenint la seva acció exterior”, ha assegurat Homs. En aquest sentit, el conseller ha anunciat l’obertura de noves delegacions del Govern a l’estranger en les properes setmanes, de les quals se’n donaran detalls quan l’Executiu n’aprovi els decrets de creació.

 

El conseller Homs ha demanat al Govern espanyol que "si hi ha coses que no li agraden"  les combati "presentant alternatives però no abusant de la seva posició en dret, perquè això no es manera de fer en el context d’una democràcia”.   

 

El document aprovat avui estableix quatre grans objectius estratègics. En primer lloc, “promoure i defensar Catalunya a Europa i al món mitjançant la internacionalització de l’economia, la cultura i el coneixement del país”, sectors en els quals “convé situar Catalunya en el context internacional”, ha subratllat Homs.

 

El segon objectiu posa l’accent en “refermar la vocació europeista i mediterrània de Catalunya” i la defensa dels seus interessos davant la UE i altres institucions d’àmbit europeu i mediterrani.

 

En tercer lloc, el Pla també incorpora els valors i la manera d’entendre la projecció internacional de Catalunya. Així, amb el pla es vol “contribuir a objectius d’abast global com la pau, la seguretat, els drets humans, el desenvolupament sostenible, la justícia social i el multilateralisme actiu”.

 

Finalment, el quart objectiu se centra en la manera de dur a terme el pla estratègic. En aquest sentit,  Homs ha explicat que amb el Pla es  vol “orientar l’acció exterior de Catalunya al que en el món anglosaxó es coneix com a diplomàcia pública, més moderna i eficaç”, que doni suport i servei als catalans a l’exterior i els faciliti un major protagonisme. “La presència al món exterior passa per comptar amb la implicació de tots els efectius, ja siguin ciutadans o empreses, no només els institucionals”, ha remarcat.

 

 El Pla desplega 17 objectius operatius i 143 línies d’actuació que es concretaran en les mesures que han de dur a terme els departaments del Govern, els ens i organismes adscrits o que en depenen. En paral·lel, per assolir els objectius es considera necessari dotar l’acció exterior de diversos instruments, sense els quals no seria possible dur a terme la política exterior amb plena eficàcia i eficiència. El document preveu tres grans instruments, que es desplegaran amb 33 actuacions concretes:

 

-       Enfortir, ampliar i professionalitzar les estructures governamentals de l’acció i el servei exterior de Catalunya.

 

-       Bastir i reforçar les relacions bilaterals de Catalunya i les aliances amb altres actors, xarxes i organismes internacionals.

 

-       Participar i reforçar les relacions amb les institucions i els òrgans de la UE per representar, defensar i promoure els interessos generals del país.

 

El document també preveu crear mecanismes de seguiment i avaluació. Anualment es realitzaran informes d’execució, que analitzaran el grau d’assoliment d’un conjunt d’indicadors que reflecteixen els avenços en els objectius perseguits. Un cop aprovat, i d’acord amb l’article 15.2 de la Llei d’acció exterior i de relacions amb la UE aprovada el desembre de l’any passat, el Pla se sotmetrà a un tràmit de consulta amb actors externs de la societat civil i els ens locals. Es farà  en el marc de les reunions de la Comissió Interdepartamental i comptarà amb la participació dels ens locals i del Consell de l’Acció Exterior, amb presència dels actors civils.

 

Posteriorment, el document s’enviarà al Parlament de Catalunya perquè pugui ser debatut amb les forces polítiques amb representació a la Cambra catalana, que faran un seguiment del grau de compliment durant la vigència del Pla.

 

 Durant la roda de premsa, el conseller Homs ha qualificat d’”ofensiva en tota regla” contra el català les darreres sentències del Tribunal Suprem, que situen en un 25% l’ús del castellà a les classes de diversos centres escolars en què algunes famílies ho van demanar per via judicial. 

 

Davant aquestes resolucions, el conseller ha expressat de forma contundent el suport del Govern al sistema lingüístic actual: “Estem compromesos a defensar el  model d’immersió lingüística i hi estem obligats perquè  darrere del Govern hi té una amplíssima majoria social i parlamentària”, ha assegurat Homs.

 

El conseller ha indicat que les peticions fetes per diverses famílies són “casos concrets” als quals es donarà resposta des del Departament d’Ensenyament i els centres educatius.   

El Govern ha aprovat el decret de reestructuració del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) amb l’objectiu de donar resposta a les necessitats de les persones i de les empreses que conformen el mercat laboral català. La reestructuració del SOC, acompanyada d’un nou model de desenvolupament de polítiques actives d’ocupació més properes al territori, és una iniciativa del Govern per “modernitzar el sistema públic d’ocupació i les seves estructures administratives i treballar amb una visió integrada de les polítiques d’ocupació”, ha explicat el conseller i portaveu Homs.   

 

Entre d’altres novetats, es creen noves àrees específiques per millorar l’ocupabilitat dels joves o per atendre adequadament la verificació i supervisió de les polítiques actives d’ocupació. 

 

Així, a partir de l’entrada en vigor del decret, el Servei d’Ocupació de Catalunya s’estructurarà en 7 subdireccions generals: polítiques actives d’ocupació; ocupació juvenil; verificació i supervisió; ocupació i territori; secretaria tècnica; recursos humans, organització i qualitat; i de gestió econòmica i patrimoni.

 

 

 En la reunió d’avui, el Govern també ha aprovat flexibilitzar la contenció de plantilles i limitacions als nomenaments i contractacions de personal temporal en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic.

 

La flexibilització de les limitacions, que no significa cap increment de la despesa en relació amb la previsió pressupostària de 2015,  és possible gràcies a la millora progressiva de la situació econòmica general que, “amb tota la prudència”, permet reequilibrar i donar una millor cobertura a les necessitats de personal al servei de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic.

 

 “Estàvem compromesos amb la reversibilitat d’algunes de les mesures que vam haver de prendre per poder garantir els serveis públics als ciutadans”, ha recordat el conseller Homs,, qui també ha assegurat que els “esforços” realitzats pel conjunt dels treballadors , tot i les crítiques rebudes, han “pagat la pena”, perquè han situat l’Administració en una situació de “major estabilitat” i de “major garantia de sostenibilitat dels serveis públics”.

 

 Altres mesures que ha destacat el conseller Homs són la restitució de la paga extraordinària als funcionaris i el restabliment del sou i la jornada als funcionaris interins.

 

Entre les millores més rellevants, s’amplien els supòsits d’excepció a les limitacions de nomenaments i contractacions temporals i s’amplien també els considerats prioritaris. Així, a més dels llocs de treball actuals adscrits als serveis públics essencials (serveis finalistes i de seguretat i protecció civil), o llocs de treball per garantir el funcionament adequat dels serveis, també seran prioritaris els llocs de treball vacants següents:

 

-       Llocs de treball de col·lectius específics que es considerin prioritaris per garantir el funcionament adequat dels serveis, pel nombre reduït d’efectius, la ubicació territorial o les especificitats funcionals de la seva ocupació (enginyers, arquitectes...).

 

-       Llocs adscrits als serveis de prevenció de riscos laborals.

 

-       Òrgans o unitats de coordinació i anàlisi de polítiques públiques.

 

-       Llocs amb funcions exclusivament jurídiques, econòmiques, de fiscalització o d’inspecció i d’atenció directa al públic.

 

-       Llocs de treball reservats a la integració laboral de persones discapacitades.

 

També preveu no amortitzar els llocs vacants per jubilació, i permet la contractació de personal interí quan no sigui possible cobrir un lloc de treball indispensable amb personal intern.

 

En relació amb la contenció de plantilles i les limitacions als nomenaments i contractacions de personal, l’acord també amplia les cobertures directes en substitucions, jubilacions i programes amb finançament extern al sector públic, als serveis públics acadèmics i al personal d’administració i serveis de les universitats públiques catalanes.

 

L’acord aprovat substitueix el de 23 de desembre de 2013, que establia la contenció de plantilles i les limitacions als nomenaments i contractacions de personal temporal.

El Govern impulsa la creació d’un centre de referència en salut global a nivell europeu 

 

El Govern ha autoritzat la integració de l'activitat científica de la Fundació Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB) en la Fundació Institut de Salut Global Barcelona (ISGlobal).  

 

Es tracta del primer pas d'un procés que s'enllestirà al llarg del 2016 amb la fusió per absorció de la Fundació Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) a ISGlobal. Quan finalitzi el procés, la Fundació resultant es posicionarà com el tercer centre més rellevant en salut global d’Europa.  

L’actuació s’emmarca en la tasca del Govern per augmentar l’excel·lència dels centres de recerca i incrementar la massa crítica dels investigadors.

 

 Finalment, el Consell Executiu ha acordat ratificar el protocol signat entre la companyia GSMA, la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona, el Govern de l’Estat, la Fira i Turisme de Barcelona per renovar la designació de la ciutat comtal com a Mobile World Capital entre 2019 i 2023

 

L’acord permet planificar i donar continuïtat a totes les iniciatives que Barcelona i Catalunya impulsen en àmbits com ara l’emprenedoria, la salut i l’educació, entre d’altres. Barcelona ha acollit enguany la desena edició del certamen, que ha rebut 93.000 visitants, el seu rècord d’assistència. El Congrés ha suposat la creació de més de 12.600 llocs de treball i ha generat un impacte econòmic de 436 milions d’euros.