.

El Govern ha aprovat el reglament que desenvolupa la Llei 14/2015, del 21 de juliol, de l’impost sobre els habitatges buits. El nou tribut es començarà a recaptar el proper 1 de març amb l’objectiu de “reduir l’estoc d’habitatges buits i augmentar-ne la disposició per a lloguer social”, segons ha explicat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté durant la roda de premsa posterior a la reunió setmanal de l’Executiu.

 

De fet, ha detallat Munté, l’impost grava “l’incompliment de la funció social de la propietat d’immobles buits com a dret fonamental que figura tant en l’Estatut d’autonomia de Catalunya com en la Constitució espanyola i en la normativa internacional”.

 

D’acord amb això, el fet imposable del tribut afecta afecta les persones jurídiques que mantenen habitatges desocupats de manera permanent durant més de dos anys sense causa justificada. En queden exemptes les entitats del tercer sector de la Xarxa d’habitatges d’inserció, així com les entitats inscrites al registre d’entitats i establiments de serveis socials.

 

Tampoc s’aplicarà a habitatges protegits amb qualificació oficial vigent, als habitatges situats en zones d’escassa demanda acreditada, als posats a disposició de programes socials d’habitatge o als apartaments turístics.

 

El nou text també defineix que l’objecte de tributació és el parc d’habitatges de què és titular el contribuent en data 31 de desembre de cada any. També hauran de pagar l’impost les persones jurídiques titulars d’un dret d’usdefruit, d’un dret de superfície o de qualsevol altre dret real que atorgui la facultat d’explotació econòmica de l’habitatge.

 

L’impost és gradual i es calcularà en funció de la suma total dels metres quadrats de la superfície útil dels immobles afectats:

 

 

L’impost també preveu aplicar una bonificació progressiva d’entre el 10 i el 100% en el cas que el titular dels pisos destini part del seu parc d’habitatges a lloguer assequible.

 

Tot i que el tribut no té una voluntat recaptatòria, es preveuen uns ingressos anuals d’uns 8 milions d’euros, que serviran per ampliar la partida destinada a la compra de pisos per a lloguer social.

 

L’entrada en vigor d’aquest reglament es produirà l’endemà de la seva publicació al DOGC, tenint en compte la necessitat de disposar de la norma abans de l’1 de març de 2016, data en què s’inicia el període de pagament del tribut. 

 

L’impost que s’ha desplegat avui és només una de les mesures que el Govern ha pres per facilitar l’accés a l’habitatge social. La consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, ha presentat a la reunió del Govern l’Informe balanç sobre les actuacions realitzades pel Govern de la Generalitat de Catalunya en matèria d'habitatge de 2015.

“Hem desplegat normes legals per ajudar les famílies, per tenir més habitatges i per penalitzar els habitatges buits”, ha explicat Borràs. Accions que tenen l’objectiu “d’incentivar de forma molt clara que grans tenidors de pisos  posin aquests habitatges a disposició de la gent”.

El Govern també ha destinat “més diners que mai” als ajuts a les famílies perquè no perdin el seu habitatge o puguin disposar d’una vivenda. Concretament, l’aportació del Govern per fer front a aquestes emergències ha crescut gairebé un 30% fins arribar als 85 milions d’euros, que han beneficiat 70.000 famílies i 200.000 persones. “Volem arribar a més persones i hi ha el compromís de posar-hi 10 milions d’euros més l’any que ve”, ha anunciat la responsable d’Habitatge.

 

L’Informe reflecteix que durant l’any anterior es va registrar un augment molt considerable de les famílies beneficiades pels diversos programes socials en matèria de l’Administració catalana i posa en relleu l’impuls del Govern per aprovar noves eines legals per facilitar l’accés a l’habitatge social i desplegar de forma efectiva la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica.

 

Tal i com ha explicat la consellera Borràs durant la roda de premsa, la Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana ha tramitat el 2015 un total de 48.649 prestacions, un 32,8% més que l’any 2014. La dotació econòmica de les actuacions del Govern per evitar la pèrdua d’habitatges ha augmentat dels 59.978.865 euros de 2014 als 85.152.445 de 2015, una aportació que representa un increment del 29,5% respecte a l’any 2014.

 

Aquesta bateria d’actuacions i ajuts directes, sumada als 24.930 habitatges destinats per la Generalitat a polítiques socials, ha permès al Govern donar suport al llarg de 2015 a 73.779 famílies a través de les diferents línies de treball en matèria d’habitatge, un 50% més que l’any anterior.

 

El gruix dels ajuts es va concentrar en prestacions per al pagament del lloguer (38.521), a les quals es van afegir 4.034 ajuts implícits i 2.904 prestacions d’urgència (2.332 per a pagaments de quotes de lloguer o d’hipoteca i 572 per a pagaments destinats a persones desnonades), uns ajuts per afrontar situacions d’urgència i afavorir la permanència de les famílies en el seu habitatge o ajudar a aconseguir-ne un de nou en cas de desnonament.

 

El servei Ofideute, d'intermediació hipotecària de la Generalitat, va registrar una consolidació de la seva activitat al llarg de 2015, amb un total de 3.048 expedients iniciats (un 4,8% més que l’any 2014, quan es van iniciar 2.900 expedients). Fins a 1.573 expedients van cloure amb intermediacions tancades i en 913 casos es va arribar a una solució pactada.

 

Pel que fa a la Mesa d’Emergències, l’any 2015 es van resoldre favorablement un total de 591 sol·licituds, un lleuger increment en comparació amb les 579 de 2014. Aquest instrument té per objectiu establir i delimitar les situacions que es considerin d’emergència social i que requereixin de forma urgent una assignació d’habitatge.

 

La darrera línia d’actuacions del Govern en la matèria, els habitatges d’inclusió destinats a donar allotjament a persones en risc d’exclusió social, també va experimentar un increment d’activitat en passar de les 1.453 subvencions de 2014 a les 1.686 de l’any passat.

 

A totes aquestes actuacions i línies d’ajuts directes cal afegir els 24.930 habitatges sota responsabilitat de la Generalitat de Catalunya que el Govern va destinar a polítiques socials durant l’any 2015. El 56,6% d’aquest parc correspon a habitatges gestionats directament per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (14.100), mentre que la resta prové de cessions i mediacions del parc privat (9.200) i de convenis de cessió amb entitats financeres (1.630).

 

Un altre front en el qual el Govern ha treballat per facilitar l’accés a l’habitatge i per combatre l’exclusió residencial és el legislatiu. En aquest sentit, al llarg de l’any 2015, el Govern ha impulsat noves normes com el Decret llei 1/2015, de mobilització del parc d’habitatges provinents d’execucions hipotecàries, que estableix per primer cop el dret de tanteig i retracte per part de les administracions públiques en habitatges en execució hipotecària, i crea el Registre d’Habitatges Buits; la Llei 14/2015, de creació de l’impost sobre els habitatges buits; la Llei 19/2015, d’incorporació de la propietat temporal i de la propietat compartida al llibre cinquè del Codi civil de Catalunya o la.Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica, resultat d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya.

 

D’altra banda, el Fons d’habitatges de lloguer per a polítiques socials impulsat per la Generalitat i 28 entitats municipalistes i associacions ha suposat la integració de diversos parcs d’habitatge amb finalitats socials sota el paraigua administratiu de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. L’exercici del dret de tanteig i retracte, per la seva part, ha servit per ampliar el parc públic amb més de 150 nous habitatges adquirits gràcies a l’aprovació del Decret llei 1/2015. Finalment, diversos convenis amb entitats financeres han permès incrementar el parc d’habitatge social disponible en un total de 1.630 nous habitatges.

 

Al llarg de 2015 s’han atorgat fins a 143 milions d’euros en matèria de rehabilitació de barris, distribuïts en 6,5 milions en obligacions reconegudes que s’han destinat a la Llei d’urbanitzacions i 136 milions a la Llei de barris. L’Agència de l’Habitatge de Catalunya ha aportat 12,7 milions d’euros a actuacions de suport a la rehabilitació d’edificis d’habitatges destinats a primera residència, i ha impulsat actuacions de remodelació de barris per valor de 12,6 milions més.

 

El Govern també ha aprovat concedir la Medalla d’Or de la Generalitat a Muriel Casals a títol pòstum per la seva “sòlida trajectòria en el camp docent, cultural i polític, així com  en la defensa de la llengua i les llibertats de Catalunya”, a més de la seva “malauradament molt curta trajectòria com a diputada del Parlament”, segons ha destacat la portaveu Munté,

 

El lliurament del guardó, que és el màxim reconeixement que atorga la Generalitat, es farà en un acte “de la màxima rellevància” en els propers mesos.

 

El Govern també ha aprovat la transposició de la Directiva Europea de seguretat viària a les carreteres transeuropees, que estableix una sèrie de procediments per reduir l’accidentalitat tant en la fase de disseny de les vies com una vegada han entrat en servei.

Catalunya és un referent en el seu entorn perquè ja havia començat a aplicar des de fa un parell d’anys aquesta Directiva en alguns projectes de la xarxa de la seva titularitat, i no només a la transeuropea,. El Departament de Territori i Sostenibilitat aplica aquestes eines de millora tant de forma preventiva (per evitar que es produeixin accidents a partir d’anàlisis de risc) com de forma reactiva, que es porten a terme quan s’ha produït un accident per evitar-ne d’altres.

 

Amb la transposició de la Directiva Europa es generalitzarà l’aplicació, entre d’altres, de les mesures següents: avaluació d’impacte de la seguretat viària; auditories de seguretat viària; inspeccions de seguretat viària; gestió de la seguretat viària en les vies en servei i gestió de dades.

 

Finalment, el Govern ha aprovat avui els nomenaments següents:

·         Jordi del Río i González, director general de Mitjans de Comunicació

Membres de la Comissió Jurídica Assessora

 

·         Marc Marsal Ferret

·         Alfredo Galán i Galán

·         Joan Pagès i Galtés

·         Sonia Ramos i González

·         Antoni Vaquer i Aloy

 

·         Marcel Coderch i Collell, president de l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO)

 

·         Natàlia Mas Guix, directora general d’Anàlisi Econòmica 

 

·         Juli Gendrau i Farguell, director de general de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvament

·         Rosa Anna Castillo i Picas, directora general de Modernització de l'Administració

·         Núria Betriu i Sánchez, directora general d’Indústria