• Avui se n’han aprovat les directrius que permetran l’elaboració i l’aprovació del primer pla d’acreditació i qualificació, que serà de caràcter pluriennal amb l’objectiu de donar estabilitat i regularitat a aquests processos
• La consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, destaca que els plans d’acreditació i qualificació professionals són un “motor de formació" que beneficiaran la competitivitat del país 
• El Govern aprova el currículum dels cicles formatius de la família professional de comunicació gràfica i audiovisual
• La portaveu Munté assegura que el Govern garantirà la no utilització del ‘fracking’ en l’aprofitament d’hidrocarburs a Catalunya
• El Govern encara la reunió entre Junqueras i Sáenz de Santamaría amb la voluntat d’avançar en qüestions que afecten la vida de les persones, tot i l’escepticisme creixent després dels recursos al TC

El Govern ha aprovat avui les directrius dels plans d’acreditació i qualificació professionals per tal d’organitzar aquests procediments amb l’objectiu de donar-los estabilitat i regularitat. El pla s’adreça a les persones amb mancances de qualificació professional per tal que puguin avaluar i acreditar les competències adquirides a través de la seva experiència professional

 

Amb aquest procediment es millora l’ocupabilitat de les persones, es facilita la inserció laboral, el manteniment d’un lloc de treball i la promoció professional al llarg de la vida. Segons ha destacat la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, això comportarà “millors competències, millors llocs de treball i millors carreres professionals” per aconseguir “un país més competitiu”.

 

Durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern, Ruiz ha remarcat que el pla d’acreditació permetrà “reconèixer l’experiència i l’aprenentatge dels treballadors, i dissenyar itineraris formatius i laborals per tenir professionals més qualificats”.  Per a la consellera d’Ensenyament, es tracta d’un “motor de formació” per al país que tindrà efectes en la competitivitat de les empreses

 

Les directrius aprovades avui possibilitaran l’elaboració i l’aprovació del primer pla d’acreditació i qualificació professionals, que serà de caràcter pluriennal. Les directrius les han elaborat els departaments d’Ensenyament i de Treball, Afers Socials i Famílies amb la coordinació del Consell Català de la Formació Professional. Amb l’aprovació d’aquestes directrius, el Govern dóna compliment  a la primera previsió de la Llei de formació i qualificació professionals.

 

Pel que fa a les principals característiques d’aquests plans, és que inclouran la durada, que serà de caràcter pluriennal –tot i que tindran indicadors anuals-, les finalitats i l’estructura. L’estructura preveu una diagnosi prèvia per determinar necessitats -“hem de detectar les necessitats del mercat i els col·lectius prioritaris”, ha apuntat Ruiz-, així com la concreció d’objectius específics, actuacions i indicadors; i la identificació de col·lectius amb mancances de qualificació i sectors amb requeriments competitius. També s’hi determinaran els recursos humans i materials necessaris, el calendari d’actuacions, el finançament, l’acompliment dels indicadors i un informe d’avaluació.

 

Els procediments d’avaluació de competències professionals permeten reconèixer i acreditar les competències adquirides al llarg de la vida laboral, mitjançant la feina desenvolupada als llocs de treball o bé en processos d’aprenentatge no formal. Aquests procediments permeten a les persones que hi participen aconseguir una certificació de les seves competències que els pot servir per arribar a obtenir, amb els complements de formació que s’escaiguin, un títol de formació professional, un certificat de professionalitat o totes dues coses.

 

Amb relació al marc normatiu d’aquestes directrius, la Llei 10/2015, de formació i qualificació professionals, estableix que el Govern ha de desplegar reglamentàriament, en el termini de nou mesos, el pla d’acreditació i qualificació professionals. Així mateix, l’Acord GOV/143/2015, d’1 de setembre, pel qual s’aprova el calendari de desplegament de la Llei 10/2015, del 19 de juny, de formació i qualificació professionals, exposa que aquest ha de ser el primer desplegament de la Llei 10/2015.

 

 

En l’àmbit de l’Ensenyament, el Govern també ha aprovat avui el decret que estableix el currículum dels cicles formatius de grau mitjà i grau superior d’arts plàstiques i disseny de la família professional artística de comunicació gràfica i audiovisual. L’objectiu és donar resposta a les necessitats de qualificació professional detectades a Catalunya en aquest sector.

 

El decret dotarà de currículum els següents 10 cicles formatius següents:

 

-       Grau mitjà:

 

o   Assistència al producte gràfic interactiu

o   Assistència al producte gràfic imprès

 

-       Grau superior:

 

o   Animació

o   Gràfica interactiva

o   Gràfica impresa

o   Gràfica audiovisual

o   Gràfica publicitària

o   Fotografia

o   Il·lustració

o   Còmic

 

Amb aquests 10 títols, s’actualitza la formació relativa a la família professional artística de comunicació gràfica i audiovisual, en la qual 5 títols són de nova creació -Assistència al producte gràfic interactiu, Animació, Gràfica interactiva, Gràfica audiovisual i Còmic-. Els altres 5 títols n’actualitzen uns d’anteriors d’acord amb l’evolució tecnològica, econòmica i social d’aquest sector.

 

 

Assistència al producte gràfic interactiu és un dels cinc currículums de nova creació, amb 1.600 hores. La competència general que s’estableix és, per exemple, col·laborar en les diferents fases d’elaboració de productes gràfics en suport imprès/web conforme a les pautes del projecte; interpretar adequadament la informació i dur a terme les indicacions tècniques i artístiques corresponents; i realitzar elements gràfics de comunicació en suport web d’acord amb les especificacions tècniques i estilístiques rebudes. Els graduats poden exercir, entre d’altres, feines de tractament informàtic, composició i preparació de textos i/o imatges per a l’edició web i multimèdia, de producció i tractament d’elements multimèdia, o ser tècnics en programes d’edició web.

 

En Animació –cicle de 2.000 hores- els alumnes han de ser competents per idear i elaborar projectes de l’especialitat d’animació amb qualitat, així com planificar i desenvolupar el projecte de l’especialitat d’animació des de la identificació de l’encàrrec comunicatiu, la definició dels aspectes formals i estètics, funcionals i tècnics, fins a la realització del producte acabat, responsabilitzant-se de la supervisió del treball tècnic especialitzat i possibilitant la coordinació del treball en equip. Entre les sortides professionals, realitzador de pel·lícules d’animació, creació d’escenaris, fons, objectes i/o personatges, modelat i representació dels elements que conformen l’animació 2D o 3D, i realització i gestió d’activitats culturals, educatives i divulgatives relacionades amb l’animació.

 

En Gràfica interactiva i Gràfica audiovisual –tots dos cicles de 2.000 hores- s’estableix elaborar projectes de les corresponents especialitats gràfiques amb qualitat, planificar-los i desenvolupar-los, i realitzar els controls de qualitat corresponents a les fases diferents de projecte per garantir un producte acabat que compleixi amb els objectius. Els perfils professionals són, per exemple, disseny i desenvolupament web, gestió de projectes multimèdia o creació i producció de continguts interactius, relacionats amb agències de publicitat, editorials i estudis de disseny.

 

El currículum de Còmic –amb 2.000 hores- estableix la competència per elaborar projectes de l’especialitat amb qualitat, planificant i desenvolupant els esmentats projectes des de la fase inicial i fins a la fase final, supervisant el treball i coordinant-ne l’equip. Les sortides professionals se situen en empreses relacionades amb la comunicació visual, com ara premsa, agències de publicitat, editorials i estudis de disseny.

 

A preguntes dels periodistes, la portaveu Munté ha assegurat que el Govern aborda la reunió que mantindran el proper dijous el vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, i la vicepresidenta del Govern espanyol en funcions, Soraya Sáenz de Santamaría, amb la voluntat de treballar els 46 punts concrets que el president Puigdemont va lliurar a Mariano Rajoy en la trobada de la setmana passada.

 

“Com a Govern entenem que cal ser-hi, i més quan aquesta reunió va sorgir de la trobada entre el president Puigdemont i Mariano Rajoy”, ha valorat Munté, “ja que es treballaran qüestions concretes que afecten la vida de les persones i davant les quals hi ha hagut manca de voluntat política per part del Govern del PP”.

 

Entre aquestes mesures hi ha el compliment del sostre de dèficit, les polítiques socials, l’acollida dels refugiats o els compromisos del Govern espanyol, fins als 46 punts que el president Puigdemontva posar sobre la taula en la seva reunió amb Rajoy. 

 

Tot i aquesta voluntat constructiva, Munté no ha amagat “l’escepticisme creixent”· del Govern davant els resultats d’aquesta reunió, una desconfiança que es va incrementar divendres quan es va conèixer que el Govern del PP portava al TC tres lleis catalanes. “Esperarem a treure conclusions després de la reunió”, ha dit Munté.

 

 

 

Davant la decisió del Tribunal Constitucional de declarar inconstitucional i nul·la la norma catalana que prohibia la utilització del ‘fracking’ en territori català, el Govern ha acordat avui garantir que a Catalunya no es farà servir la fracturació hidràulica en l’explotació de recursos naturals per a l’aprofitament d’hidrocarburs.

 

La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, ha assegurat durant la roda de premsa que la Generalitat “continua tenint les eines des del punt de vista administratiu i ambiental per impedir l’ús d’aquesta tècnica”. En aquest sentit, Munté ha recordat que hi ha diverses activitats, entre les quals l’extracció d’hidrocarburs mitjançant la fractura hidràulica, que estan sotmeses al règim d’autoritzacions del Govern i a la declaració d’impacte ambiental, una “salvaguarda” que estableix explícitament que no es pot utilitzar el fracking quan puguin existir efectes negatius sobre el territori.

 

D’aquesta manera, el Govern referma el seu compromís amb el compliment del mandat del Parlament de Catalunya, que l’1 d’octubre de 2014 va aprovar les conclusions de l’Informe de la Comissió d’Estudi dels Permisos de Prospecció i Explotació d’Hidrocarburs no Convencionals per mitjà de Fracturació Hidràulica. 

 

El Govern s’alinea així també amb les conclusions de l’informe elaborat pel Grup de Treball sobre la Investigació i l’Extracció d’Hidrocarburs per Fractura Hidràulica, un equip interdepartamental que va concloure que “es considera poc recomanable que s'impulsin iniciatives per a l'explotació d'hidrocarburs no convencionals per fracturació hidràulica a Catalunya, atès que l'escassetat del recurs que es podria obtenir no justifica el seu impacte ambiental ni els elevats costos que pot suposar la seva mitigació. D'altra banda, el baix rendiment per als interessos energètics del país tampoc no justifica els costos socials locals que podrien produir-se”.

Pel que fa a l’anul·lació de la llei sobre establiments comercials, la portaveu Munté ha explicat que el Departament d’Empresa i Coneixement està estudiant quins instruments jurídics es poden utilitzar per donar resposta a la sentència del TC. “La voluntat és sortejar els obstacles per garantir l’objectiu d’aquestes lleis. Aquí estem i d’aquí no ens mourem”, ha afirmat Munté.

D’altra banda, el Govern ha ratificat l’acord sobre el canvi climàtic que 195 països van aprovar per unanimitat durant la XXI Conferència de les Parts (COP21, de les sigles en anglès), la cimera que es va celebrar el desembre passat a París. L’objectiu de l’acord és reforçar el paper de Catalunya com un territori actiu en les polítiques de lluita contra el canvi climàtic i consolidar la seva posició de lideratge a nivell internacional.

 

Aquest nou acord internacional entrarà en vigor l’any 2020 i, precisament, el divendres passat va començar formalment el període d’un any que tenen els estats per signar-lo. Perquè l’acord sigui efectiu cal que un mínim de 55 estats, que representin com a mínim un 55% de les emissions globals de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), s’hi sumin.

 

Amb la ratificació d’avui, la Generalitat vol fer palès el compromís en la lluita contra el canvi climàtic i la voluntat de contribuir a l’Acord de París, d’acord amb la potencialitat de la societat catalana. Així mateix el Govern, a través del seu compromís, insta el conjunt de la societat catalana perquè també faci explícit el seu suport a l’Acord de París.

 

El Govern es compromet així a revisar els objectius tant en l’àmbit de la mitigació dels efectes del canvi climàtic com de l’adaptació. També expressa la seva voluntat de presentar una nova contribució a aquest Acord com a molt tard el 2020, en el marc dels compromisos establerts per la Unió Europea.

 

Catalunya porta més de 15 anys assistint de manera regular a aquestes cimeres internacionals i treballant amb altres governs del món per un model energètic no sustentat en recursos fòssils i per un progrés més equitatiu i eficient en l’ús dels recursos. El dimecres passat, 20 d’abril, el Parlament va iniciar la tramitació de la llei de canvi climàtic.

El Govern ha autoritzat la nova composició i la designació dels nous representants departamentals en el Consell d’Administració del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI). La modificació respon a la necessitat d’adequar la composició de l’actual Consell d’Administració als canvis que s’han realitzat en l’estructura i denominació dels departaments de la Generalitat. L’acord estableix que la presidència correspondrà a la persona titular del departament de la Presidència, que designarà les persones que han d’exercir les vocalies en representació de l’Administració de la Generalitat i les vicepresidències. 

 

D’acord amb la nova regulació, el nombre de vocals és de 17, 16 de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i 1 de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Es ratifiquen com a vocals del Consell d’Administració del CTTI en representació de l’Administració de la Generalitat les persones titulars dels càrrecs següents: la Secretaria del Govern, les secretaries dels departaments de la Presidència, de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, d’Ensenyament, de Salut, d’Interior, de Territori i Sostenibilitat, de Cultura, de Justícia, de Treball, Afers Socials i Famílies, d’Empresa i Coneixement i d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. L’acord també nomena com a vocals les persones titulars de la secretaria General del Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència i la Secretaria per a la Governança de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació.

 

Pel que fa a les vicepresidències, es designa per a la vicepresidència primera la persona titular del Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge; per a la Vicepresidència segona, la persona titular de la Secretaria General del Departament de Justícia, i per a la vicepresidència tercera, la persona titular de la Secretaria del Govern.

 

Finalment, el Govern ha aprovat personar-se en el recurs d’inconstitucionalitat promogut pel president del Govern de l’Estat contra la Llei 8/2015, de 10 de juny, de creació del municipi de Medinyà.

 

L’Executiu català considera que la creació del municipi és de fet una restitució, ja que Medinyà va tenir existència autònoma fins a l’any 1972, data en què es va aprovar la seva incorporació al municipi limítrof de Sant Julià de Ramis per mitjà el Decret 2049/1972, de 13 de juliol. La Generalitat posa en relleu que aquesta decisió va ser presa per un consistori franquista i en contra de la postura majoritària dels veïns de la població.

 

El Govern entén que Medinyà compleix amb els requeriments exigits per esdevenir municipi en tractar-se d’un nucli clarament diferenciat, amb característiques pròpies i dotat dels serveis i les infraestructures associats. La Generalitat considera la decisió de l’Executiu espanyol una ingerència en les seves competències i un atac a la sobirania del Parlament de Catalunya, que va aprovar la llei de creació del municipi de Medinyà en exercici de les competències en matèria de règim local atribuïdes a la Generalitat per la Constitució espanyola i l’Estatut d’autonomia de Catalunya.

 

La posició del Govern se sustenta també en el fet que el propi Ministeri de Justícia mateix ha reconegut de forma expressa la creació del nou municipi en l’Ordre JUS/227/2016, de 16 de febrer, per la qual es disposa l’entrada en funcionament del Jutjat de Pau de Medinyà.

 

La Llei 8/2015, de 10 de juny, de creació del municipi de Medinyà, va ser aprovada per una àmplia majoria del Parlament en sessió plenària celebrada el 4 de juny de 2015. El Consell de Ministres de l’Executiu espanyol va decidir el darrer 11 de març presentar-hi recurs d’inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional. L’alt tribunal va admetre a tràmit la sol·licitud mitjançant la provisió adoptada el 12 d’abril, que concedia al Govern de la Generalitat un termini de 15 dies per personar-se al procés i formular-hi les al·legacions pertinents.