El Govern ha aprovat avui el Pla de Salut de Catalunya 2016-2020, l’instrument de referència per a totes les actuacions públiques en matèria de salut que la Generalitat haurà de seguir per aquests cinc anys destinades a millorar la salut i la qualitat de vida de la població. Un objectiu principal que es vol assolir a través del reforçament del sistema sanitari amb uns principis bàsics: públic, universal, just i centrat en les persones.

 

El conseller de Salut, Antoni Comín, ha destacat la “gran importància” del pla, ja que permetrà “alinear en la consecució dels mateixos objectius” tots els actors d’un sector tan “extens i complex” com és el sanitari.

 

En aquest sentit, Comín ha posat en relleu el procés participatiu d’elaboració del pla: “No és un pla que s’hagi elaborat des dels despatxos del Departament, sinó amb experts, col·legis professionals, altres departaments de la Generalitat, universitats, institucions locals, òrgans de participació del sistema de salut, i amb els ciutadans i els pacients directament”, ha subratllat.  Comín ha valorat que es tracta d’una “obra col·lectiva” en la qual han participat més de mil persones, un fet que, al seu parer, permet que el pla neixi “viu” i augmenta les garanties que els projectes previstos es tiraran endavant.

 

El nou Pla de Salut 2016-2020 proposa assolir fins a 28 objectius de salut, l’evolució dels quals s’avaluarà anualment i que es focalitzen, entre d’altres, a seguir augmentant l’esperança de vida viscuda amb bona salut; reduir les desigualtats en salut; disminuir la mortalitat per càncer i per malalties circulatòries, respiratòries i mentals;  millorar els indicadors de risc –tabaquisme, sedentarisme, mals hàbits alimentaris i consum excessiu d’alcohol-; reduir l’impacte de malalties prevalents -com el VIH, les infeccions de transmissió sexual o fractura de fèmur- i millorar la qualitat dels serveis i la seguretat. 

 

El document, però, compta amb quatre principals novetats respecte al seu antecedent. En primer lloc, prioritza l’abordatge dels determinants socials de la salut a través de dues vies: consolidant l’enfocament interdepartamental i contemplant actuacions preferents sobre poblacions socialment més vulnerables. Així, d’una banda, diversos varis objectius de salut que busquen específicament disminuir les desigualtats socials en indicadors de bons hàbits de vida, d’excés de pes o de percepció de bona salut i, per l’altra, contempla projectes amb especial cura per a diferents col·lectius més sensibles, com elaborar un pla de prevenció de la discapacitat en persones grans fràgils; definir i desplegar models de promoció de la salut, prevenció i atenció als problemes més prevalents en infants i joves vulnerables; i donar una atenció integrada al pacient crònic complex de salut mental.

 

A més, a diferència del Pla anterior, l’àmbit de la salut pública es reforça i es converteix en una línia estratègica del nou Pla, com a mostra d’una aposta decidida per respondre als principals reptes de salut i socials a partir d’un esforç organitzat de la societat i dels poders polítics. Una altra aposta, en aquest cas per la recerca i la innovació -a través del desplegament del Pla Estratègic de Recerca i Innovació en salut 2016-2020 (PERIS)-, suposa la tercera novetat del Pla de Salut, que té com a quarta millorar el reconeixement a la tasca dels professionals i donar més qualitat a la seva participació, facilitant els lideratges professionals i els plans de desenvolupament professionals.

 

La nova edició d’aquesta eina referencial s’estructura en 4 eixos de transformació en què s’articulen 12 línies estratègiques:

 

-       Compromís i participació: amb les persones, amb la seva salut i amb el sistema sanitari, de manera participada pels professionals i usuaris.

-       Atenció de qualitat: en salut pública, millorant accessibilitat i resolució, amb una política farmacèutica i del medicament, garantint una atenció integrada, i fomentant la recerca i la innovació en salut.

-       Bon govern: que actua amb excel·lència i seguretat, amb transparència i avaluant els resultats, fomentant la salut digital i la integració territorial.

-       Salut a totes les polítiques: impulsant i consolidant polítiques interdepartamentals i intersectorials –PINSAP, COMSalut, PIAISS, Pla Integral de Salut Mental i Addiccions-, per abordar de manera més efectiva els determinants socials de la salut.

 

El Pla s’adapta a les necessitats dels nous temps i, a banda d’aquests eixos i línies, prioritza fins a nou àrees de salut: infants i adolescents vulnerables; gent gran i discapacitat; salut mental; malalties minoritàries; malalties transmissibles; aparell locomotor; aparell respiratori; sistema vascular, i càncer. Igualment,  gairebé duplica el nombre de projectes concrets que els establerts en l’anterior Pla de Salut, passant de 32 a 58.

 

Amb l’aplicació del Pla de Salut 2016-2020 s’espera, a grans trets, un seguit d’impactes positius a diferents àmbits. Per al ciutadà, una atenció més adaptada a les seves necessitats i més participació, informació, i opcions d’accés i d’atenció. Pel que fa a la política de serveis sanitaris, més equitat, resolució i accessibilitat, així com més integració entre nivells assistencials i interacció amb els serveis socials. Els professionals, per la seva banda, tindran més participació en la presa de decisions i podran desenvolupar les seves tasques amb formes noves i adaptades al nou model d’atenció. Per últim, el sistema haurà de ser més eficient sense renunciar al progrés i a l’excel·lència en l’atenció, tot garantint un accés universal i uns resultats equitatius.

 

El Pla aprovat avui és un pas més en 25 anys de planificació sanitària per part de la Generalitat, després que, arran de l’aprovació de la llei d’ordenació sanitària de Catalunya (LOSC) l’any 1990, s’elaborés el primer Pla de Salut 1996-1998, al qual van seguir-ne sis més comptant l’actual.

 

En ell, tancant un ampli procés de participació iniciat fa un any a través de grups de treball, jornades o via web, hi han participat més d’un miler de persones entre membres de l’administració sanitària, proveïdors, societats científiques, col·legis professionals, altres departaments de la Generalitat, universitats, món local, associacions de pacients i ciutadans.

 

 

La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, ha considerat "molt positius" els treballs de la comissió parlamentària sobre el procés constituent i ha afirmat que el Govern hi veu “grans coincidències” amb el seu full de ruta. “Coincidim plenament amb les seves conclusions", ha dit Munté. "Es parla de la legitimitat del poble de Catalunya per engegar un procés constituent, participació de tothom on s'integrin les màximes sensibilitats existents, i  hi coincidim quan es parla de tres fases, que coincideixen amb les fases del full de ruta del Govern”, ha explicat Munté a preguntes dels mitjans de comunicació.

 

La portaveu ha assegurat que, davant un Estat espanyol que es tanca a parlar, el Govern “no renunciarà a res” per complir el mandat democràtic del poble català. Així, ha expressat la predisposició del Govern a “parlar i discutir” de qualsevol “escenari democràtic” que sumi suports i que permeti “millorar i reforçar” el full de ruta de l’Executiu.

 

Durant la roda de premsa, la portaveu del Govern ha assegurat que el Govern “esgotarà” tot el recorregut judicial en el litigi per les obres d’art de Sixena. Munté ho ha dit després que el jutjat d’Osca hagi desestimat els recursos presentats per la Generalitat en contra del trasllat de les peces el proper 25 de juliol. Malgrat això, ha expressat el convenciment del Govern que finalment se li donarà la raó sobre la permanència de les obres en els museus catalans.

 

Munté ha recordat que encara no hi ha cap decisió judicial ferma i que, en el cas de les pintures murals, encara hi ha “recorregut efectiu” fins al Tribunal Suprem. Pel que fa a les obres que es troben al Museu de Lleida, i que són objecte de la demanda de trasllat per part del jutjat d’Osca, Munté ha reiterat que tant el Govern com diferents experts han subratllat la necessitat de comptar amb “totes les garanties de conservació” de les obres.

 

La portaveu també ha insistit que el Govern continuarà treballant per fer entendre la “impossibilitat de donar compliment literal” a la resolució que obliga al trasllat de les obres abans del 25 de juliol, ja que la legislació catalana de patrimoni preveu tràmits, com ara la descatalogació de les peces, que no es podrien completar en aquesta data. 

En la reunió d’avui, el Govern també ha aprovat la creació Comitè de Serveis Multimodals de Transport de Mercaderies (CSM), un òrgan de participació i coordinació entre la Generalitat i les entitats que actuen en el transport multimodal de mercaderies. El Comitè és un dels principals resultats que s’ha derivat del projecte europeu iFreightMED, liderat pel Departament de Territori i Sostenibilitat, amb la participació de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), CIMALSA, el Consell de Cambres de Catalunya i els ports de Barcelona i Tarragona, per potenciar el transport ferroviari de mercaderies amb Europa.

 

L’objectiu del CSM és incrementar la demanda del transport de mercaderies en un entorn multimodal que integri el ferrocarril, buscant incrementar la sostenibilitat de la cadena de transport. Els sectors industrials catalans que més demanen solucions ferroviàries són l’automoció, el químic i les indústries alimentàries.

 

També forma part d’aquest comitè el Departament d’Empresa i Ocupació,  que, en el marc de l’Estratègia Industrial de Catalunya, vol impulsar les solucions multimodals com a opcions més competitives i sostenibles de transport per a les empreses catalanes.

 

El CSM-CAT tindrà les funcions següents:

 

·         Actuar com a finestreta única d’atenció, suport i informació i com a plataforma de participació i intercanvi d’experiències.

·         Potenciar les solucions multiclient i multiproducte.

·         Analitzar la viabilitat tècnica i econòmica de solucions multimodals concretes, facilitar l’execució de plans de negoci i promoure l’execució de proves pilot de nous serveis.

·         Impulsar la competitivitat dels operadors multimodals, estudiant nous models de negoci i promovent l’entrada al mercat de tecnologies adaptades, juntament amb universitats i centres tecnològics.

·         Ajudar a desenvolupar el sector del ferrocarril com a sector industrial.

·         Incidir en els treballs dels òrgans europeus competents en la matèria.

 

 

En l’àmbit de la gestió de les emergències, el Govern de la Generalitat ha aprovat el decret de les funcions de guàrdia i del sistema de comandament dels serveis de prevenció, extinció d’incendis i salvaments del cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments (DGPEIS), que regula la guàrdia com un dels elements imprescindibles de l’estructuració dels serveis de prevenció, extinció d’incendis i salvaments de la Generalitat de Catalunya a través del qual es garanteix la disponibilitat d’assistència immediata a sinistres o emergències. El decret entrarà en vigor el proper 1 d’octubre.

  

El decret respon a la necessitat d’optimitzar la resposta operativa davants els nous requeriments de la societat, que ha vist com els riscos tant naturals com antròpics s’han incrementat, així com també l’evolució d’aquests serveis cap a una major professionalització i especialització. També dóna resposta als canvis que hi hagut en l’estructura del Departament d’Interior i de la DGPEIS en matèria de prevenció, extinció d’incendis i salvaments. Per tant, es tracta de l’actualització del Decret 103/1998, de 28 d’abril, d’estructura de la Direcció General d’Emergències i Seguretat Civil, que és sobre el qual, fins a dia d’avui, es basava l’estructura de la guàrdia.

El decret incorpora tres innovacions respecte de l’anterior decret: es defineixen tres àmbits de la guàrdia: operatiu, de coordinació i de suport; es desdoblen les funcions de guàrdia de les regions d’emergències en dues posicions: operativa i de coordinació; i es defineix el sistema de comandament

Pel que fa al suport a la cultura, el Govern ha acordat concedir diverses subvencions per un valor total d’1,46 milions d’euros per a esdeveniments rellevants en l’àmbit cultural que tenen lloc aquest any. Concretament, ha aprovat atorgar una subvenció de 700.000 euros a la Fundació Sitges, Festival Internacional de Cinema de Catalunya per a l’organització de la 49a edició del Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya; 400.000 euros per a l’organització de la 36a edició de la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega, i 360.000 euros per a la realització del 28è Mercat de Música Viva de Vic.

 

 

D’altra banda, el Govern ha acordat instar la Comissió Europea a proposar la declaració del corredor de cetacis de la zona llevantina-balear com a zona d’especial protecció d’importància per a la mediterrània (ZEPIM)D’acord amb la Llei del patrimoni natural i de la biodiversitat, la declaració i gestió d’aquesta ZEPIM correspon al Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Natural, ja que l’espai marí que delimita no té continuïtat ecològica amb cap espai natural terrestre protegit.

 

L’Executiu també ha acordat instar la Comissió Europea i el Govern espanyol a aprovar una moratòria d'efecte immediat sobre els permisos de recerca, exploració i explotació d'hidrocarburs a la Mediterrània occidental. Així mateix el Govern també els instarà a aplicar de manera immediata un règim de protecció preventiva que comporti l'adopció de mesures estrictes en relació amb les activitats potencialment productores de renou submarí a la zona.

 

L’àrea marina localitzada entre les costes de Catalunya, Balears i el País Valencià constitueix un corredor migratori de cetacis de gran valor ecològic i d’importància vital per a la seva supervivència a la Mediterrània occidental.

 

Per aquest motiu, el Govern també ha acordat instar  la Comissió Europea i el Govern espanyol a aprovar una moratòria d'efecte immediat sobre els permisos de recerca, exploració i explotació d'hidrocarburs a la Mediterrània occidental.

 

El Govern declara béns culturals i patrimonials d’interès nacional les Termes romanes de Sant Boi de Llobregat;  la Festa Major de Sitges i el Ball Cerdà de la Seu d’Urgell

El Govern ha acordat declarat bé cultural d’interès nacional, en la categoria de zona arqueològica, les Termes romanes de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat). L’Executiu també ha acordat declarar la Festa Major de Sitges (Garraf) com a festa patrimonial d’interès nacional i el Ball Cerdà de la Seu d’Urgell (Alt Urgell) com a element festiu patrimonial d’interès nacional.

 

Finalment, la Generalitat plantejarà un requeriment d’incompetència davant el Govern de l’Estat en relació amb la convocatòria de subvencions estatals destinades a la realització de programes d’interès general amb càrrec a l’assignació tributària de l’IRPF. Així mateix,  amb caràcter previ a la interposició del conflicte competencial, el Govern ha acordat la petició del dictamen preceptiu del Consell de Garanties Estatutàries.

 

Els programes finançats amb aquesta convocatòria són actuacions d’atenció a persones de col·lectius desfavorits o en risc d’exclusió social. En aquest sentit, la Generalitat de Catalunya compta amb competències exclusives en matèria de serveis socials, voluntariat, menors i promoció de les famílies, tal com contempla l'art.166 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, mentre que la Constitució no hi reserva cap competència específica a l’Estat.

 

El Govern de la Generalitat, a instàncies del Departament de Treball, Afers socials i Famílies,  ja ha plantejat  conflictes equivalents en reiterades ocasions i ha obtingut sentències favorables, en les quals el TC ha reconegut la competència de la Generalitat de Catalunya per convocar, gestionar i concedir les subvencions destinades a assistència social, però l’Estat segueix sense ajustar les noves disposicions en aquesta matèria a la doctrina expressada pel TC.