•  L'Executiu aprova una partida extraordinària de 5 milions d'euros per lluitar contra la pobresa energètica aquest hivern. Entre les mesures destaca la posada en marxa l’estratègia catalana de sensellarisme; la millora en els programes d’ocupabilitat en persones en atur de llarga durada; els programes de suport a les famílies en risc de pobresa i la cooperació amb entitats socials i ens locals
• Aquesta aportació suplementària té com a objectiu "apaivagar el patiment i pal·liar els efectes de l'hivern" en aquelles persones especialment vulnerables i "fer polítiques transformadores", perquè "lluitar contra la pobresa és lluitar per la dignitat dels drets de les persones", segons ha destacat la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, en la roda de premsa posterior a la reunió del Govern
• Munté avisa l'Estat que "només la ciutadania pot inhabilitar la presidenta del Parlament. Ni cap jutge ni cap tribunal"

El Govern ha anunciat una bateria de mesures per pal·liar els efectes de l’hivern en les persones en risc de pobresa i emergència social. Entre les actuacions l’Executiu, a través dels Departaments de Treball, Afers Socials i Famílies i el d’Empresa i Coneixement,  ha acordat destinar  5 milions d’euros suplementaris per lluitar contra la pobresa energètica aquest hivern 2016.

 

Aquesta aportació extraordinària té com a objectiu "apaivagar el patiment i pal·liar els efectes de l'hivern" en aquelles persones especialment vulnerables, sense perdre de vista que el Govern també vol "incidir en les causes" i fer "polítiques transformadores" perquè, segons ha destacat la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern, "lluitar contra la pobresa és lluitar per la dignitat dels drets de les persones".  

 

Per aquest motiu, el Govern també posarà en marxa l’estratègia catalana de sensellarisme per atendre el col·lectiu de persones sense sostre; millorarà els programes d’ocupabilitat en persones en atur de llarga durada; incidirà en els programes de suport a les famílies en risc de pobresa i destinarà 3 milions d’euros a programes realitzats per entitats socials i ens locals.

 

 

Un dia després de la celebració del Dia internacional contra la pobresa, el Govern ha alertat que, malgrat que la taxa de risc de pobresa a Catalunya va disminuint els últims anys, un dels àmbits en què no s’ha notat cap millora, sinó que s’hi produeixen pitjors registres, és en la població que viu en llars afectades per la pobresa energètica. Mentre al 2009 hi havia un 5,1% de la població en llars amb pobresa energètica, al 2015 aquesta proporció ha augmentat fins al 8,7%.

 

En aquest mateix sentit, el Govern treballa perquè el pressupost del 2017 contingui recursos per tal de desenvolupar nous programes de treball social i comunitari, des de la proximitat i en col·laboració amb les entitats socials, per incidir en la formació, en el consum energètic eficient i en la detecció de situacions de pobresa energètica que avui encara no es manifesten amb els mecanismes vigents, i que afecten sobretot famílies amb fills a càrrec.

 

L’Executiu ha acordat que l’aportació de 5 milions d'euros suplementaris es farà a través d’addendes al contracte programa amb els ens locals, de forma que els equips bàsics d’atenció social disposaran de més recursos en concepte d’ajuts d’urgència social per afrontar la manca de capacitat de pagament de les famílies amb infants que viuen en llars amb pobresa energètica.

 

 

Per combatre la situació d’exclusió que pateixen les persones sense sostre, i que ocupen l’esglaó més baix de la pobresa, el Govern ha començat a treballar amb les entitats socials per a la creació de l’estratègia catalana del sensellarisme, estratègia que el Govern vol tenir enllestida a finals d’aquest trimestre.

 

En l’àmbit de la millora de l’ocupabilitat, el Govern concentrarà els seus esforços en el col·lectiu de persones en atur de llarga durada, amb el reforç del Programa 30+ adreçat a persones de 30 a 45 anys; els adreçats a persones més grans de 45 anys i els de Garantia Juvenil. El Govern destina a aquest eix 363 milions d’euros, el que representa 71 milions més que l’any passat.

 

Pel que fa als programes de suport a les famílies en risc de pobresa, el Govern incideix especialment en els adreçats a infància i joventut, atès que el risc de pobresa entre els infants de 0-15 anys se situa en els més alts en tots els grups d’edat, amb un 27%.

 

Finalment, en l’àmbit de la cooperació amb entitats socials i ens locals, el Govern destinarà 3 milions d’euros els pròxims dos anys a subvencionar entitats perquè desenvolupin actuacions d’atenció a les famílies en situació de vulnerabilitat social, especialment les que tenen infants a càrrec.

 

Malgrat que les xifres mostren una relativa millora general en la reducció de la pobresa, cal seguir treballant, ja que, amb dades de 2015, un 19% de la població de Catalunya està en risc de pobresa, és a dir, té uns ingressos anuals per sota de 9.677 euros.

 

Una de les preocupacions del Govern rau en la persistència de les desigualtats econòmiques a Catalunya, en part per la caiguda de rendes de la població amb menor capacitat econòmica, el 10% de població catalana amb menys recursos econòmics, és avui un 20% més pobre del que ho era al 2009.

 

Actualment, la taxa de risc de pobresa a Catalunya és del 19%, uns registres elevats en el context europeu. Entre els 28 països membres de la UE-28, Catalunya ocuparia la dinovena posició pel que fa a risc de pobresa. Els nou països que presentarien una taxa de risc de pobresa superior serien Portugal, Itàlia, Grècia, Estònia, Bulgària, Espanya –amb un 22,1%-, Lituània, Letònia i Romania. Pel que fa a la mitjana comunitària, se situa en un 17,3%, la mateixa xifra que la mitjana de la zona euro, 1,7 punts per sota de la catalana.

 

 

Amb el tancament de comptes del 2015, el conjunt del Govern ha destinat un total de 1.067 milions d’euros en les diverses línies d’acció per afavorir la inclusió social i lluitar contra la pobresa, especialment de les famílies amb infants a càrrec.

 

Més enllà de les polítiques assistencialistes d’emergència, el Govern s’esforça per prioritzar polítiques que incideixin en les causes de la pobresa, com l’ocupabilitat, l’habitatge, el dret a la renda mínima o el treball social per a la inclusió que permeti apoderar les persones. En aquest sentit, el 2016, malgrat tenir un pressupost prorrogat, s’ha pogut augmentar les polítiques actives d’inserció, els nous plans d’ocupació i la garantia juvenil, com també la inversió socioeducativa per a infants en situació de risc, els ajuts per al manteniment de l’habitatge, l’ampliació dels plans d’inclusió social i desenvolupament comunitari o el reforç dels serveis socials bàsics. Són polítiques i actuacions que, de cara al 2017, comptant amb nou pressupost, permetran fer un salt qualitatiu en la inversió social.

 

 

 

Preguntada sobre la querella instada per la Fiscalia de l'Estat contra la presidenta del Parlament, la portaveu del Govern, Neus Munté, ha insistit en la "legalitat" i la "legitimitat" del procés engegat a Catalunya i ha reiterat el suport de l'Executiu a Carme Forcadell: "La presidenta Forcadell ens té a tots al costat i té el màxim suport del Govern. Ha fet la seva tasca, que és facilitar i ordenar els debats, perquè aquest és el funcionament normal d'una cambra", ha dit Munté.

 

Per aquest motiu, la portaveu ha alertat l'Estat que "només la ciutadania pot inhabilitar la presidenta del Parlament, ni cap tribunal ni cap jutge", ja que, segons ha recordat,  Forcadell va ser votada  "per 1,6 milions de persones" i escollida presidenta del Parlament "per una àmplia majoria de diputats".

 

Munté ha contrastat l'actuació de la Fiscalia en la querella contra Forcadell amb la sol·licitud d'arxivament de la querella interposada per l'exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, contra el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz.

 

Segons la portaveu del Govern, aquest tractament desigual provoca que "s'acceleri  la constatació que no hi ha una alternativa política, perquè sempre hi ha un recurs a la judicialització, un recurs a revestir d'il·legalitat iniciatives democràtiques".

 

En aquest sentit, Munté ha lamentat que la Mesa del Congrés hagi tramitat el suplicatori sol·licitat pel Tribunal Suprem per actuar contra el diputat i exconseller de Presidència de la Generalitat, Francesc Homs, per un delicte de desobediència per la consulta del 9-N. La portaveu del Govern ha criticat el vot favorable del PSOE a la tramitació d'aquest suplicatori, mentre que l'any 1995 va rebutjar investigar qui fou ministre de l'Interior, José Luís Barrionuevo, per la seva implicació en els GAL. "Per a alguns és molt més fàcil defensar els promotors del GAL, i per tant, el terrorisme d'Estat, que defensar la democràcia", ha denunciat.

 

 

D’altra banda, el Govern també ha iniciat la tramitació de la nova Llei de Cambres de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Catalunya, amb l’aprovació avui per part del Consell Executiu de la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei. 

 

L'actual regulació catalana —la Llei de Cambres 14/2002, de 27 de juny— ha quedat desfasada en bona part del seu contingut. Per tant, en exercici de la competència exclusiva que l’art.125 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya  (EAC) atorga a la Generalitat en matèria de cambres de comerç, es considera convenient aprovar una nova llei de que s’adapti al nou marc socioeconòmic i, concretament, als canvis en el teixit empresarial dels darrers anys, i que dissenyi un nou model cameral a Catalunya. Aquest nou model ha de donar resposta a les necessitats actuals de representació, promoció, defensa i prestació de serveis a les empreses, simplificar la funció de tutela i flexibilitzar els processos de fusions entre cambres.

 

Serà novetat la creació de la Cambra General de Catalunya com a òrgan de representació, promoció i defensa dels interessos generals del comerç, la indústria, els serveis i la navegació de Catalunya. La complexitat actual de les relacions econòmiques requereix un entorn de major cooperació i coordinació amb les línies estratègiques del Govern i la resta d’institucions lligades a l’activitat econòmica. Amb la creació de la Cambra General de Catalunya es vol donar un pas endavant en la major internacionalització de les empreses, de la millora de la seva competitivitat, així com de la defensa dels seus interessos.

 

La futura llei de Cambres no tindrà impacte directe sobre el pressupost de la Generalitat.

 

 

El Govern ha aprovat decret de la Comissió Interdepartamental per a la Igualtat Efectiva de Dones i Homes i de la Comissió Tècnica Interdepartamental de la Igualtat Efectiva de Dones i Homes. La nova disposició millora la coordinació i l’impacte de les diferents polítiques públiques en la igualtat de gènere (educació, salut, àmbit policial, etc.) i l’efectivitat del dret a la igualtat entre dones i homes.  Així mateix reforça la coordinació de les actuacions específiques per a la igualtat de gènere i contra la violència masclista que desenvolupen els departaments.

 

El Govern dota la Comissió Interdepartamental d’una Comissió Tècnica,  responent al mandat de  la Llei 17/2015, del 21 de 1 juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes, que donarà el suport tècnic i operatiu necessari per a treballar transversalment i elaborar propostes, informes i criteris comuns, a més de facilitar l’intercanvi d’informació i impulsar la perspectiva de gènere en els departaments. En formen part persones professionals de la Generalitat expertes en gènere i igualtat i responsables d’aplicar la perspectiva de gènere en àmbits concrets.

 

Un dels grups permanents de la Comissió Tècnica és el Grup d’Anàlisi dels casos d’homicidi per violència masclista, que analitzarà les circumstàncies de cada homicidi, coordinarà l’actuació de la Generalitat i estudiarà el funcionament dels serveis públics. A més, el Grup d’Anàlisi proposarà millores a la Comissió Interdepartamental per a la Igualtat Efectiva entre Dones i Homes i n’elevarà informes i estudis. En formen part l’ICD, els departaments de Justícia, Ensenyament i Salut, la Secretaria d’Igualtat, Migracions i  Ciutadania i les direccions generals de la Policia, d’Administració de la Seguretat, de Famílies i d’Atenció a la Infància i l’Adolescència.  

 

 

Finalment, el Govern ha acordat subscriure un conveni amb el Govern i amb la Universitat de les Illes Balears per col·laborar en l’enquesta sobre els coneixements lingüístics, usos i representacions de la població de les Illes amb l’objectiu de compartir les dades recollides durant la fase del treball de camp, iniciada l’any 2014.

 

El Departament de Cultura va iniciar l’any 2013 un programa de col·laboració amb tots els territoris de parla catalana per obtenir un coneixement de la situació del català al conjunt del domini lingüístic. A més de l’acord amb el Govern i la Universitat de les Illes Balears, el programa ha permès col·laborar amb la Universitat de Perpinyà - Via Domitia per impulsar una enquesta a la Catalunya del Nord; amb el Consorci Campus Iberus i el Govern d’Aragó per a la Franja, i amb l’Ajuntament de l’Alguer. També s’han obert vies de col·laboració que permeten comparar resultats del mateix període amb la Generalitat Valenciana i el Govern d’Andorra. Els primers resultats conjunts es van donar a conèixer a la Jornada Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana celebrada a Barcelona el mes de juliol passat i s’aniran publicant en els propers mesos.