El Govern ha aprovat avui, a proposta del president de la Generalitat,  un acord marc que li permetrà adoptar mesures en un termini de temps al més breu possible i en tots els àmbits de les seves competències i a través de tots els departaments per aturar l’activitat dels grups neofeixistes a Catalunya. L’Executiu vol donar compliment així a la Resolució del Parlament Europeu de 25 d’octubre de 2018 sobre l’auge de la violència neofeixista a Europa.

 

El Govern de la Generalitat adopta aquest acord marc que li permetrà en un termini el més breu possible adoptar mesures a cada un dels departaments i en els diferents àmbits de les seves competències per desterrar de la nostra societat pràctiques i actituds que formen part d’altres èpoques de la nostra història. La convivència és un be a preservar a la nostra societat.

 

“Estem parlant de treballar per combatre l’auge de la violència neofeixista en àmbits tant diversos com poden ser la cultura, l’ensenyament, els mitjans de comunicació social, els cossos i forces de seguretat, l’Administració de Justícia i l’esport”, ha explicat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu.

 

El Govern comparteix el text de la Resolució europea en què es constata l’increment de l’activitat dels grups neofeixistes i neonazis i que la seva actuació incita a l’odi i a la violència. Així mateix, el Govern comparteix la condemna del Parlament Europeu envers les entitats que duen a terme activitats de promoció o enaltiment d’idearis neofeixistes. “És altament preocupant la impunitat amb la que actuen aquestes entitats, i els efectes perniciosos que la difusió impune d’aquests idearis tenen sobre els valors democràtics de la nostra societat”, ha alertat Artadi.

 

La Resolució del Parlament Europeu esmenta diversos casos succeïts a l’Estat Espanyol, entre ells l’atac a la llibreria Blanquerna, a Madrid, en plena celebració de la Diada de l’Onze de Setembre l’any 2013, i la Fundación Francisco Franco, de qui diu textualment que “glorifica la Dictadura i els seus crims”.

 

La Fundació Franco declara entre els seus fins el de “difondre el coneixement del dictador i contribuir a la projecció del seu ideari sobre el futur de la vida espanyola”. És evident, com ho veuen les institucions europees, que aquestes finalitats no s’ajusten a l’interès general i resulten contradictòries amb la legislació sobre la memòria històrica.

 

En aquest sentit, i per tot això, s’acorda endegar les iniciatives necessàries per fer efectius els mandats de la Resolució del Parlament Europeu i la legalitat vigent en relació a aquesta fundació.

 

El Govern de la Generalitat segueix restablint la xarxa de delegacions a l’exterior. En aquesta línia, avui ha aprovat un decret específic per a cada una de les sis delegacions incloses en la segona fase, la de consolidació, del pla de desplegament previst.

 

Amb la consolidació d’aquesta segona fase el Govern restableix les quatre delegacions pendents de reobertura que van ser tancades en aplicació del 155. Es tracta de la de Portugal, amb seu a Lisboa; la dels Balcans, amb seu a Zagreb; la dels països nòrdics, amb seu a Estocolm i la d’Europa Central, amb seu a Viena.

 

Així mateix, posa en marxa dues noves delegacions de nova creació: la dels Països Bàltics, amb seu a Riga, i la de la Mediterrània, amb seu a Beirut.

 

Cal recordar que el Govern ja va aprovar el passat 26 de juny el decret que ha permès la reobertura de les delegacions a Alemanya, al Regne Unit i Irlanda, a Itàlia i als Estats Units d’Amèrica, França i a Suïssa, aquestes dues darreres amb delegat nomenat però encara pendents de reobertura. Totes aquestes delegacions, tancades per l’aplicació de l’article 155, formaven part de la primera fase, d’urgència, del pla de desplegament de les delegacions del Govern a l’exterior.

 

Després de l’aprovació avui del restabliment i creació d’aquestes sis delegacions s’obrirà el procediment per designar els delegats i posar en marxa l’estructura necessària a cadascun dels països. Conclourà així la segona fase de consolidació.

 

Per últim, la tercera fase, d’expansió, preveu obrir noves seus i tenir noves figures de presència en punts geogràfics com l’Orient Mitjà, els països asiàtics o l’Amèrica Llatina.

 

 

Abans d’explicar els acords del Govern, la portaveu Artadi ha manifestat en nom de l’Executiu “el condol als familiars de la víctima mortal” que hi ha hagut com a conseqüència del descarrilament d’un tren de rodalies de la línia R4 Manresa– Sant Vicenç de Calders, entre Vacarisses i Vacarisses Torreblanca, amb 133 viatgers a bord. “Expressem  també tot el nostre suport als ferits i afectats per aquest accident terrible i desitjar que puguin recuperar-se ràpidament”, ha afegit Artadi.

 

La portaveu ha explicat que el president de  la Generalitat s’ha desplaçat al lloc de l’accident, juntament amb els consellers d’Interior i Territori i Sostenibilitat, raó per la qual el Govern ha començat una mica més tard. Tant el president com els consellers han parlat amb els diferents responsables dels cossos de seguretat i del dispositiu d’emergències que han treballat a la zona des de primera hora del matí. Des del Govern els volem agraït agrair la celeritat amb què han actuat Mossos, Bombers, Serveis d’Emergències, Policia local i personal sanitari.

Segons dades de Protecció Civil el balanç d’aquest descarrilament provocat per una esllavissada és d’1 persona morta, 5 ferits menys greus, 44 lleus i 83 il·lesos. “S’estan adoptant mesures per garantir la mobilitat entre Terrassa i Manresa. Els equips d’emergències de la Generalitat estan treballant des de primera hora en les tasques de rescat i el SEM ha desplaçat psicòlegs als Centres d'Atenció a Familiars a l'estació de Barcelona Sants i al Poliesportiu de Vacarisses per atendre directament les famílies de les víctimes”, ha informat la portaveu.

 

Pel que fa a les causes, un cop superada la fase d’emergència, Artadi ha assegurat que en els propers dies “el Govern treballarà amb Adif i Renfe per aclarir les causes de l’accident i garantir un servei públic eficient i segur”.

 

 

En el torn de preguntes de la roda de premsa, la portaveu Artadi ha explicat que el president Torra ha convidat aquest matí per carta el president Sánchez a celebrar “una cimera Govern a Govern” el proper 21 de desembre al Palau de la Generalitat per encarar una solució al conflicte polític entre Catalunya i Espanya.   

 

En aquest sentit, Artadi ha rebutjat la possibilitat que aquesta solució passi per l’elaboració d’un nou Estatut a Catalunya: “La proposta d’un nou Estatut va obtenir 17 diputats en les darreres eleccions, per tant no és l’escenari central, ni tan sols té els diputats suficients per iniciar-ne la tramitació al Parlament”, ha assenyalat Artadi, qui ha lamentat que, de moment,  el Govern no ha rebut “cap proposta” per part de Sánchez .

 

Preguntada també per la renúncia del jutge Domingo Marchena a presidir el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) després que s’hagi fet públic un missatge de Whatsapp del portaveu del Senat al PP, Ignacio Cosidó, en què es vantava que els populars controlarien l’òrgan “per la porta del darrere”, Artadi ha posat en relleu l’anomalia que Marchena hagués estat ja designat com a president del CGPJ abans que prenguessin possessió del càrrec els vocals que l’havien d’escollir. 

 

Per a la portaveu, el missatge de Whatsapp d’Ignacio Cosidó només evidencia “el desprestigi del sistema judicial espanyol”: “I no ho diem només nosaltres, sinó que aquest cap de setmana institucions europees com el GRECO, que havien denunciat la manca d’independència judicial, ha tornat a fer declaracions en aquest sentit”, ha apuntat Artadi.

 

 

En la reunió d’avui, el Govern també ha aprovat un decret llei de mesures urgents per donar continuïtat en la prestació per al manteniment de les despeses de la llar per a determinats col·lectius, fonamentalment gent gran.

 

Amb aquest decret llei es volen corregir les incompatibilitats provocades per l’increment de les pensions contributives i el retorn de diners que hagin estat meritats en excés a causa de la superació del topall d’ingressos fixats en el pressupost del 2017. Aquest topall és de 9.736,60 €.

 

L’increment aquest 2018 de les quanties mínimes de les pensions contributives del Sistema de la Seguretat Social, d’una banda i  l’actual prorroga dels pressupostos de la Generalitat, per l’altra, ha provocat que no s’hagi pogut actualitzar el límit d’ingressos per poder percebre aquesta prestació. Aquest fet comportava que els beneficiaris haguessin de retornar diners a final d’any.

 

Per tant, les persones que haurien vist reduït o perdut el seu dret a percebre aquesta prestació com a conseqüència de l’increment de la pensió contributiva la continuaran percebent.

 

Aquesta mesura afecta a un total de 28.000 persones que veuran millorat el seu nivell d’ingressos pel fet que no hauran de retornar els ingressos rebuts al llarg d’aquest any.

 

Respon, per tant, a criteris de justícia social ja que es tracta d’un col·lectiu que es considera especialment vulnerable.  Amb aquest decret-llei també es vol evitar un greuge, tant en les persones que rebien aquesta prestació com les que aquest any les puguin sol·licitar.

 

La prestació per al manteniment de despeses de la llar per a determinats col·lectius es va crear el 2006 i té com a destinatàries les persones que no poden atendre amb els seus ingressos les despeses pròpies del manteniment de la llar habitual per la mort del cònjuge o el familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, amb qui compartia aquestes despeses, i de qui depenia econòmicament.

El sistema sanitari públic pateix de manera crònica una falta de personal facultatiu en determinades especialitats mèdiques, sobretot en atenció primària. Per pal·liar aquesta situació el Govern ha aprovat un acord que facilitarà la contractació d’un important nombre de metges especialistes extracomunitaris formats a Catalunya que no poden treballar al sector públic per no tenir la nacionalitat espanyola o la d’algun país de la Unió Europea, tal i com requereix la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic.

 

A partir d’ara, el requisit nacionalitat no serà obligatori per a accedir a determinades especialitats deficitàries i en determinats territoris del país que estableix el Pla d’Ordenació de Recursos Humans de l’ICS. Fins ara, els especialistes extracomunitaris només podien optar a contractes de tipus laboral temporal en centres de l’ICS si acreditaven un permís de residència, però no  podien accedir a contractes interins o fixes donat que la llei obliga a tenir la nacionalitat pertinent.

 

Aquesta situació provoca que, cada any, acabin la formació sanitària especialitzada a l’ICS prop d’un centenar de metges especialistes extracomunitaris que, majoritàriament, no poden continuar exercint a Catalunya, malgrat haver-s’hi format. Per tant, la supressió d’aquesta trava legal permetrà a partir d’ara retenir el talent d’aquests professionals i millorar la qualitat dels  contractes dels metges especialistes extracomunitaris que ja treballen a l’ICS.

 

La permanència en els centres de l’ICS d’aquests facultatius extracomunitaris afavorirà especialment l’àmbit de l’atenció primària, ja que fins ara, per qüestions legals i contractuals,  era més difícil poder-los retenir, tot i que  l’especialitat de medicina familiar i comunitària és de les que compta amb més residents extracomunitaris (un 30% dels residents d’aquesta especialitat a l’ICS).

 

Els centres de l’ICS formen, cada any, 2.400 residents, distribuïts en els diferents anys de residència. D’aquests, 268 (un 11%) són extracomunitaris; 72 es formen en medicina familiar i comunitària i 196 són a hospitals.

El Govern també ha acordat avui encarregar al Departament de la Presidència, mitjançant el Comissionat de la Presidència per al Desplegament de l’Autogovern, la coordinació dels treballs necessaris per dur a terme aquesta reclamació de la Generalitat.

 

Precisament, la setmana passada el Govern va presentar l’informe sobre els efectes de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola i l’impacte sobre l’acció de govern durant els 7 mesos que va durar. Les conclusions d’aquest informe deixen ben clar que la intervenció de l’estat va ser de gran abast, va afectar negativament el normal desenvolupament de l’activitat dels 13 departaments de la Generalitat i que va tenir conseqüències sobre la societat catalana, afectant altres institucions, organitzacions, entitats i associacions.

 

Segons l’informe, entre moltes de les afectacions que va tenir la intervenció de l’Estat, destaquen aquelles que van tenir un impacte econòmic directe en els pressupostos de la Generalitat de Catalunya.

 

“Es tracta de despeses que no s’haurien produït sense la intervenció de la Generalitat”, ha explicat Artadi, com les indemnitzacions de treballadors acomiadats, de cancel·lacions de contractes de lloguer, del tancament de delegacions a l’exterior, de pèrdues de pressupost previst per fer front a inversions, compres, subvencions, convenis i campanyes que no es van poder realitzar, etc.

 

Per tot això, el Govern inicia les actuacions necessàries per reclamar el rescabalament de l’import de les despeses que la Generalitat de Catalunya va haver d’assumir com a conseqüència directa de l’aplicació de l’article 155.

El Govern també  ha aprovat la creació del Programa d’abordatge integral sobre els casos de salut mental d’elevada complexitat, és a dir, aquells casos en què la persona pateix trastorns mentals associats amb altres patologies greus amb necessitats complexes d'atenció sanitària i social. L’objectiu és aconseguir una actuació més eficaç en prevenció, assistència, benestar, rehabilitació i integració de les persones amb aquest tipus de trastorn.

 

El Programa, d’una durada màxima de 3 anys, abordarà aspectes com la sensibilització sobre els casos complexos, els protocols i circuits d’actuació, la creació de grups de treball, i la implicació i coordinació de la intervenció de les diferents administracions pel que fa als casos complexos. Aquestes línies de treball es duran a terme a través d’una Oficina de suport al programa, adscrita al Departament de Salut.

 

Aquest Programa comptarà també amb la participació activa de professionals experts en l’àmbit sanitari, social, ètic, judicial, així com també amb representants de les federacions de familiars i del Moviment en primera persona.

 

 

El Govern ha acordat destinar, a través del Departament de Justícia, 7.049.143 euros a la xarxa de residències penitenciàries perquè els presos en tercer grau amb millor evolució acabin la condemna en un entorn al més semblant com sigui possible al de la vida en llibertat. La recuperació progressiva del contacte amb la societat millora els índexs de reinserció i disminueix el risc de tornar a delinquir.

 

L’acord aprovat avui per l’Executiu català preveu partides pressupostàries per als propers tres anys per a la gestió d’aquesta xarxa de pisos que, des de l’estiu passat, ha ampliat el seu abast en el territori, amb nous habitatges a l’Alt Empordà, el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Baix Penedès, i ha augmentat un 33% els recursos que s’hi destinen.  

 

En total, Catalunya compta amb 14 residències d’aquest tipus, que estan situades en habitatges ordinaris, sense cap distinció externa i sense funcionaris de presons. Dels pisos, se’n fan càrrec les entitats del tercer sector, amb personal que hi passa la nit i que, durant el dia, dona suport als interns perquè es formin, busquin feina, treballin i utilitzin els recursos socials i de salut públics. D’aquesta manera, els reclusos recuperen a poc a poc l’autonomia i poden refer la seva vida professional i les relacions socials i familiars, amb l’acompanyament dels serveis penitenciaris.

 

 

El Govern ha aprovat avui el Decret de regulació de la Comissió del Fons per a la Protecció de l’Ambient Atmosfèric, l’ens creat per administrar i controlar el conjunt d’ingressos obtinguts mitjançant el Fons per a la Protecció de l’Ambient Atmosfèric. Aquest Fons va ser creat per la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l’ambient atmosfèric, per incentivar accions que permetin reduir les emissions de contaminants, amb els recursos econòmics provinents dels pressupostos de la Generalitat i dels ingressos provinents de les sancions imposades per la Generalitat en aplicació de la Llei de protecció de l’ambient atmosfèric.

 

El Decret que avui s’aprova regula la composició, funcions i funcionament de la Comissió del Fons per a la Protecció de l’Ambient Atmosfèric. Es dona així compliment a la Llei 22/1983, en tant que s’articula la gestió dels recursos destinats a inversions públiques en matèria de medi ambient atmosfèric, la subvenció d’instal·lacions públiques i privades que permetin disminuir els nivells d’emissió de contaminants a l’atmosfera i, en general, les polítiques de foment de la preservació i millora de la qualitat de l’aire i de reducció de la contaminació acústica i lluminosa.

 

La Comissió estarà integrada per representants del departament competent en matèria de qualitat ambiental, de prevenció i control de la contaminació  atmosfèrica, d’economia, d’indústria, de la Federació de Municipis de Catalunya, i de l’Associació Catalana de Municipis. Es reunirà dos cops l’any com a mínim, i els seus membres no tindran cap dret econòmic en concepte de dietes o indemnitzacions per drets d’assistència.

 

El Govern ha aprovat destinar una subvenció de 750.000 euros a la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) amb l’objectiu de promoure la competició de les federacions esportives, millorar qualitativament la UFEC i les entitats que en formen part, i promoure el reconeixement internacional de l’esport català.

Amb aquest ajut, que es vehicularà mitjançant el Consell Català de l’Esport, es vol potenciar la gestió de les federacions esportives de Catalunya, divulgar l’esport català en els mitjans de comunicació i promoure internacionalment l’esport federat català.

 

Aquesta partida de 750.000 euros s’afegeix als 8,6 milions d’euros que durant l’any les federacions catalanes han rebut en conjunt del Consell Català de l’Esport per poder desenvolupar les seves actuacions.

 

 

 

El Govern, a proposta del Departament de Cultura, ha aprovat declarar Bé Cultural d'Interès Nacional, en la categoria de Lloc Històric, el Memorial Passatges a Walter Benjamin, a Portbou, a la comarca de l’Alt Empordà, i n’ha delimitat un entorn de protecció.

 

El Memorial està ubicat en el cementiri de Portbou i la seva zona immediata. En aquest indret conflueixen una sèrie d’elements de gran rellevància cultural, ambiental, paisatgística, històrica i emblemàtica, com són el propi cementiri de Portbou, on hi ha la tomba del filòsof Walter Benjamin i el Memorial Passatges Walter Benjamin, obra de l’escultor i artista Dani Karavan.

 

Finalment, el Govern ha nomenat Josep M. Cruset Domènech, president de l’Autoritat Portuària de Tarragona