El Govern ha aprovat, a proposta del conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, declarar Catalunya com a port segur de forma previsible i permanent per tal de “garantir i facilitar que totes les embarcacions que es dediquen a salvar vides puguin atracar en els ports que depenen de la Generalitat de Catalunya”.

 

Així ho ha explicat el conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Alfred Bosch, durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern. A través d’aquest acord, l’Executiu ofereix els 19 ports que gestiona l’empresa pública Ports de la Generalitat, adscrita al Departament de Territori i Sostenibilitat, per a l’arribada de vaixells que realitzen tasques de salvament a la Mediterrània. D’aquests, quatre reuneixen les característiques per acollir el tipus d’embarcació que es dediquen a aquests tipus d’actuacions: Roses, Palamós, Vilanova i la Geltrú i Sant Carles de la Ràpita.

 

El conseller Bosch ha assegurat que amb aquest acord “es vol deixar molt clar que el Govern que gestiona aquests ports obre les portes per acollir les embarcacions i que puguin fer la seva feina per salvar vides a la Mediterrània”.

 

Bosch ha lamentat que moltes persones moren cada any a la Mediterrània intentat arribar a Europa (enguany, 323 documentades). Per aquest motiu, ha afegit, “l’obligació del Govern no és obeir el ministre Borrell, sinó fer tot el possible, dins del seu àmbit, per tal de garantir que no es perdin més vides. És una obligació política, però també moral, actuar davant la inacció dels governs i estats europeus”. En aquest sentit, el conseller d’Acció Exterior ha “comminat” l’Executiu espanyol a complir amb la seva obligació pel que fa a l’acollida de refugiats.

 

Sense perjudici de les competències exclusives que corresponen a l’Estat espanyol en matèria de relacions internacionals i immigració, el Govern considera que aquesta és una obligació que es deriva de les competències assumides com a pròpies per la Generalitat i que, per tant, existeix un espai d’actuació legal i estatutari que permet actuar en aquest àmbit.

 

En el mateix acord, l’Executiu també ha aprovat la creació d’un Grup de Treball de la Generalitat de Catalunya per acollir vaixells de rescat a la Mediterrània, el qual serà presidit pel conseller del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència. Les persones que conformin aquest grup estudiaran, establiran i impulsaran la implementació de les condicions necessàries en els ports per acollir els vaixells que realitzen tasques de salvament a la Mediterrània; coordinaran l’assistència per a les persones que són al vaixell; un cop autoritzat el desembarcament per part de les autoritats espanyoles, gestionaran també les actuacions per assegurar l’acolliment, així com la col·laboració amb l’Administració General de l’Estat en la gestió de les competències relatives al dret d’asil i l’apatrídia.

Durant la roda de premsa, la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi, ha denunciat la “vulneració del dret de defensa” que estan patint els presos polítics, com el fet que encara no s’hagi fixat ni la data d’inici ni el calendari de declaracions del judici de l’1 d’Octubre o que no els autoritzin a accedir als ordinadors per consultar la documentació de la causa.

 

Artadi també ha lamentat que el Tribunal Suprem hagi vetat la presència d’observadors neutrals durant el judici i ha subratllat: “El fet que s’hagi de fer campanya per dir que ets una democràcia exemplar és sospitós. És evident que la instrucció no ha sigut imparcial. Els tribunals espanyols han estat fent la política que no han fet els governs espanyols. Per tant, molta confiança en la justícia no la tenim”.

 

En aquest sentit, el conseller Bosch ha anunciat que el Govern habilitarà un espai a Madrid, al Centre Cultural Blanquerna, per donar atenció als mitjans internacionals i als observadors perquè la informació sobre el judici els pugui arribar “directament” i perquè puguin seguir-ne les sessions “sense cap filtre i sense cap interferència de campanyes de màrqueting que pugui fer el govern espanyol”.

 

“Volem que els mitjans puguin fer la feina lliurement, els d’aquí i els de tot el món, que el judici es pugui desenvolupar amb normalitat i que tothom el pugui seguir. Creiem que són judicis polítics que no s’haurien d’haver celebrat mai, la pròpia celebració és un error històric, i volem que el món sencer faci la seva valoració sobre la celebració del judici en si i sobre la sentència que en resulti”, ha explicat Bosch.

 

La portaveu Artadi ha detallat que el dia de l’inici del judici hi assistiran el president Torra i el vicepresident Aragonès, i la resta del Govern seguirà fent la seva tasca habitual. “Farem un calendari per poder acompanyar durant el judici, per una banda, i per l’altra continuar la tasca del Govern”, ha explicat.

Finalment, la portaveu Artadi ha volgut fer arribar el “condol” del Govern a la família de la jove assassinada la setmana passada a Reus i mostrar el “suport” a les dues joves que han estat víctimes d’agressions sexuals a Sant Cugat i a Sabadell.

 

“Condemnem fermament aquests atacs, aquesta vulneració dels drets de les dones, i refermem el nostre compromís, juntament amb entitats i altres institucions, per posar fre a aquestes agressions de violència masclista que patim totes les dones”, ha declarat Artadi.

El Govern ha autoritzat l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i l’Incasòl a subscriure un acord pel qual l’Incasòl finançarà amb 20 milions d’euros l’Agència perquè pugui comprar habitatges provinents d’execucions hipotecàries i destinar-los a lloguer assequible. El 2018 ja es va signar un primer acord en aquest sentit pel qual la Generalitat, mitjançant l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, destinava 49 milions d’euros per comprar habitatges. En total, l’any 2018 s’han pogut exercir el dret de tanteig i retracte sobre 853 habitatges.

 

El Decret llei 1/2015, de 24 de març, de mesures extraordinàries  i urgents per a la mobilització  dels habitatges provinents de processos d’execució hipotecària, estableix que la Generalitat de Catalunya pot exercir el dret de tanteig i retracte a favor d’aquests habitatges. Així doncs, l’acord signat amb l’Incasòl permet a l’Agència que, un cop esgotades les seves disponibilitats pressupostàries, pugui continuar fent efectiu el seu dret de tanteig per adquirir més habitatges que passaran a formar part del seu parc propi i es destinaran a la promoció de lloguer assequible. Els habitatges es destinaran a les urgències que atenen les Meses d’Emergències.

 

Els 20 milions que l’Incasòl cedeix a l’Agència per fer aquestes adquisicions, es retornaran sense interessos amb l’import dels lloguers que l’Agència recapti dels habitatges comprats i llogats fins a arribar al total retornament del deute contret amb l’Incasòl, en un màxim de 40 anys. Aquesta és una més de les actuacions que el Govern de la Generalitat emprèn per fer efectives les eines que desplega el Decret llei 1/2015 per pal·liar les conseqüències de la crisi  econòmica iniciada el 2007 i que ha fet que les entitats financeres i la Sareb hagin iniciat molts processos d’execució hipotecària en habitatges sovint concentrats en barris amb dificultats de cohesió social. El dret de tanteig i retracte a favor de les administracions està permetent  mobilitzar aquests habitatges per destinar-los a famílies en situació d’especial vulnerabilitat i ha evitat la venda d’aquests pisos a fons d’inversió internacional que podrien portar a una nova dinàmica especulativa.

El Govern ha aprovat el decret de modificació del Decret 75/2007, de 27 de març, d’admissió de l’alumnat als centres en els ensenyaments sufragats amb fons públics. Amb aquesta modificació s’elimina la puntuació per malaltia crònica que afecta el sistema digestiu, endocrí o metabòlic, inclosos els celíacs, i la puntuació per a pare, mare, tutors o germans que han estat escolaritzats al centre: l’objectiu és afavorir la igualtat en l’accés al sistema educatiu.

 

En aquest sentit, el Departament d’Educació considera que l’escolaritat ha de ser equilibrada i el fet que un alumne passi per davant gràcies a aquests punts complementaris va en contra de l’equitat i de la igualtat en l’accés al sistema educatiu. A més, en el cas dels punts per malaltia crònica, actualment els menjadors escolars ja incorporen menús específics per a alumnat amb aquestes malalties digestives, com ara celíacs. Cal recordar que en ambdós casos es tracta de criteris complementaris de puntuació en la preinscripció.

 

De fet, el passat 30 d’octubre el Govern ja va obrir un procés de consulta prèvia a la modificació del Decret per garantir la participació ciutadana, especialment per tal de comprovar l’opinió de la comunitat educativa i dels diferents sectors afectats, i també per garantir-ne la transparència.

 

Aquesta actuació s’emmarca en el règim de millora de la qualitat normativa i dels principis de bona regulació que ha impulsat el Departament d’Educació, en particular, dels principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència i eficiència. Amb això, Educació persegueix la millora del sistema educatiu com a interès general, sempre tenint en compte les necessitats detectades en l’alumnat per poder lluitar contra la segregació escolar.

 

El Govern realitzarà consultes públiques prèvies a l’elaboració dels següents projectes de decrets:

 

 

En aquest sentit, el Consell Executiu dona compliment el seu compromís aprovat en la reunió del passat 22 de gener d’enguany, en què va acordar reforçar el fet de consultar la ciutadania i els sectors afectats, sobre les diverses opcions considerades a l’hora d’elaborar una normativa. Era un acord que s’inscrivia en el marc de la política de millora de la regulació del Govern, la qual pretén assegurar l’eficàcia, l’eficiència i la transparència de l’acció de l’Executiu.

 

 

La consulta prèvia al Projecte de decret de procediment d'autorització per a l'accés a dades confidencials amb finalitats científiques emparades pel secret estadístic, vol recollir aportacions que ajudin a millorar el seu protocol d’accés.

 

Concretament vol determinar els criteris per al reconeixement de les entitats i de les persones que poden accedir a dades confidencials amb finalitats científiques; establir els requisits, tramitació i valoració dels projectes de recerca; establir les condicions d’accés i ús de les dades; i determinar les mesures que han de garantir la seguretat i preservació de les dades.

 

La consulta s’adreça tant a la ciutadania, en general, com a les institucions que poden accedir a dades confidencials amb finalitats científiques emparades pel secret estadístic: instituts d’investigació científica, investigadors, centres de recerca i entitats de dret públic dedicades al disseny, la planificació, la programació, el seguiment i l’avaluació de polítiques públiques.

 

El projecte de decret donarà resposta a la demanda de facilitar l’accés a dades confidencials amb finalitats científiques sota determinades condicions, per tal que aquest esforç reverteixi socialment en termes de cohesió i benestar.

 

La consulta prèvia al Projecte de decret sobre el funcionament i les formes d'accés, inscripció i cancel·lació del Cens d'entitats del voluntariat de Catalunya, vol informar de la creació d’aquesta nova regulació per recollir les propostes de millora que puguin fer les administracions públiques, les entitats sense ànim de lucre, les persones voluntàries, la ciutadania i col·lectius partícips en aquest decret.

 

La nova normativa persegueix diverses finalitats:

 

 

 

 

 

 

 

 

Aquesta regulació s'emmarca en allò que estableix el Pla de Govern sobre l’enfortiment del model català de l’associacionisme i el voluntariat i la promoció del seu paper com a agent de transformació social, tot aprofitant l’impuls de les noves tecnologies.

 

 

La consulta prèvia al Projecte de decret de modificació del Decret 118/2018, de 19 de juny, sobre el model de governança de la pesca professional a Catalunya, vol evitar que prosperi el recurs contenciós administratiu interposat per l’Estat i evitar el risc que quedi anul·lada, la qual cosa implicaria que no es pogués dur a terme el model de cogestió en la regulació dels recursos pesquers a Catalunya.

 

La modificació inclourà l’especificitat de les competències en els diferents tipus d’aigües (aigües interiors, de gestió autonòmica i aigües exteriors).

 

 

 

El Govern ha aprovat la creació del Consell Assessor de Defensa dels Drets Civils i Polítics, un òrgan adscrit a l’Oficina del mateix nom, que li donarà suport en l’anàlisi i l’execució d’iniciatives relacionades amb la defensa d’aquest tipus de drets. Amb l’objectiu de completar el desplegament de l’Oficina de Drets Civils i Polítics (ODCP), el Consell Assessor pretén convertir-se en un canal estable de col·laboració amb la societat civil. Per fer-ho, vol articular un mecanisme de relació, interacció i sinergia per a la consecució comuna d’objectius, com són un major coneixement dels drets civils i polítics per part de la ciutadania catalana, i la defensa activa davant de situacions particulars o generalitzables de vulneració d’aquests drets.

 

El Consell Assessor, un òrgan col·legiat adscrit al Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, comptarà amb una presidència, una vicepresidència i un màxim de 10 vocals.  El càrrec de president recaurà en la persona titular de l’ODCP, és a dir, en l’actual director. El vicepresident o vicepresidenta del Consell Assessor s’escollirà d’entre les vocalies, i els vocals seran representants d’entitats i persones individuals de reconeguda trajectòria en la defensa dels drets civils i polítics. En tots els casos, els càrrecs seran proposats pel president del Consell Assessor i nomenats pel vicepresident del Govern. Els membres del Consell Assessor no percebran cap retribució per l’exercici de les seves funcions ni l’assistència a les reunions. 

El Govern ha acordat commemorar el desè aniversari de la mort de l’escriptor, lingüista, historiador, activista i polític occità Robèrt Lafont. Per això, ha previst programar activitats culturals, acadèmiques i de divulgació de la vida i l’obra de l’autor. El Departament de Cultura, per mitjà de la Direcció General de Política Lingüística, impulsarà la commemoració amb la constitució d’un comitè organitzador, format per entitats i persones coneixedores de la seva figura i obra de tot l’àmbit occità.

 

Robèrt Lafont va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi pel Govern de la Generalitat de Catalunya el 1987. El Departament de Cultura va instituir l’any 2010 el Prèmi Robèrt Lafont en reconeixement a persones o entitats que s’hagin distingits per la defensa, projecció i promoció de la llengua occitana en qualsevol punt del domini lingüístic. El guardó té caràcter biennal. Han estat guardonats l’especialista en literatura i dialectologia occitana i romanista Pèire Bec; el professor de literatura occitana a la Universitat Pau Valèri de Montpeller Felip Gardy; el gramàtic i lexicògraf Jacme Taupiac, i la Fondacion Musèu Etnologic dera Val d’Aran. El darrer guardonat ha estat el professor emèrit de filologia romànica de la Universitat de Viena Georg Kremnitz.

 

L’occità és llengua oficial a Catalunya. La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura desplega una agenda específica per fomentar-ne el coneixement, proporcionar recursos per facilitar-ne l’ús i fer seguiment de l’estat de la llengua. També promou la presència i l’ús de l’aranès en col·laboració amb el Conselh Generau d’Aran. Així mateix dona suport a l’Institut d’Estudis Aranesi i hi coopera, com a autoritat lingüística de l’aranès a Catalunya.

 

Finalment, el Govern ha aprovat els nomenaments de Jordi Matas i Dalmases com a president del Consell Rector del Centre d’Estudis d’Opinió adscrit al Departament de la Presidència, i de Natàlia Mas Guix com a secretària de Finances Públiques del Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda.