- Sota el nom d’Aliança IRISCAT, es crearà un espai de treball cooperatiu entre els 7 instituts de recerca i innovació vinculats a l’ICS, en una primera fase, i s’establiran els mecanismes d’incorporació futura d’altres centres
- El Govern demanarà explicacions al ministre Grande-Marlaska pels seguiments policials al president Torra
- L'Executiu també acorda recusar el jutge del Tribunal Constitucional Andrés Ollero Tassara
El Govern ha aprovat avui la creació d’una aliança estratègica entre els instituts de recerca i innovació en salut vinculats a l’Institut Català de la Salut (ICS), en una primera fase, i obert a la incorporació futura d’altres centres del sistema català de salut. Aquesta estructura, que operarà inicialment sota la denominació d’Aliança IRISCAT (Instituts de Recerca i Innovació en Salut de Catalunya), és un dels projectes estratègics del Departament de Salut per consolidar i potenciar aquest hub en R+I referent del sud d’Europa
La recerca en Salut és un “àmbit prioritari” del Govern de Catalunya, ha assegurat la consellera de Salut, Alba Vergés, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu. Vergés ha considerat l’acord d’avui “un pas més” per “potenciar allò que ja tenim com a país” i “aconseguir que Catalunya continuï sent un referent a Europa”.
Els set instituts de l’ICS que participaran en aquesta fase inicial són:
- L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL)
- Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR)
- Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol (IGTP)
- Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRB Lleida)
- Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV)
- Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI)
- Institut d’Investigació d’Atenció Primària Jordi Gol (IDIAP Jordi Gol i Gurina)
També acorda la creació d’un Pla estratègic que, a més de definir les línies estratègiques de l’aliança, tindrà en compte també els mecanismes d’incorporació futura d’altres instituts de recerca i innovació del sistema català de salut.
L’Aliança IRISCAT és el resultat d’una reflexió estratègica i treball conjunt, iniciat des de fa mesos, entre el Departament de Salut, l’ICS i el Servei Català de la Salut (CatSalut).
Impacte de la recerca en salut a Catalunya
Catalunya té una vintena de centres i instituts de recerca en l’àmbit de la salut, on hi treballen aproximadament 6.750 persones amb dedicació íntegra a temps complet, de les quals pràcticament el 90% són persones investigadores o directament relacionades amb els processos de recerca.
Al nostre país, la recerca mou més de 300 milions d’euros anuals d’ingressos entre aportacions de la Generalitat, fons competitius, i fons no competitius i altres aportacions. L’impacte de la recerca en salut a Catalunya es tradueix, també, amb prop de 6.000 assajos clínics en curs i prop de 9.276 documents citables.
Ja al 2016, amb la vocació de situar Catalunya en un escenari d’avantguarda, el Departament de Salut va crear el Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut, PERIS, 2016-2020, per tal de planificar i coordinar les línies generals de la recerca i innovació en salut de la Conselleria. Aquest Pla, que inclou convocatòries d’ajuts a la recerca per concurrència competitiva, haurà destinat en els darrers quatre anys uns 40 milions d’euros, aproximadament.
S’estima que cada euro que s’inverteix en recerca en ciències de la salut es multiplica exponencialment a curt i mitjà termini.
El Govern demanarà explicacions al ministre Marlaska pels seguiments policials al president Torra
Durant la roda de prensa, la portaveu Budó ha informat que el Govern “demanarà oficialment explicacions polítiques” al govern de l’Estat espanyol sobre el seguiment policial que va patir el president Torra el passat 10 de novembre.
Concretament, avui mateix el conseller d’Interior, Miquel Buch, adreçarà una carta al ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, per reclamar-li les explicacions necessàries davant “la gravetat” des fets, un seguiment per part de la Policia Nacional que va quedar registrat al CECOR, el Centre de Coordinació integrat pels Mossos, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.
El Govern acorda recusar el jutge del Tribunal Constitucional Andrés Ollero Tassara
El Govern ha acordat plantejar la recusació del Magistrat del Tribunal Constitucional Excm. Sr. Andrés Ollero Tassara en els recursos d'inconstitucionalitat i conflicte de competències pendents de resoldre pel Tribunal Constitucional.
Segons ha explicat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, l’esmentat Magistrat ha formulat un vot particular a la Sentència del TC en relació amb el Codi Civil de Catalunya en què ha inclòs unes expressions que, més enllà de constituir una opinió personal, “tenen un sentit de desqualificació ofensiva i revelen una animadversió manifesta contra el Govern de la Generalitat de Catalunya, contra Catalunya o contra els catalans”.
En conseqüència, tenint en compte que hi ha plantejats diversos recursos d'inconstitucionalitat pendents de resoldre sobre qüestions tan substancials com el Codi tributari de Catalunya, l'Agència Catalana de Protecció Social, la Llei de comerç, serveis i fires, el Reglament d'Adopció Internacional o el Pla estratègic d'acció exterior i de relacions amb la Unió Europea 2019-2022 el Govern ha adoptat aquest acord per plantejar la recusació de l’esmentat magistrat.
El Govern aprova l’oferta d’ocupació pública d’un total de 7.668 places de cossos docents
En segon lloc, el Govern ha aprovat l’oferta d’ocupació pública per al 2019 corresponent als cossos docents no universitaris. El Govern va acordar, l’any 2017, una taxa per a l’estabilització i la consolidació de l’ocupació temporal de 15.658 places de cossos docents. L’oferta d’ocupació pública parcial de l’any següent incorporava 10.010 d’aquestes places però no esgotava la taxa fixada prèviament.
Per aquest motiu, el Govern ha aprovat una oferta d’ocupació pública de 5.648 places (que completa les previsions de l’acord de 2017) i una oferta addicional de 2.020 places (corresponents a la taxa de reposició del 2018) per a funcionaris del cos de mestres, del cos de professors d’ensenyament secundari, del cos de professors d’escoles oficials d’idiomes i dels cossos de mestres i de professors d’arts plàstiques i disseny.
El Govern i Avalis impulsen una línia d’avals bonificats de fins a dos milions d’euros per facilitar l’accés al crèdit a les pimes catalanes
En tercer lloc, el Govern ha donat llum verda al conveni de col·laboració entre el Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda i la societat de garantia recíproca Avalis Catalunya SGR. L’objectiu és facilitar i millorar les condicions en l’accés al finançament de les petites i mitjanes empreses catalanes, afavorir la seva competitivitat i promoure el seu creixement.
En aquest sentit el Departament, gràcies a l’impuls de la Direcció General de Promoció Econòmica, Competència i Regulació, i la societat de garantia recíproca posaran en marxa una nova línia d’avals bonificada per un import màxim de 2 milions d’euros per a aquelles pimes que facin inversions productives o tinguin projectes de creixement empresarial amb un termini de finançament de 3 anys o més.
Els beneficiaris seran pimes o grups d’empreses amb una facturació anual d’entre 2 i 50 milions d’euros. La Generalitat cobrirà 2/3 parts del cost que té l’aval que sol·licitin les companyies com a garantia d’un crèdit, ja sigui de l’Institut Català de Finances (ICF) com de qualsevol altra entitat financera, reduint d’aquesta manera el cost final del préstec per als beneficiaris.
S’estima que una aportació d’un milió d’euros a Avalis per finançar l’accés al crèdit a les pimes permetrà avalar unes 147 operacions l’any, és a dir, uns 22 milions d’euros, que generarien una inversió induïda de 44 milions d’euros.
El Govern obrirà una consulta prèvia per modificar la regulació de la segona activitat dels Mossos d’Esquadra
En quart lloc, s’ha decidit impulsar la consulta pública prèvia a la regulació de la segona activitat en el cos de Mossos d’Esquadra. Es tracta de la preceptiva consulta pública que ha de dur a terme el Govern cada vegada que impulsa l’elaboració d’un Projecte de decret.
En aquest cas, es preveu modificar amb un nou Decret la regulació de la situació administrativa de segona activitat i el manteniment de les aptituds psicofísiques en el cos de Mossos d’Esquadra i, atès que l’actual normativa es centra només en l’escala bàsica, estendre la regulació de la situació de segona activitat adequada a les escales intermèdia, executiva i superior.
El Govern aprova la modificació del Decret de venda de proximitat per donar un major impuls a aquest model de venda
En cinquè lloc, el Govern ha aprovat la modificació del Decret que regula l’acreditació de la venda de proximitat de productes agroalimentaris.
L’experiència assolida amb l’aplicació del Decret de l’any 2013 sobre l’acreditació de la venda de proximitat de productes agroalimentaris (Decret 24/2013, de 8 de gener) aconsella d’introduir determinades modificacions i actualitzacions.
Aquestes modificacions obeeixen a la necessitat de millorar l’aplicació i l’eficàcia del sistema d’acreditació de venda de proximitat i aconseguir, d’aquesta manera, que els resultats que s’obtinguin siguin conseqüència d’una millor utilització dels recursos.
Els circuits comercials curts fomenten el consum dels productes que produeixen els nostres pagesos i, per tant, enforteixen el vincle entre el productor i el consumidor. Els canvis introduïts permetran donar un major impuls a aquest model de venda i augmentar l’actual xifra de 3.000 adherits, alhora que fidelitzarà i donarà un major grau de compromís en l’ús del logotip identificador.
El Govern declara BCIN, en la categoria de Zona Arqueològica, la ciutat romana d’Aeso, a Isona
Avui el Govern també ha acordat declarar Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Zona Arqueològica, la ciutat romana d’Aeso a Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà). La ciutat romana d’Aeso es va fundar entre l’any 100 i el 80 aC, en ple context de consolidació de la presència romana a la Península Ibèrica.
Malgrat que en l’actualitat només es pot visualitzar una petita part de la ciutat, tota la documentació històrica i arqueològica permeten ubicar-ne l’urbanisme i les possibles estructures que encara romanen en el subsòl.
Amb l’acord adoptat avui a més de declarar-la Bé Cultural d’Interès Nacional, es determinen els criteris bàsics que han de regir les intervencions a la zona arqueològica.
El Govern subscriu un acord per promoure la programació informàtica al batxillerat i a la formació professional
En darrer lloc, el Govern ha subscrit un conveni per promoure la programació al batxillerat i a la formació professional. Aquest conveni, subscrit entre el Departament d’Educació i el Ministeri d’Educació, suposarà dur a terme un projecte anomenat “Escola de pensament computacional” que fomenta l’ús de la programació de robots per treballar la informàtica, l’electrònica i la mecànica com a recurs educatiu en el batxillerat i en la Formació Professional.
En el marc d’aquest acord, es preveu l’elaboració de recursos educatius, de cursos de formació en xarxa i seminaris presencials, la difusió de bones pràctiques entre centres, la realització de projectes col·laboratius intercentres i l’avaluació del programa.
D’aquesta manera, el Govern vol afavorir aquelles iniciatives que redueixin l’abandonament escolar prematur, que millorin els resultats educatius de l’alumnat, que fomentin l’ocupabilitat entre els joves i que estimulin l’esperit emprenedor dels estudiants.
Finalment, el Govern ha nomenat Isidre Sala Queralt, delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya als Estats Units i el Canadà
2
Imatges
1
Fitxers adjunts
