• Són apostes que fins ara sumen una inversió de 41 mil milions d’euros i que tenen capacitat per augmentar la competitivitat així com estimular canvis profunds que necessita l’economia per transformar l’actual model productiu

 

• Paral·lelament, el Govern ha aprovat un Decret llei per implementar i gestionar els fons procedents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i del Fons REACT de la Unió Europea per a l’Administració de la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic

 

• Sobre el 14F, la portaveu ha afirmat que tot i que el Govern “està en desacord” amb la sentència dictada pel TSJC “no vol generar cap incertesa amb una data tan rellevant” i “ara no està sobre la taula presentar un recurs en contra”

 

El Consell Executiu ha analitzat l’informe Next Generation Catalonia, el document lliurat per la Comissió per a l’elaboració del Pla per a la reactivació econòmica i protecció social (CORECO) que conté la proposta provisional de projectes catalans candidats a obtenir recursos del fons Next Generation EU. La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Mertixell Budó, ha informat durant la roda de premsa posterior a la reunió setmanal del Govern que es tracta de 27 projectes emblemàtics seleccionats per la CORECO d’entre les 542 iniciatives presentades per l’Administració, empreses privades, consorcis i entitats del tercer sector, que sumen una inversió total de 41 mil milions d’euros. Es tracta d’apostes que, d’una banda, “tenen capacitat per augmentar la competitivitat i el potencial de desenvolupament de Catalunya” i, de l’altra, “poden estimular els canvis profunds que necessita l’economia per tal de transformar l’actual model productiu català en un model més pròsper, inclusiu, resilient i sostenible”, ha explicat Budó.

 

La portaveu ha dit que el Govern enviarà aquestes propostes “en els propers dies al govern de l’Estat perquè procedeixi a la seva valoració”, uns projectes que ha qualificat d’”imbatibles” perquè “hi ha propostes que o es fan a Catalunya o no es poden fer enlloc més, com la computació quàntica o el xip europeu”. En aquest sentit, ha assegurat que es tracta de projectes que “si s’aproven es poden implementar aquest mateix any 2021”. També ha recordat que les bústies es mantindran obertes per rebre propostes fins que el Govern de la Generalitat i l’Executiu estatal facin públiques les convocatòries inicials per sol·licitar els fons.

 

Al llarg dels darrers mesos, la CORECO ha estudiat i valorat les propostes   rebudes conjuntament amb els agents socials i econòmics del país i amb  el Comitè Assessor Catalunya-Next Generation EU, el grup d’experts creat expressament per impulsar aquells projectes amb més potencial i capacitat transformadora. La selecció ha estat feta tenint en compte 10 criteris de priorització: la singularitat dels projectes, el seu grau de maduresa, l’import, el potencial de comercialització, la capacitat d’inversió en tendències de futur, el seu lideratge fort, la contribució a la reindustrialització, el foment de l’equilibri territorial, la contribució a la lluita contra el canvi climàtic i la capacitat de generar benestar i progrés social.

 

Decret llei per gestionar els fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i del Fons REACT UE

Paral·lelament, a la reunió del Govern d’aquesta setmana s’ha aprovat  un Decret llei per implementar i gestionar els fons procedents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i del Fons REACT de la Unió Europea per a l’Administració de la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic. La consellera ha recordat que aquests fons son un instrument, aprovat pel Consell Europeu el juliol del 2020, per fer front als danys causats per la crisi sanitària i que tenen un pressupost global de 750.000 milions d’euros. En aquest sentit, l’acord d’avui “s’emmarca en la voluntat del Govern de facilitar, simplificar i agilitar la tramitació administrativa per aconseguir que el màxim nombre de projectes es puguin beneficiar del finançament europeu a través d’aquests fons”, ha explicat.

 

La norma estableix noves mesures de simplificació i agilitació de procediments administratius en quatre àmbits: contractació pública; gestió pressupostària; subvencions i ajuts; i convenis i consorcis. En l’àmbit de la contractació pública s’inclou un seguit de mesures en matèria de simplificació i agilització dels procediments de contractació com ara la reducció de terminis o la , tramitació per urgència. Pel que fa a subvencions i ajuts: el Decret llei estableix la possibilitat de publicar de manera simultània les bases reguladores i les convocatòries de les subvencions. Es permet escurçar terminis i agilitar les actuacions administratives.

 

Afrontar les conseqüències de la Covid-19

Dins les mesures per front a les conseqüències econòmiques i socials de la Covid-19, el Govern també ha aprovat ampliar amb 10 milions d’euros la línia d’ajuts directes als comerços obligats a tancar des del 7 de gener. D’aquesta manera, l’import passarà dels 3.750 euros previstos inicialment a 6.000 per establiment. Es tracta d’una línia d’ajuts que es va obrir dimecres de la setmana passada i que s’adreça als establiments de productes no essencials de més de 400 metres quadrats i a les botigues de productes no essencials de centres, galeries i recintes comercials. Els beneficiaris d’aquests ajuts cobraran directament l’import ampliat.

 

D’altra banda, el Govern destinarà 7 milions d’euros addicionals per incrementar els ajuts per als establiments de restauració, centres d’estètica i botigues de centres comercials afectats pel tancament del novembre passat i que es va cloure el 31 de desembre. Amb aquesta nova dotació econòmica es donarà cobertura als beneficiaris que a dia d’avui encara no han rebut l’ajut per exhauriment del pressupost.

 

Relacionat també amb la Covid 19, l’Executiu ha aprovat la creació del Programa temporal per al reforç de les residències de gent gran i de persones amb discapacitat per fer front a les necessitats derivades de la pandèmia, una pandèmia que ha tingut un fort impacte en les residències de gent gran i de persones amb discapacitat a tot el territori. La consellera ha explicat que és “un dels punts crítics generats per l’emergència sanitària han estat les baixes laborals dels professionals d’atenció directa i les dificultats per formalitzar o consolidar noves contractacions”. La finalitat d’aquest Programa és reforçar el personal de les residències de gent gran i de persones amb discapacitat pròpies de la Generalitat de Catalunya amb la incorporació d’un màxim de 192 efectius.

 

Altres acords

 

A la reunió d’aquesta setmana, l’Executiu ha aprovat també la modificació del Conveni de l’Euroregió Pirineus Mediterrània i dels seus Estatuts, amb l’objectiu d’adaptar el seu funcionament a la nova organització regional de l’Estat francès i, amb caràcter general, reordenar la distribució de continguts entre el conveni i els estatuts. La voluntat és clarificar cada un dels instruments, així com completar el nou règim jurídic de conformitat amb el Reglament del Parlament Europeu.

 

També ha donat llum verd a l’assignació del 50% de les accions de Marina de Badalona, SA, fins ara, titularitat del Consell Comarcal del Barcelonès, a l’Administració de la Generalitat de Catalunya. A més, accepta el traspàs de les competències, les activitats i els serveis del Consell Comarcal del Barcelonès i dels organismes, entitats i empreses vinculats o dependents, entre d’altres qüestions. Aquest acord forma part del procés de liquidació que es va començar fa dos anys del Consell Comarcal del Barcelonès.

 

Eleccions al Parlament de Catalunya

 

Sobre els propers comicis al Parlament de Catalunya previstos per al 14 de febrer, Budó ha afirmat que tot i que el Govern “està en desacord” amb la sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) “no vol generar cap incertesa amb una data tan rellevant”. En aquest sentit, ha explicat que els serveis jurídics de la Generalitat estan analitzant-ne el contingut però que “ara no està sobre la taula presentar el recurs contra la sentencia”. Ha afegit que l’Executiu està treballant perquè aquell dia “es pugui exercir el dret a vot amb totes les garanties”.

 

La consellera de la Presidència ha recordat les dades de sol·licituds de vot per correu que ascendeixen a 183.000, una xifra que “supera amb escreix”, les de les anteriors eleccions al Parlament de Catalunya del 2017, i també les 170.000 peticions de vot per correu dels comicis espanyols de 2016.