• La consulta per als Jocs Olímpics i Paralímpics d’Hivern se celebrarà previsiblement a principis d’estiu, durarà un dia i políticament es considerarà vinculant

 

• El Consell Executiu ha creat la comissió per fer front als efectes generats a Catalunya com a conseqüència de la guerra a Ucraïna i ha habilitat un circuit d’emergència per acollir menors sense tutors legals

 

• També ha aprovat la memòria preliminar per regular l’última milla del comerç electrònic

 

El Govern ha donat llum verda un decret llei que modifica la Llei de consultes populars no referendàries i d’altres formes de participació ciutadana. Concretament, ha afegit un punt a l’article 4 que permet al president de la Generalitat promoure i convocar consultes simultàniament en més d’un municipi, d’una comarca o d’una vegueria, sobre assumptes relacionats amb les competències o els interessos de la Generalitat. Tal com ha explicat la portaveu de l’Executiu, Patrícia Plaja, el Govern “ha optat per aquest recurs de legislació d’urgència perquè el president pugui promoure i convocar una consulta sobre la candidatura per als Jocs Olímpics i Paralímpics d’Hivern Pirineus-Barcelona per a l’any 2030” i ha especificat que, en aquest cas, “la pregunta que es farà serà clara, directa i de resposta sí o no”. La portaveu ha avançat que la consulta durarà un dia i previsiblement se celebrarà a principis d’estiu i políticament es considerarà vinculant.

 

D’altra banda, amb la voluntat que tots els territoris que se senten interpel·lats pel projecte dels Jocs Olímpics d’Hivern puguin tenir un espai de debat i d’intercanvi d’informació amb el Govern, ha aprovat ampliar la composició de la Taula de representació territorial del projecte de la candidatura dels Jocs Olímpics i Paralímpics d’Hivern Pirineus-Barcelona 2030. Fins ara, en aquesta taula hi havia representants del Govern; dels consells comarcals de la vegueria de l’Alt Pirineu-Aran i de les comarques del Berguedà, Ripollès i Solsonès; també el Consell General de l’Aran, l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana, el Consell General d’Aran i les Diputacions de Lleida, Girona i Barcelona. Ara, per donar encara més protagonisme al territori, s’amplia la comissió i s’hi afegeixen els alcaldes dels municipis de Vielha, Sort, Tremp, la Seu d’Urgell, el Pont de Suert, Puigcerdà, Berga, Ripoll i Solsona així com els alcaldes dels municipis on es desenvolupin els esdeveniments i les proves esportives en el moment que es concreti el projecte i se sàpiga on es faran. D’aquesta manera, s’apropen les decisions al territori i el Govern s’assegura que es prenen d’acord amb interessos dels veïns i veïnes de la zona.

 

“Així, amb aquestes dues iniciatives, el Govern crea la base legal per tal que la consulta popular es pugui organitzar i un cop el Decret llei entri en vigor podran començar els treballs preparatoris per a la organització de la consulta”, ha especificat Plaja, que ha afegit que “cap altre procediment legislatiu permetria aprovar un marc legal en un termini prudencial que no obstaculitzés el procés de la candidatura olímpica”.

 

Comissió per fer front als efectes de la guerra a Catalunya

 

A partir d’avui, el seguiment de les accions dutes a terme en relació a la crisi humanitària i les conseqüències econòmiques a Catalunya derivades de la guerra a Ucraïna i la presa de decisions corresponents es faran en el marc de la comissió delegada de nova creació, presidida pel president de la Generalitat, Pere Aragonès. L’objectiu, com ja s’ha fet amb la gestió de la pandèmia, és agilitzar la presa de decisions i també poder fer, de la millor manera possible, una assignació eficient i eficaç dels recursos públics en la gestió d’aquesta crisi.

 

“Ja és una evidència que les conseqüències d’aquest conflicte desgraciadament s’allargaran i caldrà coordinar i planificar polítiques públiques per fer front als efectes sobre els diferents sectors i serveis públics afectats com l’acollida de persones refugiades” ha assegurat la portaveu. També ha fet referència al fet que “també en el sector econòmic caldrà reorientar i donar suport a les empreses que fins ara han mantingut relacions comercials amb Rússia o Ucraïna i òbviament caldrà treballar conjuntament amb altres administracions públiques, institucions i entitats per fer front a la pujada del preu de l’energia, dels aliments i d’altres subministraments, increment de preus que ja afecten directament a la ciutadania”. Fins ara, el Govern té comptabilitzades gairebé a 6.000 persones arribades a Catalunya fugint de la guerra i dels quals hi ha 300 infants o joves que ja han estat escolaritzats.

 

Entre l’afluència massiva de persones que arriben a Catalunya, també hi ha infants i menors d’edat que no van acompanyats dels seus tutors legals. Per tal de garantir al màxim els drets d’aquests infants, el Govern ha creat un circuit d’urgència per acollir-los amb l’objectiu d’agilitzar i simplificar aquest procediment. La Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) farà una primera valoració i un estudi provisional de la família d’emergència. La DGAIA, doncs, és qui assumeix la tutela i n’atorga la guarda provisional a la família d’acollida. D’altra banda, també s’ha elaborat un model d’informe per notificar la situació d’infants i adolescents provinents d’Ucraïna sense tutors legals a Catalunya dels quals calgui regularitzar la situació d’acolliment.

 

Sobre la qüestió d’Ucraïna, el president Aragonès ha traslladat a la resta de membres del Govern la resposta que va donar el govern de l’Estat durant la conferencia de presidents celebrada el cap de setmana, les reclamacions fetes per part del govern català amb l’objectiu de facilitar al màxim l’acollida de persones refugiades i minimitzar l’impacte econòmic de la guerra a Ucraïna.

 

Regulació de l’última milla del comerç electrònic

 

En l’àmbit del comerç electrònic, el Govern treballa per regular l’última milla d’aquest tipus de comerç, és a dir el repartiment al comprador final. Avui s’ha aprovat la memòria preliminar de l’avantprojecte de llei que reduirà l’impacte medioambiental que té en ciutats i municipis el repartiment de productes adquirits a través d’internet alhora que dona seguretat jurídica al sector. La nova llei regularà els horaris de distribució de mercaderies i s’homologarà l’horari de repartiment als horaris comercials de la zona. S’establiran condicions per la distribució dels productes, en funció de la dimensió del municipi per minimitzar l'impacte en el medi ambient i en el trànsit de vehicles, s’incentivarà la implantació del punts compartits de recollida de mercaderies, i, en termes generals,  es condicionarà que la distribució des del magatzem d’operacions es faci amb vehicles no contaminants.

 

Aquesta iniciativa, que és la mesura legislativa clau en l’àmbit del comerç, “vol donar resposta a problemes com la sobrecàrrega que la distribució física del comerç online genera  a la via pública, als carrers de grans ciutats però també de petits municipis, i  les molèsties ocasionades per magatzems i punts de distribució de productes, instal·lats en zones residencials i operatius 24 hores al dia”, ha concretat la portaveu. El nou avantprojecte, vol eradicar la inseguretat jurídica derivada de noves fórmules comercials com click&car, cuines i supermercats fantasma o showrooms que a dia d’avui no estan recollides de manera expressa en el marc legal vigent.