{"name":"2023/12/19/15/33/b012df19-3062-4ca9-97f9-6280ab7a3d42.jpeg","author":"Arnau Carbonell","type":"0","location":"0","weight":179836}

El Govern ha aprovat avui una pròrroga “tècnica” dels pressupostos d’aquest any que estarà vigent fins que el Parlament no doni llum verda als del 2024. D’aquesta manera, es garanteix el funcionament de l’administració i la prestació dels serveis públics a la ciutadania mentre no entrin en vigor els nous comptes.

Així ho ha explicat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu, l’última de l’any fins a la represa després de les vacances de Nadal, el pròxim 3 de gener.

Segons ha detallat Plaja, les negociacions entre el Govern i els diferents grups parlamentaris perquè els pressupostos puguin ser aprovats “sense demora” encara estan obertes. La voluntat del Govern, ha assegurat, és tancar-les en “les pròximes setmanes” amb el “màxim consens possible” per poder disposar d’uns diners que pertanyen a tots els catalans i continuar millorant l’estat del benestar. En aquest sentit, la portaveu ha destacat que Educació és un dels departaments que més diners té assignats en els pressupostos, només per darrere de Salut, i un dels que més creix de mitjana respecte dels comptes actuals.

Amb el decret aprovat avui, es prorroguen els crèdits inicials de les despeses de tots els departaments de la Generalitat i el seu sector públic, a excepció dels crèdits per a despeses destinades a programes o actuacions que finalitzen a finals d’aquest exercici.

Les despeses de capítol 1 (despeses de personal) s’ajusten a les dotacions pressupostades a 31 de desembre del 2023. Pel que fa a la resta de despeses (capítols del 2 al 9), es prorroguen els crèdits inicials d’aquest exercici, a excepció d’aquells destinats a programes o actuacions que ja hagin finalitzat.

En l’àmbit econòmic, el Govern també ha aprovat avui l’Avantprojecte de llei del llibre cinquè del Codi de finances públiques de Catalunya, relatiu a la tresoreria, l’endeutament i les garanties. L’objectiu és disposar d’un marc normatiu íntegre en matèria de tresoreria, endeutament i garanties de les finances públiques de la Generalitat en un codi únic.

Des del punt de vista del contingut, també es pretén establir un pla anual de tresoreria com a instrument per a la planificació dels pagaments i les previsions d’ingressos i necessitats transitòries d’endeutament a curt termini, delimitar el concepte d’endeutament de la Generalitat i establir el seu règim jurídic a més de preveure els instruments de cobertura de risc de l’endeutament, entre d’altres, així com delimitar els avals atorgats per les entitats del sector públic de la Generalitat.

Complement retributiu per als docents de llengua catalana i informàtica que imparteixin més hores lectives

En la reunió d’avui, el Govern també ha creat el complement retributiu per a una major dedicació lectiva del professorat de llengua catalana i literatura. Al mateix temps, també ha renovat el mateix complement per als docents d’informàtica, que ja es va crear el curs passat. D’aquesta manera, dona resposta a la dificultat de cobertura de professors d'aquestes dues especialitats.

Aquest complement s’aplica al professorat que, de manera voluntària, vol ampliar l’horari de docència per no deixar l’alumnat desatès si es constata la impossibilitat de cobrir una substitució temporalment. Aquestes places es cobreixen a través del procediment ordinari i sempre pel període que dura la substitució. Això permet cobrir les substitucions de les especialitats professionals on hi ha més mancances de professors disponibles a la borsa de substituts, com s’ha constatat darrerament. Aquesta situació afecta les especialitats de Llengua i Literatura catalana i d’Informàtica i Sistemes i aplicacions informàtiques. El professorat que opti al complement tindrà 6 hores més de dedicació lectiva setmanal en contacte amb els alumnes, però en cap cas se superaran les 37,5 h de jornada laboral ni l’horari fix de permanència al centre docent. 

Aquesta és una mesura més de les que s’han fet per pal·liar la manca de docents en les especialitats més necessitades, però no és l’única. S’ha obert de manera permanent la borsa per a totes les especialitats de la família professional d’informàtica, s’ha prestigiat i millorat l’acollida dels docents i s’han millorat els processos de cobertura per agilitzar-los i reduir els tràmits administratius.

Plaja denuncia l’ús “partidista” dels recursos del Parlament Europeu per part del Partit Popular per intentar desacreditar el model d’escola catalana

Encara en l’àmbit educatiu, la portaveu Plaja ha assegurat que el Govern s’ha posat “a plena disposició” dels eurodiputats que són a Catalunya per analitzar el model d’immersió lingüística per “respecte institucional” i perquè “no hi ha res a amagar”, tot i ser conscient que la missió té per objectiu utilitzar els recursos del Parlament Europeu de forma “partidista i esbiaixada” per part del Partit Popular Europeu per intentar desacreditar el model d’escola catalana:

“Venen ja amb un discurs manipulat i una idea predeterminada. És una visita que, realment, no té cap interès a conèixer el nostre model educatiu”, ha denunciat.

“Que els quedi clar que el model d’escola catalana no es toca més que per millorar-lo i enfortir-lo. I el català, aquesta llengua que, per motius absolutament inexplicables i irracionals, tant els molesta que es parli al carrer, a les escoles i a les institucions, més aviat que tard serà també llengua oficial, llengua de ple dret, a totes les institucions europees i mentrestant el Govern destinarà esforços i recursos per continuar enfortint-la a casa nostra”, ha reblat.

Sistema de Crèdits Climàtics de Catalunya

D’altra banda, el Govern ha aprovat la creació del Sistema de Crèdits Climàtics de Catalunya per potenciar l'absorció del CO₂ que s’emet a l'atmosfera. L’objectiu és contribuir a adaptar els boscos, els sòls agraris i els ecosistemes marins i litorals al canvi climàtic i mitigar-ne les conseqüències a partir de la gestió forestal, l’agricultura del carboni i la restauració d’ecosistemes.

Aquest sistema, que ja va anunciar el conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort i Subiranas, a la conferència de les Nacions Unides sobre canvi climàtic de Dubai, la COP28, garantirà una alta qualitat per capturar i emmagatzemar el carboni i establir una certificació de les absorcions mitjançant l’aplicació d’uns criteris marc de qualitat de manera fiable.

Els primers crèdits que començaran a funcionar seran els de l’àmbit forestal i seran una unitat d’intercanvi pensada per facilitar inversions en solucions basades en la natura (NBS) a Catalunya, inicialment en el marc d’iniciatives de compensació voluntària per part d’empreses, organitzacions i entitats locals o de responsabilitat social corporativa. 

El sistema funciona quan una entitat, pública o privada, compra una quantitat de crèdits climàtics amb els quals sufraga una part o la totalitat d’un projecte forestal de mitigació i adaptació al canvi climàtic. Per a les empreses, la marca Crèdits Climàtics de Catalunya representarà una manera segura (traçabilitat) i rigorosa (certificació) de vehicular les seves aportacions, alhora que els oferirà visibilitat i transparència. Per a qui gestiona el bosc, representarà una opció de diversificació d’ingressos derivats de valorar els beneficis que aquest bosc aporta a la societat, tant en la capacitat d’embornal com en el proveïment d’aigua i la millora de la biodiversitat.

Els crèdits climàtics oferiran la possibilitat de compensar voluntàriament la petjada de carboni i la petjada hídrica de les empreses invertint en gestió forestal multifuncional i sostenible a Catalunya.

Finalment, el Govern ha aprovat una inversió de 98 milions d’euros per construir la nova Audiència Provincial de Barcelona. La dotació pressupostària permet fixar el març del 2026 com a data d’inici de les obres que duraran tres anys, fins al 2029, que és quan està previst que el nou edifici entri en funcionament. 

Aquesta actuació forma part del nou Programa d’Encàrrec d’Actuacions (PEA), que preveu una inversió global de 561 milions d’euros per a la dignificació dels espais judicials i penitenciaris, un increment del 110% respecte del PEA de 2022.