- El Govern posa de manifest el seu compromís amb l’austeritat i l’equilibri de les finances catalanes per reforçar la credibilitat davant de les principals institucions i els mercats
- Mas-Colell destaca l’exercici d’autonomia financera que el Govern fa amb l’aprovació del text
- El portaveu del Govern, Francesc Homs, no descarta cap iniciativa política i democràtica a l’abast per defensar el pacte fiscal
El Govern ha aprovat avui el Projecte de llei d’estabilitat pressupostària, que fixa un dèficit estructural màxim del 0,14% del PIB per a l’any 2018 -dos anys abans del que preveu la futura llei orgànica estatal-, i crea un fons de reserva per eixugar deute o per evitar-ne de nou.
Segons ha destacat el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, amb aquest text el Govern “dóna un missatge clar de compromís amb l’estabilitat pressupostària” i compleix, a més, l’objectiu que l’estabilitat la imposi el Parlament de Catalunya. “No és simplement que obeïm Europa, que ens està bé, som molt europeistes”, ha explicat el conseller, “sinó que ens ho autoimposem”.
Durant la roda de premsa posterior al Consell Executiu, el titular d’Economia ha explicat que el projecte del Govern va “més enllà del que proposa la Constitució i de la possible llei orgànica a implementar a l’Estat”, ja que fixa arribar a l’estabilitat pressupostària amb dos anys d’antelació: “El 2020 ens sembla francament una mica lluny, hem decidit ser una mica prudents i hem fixat el 2018”, ha dit el conseller. Malgrat això, ha assegurat que la llei està “dins el marc constitucional”.
La reducció del dèficit es farà progressivament per anys: Mas-Colell ha detallat que l’objectiu per al 2012 és de l’1,3%; de l’1,1% per al 2013 i de l’1% per al 2014, la qual cosa deixa un marge de quatre anys, des del 2014 fins al 2018, per reduir gairebé un punt i arribar al 0,14% que marca la llei.
Els encarregats de calcular el dèficit estructural seran el Departament d’Economia i Coneixement i l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), a partir de la diferència entre ingressos i despeses en relació amb el PIB català.
El Projecte de llei també preveu que en períodes d’ingressos extraordinaris es pugui crear un fons de reserva que servirà per reduir deute o per no incórrer en més peticions de crèdit. A més, el pagament dels interessos del deute té caràcter prioritari per sobre de qualsevol altra partida de despesa.
L’objectiu del Govern és que la llei, formada per nou articles, sigui aprovada pel Parlament “abans que acabi l’any”, ha expressat Mas-Colell.
Consulta sobre el concert econòmic
Preguntat per la posició del Govern en relació amb una consulta ciutadana sobre el concert econòmic, el portaveu del Govern i secretari general de la Presidència, Francesc Homs, ha recordat que l’Executiu “no descarta cap iniciativa política i democràtica a l’abast” per defensar el pacte fiscal. Tot i això, Homs ha insistit que “en primer lloc el Parlament ha de fixar la posició catalana”, i això es farà el proper 31 d’octubre, data en què acaben els treballs de la comissió parlamentària.
Després, ha dit Homs, cal esperar a conèixer el resultat de les eleccions generals del 20 de novembre i, a partir d’aquí, no tancar cap porta a utilitzar totes les eines disponibles per part del Govern per defensar “allò que és nostre”.
Pel que fa a la voluntat d’apropament anunciada per ERC, el portaveu ha valorat que “no és una predisposició qualsevol”, perquè un dels temes centrals d’aquesta legislatura és el pacte fiscal i aquí les possibilitats d’entesa “són més que evidents”. En aquest sentit, però, Homs ha advertit que al costat del pacte fiscal hi ha qüestions tan importants com l’aprovació dels pressupostos i de les lleis òmnibus, i en això “també s’hi ha de ser”.
3
Imatges
3
Vídeos
1
Fitxers adjunts
