El Govern ha aprovat la creació del Consell Assessor per a la Transició Nacional i també proposarà un pacte nacional pel dret a decidir, que ha de permetre la participació dels grups parlamentaris i dels representants de la societat civil i d’altres institucions, com ara l’administració local, en el procés cap al dret a decidir del poble de Catalunya.

 

Així ho ha anunciat el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, en la roda de premsa posterior a la reunió setmanal de l’Executiu. Amb aquestes dues iniciatives, que es posaran en marxa abans de Setmana Santa, i amb l’aprovació de la declaració de sobirania del passat 23 de gener, i l’entrada al Parlament de la llei de consultes, prevista per a les properes setmanes, el Govern “haurà engegat la maquinària cap el dret a decidir només en un trimestre”, ha destacat el conseller.

 

Segons ha explicat Homs, amb el pacte pel dret a decidir el Govern dóna resposta a la necessitat, expressada en les darreres setmanes, d’“implicar” els partits polítics i els representants institucionals i de la societat civil en el procés cap a la consulta. I això es farà “sota la batuta del Parlament i amb la col·laboració del Govern”, ha assegurat Homs, en la línia d’altres iniciatives similars, com la comissió per al pacte fiscal.

 

L’acord nacional es proposarà als partits que van subscriure la declaració de sobirania aprovada al Parlament el passat 23 de gener, però “restarà obert  tots els grups parlamentaris”, ha subratllat Homs. El conseller ha estimat que el pacte es podria constituir abans de Setmana Santa. 

 

En paral·lel, el Govern ha aprovat la creació del Consell per a la Transició Nacional, un òrgan de “caràcter més tècnic” format per “persones de prestigi reconegut” que assessorarà l’Executiu en el procés de la consulta i en la identificació i l’impuls d’estructures d’estat.

 

Seguint el model d’altres consells assessors ja existents en matèries destacades de l’acció política de l’Executiu, com el CAREC, el Govern es dota del millor assessorament jurídic i tècnic per desenvolupar el procés de transició nacional, que tal com va expressar el president Mas, s’ha de basar en els principis de diàleg i legalitat i amb la voluntat del màxim consens possible.

 

L’organisme s’adscriu al Departament de la Presidència i està coordinat pel conseller de la Presidència, d’acord amb la vicepresidència del Govern. L’integraran un president, un vicepresident, un secretari i entre sis i dotze vocals, que no rebran cap retribució.

 

L’Executiu també ha aprovat avui presentar un requeriment al Govern estatal per definir un objectiu de dèficit que “incompleix” la llei espanyola d’estabilitat pressupostària.

 

Segons ha explicat el conseller Homs, si s’apliqués correctament la norma estatal, “l’objectiu de dèficit imposat a les comunitats per al 2013 seria de l'1,7% en lloc del 0,7% vigent”, la qual cosa suposaria haver de retallar “uns dos mil milions d’euros menys”.

 

La metodologia per calcular els components cíclic i estructural del dèficit pressupostari va ser aprovada pel Govern espanyol el 20 de desembre de 2012. L'aplicació d’aquesta metodologia als objectius d’estabilitat vigents per a les comunitats (dèficit del 0,7% el 2013, del 0,1% el 2014, i superàvit del 0,2% el 2015) posa de manifest que aquests objectius vulneren la Llei 2/2012 per dos motius: incompleixen el calendari i contradiuen el principi de proporcionalitat.

 

En primer lloc, els objectius fixats impliquen que les comunitats hauran d’assolir un superàvit estructural l’any 2014, sis anys abans de l’horitzó establert del 2020, i també abans que ho faci l’Administració central.

 

En segon lloc, s'incompleix l'obligació de repartir els objectius de dèficit d’acord amb la proporcionalitat del dèficit estructural a 1 de gener de 2012, ja que els objectius fixats atorguen a les comunitats una fracció decreixent del dèficit estructural cada any. Si la llei s'apliqués correctament, l'objectiu de dèficit pressupostari hauria de ser de l'1,7% del PIB per a les comunitats el 2013 i no del 0,7% actual. Els objectius per al 2014 i el 2015 haurien de ser de l’1% i del 0,7%, respectivament.

 

El Govern fixarà en tres mesos un criteri sobre l'extracció d'hidrocarburs per fractura hidràulica, el procediment conegut com a fracking. Amb aquest objectiu, avui ha aprovat la creació d’un grup de treball interdepartamental que elaborarà un informe sobre les reserves de gas de pissarra que hi ha a Catalunya i valorarà els riscos i oportunitats associats a la seva explotació.

 

Les recomanacions que es desprenguin del grup de treball ajudaran el Govern a prendre les decisions adequades per als interessos de l’economia i la societat de Catalunya pel que fa a l’aprofitament del gas de pissarra. L’explotació d’aquest hidrocarbur no convencional, que s’efectua mitjançant la fractura hidràulica, s’ha generalitzat els darrers anys, però han sorgit dubtes sobre els riscos ambientals propis d’aquesta tècnica.

 

“Volem estar molt segurs de tot això i tenir la determinació total i absoluta que el que es fa compleix amb tots els requeriments tècnics de respecte pel medi ambient i de seguretat”, ha garantit Homs. “Ens donarà confiança a tots sigui quina sigui la decisió final”.

 

Preguntat per la Iniciativa Legislativa Popular per declarar  bé cultural d'interès nacional les corrides de toros, que avui previsiblement acceptarà el Congrés, el conseller Homs ha assegurat que el Govern "preservarà" el que va decidir el Parlament de Catalunya.

 

"Qui té competències  per decidir si hi ha toros a Catalunya o no és el Parlament, agradi o no", ha recordat Homs. "El que no és acceptable és que quan el Parlament ha legislat sobre això, vinguin les Corts i ens treguin les competències. Aquest no és el marc constitucional. No té cap sentit". El conseller també ha lamentat que es pugui tramitar una ILP sobre els toros, i en canvi “es barri el pas a una sobre els desnonaments”.

 

D’altra banda, el Govern també ha aprovat avui els nomenaments següents: Roser Vallès i Navarro, directora general d’Ordenació i Regulació Sanitàries, i  Mercè Jou i Torres, directora general de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball.