• Ha aprovat el III Pla de la Formació Professional per donar respostes a les necessitats actuals del mercat laboral i la memòria de la futura llei de la formació Professional
• El conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, assegura que “estem establint els pilars perquè l’FP esdevingui un element de de millora de la competitivitat de les empreses per donar resposta a l’actual situació econòmica”
• La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, destaca que la llei serà el marc normatiu “per garantir la formació professional al llarg de la vida”
• El president Mas convoca els partits favorables a la consulta i a les institucions locals a una cimera el proper dilluns 6 de maig que serà “l’embrió” del futur pacte nacional pel dret a decidir
• El conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, acusa el Govern espanyol de cedir a les comunitats autònomes només 1.000 milions d’euros dels 33.000 que ha guanyat amb la flexibilització del dèficit

El Govern ha aprovat avui dues mesures dirigides a donar un nou impuls a l’ocupació com a eix prioritari de la legislatura. Així, ha aprovat el III Pla de la Formació Professional i la memòria de la futura llei de la Formació Professional. Les dues decisions s’emmarquen en el projecte del Govern català d’avançar cap a un nou model d'FP que situï Catalunya en la línia de la formació europea, contribuint a crear ocupació i millorant la competitivitat de les empreses del país.

 

Així ho han explicat els consellers d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, i d’Ensenyament, Irene Rigau, que avui han comparegut juntament amb el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, en la roda de premsa posterior a la reunió del Consell d’Executiu.

 

El conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, ha destacat que el pla intenta  “d’una vegada per totes” fer realitat l”obsessió” del Govern que és avançar cap a un nou model d’ FP que col·labori de forma decidida a crear ocupació. “Estem establint els pilars perquè l’FP esdevingui un element de millora de la competitivitat de les empreses per donar resposta a l’actual situació econòmica” i “atendre les necessitats del mercat de treball”, ha assegurat el conseller.

 

El nou sistema d’FP, en línia amb els millors casos d’èxit de l’entorn europeu, ha de donar resposta a les necessitats actuals del mercat laboral. Per fer-ho, el pla s’articula en quatre eixos estratègics:  la planificació i adaptació de l’oferta formativa integrada a les necessitats del mercat de treball i de les persones; l’impuls dels centres de Formació Professional integrats; l’organització d’un mecanisme integrat de reconeixement i acreditació de les competències professionals; el desenvolupament d’un sistema integrat d’informació i orientació professional.

 

El conseller també ha destacat el consens amb què el Consell Català de Formació Professional ha treballat del nou pla. Aquest òrgan de participació està format per la Generalitat, els sindicats CCOO i UGT, les patronals Foment del Treball i Pimec, el Consell General de Cambres de Comerç de Catalunya, i les dues entitats municipalistes del país –Federació de Municipis de Catalunya i Associació Catalana de Municipis.

 

El Pla es pot trobar al web, un cop aprovat al web del Consell Català de Formació Professional (consellfp.gencat.cat)

 

L’altre acord del Govern d’impuls a l’ocupació és la memòria de l’Avantprojecte de llei de la Formació Professional. Es tracta del pas previ a la tramitació de l’avantprojecte de la llei que integrarà les distintes modalitats de la Formació Professional, una eina clau per ajudar a la millora de l’ocupació a Catalunya.

 

La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha explicat durant la roda de premsa del Govern que la llei serà el marc normatiu “per garantir la formació professional al llarg de la vida”. “Hem d’afavorir la formació dels joves i també l’ocupabilitat dels més grans”, ha destacat la consellera, qui ha assegurat que això també s’aplicarà a l’FP dual, que permet combinar la part teòrica amb la part pràctica.

 

Rigau també ha explicat que la norma es consensuarà amb els agents socials, i ha demanat a les forces parlamentàries un consens tan gran per a aquesta llei com el que es va assolir amb la Llei d’Educació.

 

La llei ajudarà els joves a obtenir una formació que els facilitarà l’accés a la feina, i també està pensada perquè els adults puguin obtenir una formació adaptada a les seves necessitats i a les de les seves empreses o de cara a trobar un lloc de treball. Per això serà fonamental la participació dels agents empresarials i la implicació en la formació professional dins de l’empresa.

 

El conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, ha tornat a demanar al Govern de l’estat que “corregeixi” l’objectiu de dèficit de les comunitats autònomes per a aquest 2013, que el darrer Consell de Ministres va fixar en l’1,2%. 

 

Després d’analitzar aquesta darrera actualització, el Govern ha constatat que amb un 6,3% de dèficit l’estat aconsegueix un marge de 33.000 milions d’euros respecte de les previsions inicials (quan l’objectiu de dèficit era del 3%), mentre que les comunitats autònomes, en passar de l'1,1% a l’1,2%, només obtenen un marge de 1.000 milions d’euros.

 

“Les xifres parlen per si mateixes” ha lamentat Homs. “No pot ser que tot el marge que els ha donat la UE se’l quedin ells, perquè aquí tots paguem impostos”. Per al conseller, aquesta asimetria encara és més greu si es té en compte que les comunitats autònomes són les administracions que presten els serveis públics bàsics de l’estat del benestar.

 

Per aquest motiu, el conseller ha reiterat que el Govern no presentarà uns pressupostos amb l’1,2% d’objectiu de dèficit, i ha demanat “fer pinya” tant als partits catalans com a altres comunitats autònomes per aconseguir una rectificació del Govern espanyol. “Per dignitat i per sentit comú no renunciarem a que les coses canviïn, perquè la fotografia tal i com està ara no té ni cap ni peus”.

 

El conseller Homs també ha explicat que el president de la Generalitat, Artur Mas, ha convocat els presidents dels grups parlamentaris que han donat suport al dret a decidir i a les diputacions i entitats locals a una reunió de treball per decidir de la manera “més concertada possible” els mecanismes per “incorporar la societat civil” en el procés pel dret a decidir. La trobada, que serà “l’embrió” del futur pacte nacional pel dret a decidir, tindrà lloc el proper dilluns, sis de maig, a les 18h, al Palau de la Generalitat.

 

El Govern també ha acordat avui concedir la Creu de Sant Jordi a 25 personalitats i 15 entitats que s’han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic o cultural.

 

Les 25 personalitats que rebran la distinció en l’edició d’enguany són Maria Assumpció Balaguer (actriu); Pere Balsells (empresari); Josep Maria Bosch (enginyer industrial, arquitecte i empresari); Raimon Carrasco (empresari i promotor cultural); Narcís Comadira (escriptor); Ricard Fernández Deu (advocat i periodista); Antoine Gallimard (editor); Daniel Giralt-Miracle (crític i tractadista d’art); Andreu Gispert (economista); Romà Gubern (expert en comunicació audiovisual i escriptor); Pepita Llunell (compositora i actriu); Daniel Martínez de Obregón (empresari teatral); Maria Martorell (mestra i directiva del moviment coral); Montserrat Maspons (promotora cultural); Concepció Mata (assistenta social); Francesc Piñas (casteller); Joan Planes (empresari); Josep Raimon Prous (bioquímic i empresari); Josep Maria Queraltó (empresari i col·leccionista cinematogràfic); Jordi Rius (cardiòleg); Jordi Roch (metge i gestor musical); Josep Lluís Rovira (advocat, economista i empresari); Anna Santamaria (promotora cultural i professora de català) i Julio Sorigué (empresari).

 

Pel que fa a les entitats, han estat guardonades les quinze següents: Agrupació Excursionista de Catalunya; Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya; Associació de Veïns i Amics de Calella de Palafrugell; Associació de Sant Tomàs Pro-persones amb Retard Mental d’Osona; Centre Moral d’Arenys de Munt; Centre Moral i Cultural del Poblenou; Club Natació Atlètic-Barceloneta; Col·legi Oficial de Titulats Mercantils i Empresarials de Barcelona; Confraria de Sant Marc Evangelista de Mestres Sabaters de Barcelona; Cor Vivaldi - Petits Cantors de Catalunya; Escola de Música Joan Llongueres; Fundació Comissió Cavalcada dels Reis d’Igualada; Gremi de Marejants – Societat Marítima i Protectora de Tarragona; Reus Deportiu i la Societat Coral L’Esperança.

 

El Govern ha aprovat avui la signatura d'un conveni de col•laboració entre la Generalitat de Catalunya i la Generalitat Valenciana per fer possible que els canals de Televisió de Catalunya (TVC) i de Radiotelevisió Valenciana (RTVV) es puguin veure en els territoris respectius.

 

Ambdós governs estan interessats a permetre que la programació de les respectives televisions públiques es puguin veure tant a Catalunya com a la Comunitat Valenciana. La llei de l’audiovisual espanyola estableix que dues comunitats limítrofes poden acordar bilateralment la reciprocitat de les emissions televisives per raons lingüístiques i culturals.

 

El conseller Homs ha considerat aquest conveni una acció “important” en la línia d’anar establint “llaços de col·laboració en allò que sigui comú pel bé d’ambdós territoris”. El conseller ha situat també en aquest marc la cooperació d’ambdós territoris en temes com el Corredor Mediterrani o la Fórmula 1.

 

D’altra banda, el Govern ha aprovat el nomenament de Víctor Cullell i Comellas com a director general d’Anàlisi i Prospectiva del Departament de la Presidència, i de Jordi Agustí Vergés com a director de l’Agència Catalana de l’Aigua.