• La futura norma reforçarà la plena autonomia de la CCMA respecte del Govern i eliminarà els sous dels consellers d’aquest ens i del CAC que no tinguin dedicació completa
• Desapareixerà la clàusula de confidencialitat entre la CCMA i els seus proveïdors: “La transparència ha de ser obligada en la contractació de producció externa dels mitjans públics”, assegura el conseller Homs
• La nova regulació tindrà també com a objectiu afavorir la sostenibilitat del sector de la comunicació en l’actual context de crisi econòmica
• El Govern també aprova els preus públics universitaris, que es mantenen de cara al curs vinent

El Govern ha aprovat la memòria prèvia de l’avantprojecte de llei per a la transparència i sostenibilitat del sector de la comunicació que “reforçarà el paper dels mitjans públics” especialment en uns moments de crisi econòmica en què “des de determinats sectors se’n qüestiona la viabilitat”, segons ha assegurat el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, durant la roda de premsa posterior al Consell Executiu.

 

La nova llei, de la qual se n'ha de redactar ara l'avantprojecte, veurà la llum en “els propers mesos” i té un doble objectiu: fomentar la transparència i desgovernamentalització dels mitjans públics, i pal·liar l’impacte que la crisi econòmica té sobre el sector de la comunicació.

Pel que fa al primer gran objectiu, el de la desgovernamentalització, la futura llei reforçarà la plena autonomia de la CMA respecte del Govern, alhora que es consolidarà la intervenció del Parlament per tal que els mitjans públics mantinguin el seu perfil de garants del pluralisme polític i social.

 

El conseller Homs ha recordat que, tot i que els membres del Consell de Govern de la CCMA són designats pel Parlament, l’ens encara depèn orgànicament del Govern i ha assegurat en aquest sentit que “no hi ha res que desgovernamentalitzi més que situar-lo en l’òrbita del Parlament”.

 

En l’àmbit de la transparència, la nova norma eliminarà la clàusula de confidencialitat que regeix el sistema de contractació de productes externs en els mitjans públics, i es regularà la publicació d’aquests costos per facilitar la competitivitat del sector audiovisual en el seu conjunt.

 

“La transparència ha de ser obligada en la contractació de producció externa dels mitjans públics”, ha afirmat Homs, qui ha constatat la incoherència que suposa que un fet “normal” en altres àmbits del sector públic no ho sigui en l’àmbit audiovisual. “No es poden exigir, com està passant i vull reconèixer, esforços en els sous dels treballadors de la ràdio i televisió pública sense poder conèixer en profunditat la contractació externa que existeix”, ha afegit.

 

La futura llei s’emmarca també en el procés de simplificació i racionalització de l’estructura, l’organització i el funcionament dels diversos agents implicats en l’àmbit de la comunicació audiovisual de Catalunya, ja iniciada amb la reducció dels càrrecs directius de la CCMA i del CAC inclosa en la llei òmnibus del mes de febrer del 2012.

 

Ara, amb la nova regulació, es proposa que l’obligatorietat de la dedicació exclusiva només es limiti als presidents de la CCMA i del CAC. Per a la resta de consellers que no tinguin dedicació completa, s’obre la possibilitat que puguin desenvolupar el seu càrrec sense cap altra remuneració que les dietes per pertinença al consell d’administració ja que, com ha apuntat el conseller Homs, “no té sentit aquest salari sense una adscripció laboral específica”.

 

 

Pel que fa al segon objectiu, el de garantir la sostenibilitat del sector de la comunicació en l’actual situació de crisi econòmica, la nova llei crearà un marc més flexible perquè els diferents mitjans puguin compartir graelles i programació.

 

La norma també introduirà canvis en el règim de la inspecció i control en matèria de comunicació audiovisual per millorar l’eficàcia en la lluita contra la pirateria i les emissions il·legítimes, que el conseller Homs ha qualificat d’”inacceptables”, i que són una font de competència deslleial per als mitjans de comunicació.

 

Finalment, la modificació de la llei de publicitat institucional garantirà que un mínim de la inversió publicitària que fa l’administració es destini als mitjans de proximitat, en una proporció ajustada al pes real que aquests tipus de mitjans tenen en l’espai català de comunicació.

En la reunió d’avui, el Consell Executiu també ha aprovat els preus públics universitaris del curs 2013-2014. Pel que fa als crèdits matriculats per primera vegada en els estudis de grau es mantenen invariables respecte a l’any passat sense ni tan sols actualitzar la previsió d’increment de l’IPC. Així, els preus dels crèdits d’enguany seran iguals que l’any passat: 25,27 euros per als estudis de coeficient A; 35,77 euros pels de coeficient B; i 39,53 euros pels de coeficient C.

 

En el cas dels màsters universitaris oficials, es mantenen dos preus diferenciats actualitzats amb l’IPC entre els estudis que habiliten (40,88 euros/crèdit) i els que no habiliten per a l’exercici d’activitats professionals (65,41 euros/crèdit). Els estudiants de la segona modalitat de màsters, com l’any passat, podran beneficiar-se d’una rebaixa de fins al 30% sobre el preu del crèdit. Els preus del doctorat també es mantenen igual que el curs passat, actualitzats amb l’IPC.

 

D’altra banda, amb el decret es manté el coeficient multiplicador del preu, actualitzat amb l’IPC, per a les assignatures matriculades per segona vegada (1,2) i el coeficient per a les assignatures matriculades per tercera o més vegades.

 

L’aprovació del Govern arriba després que el passat 28 de juny la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya, integrada pels rectors i els presidents dels Consells Socials de les Universitats, informés positivament la proposta del Govern. El decret afecta els preus dels serveis acadèmics i complementaris dels ensenyaments que presten les universitats públiques de Catalunya i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) per al curs 2013-2014.

 

Com l’any passat, un 25% dels majors ingressos del sistema de preus públics es destinarà a Beques Equitat, que aquest any tindrà un fons de 30 milions d’euros. A banda d’aquestes beques, el Govern estableix altres mecanismes de suport a l’estudiant, com el pagament de la matrícula en dues o més fases o el sistema de suport a l’estudiant que permet, a través de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), el pagament fraccionat de les taxes.