• Francesc Homs ha subratllat la importància de les comunitats catalanes a l'exterior com “agents destacats de la diplomàcia pública catalana”

 

• El conseller ha expressat el condol, en nom del president Mas i del Govern, “a totes les persones directament implicades, properes i afectades” per la mort del professor de l’Institut Joan Fuster i ha reiterat el “suport i el reconeixement” de l’Executiu a tota la comunitat educativa

• Com a resposta a la suspensió d’alguns articles de la llei d’acció exterior per part del TC i al recurs de la figura del Comissionat per a la transició Nacional anunciada pel govern espanyol, el portaveu ha contestat que “la nostra posició és i serà que davant de cada obstacle buscarem una solució. Perquè no pot ser d'una altra manera”

 

• El Govern ha aprovat també el Projecte de llei del Pla estadístic de Catalunya 2016-2019 i el Pla contra el càncer a Catalunya 2015-2020

 

 

El portaveu del Govern ha destacat la necessitat d’aquest projecte de llei perquè “els canvis socials, polítics, tecnològics i de tot ordre” que s’han anat succeint, han convertit les comunitats catalanes a l'exterior “en agents destacats de la diplomàcia pública catalana”, encara que “alguns no ho acaben de comprendre”, perquè és una “nomenclatura a l'ús que no és privativa dels Estats ni molt menys”.

 

Així, el Projecte de llei reconeix els ciutadans catalans residents a l’exterior com a destinataris de l’obra de govern i les polítiques públiques de l’Administració de la Generalitat i, en conseqüència, com a subjectes de drets i deures en els àmbits en què la Generalitat té competències. De fet, la norma fixa una política integral adreçada a l’abordatge del fet emigratori, amb polítiques públiques per acompanyar i assessorar la mobilitat internacional dels catalans en el moment inicial, mantenir el seu vincle amb Catalunya durant la seva estada a l’exterior i facilitar el seu retorn voluntari posterior.

 

La norma suposarà la derogació de la Llei de relacions amb les comunitats catalanes de l’exterior, de 1996, que havia quedat desfasada i no responia a les necessitats actuals de la Catalunya Exterior. De fet, la norma havia estat modificada en nombroses ocasions. L’any passat, per exemple, va ser modificada per la Llei d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea i pel decret de creació del Registre de catalans i catalanes residents a l’exterior. L’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix la competència del Govern de Catalunya en relació amb els catalans residents a l’exterior.

 

En aquesta línia, el portaveu del Govern ha recordat que pel que fa a suspensió de la llei d’acció exterior per part del TC, el Govern el que fa és “simplement” exercir les competències de l’Estatut, una “llei orgànica espanyola” i que encara que “ells no ho voldrien” conté dos capítols que reconeixen aquestes competències i que “evidentment” des de la Generalitat de Catalunya “el que fem és exercir-les”.

 

 

Sobre la suspensió tramesa pel Tribunal Constitucional d’alguns dels articles de la Llei d’acció exterior, Homs ha posat en relleu que un informe jurídic permet concloure que “aquelles peces principals que volíem posar en marxa a propòsit de la llei d'acció exterior les podrem posar en marxa igualment, sense vulnerar res”. Aquest és el cas per exemple, de “la Constitució de la Comissió interdepartamental” i de “la constitució del Consell d'acció exterior, que és un òrgan participat per institucions i entitats de tota mena”. En aquest sentit, el conseller situa l’ofensiva de l’estat espanyol contra la llei d’acció exterior com “una autèntica obstinació política i partidària” perquè quan hi ha un dictamen, per unanimitat, del Consell de Garanties Estatutàries, sobre l’adequació a l'Estatut i la Constitució de la llei d'acció exterior, “és evident que la voluntat del Govern espanyol s'explica només per raons polítiques i partidistes, no pas jurídiques”.

D’altra banda, Homs ha donat resposta a la “retòrica” de la Moncloa quan expliquen “fins a quin punt hem ajudat a la Generalitat de Catalunya”. “A mi em sembla una expressió de cinisme” ha lamentat. “Com a propaganda pot arribar a passar” però “quan et deixen diners, que són els que toquen, els propis, no ho entenc com favor o ajuda sinó gran operació de cinisme”, ha reblat.

El conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, s’ha referit a l’inici de la seva compareixença posterior a la reunió del Consell Executiu, a la mort del professor de secundària de l’Institut Joan Fuster per expressar-ne el sentit condol a la família i “a totes les persones directament implicades, properes i afectades”, en nom del president i del Govern de Catalunya. Així mateix, ha reiterat el “suport i el reconeixement a la bona feina que fa a la comunitat educativa del nostre país”, tot recordant que avui s’ha decretat dia de dol a nivell nacional, “per posar de manifest aquest reconeixement i aquesta condolença a les persones més directament afectades”. “La prioritat passa”, ha afegit, “per atendre les primeres explicacions, i les primeres necessitats a l'entorn del drama que ahir es va viure a Sant Andreu”.

 

 

En la compareixença posterior a la reunió del Consell Executiu davant els mitjans de comunicació, el portaveu del Govern també s’ha referit al recurs de la figura del Comissionat per a la transició Nacional anunciada pel govern espanyol perquè diuen que no té les competències per a les tasques assignades. Homs desconeix “què pensa impugnar el Govern espanyol” encara que “això forma part de les nostres previsions malauradament” i per tant, “tenim l'obligació de preveure totes les hipòtesis”. Per això. “la nostra posició és i serà que davant de cada obstacle buscarem una solució. Perquè no pot ser d'una altra manera”. Una posició que també es pot aplicar a la suspensió temporal d’alguns articles de la llei d’acció exterior.

 

 

El Govern ha aprovat el Projecte de llei del Pla estadístic de Catalunya 2016-2019, l’instrument d’ordenació i de planificació de l’estadística d’interès de la Generalitat per als propers quatre anys. Com a novetat del Projecte de llei, el sisè que es tramita al Parlament de Catalunya, la norma introdueix el model de producció i difusió estadística que ja s’està produint als països més desenvolupats de l’entorn. Els objectius generals del Pla estadístic que recull el Projecte de llei són els següents: consolidar i ampliar la informació estadística disponible al Sistema estadístic de Catalunya; potenciar la integració de la informació estadística de Catalunya; promoure l’augment de l’ús de la informació estadística amb finalitats d’investigació científica, recerca i avaluació de polítiques públiques i millorar la coordinació del sistema estadístic de Catalunya, tant en la producció com en la difusió estadística, especialment atenent a la gestió de la qualitat dels processos i dels productes estadístics.

 

Aquests objectius es vinculen a la millora de l’eficiència i l’eficàcia en la producció d’estadística i a l’obtenció del màxim aprofitament de la informació estadística, amb respecte a la legislació sobre protecció de dades i secret estadístic. Seguint la recomanació del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), el Projecte de llei també fixa un període de 4 anys per al mandat del director/a de l’Idescat, susceptible de renovació per una única vegada per a un segon mandat. Amb l’aprovació del text, el Govern de la Generalitat dóna compliment als tràmits necessaris per presentar el Projecte de llei per al seu debat i aprovació al Parlament.

 

 

El Govern també ha aprovat el Pla contra el càncer a Catalunya 2015-2020 per a la prevenció, control, tractament i recerca de la malaltia, amb l’objectiu de millorar la capacitat i coordinació assistencial del sistema sanitari català i evitar la duplicitat de recursos. El Pla vol enfortir els serveis d’atenció oncològica i situar Catalunya com a referent en l’atenció i la recerca en la lluita contra el càncer. Un programa que, segons ha confirmat el conseller, el presentarà el conseller de Salut, Boi Ruiz, properament.

 

Reduir l’impacte del càncer ha estat un objectiu del Pla de salut de Catalunya des del seu inici i sobre aquesta base s’han anat implantant diversos plans d’oncologia amb actuacions en l’àmbit de la prevenció, el tractament i la rehabilitació, amb l’objectiu de reduir la mortalitat a associada a les malalties i millorar la qualitat de vida dels afectats. El Pla contra el càncer a Catalunya 2015-2020 integra les mesures que s’han posat en marxa al llarg d’aquests anys i incorpora també les recomanacions europees i els objectius de l’Organització Mundial de la Salut. Entre les prioritats que fixa per als propers anys destaquen les següents:

 

-           Implantar abans del 2017, el cribatge del càncer colorectal a tots els catalans d’entre 50 i 69 anys amb la prova de sang oculta en femta.

 

-           Millorar la qualitat del cribatge de càncer de mama i instaurar un nou protocol de cribatge de càncer de coll uterí.

 

-           Consolidar el model de centres de referència terciaris per a patologies oncològiques de baixa freqüència (tumors rars i pediàtrics).

 

-           Millorar el procés diagnòstic, tant a l’hora de fer un diagnòstic ràpid com d’avaluar la possibilitat de dobles lectures en patologies rares.

 

-           Garantir l’accés als pacients a una atenció oncològica de qualitat i avaluar-ne periòdicament els resultats clínics.

 

-           Establir una xarxa catalana d’atenció oncològica, amb una millor coordinació en el recorregut assistencial dels pacients.

 

-           Potenciar la recerca oncològica.

 

-           Crear el Registre de càncer poblacional de Catalunya de l’edat infantil, l’adolescència i l’adult jove per avaluar i consolidar el model de centres de referència per a patologies de baixa freqüència.

 

-           Continuar la lluita contra el tabaquisme i reforçar la prevenció de l’obesitat i el sobrepès.

 

El Govern ha acordat encarregar al Departament de Governació i Relacions Institucionals, a través de la Secretaria d’Administració i Funció Pública, una bateria de normatives de desenvolupament del Pla de reforma de l’Administració de la Generalitat adreçades a impulsar la professionalització, l’avaluació de l’acompliment i el retiment de comptes. Les noves normes s'insereixen dins de l’àmbit de polítiques de personal i de direcció pública del Pla de reforma.

 

L’Acord de Govern estableix la prioritat d’emprendre normatives d’ordenació del sistema de direcció pública professional de la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic, ajustades als principis d’eficàcia, eficiència, competència i transparència, entre d’altres.

 

El Govern ha adoptat aquest acord en sintonia amb les resolucions aprovades pel Parlament de Catalunya, que l’insten a desenvolupar propostes sobre recursos humans que incorporin mecanismes d’avaluació de l’acompliment.

 

Al mateix temps, l'Executiu es fixa l’objectiu de reforçar l’agilitat i la professionalitat de l’Administració de la Generalitat impulsant la tecnificació de la seva plantilla, un cop recuperades progressivament les condicions de treball i retributives que van ser objecte de mesures restrictives en el seu moment per contribuir a la sostenibilitat pressupostària. En concret, tant les ofertes d’ocupació pública com els nomenaments i les contractacions temporals prioritzaran les àrees de fiscalització interna dels recursos, assessorament jurídic i control de l’assignació eficient de recursos, així com la prestació directa de serveis als ciutadans.

 

 

El Govern ha aprovat reforçar l’impuls de la mediació amb un acord de col·laboració entre el Departament de Justícia i el Consell General del Poder Judicial. Així, el Departament de Justícia posarà a disposició dels òrgans judicials i dels ciutadans la informació sobre la mediació i crearà punts d'informació sobre aquest servei als edificis judicials. Es tracta d’un procediment no jurisdiccional, voluntari i confidencial per gestionar conflictes i evitar els processos judicials que ha esdevingut un eix prioritari per al Govern.

 

Altres acords de Govern aprovats avui han estat el decret de regulació dels Premis de Seguretat Viària que atorga el Servei Català de Trànsit, l’aprovació dels Estatuts de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, l’acord marc de col·laboració bilateral per coordinar les actuacions TIC incloses als fons FEDER i l’extensió de la línia elèctrica a Les Tàpies II i Camí de la Porrassa de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant.