El Govern ha aprovat que s’enviï al Parlament el Projecte de llei del llibre sisè del Codi civil català i reprèn, així, la tramitació que va decaure en finalitzar la legislatura anterior. D'aquesta manera, durant aquesta legislatura es podrà “culminar” la regulació catalana del dret civil, amb el darrer llibre que conforma el Codi, segons ha destacat el conseller de Justícia, Carles Mundó, durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern.

 

El conseller ha subratllat la “importància” del codi civil català, una norma que ha qualificat de “veritable estructura d’Estat” ja que regula aspectes “transcendents” de l'àmbit privat de les persones físiques i jurídiques. En aquest sentit, Mundó ha expressat el “compromís” del Govern que en aquesta legislatura es completi definitivament la norma per tal que Catalunya disposi d’un “instrument de dret propi” que serà d’aplicació directa i, per tant, convertirá el dret civil espanyol en una llei “subsidiària” a Catalunya.

 

Per a Mundó, la codificació del dret civil català será una “fita jurídica, política i social de la màxima transcendencia”, perquè suposarà disposar d’una normativa pròpia legislada pel Parlament de Catalunya.

 

En l'actualitat, les obligacions i els contractes estan regulats pel Codi civil espanyol perquè encara no s'ha aprovat cap llei pròpia. Quan el Parlament doni el vistiplau definitiu al llibre sisè, Catalunya també tindrà regulats les obligacions i els contractes.

 

El llibre sisè regula contractes tan importants com el de compravenda, el de permuta, el de cessió de solar o aprofitament urbanístic a canvi de construcció futura i els contractes de conreu. També incorpora de manera detallada la regulació d'altres contractes com el de custòdia del territori, el d'integració ramadera, el d'aliments o el violari (pensió vitalícia).

 

Segons ha destacat Mundó, el nou llibre sisè permet “adaptar” la legislació a la “cada vegada mes complexa realitat social i econòmica” i “respondre a les necessitats del segle XXI”, ha assegurat Mundó, davant el Codi Civil espanyol, que té el seu origen en l’any 1889.

 

La regulació del Codi civil permet incorporar a la legislació les obligacions contingudes en diverses directives comunitàries, per garantir una major protecció a la part més feble dels contractes. Alhora, permet disposar d'una regulació clara dels drets i les obligacions de les parts en determinats contractes que tenien una regulació obsoleta, ja que aquesta Llei del Codi civil respon de manera més adequada a la complexitat social i econòmica actual. En altres casos, el Codi civil de Catalunya recollirà contractes habituals en l'àmbit privat, però que no estaven específicament previstos en cap norma, com és el cas del contracte de custòdia del territori, pel qual una part cedeix un terreny i l'altra el gestiona a canvi d'aplicar-hi unes millores; o el contracte d'aliments, pel qual una de les parts s'obliga a prestar allotjament, manutenció, assistència i cura a una persona durant la seva vida, a canvi de la transmissió d'un capital, en béns o drets.

 

Tot això aportarà més seguretat jurídica en les relacions entre persones privades, ja que quedaran més ben definits els drets i les obligacions de les parts en un contracte, fet que també facilitarà la interpretació d'aquests contractes pels operadors jurídics i pels tribunals.

 

 

El Codi civil té una presència important en la vida quotidiana dels ciutadans. Per exemple, regula totes les compravendes, des del pa fins a un habitatge. Entre els aspectes nous del contracte de compravenda, hi ha la capacitat del comprador d’un immoble de fer-se enrere si una entitat de crèdit no li concedeix el finançament necessari.

 

Per donar resposta a noves realitats socials, sovint vinculades a la gent gran, es regula el contracte d'aliments o el de violari (pensió vitalícia) i en l'àmbit rural es dóna una regulació pròpia dels contractes de conreu (arrendament rústic, parceria, masoveria i arrendament de pastures), del contracte de custòdia del territori i de la integració ramadera.

 

Expressament, es regulen la permuta, la cessió de finca a canvi de construcció futura i el censal, que és un mecanisme de finançament vinculat a la transmissió d'immobles.

 

 

El llibre sisè s’afegeix als altres cinc que el Parlament de Catalunya ja ha aprovat en exercici de les seves competències i que conformen el corpus legal vigent a Catalunya sobre dret civil.  

 

Aquests cinc llibres i el que avui ha aprovat el Govern actualitzen i amplien la regulació que des de fa segles existeix a Catalunya en matèria de dret civil, que, com moltes altres institucions catalanes, són testimoni d'una història mil·lenària. 

 

 

Totes les lleis que conformen el Codi civil de Catalunya han estat elaborades per la Comissió de Codificació del Dret civil, formada per experts juristes, com catedràtics d'universitat, notaris, jutges i advocats, entre d’altres. Això fa que els textos jurídics gaudeixin d'un ampli consens i d'un nivell tècnic contrastat.

 

Aquesta legislatura, la Comissió de Codificació té previst completar els treballs definitius que posaran punt final a aquesta ingent tasca de codificació. 

El Govern ha acordat personar-se en el conflicte positiu de competència promogut pel Govern de l'Estat ·per defensar una acció exterior que la Generalitat porta duent a terme des de l’any 1982”, segons ha destacat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, durant la roda de premsa.

 

El Govern de l'Estat va promoure un conflicte positiu de competència en relació amb els articles 1.1 i 3.3 apartats .1 i .2 del Decret del Govern de la Generalitat de Catalunya 2/2016, de 13 de gener, de creació, denominació i determinació de l'àmbit de competència dels departaments de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, i els articles 1.1.b) i 20 del Decret del Govern de la Generalitat de Catalunya 45/2016, de 19 de gener, d'estructuració del Departament. El conflicte va ser admès a tràmit pel TC el 16 de febrer de 2016 i la Generalitat té ara un termini de 20 dies per presentar al·legacions.

 

El Govern de Catalunya considera que la creació del departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència “s’ajusta plenament l’Estatut d’Autonomia i a la Llei d’Acció Exterior”, aprovada l’any passat.

 

En aquest sentit, Munté ha assegurat que el nou departament “forma part integral de les competències de la Generalitat”. “Estem convençuts d’estar actuant d’acord amb la legalitat vigent”, ha afirmat. L’administració catalana ha dut a terme una acció exterior de manera permanent des del 1982, la qual ha permès la projecció internacional de la cultura, l’economia, el turisme i la llengua catalanes.

 

Davant d’aquest conflicte positiu de competència, Munté ha manifestat la ferma voluntat del Govern de “continuar fent acció exterior al servei de les empreses i les persones, com fan altres països del món”. En aquest sentit, ha subratllat Munté, l’acció exterior forma part del pla de Govern presentat al Parlament i aprovat per majoria absoluta a la cambra.

 

La portaveu Munté, ha assegurat durant la roda de premsa que el Govern continuarà exercint la seva funció mediadora, com ha fet des del primer moment, per facilitar que els treballadors i la direcció de TMB arribin a un acord que permeti desconvocar la vaga que aquests dies afecta el servei del metro de Barcelona.

 

Munté ha demanat a l’Ajuntament de Barcelona, a la direcció de TMB i als representants dels treballadors el “màxim esforç” per arribar una entesa i que continuïn treballant per esgotar totes les possibilitats de negociació. Davant la possibilitat que no es pugui desconvocar la vaga, Munté ha apuntat que el Govern podria “plantejar” una modificació dels serveis mínims establerts per decret el 2006 si així ho demanés alguna de les parts, o bé per causes relacionades amb la seguretat, la mobilitat o ambientals

 

El Govern també ha aprovat un nou decret que simplifica i ordena els registres generals adscrits a l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), i detalla les activitats sotmeses al règim de comunicació prèvia en aquest àmbit.

 

Fins ara, l’activitat vinculada a la producció, la gestió i el transport de residus quedava recollida en quatre registres diferents. El nou decret estableix dos únics registres: un per a productors i un per a gestors.

 

D’altra banda, el decret concreta el règim de comunicació prèvia a l’inici de l’activitat per als casos següents: activitats que produeixin residus perillosos; activitats que generin més de 1.000 tones per any de residus no perillosos; transport de residus professional; recollida de residus sense instal·lació associada; activitats d’agent o negociant de residus; eliminació de residus propis no perillosos en el lloc de producció, així com valorització de residus no perillosos, quan no necessiti autorització.

 

El Govern ha donat llum verd al Decret de la inspecció de consum i control de mercat, que aprova el desplegament reglamentari al Codi de consum de Catalunya i modifica el Decret 206/1990, de 30 de juliol, sobre la inspecció de disciplina de mercat i consum.

 

Aquesta regulació evidencia la voluntat del Govern d’exercir plenament les competències en la defensa dels drets dels consumidors, que recull l’Estatut d’autonomia de Catalunya. El Decret aprovat unifica en un sol text legal les disposicions normatives en matèria de consum que s’havien anat dictant des dels anys 90 i ha adaptat la normativa de protecció de les persones consumidores a la realitat jurídica, econòmica i social actual del país.

 

Entre d’altres qüestions, el Decret aprovat regula aspectes del procediment per a la presa de mostres, les mesures cautelars i altres actuacions inspectores, i també dota de mecanismes de control per a la defensa del sector comercial en la lluita contra la venda il·legal i les falsificacions.

 

El Govern ha aprovat una modificació de l’acord de 2011 que regula el nombre de llocs de treball reservats a personal eventual en els departaments de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, com a conseqüència de la nova composició del Govern i distribució departamental.

 

El text fixa en 144 el nombre màxim de llocs de treball reservats a personal eventual en els departaments. L’acord de 2011 en preveia 130, un màxim que va suposar una considerable disminució respecte a les 218 places de personal d’aquestes característiques establert prèviament a l’acord de 2007. Aquest increment es deu bàsicament a la creació del nou Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, a la redefinició d’algunes àrees del Govern, i a l’impuls de determinats temes transversals del Govern que es pilotaran des del Departament de la Presidència.

 

El nou Departament d’Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència disposarà d’un límit d’11 empleats eventuals. El Departament de la Presidència pot tenir fins a un màxim de 41 llocs de treball eventuals. La resta de departaments tindran un màxim de 8 llocs de treball reservats a personal eventual, tret d’aquell del qual sigui titular el vicepresident del Govern, que en podrà disposar-ne d'un màxim de 12.

No computen dins d’aquest límit els llocs de treball de personal eventual assignats als expresidents de la Generalitat, els de les oficines de la Generalitat a l’exterior, que es regulen per la seva normativa específica, ni els llocs de treball de personal eventual d’assessors o assessores dels grups parlamentaris i de les delegacions territorials del Govern.

 

Finalment, el Govern ha aprovat els nomenaments següents:

 

·         Ramon Terrassa i Cusí, director del Centre d’Alt Rendiment Esportiu (CAR)

·         Antoni Andreu Périz, director general de Recerca i Innovació en Salut

·         Juan José Torres López, nou director del Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE)

·         Montserrat Vilalta Cambra, directora general de Comerç