Les accions desenvolupades pels diferents departaments de la Generalitat de Catalunya en el marc del Programa d’activitats per a la seguretat viària 2016 tenen un pressupost de 166.107.548,00 €.

 

La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, ha explicat, en la roda de premsa posterior al Consell Executiu, que el  Programa “incorpora un total de 105 actuacions, desplegades en 430 activitats”. Aquestes activitats estan proposades pels diferents departaments de la Generalitat implicats en la seguretat viària i d’altres entitats públiques i privades que integren la Comissió Catalana de Trànsit i Seguretat Viària i que s’estructuren al voltant de 6 objectius estratègics:

 

-     Protegir els usuaris de la mobilitat i control eficaç de les conductes de risc

-     Impulsar un espai continu de seguretat viària (zones urbanes i interurbanes)

-     Involucrar i coordinar entitats públiques i privades en la millora de la mobilitat segura

-     Disposar de les estructures, instruments i mecanismes de gestió de seguretat viària que permetin la consecució de resultat

-     Facilitar l’aprenentatge de la mobilitat segura al llarg del cicle vital

-     Potenciar l’R+D+I a la seguretat viària

 

Entre les iniciatives que s’ha compromès a desenvolupar el Servei Català de Trànsit (SCT), l’organisme competent en matèria del trànsit i la seguretat viària a Catalunya, en destaca el desenvolupament de l'open data (dades obertes) en el marc de l’Observatori per a la Seguretat Viària amb l’objectiu de fomentar l’ús i la reutilització de la informació de l’SCT. A més, l’Observatori ha començat a funcionar aquest 2016 com a ens que promou la participació de l’SCT en projectes de recerca europeus i internacionals i concentra esforços per esdevenir un fòrum representatiu de seguretat viària que analitzi la sinistralitat i que faciliti l'intercanvi de les millors pràctiques.

 

En aquesta línia d’actuació, el Programa també preveu l’organització els propers 10 i 11 de novembre del VII Congrés Internacional sobre Polítiques Europees de Trànsit. L’edició d’enguany se centrarà en la lluita contra la inseguretat viària des de l’educació, la innovació tecnològica i el control de les conductes de risc.

 

Des de l’SCT, aquest 2016 també s’ha realitzat la formació a professors i directors d’autoescoles per a l’obtenció de l’Acreditació d’autoescoles de qualitat (AeQ), un distintiu d’adhesió voluntària per a totes les escoles particulars de conducció de Catalunya. Aquest segell es començarà a atorgar enguany a aquells centres de formació de conductors que, a més de complir la normativa vigent en la matèria, disposin d’unes característiques diferencials en la formació teòrica i pràctica i en l’avaluació continuada dels alumnes.

 

Altres actuacions de l’SCT són la posada en marxa de l’app Trànsit, una nova aplicació per a dispositius mòbils que facilita l’accés a la informació viària i agilitza les gestions dels usuaris amb l’organisme; avaluació i ampliació de la implantació del control de la velocitat per trams; desenvolupament de la Càtedra de Seguretat Viària de Motocicletes; continuïtat dels programes Game Over i Canvi de Marxa de sensibilització viària als centres educatius; proporcionar assistència tècnica als governs locals sobre la millora de la seguretat viària en l'entorn urbà i aquest any també en les zones periurbanes i polígons industrials; elaboració d’una guia bàsica de seguretat viària laboral in itinere, així com la redacció i implantació de Plans Locals de Seguretat Viària a municipis de més de 10.000 habitants i l’elaboració del Pla triennal de seguretat viària 2017-2019.

 

El Programa també recull activitats per a la millora de la seguretat viària a Catalunya d’altres entitats i organismes com són l’Ajuntament de Barcelona, les diputacions, l’Institut de Medicina Legal de Catalunya, Abertis, APPLUS-IDIADA, Federació d’Autoescoles de Catalunya, Fundació Institut Guttmann, Mutual de Conductors, RACC, Associació de Prevenció d'Accidents P(A)T, Stop Accidentes o el SEM, entre d’altres.

 

El jurat de la XVI edició dels Premis Nacionals de Comunicació ha decidit atorgar els guardons d’enguany al periodista Carles Capdevila, en la categoria de Premsa; al Club Súper3 de Televisió de Catalunya, en la categoria de Televisió; al programa El matí i la mare que el va parir, de Radio Flaixbac, en la categoria de Ràdio; al diari Nació Digital, en la categoria de mitjans d’arrel digital; a BTV, en la categoria de mitjans de proximitat, i al publicista Oriol Villar, creador de les campanyes Mediterràniament, en la categoria de Publicitat.

 

Els Premis van ser creats l'any 1999 amb motiu dels 75 anys del naixement de la primera emissió regular de ràdio a Catalunya. L'objectiu dels guardons és atorgar un reconeixement a les aportacions més rellevants en el camp de la comunicació a Catalunya, tant si han estat realitzades per professionals com per qualsevol entitat pública o privada. 

 

El lliurament dels premis tindrà lloc el proper 14 de novembre en un acte presidit pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, al Palau de la Generalitat.

 

Durant la roda de premsa, la consellera de la presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, ha dit que el president Puigdemont trucarà en les properes hores al president Rajoy per felicitar-lo per la seva investidura i presa de possessió.

 

Sobre una sol·licitud de reunió del president Puigdemont amb el president Rajoy, Munté ha dit que aquesta es farà un cop hagi pres possessió el nou govern. La portaveu del Govern ha explicat que en aquesta trobada el president Puigdemont traslladarà “allò que és un mandat aprovat pel Parlament de Catalunya des de la perspectiva d’un referèndum que pugui ser acordat amb l’Estat” i ha recordat que des del Govern “es manté la mà estesa” i que aquesta proposta no caduca tot i que ha recordat el termini de 18 mesos fixat per la cambra catalana per culminar el procés.

Munté ha recordat que el llistat de les 46 demandes que el president Puigdemont va entregar Rajoy l’abril passat “s’actualitza constantment perquè és inevitable quan des de l’altra banda no es dóna resposta”.

“Fins ara el que hem escoltat des del govern del PP és que es pot parlar de tot menys d’allò que té a veure amb la independència, però quan Puigdemont o abans el president Mas havien presentat demandes que no tenen a veure amb la independència xiulen i no hi ha tampoc cap resposta”, ha reblat Munté.

 

En relació amb la convocatòria de reunió de presidents autonòmics amb el president Rajoy, la portaveu ha assegurat que “no es donen les condicions perquè participi el president” ja que “no entenem que la proposta estrella d'aquesta legislatura que s'inicia a nivell d’Espanya, sigui una reforma d’un sistema que està absolutament caducat fa més de tres anys, que ha estat totalment lesiu per als interessos de Catalunya i que consolida l'espoli fiscal a què estem sotmesos”.

Quant a la composició del nou Govern, Munté ha dit que “seria interessat que hi haguessin perfils dialogants, el que no ha succeït fins ara en la immensa majoria de casos”. La portaveu del Govern ha dit que Rajoy va apel·lar al diàleg al debat d’investidura però al mateix temps va dir que no canviaria res. Per aquest motiu, per Munté, “és difícil entendre que pot haver diàleg si un no està disposat a canviar alguna cosa”. 

Pel que fa l’ordre judicial de devolució de les obres de Sixena que es troben al MNAC, la consellera Munté ha reiterat que des del Govern “esgotarem totes les vies legals” i ha recordat que “estem davant una execució provisional d’una sentència que encara no és ferma”. Per Munté, aquest és un “autèntic despropòsit” coneixent el risc i que corren les pintures en un trasllat d’extrema dificultat. “El Govern té la ferma voluntat de donar compliment a la legalitat catalana, concretament, a la llei de Patrimoni que obliga en determinats procediments quan es tracta d’obres d’aquestes característiques”, ha reblat la portaveu.

 

El Govern ha aprovat avui una operació d’endeutament a llarg termini per un import de 5 milions d’euros perquè l’Institut Català de la Recerca de l’Aigua (ICRA) adquireixi la part de l’edifici H2O del Parc Científic i Tecnològic (PCiT) de la Universitat de Girona (UdG), on actualment hi té la seu. Aquesta autorització permet a l’ICRA tenir el finançament necessari per fer efectiva la compra del 64,54% de l’edifici H2O i injectar, així, 5 milions d’euros al Parc Tecnològic, que actualment es troba en concurs de creditors.

 

La Generalitat adopta aquest acord malgrat no formar part del patronat del PCiT i ho fa en compliment d’un compromís adquirit el juny passat després de ser coneixedora de la pròxima vista de la Junta de Creditors fixada finalment per al proper 10 de novembre. El Govern vol ajudar a evitar la liquidació del PCiT de la UdG per afavorir el complex gironí com un entorn de talent i de recerca.

 

El Govern ha estudiat avui l’Informe sobre l’Estat dels Serveis Socials a Catalunya 2016 abans de remetre’l al Parlament, tal i com marca la Llei catalana de serveis socials amb caràcter anual. El document, elaborat pel Consell General de Serveis Socials, fa una anàlisi del context i de les necessitats socials prioritàries a Catalunya, així com de l’acció del Sistema Català de Serveis Socials davant d’aquestes realitats. Com a òrgan superior de participació, el Consell està format per representants de la Generalitat, de les organitzacions associatives, dels ens locals, dels col·legis professionals, de les organitzacions empresarials i sindicals, de les entitats representatives dels interessos de les persones usuàries, dels interessos de la ciutadania, de les dones i de les entitats d'iniciativa social.

 

L’Informe constata que l’assignació de l’Estat a programes socials a Catalunya ha patit una reducció del 88,2% en el període 2011-2015. En relació amb el sistema de la dependència, l’aportació de l’Estat el 2015 ha estat del 18% mentre que l’aportació de la Generalitat ha estat d’un 82%, una diferència que s’accentua des de 2011 tot i que la legislació estableix la necessitat d’anar a parts iguals entre les dues administracions.

 

Des del 2008, 11 dels 16 programes socials cofinançats per l’Estat han estat suprimits o han quedat sense dotació pressupostària: el Pla d’acció per a persones grans, el Pla de voluntariat, el suport a famílies en situacions especials, la conciliació de la vida familiar i laboral, els programes específics per a dones, el programa d’emancipació de joves, el programa de prevenció dels maltractaments infantils, el Pla d’acció per a persones amb discapacitat, el programa d’atenció a la dependència - nivell acordat, el Fons d’acollida, integració i reforç educatiu per a immigrants, i el programa per a menors d’edat immigrants no acompanyats.