El Consell Executiu ha aprovat avui el projecte de llei d’ordenació del litoral, que ara podrà començar la tramitació parlamentària. La nova legislació preveu desenvolupar la competència exclusiva de la Generalitat en aquesta matèria, establerta a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, i articular un model de gestió integrada de l’espai costaner, seguint les recomanacions de la Unió Europea.

 

“Som un Govern que té en les polítiques mediambientals una de les seves màximes prioritats, i avui en tenim un exemple més”, ha destacat el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern. En aquest sentit, Calvet ha remarcat que la nova llei suposa fer ”una passa més” per dotar Catalunya  “d’un instrument que permeti gestionar el litoral d’una manera integral” i “facilitar la planificació racional de les activitats a la franja costanera per fer compatible la preservació del paisatge i dels ecosistemes amb el desenvolupament econòmic”.

 

L’Executiu ja va aprovar l’Avantprojecte l’octubre de 2017, però la finalització de la legislatura per l’aplicació de l’article 155 de la Constitució va impedir que s’iniciés la discussió parlamentària en aquell moment. El Departament de Territori i Sostenibilitat, que impulsa la nova norma, va sotmetre la memòria preliminar a informació pública i a audiència dels ajuntaments afectats. A més, durant el març de 2017, va organitzar sessions de presentació de la Llei dirigides als municipis de costaners, que van tenir lloc a Barcelona, Girona i Tarragona.

Fins ara, el Govern ha aprovat diversos plans de protecció del litoral per garantir el desenvolupament sostenible del territori. No obstant això, la distribució de les competències d’ordenació de la costa és molt complexa, atès que hi concorren fins a tres nivells administratius: l’Estat espanyol, la Generalitat i els ajuntaments. Es fa necessari, doncs, articular nous instruments que ordenin aquest àmbit des d’una òptica integradora i incrementar la seguretat jurídica dels operadors.

 

Els objectius concrets de la Llei són:

 

 

 

D’altra banda, l’assumpció de més competències en la gestió del litoral per part de la Generalitat entre els anys 2007 i 2008, a partir de les determinacions estatutàries, no va anar acompanyada de la dotació de més recursos econòmics per desplegar-les. Per exemple, l’Estat recapta actualment el cànon d’ocupació del domini públic maritimoterrestre (DPMT), del qual no participa el Govern.

 

La Llei vol corregir aquestes mancances reservant a la Generalitat el paper d’administració de referència, però dotant de més competències als ajuntaments i simplificant el procediment administratiu.

 

El text vol donar resposta també a la inexistència a l’ordenament jurídic tant català com espanyol de figures pròpies per ordenar el domini públic maritimoterrestre (DPMT). Aquestes noves eines permetran gestionar un àmbit especialment sensible i sotmès a nombroses pressions, afavorint el desenvolupament sostenible d’un espai estratègic per al país.

 

 

Per aconseguir aquests objectius, la Llei regularà la creació de dues noves eines d’ordenació i gestió de la costa. En primer lloc, el Pla d’ordenació del litoral català serà l’instrument bàsic per a la gestió integrada de l’àmbit terrestre i marí de la franja costanera. El Govern tindrà un termini de dos anys des de l’entrada en vigor de la Llei per redactar-lo.

 

El Pla caracteritzarà el litoral català, definint el seu estat de preservació, i fixarà quantes instal·lacions i de quin tipus pot acollir cada tram de platja. Igualment, localitzarà les infraestructures i instal·lacions existents; el principals accessos al mar i les zones d’aparcament, i les platges amb perill de despreniments.

 

També contindrà criteris territorialitzats per resoldre les demandes de serveis i instal·lacions al litoral i establirà les mesures necessàries per preservar els ecosistemes i els paisatges costaners. Finalment, el Pla incorporarà les mesures d’adaptació del litoral als afectes del canvi climàtic i els criteris per determinar les prioritats d’inversió.

 

La segona eina d’ordenació que crearà la Llei seran els plans d’usos del litoral i les platges, que hauran d’impulsar els ajuntaments per ordenar les ocupacions d’instal·lacions desmuntables i les activitats que es puguin fer al llarg de l’any a la seva costa. També regularan els serveis de vigilància i salvament l’accessibilitat i les instal·lacions que tindrà cada tram de platja.

 

La seva vigència serà de quatre anys, inclouran la previsió d’activitats i instal·lacions per aquest termini de temps i els mateixos municipis podran atorgar les corresponents autoritzacions.

 

D’aquesta manera, els municipis autoritzaran usos i obres sense que hagin d’intervenir administracions superiors.  També s’introduirà per primera vegada el règim de declaració responsable davant dels ajuntaments per a obres i usos que no incrementin la superfície ocupada o la volumetria i que no comportin un canvi d’ús. El resultat serà la simplificació dels tràmits administratius i l’acostament de la presa de decisions als ciutadans.

 

Tant el Pla d’ordenació del litoral com els plans d’usos emfasitzaran la necessitat de garantir l’accessibilitat a les platges i la supressió de barreres per a les persones amb mobilitat reduïda.

 

 

Els dos instruments es basaran en el Catàleg de classificació de trams de platges que ha elaborat el Departament de Territori i Sostenibilitat i que divideix les platges en urbanes i naturals, amb diferents graus de conservació. En els trams naturals es reduirà l’ocupació i es restringiran les distàncies entre les activitats autoritzades, mentre que a les platges urbanes es potenciarà l’activitat econòmica.

 

Segons el Catàleg, els 70 municipis costaners de Catalunya compten amb 596 trams de platges, dels quals 336 són urbans (el 56,28%) i 260, naturals (el 43,62%). En total, les platges ocupen 259,56 quilòmetres dels 714,4 del litoral, un 36% de la seva longitud.

 

La Llei també resoldrà la manca d’un règim econòmic i financer propi del DPMT a Catalunya, fet que actualment dificulta l’obtenció de recursos per dedicar-los a la conservació del litoral. Així, es crearà un nou cànon a favor de la Generalitat sobre el rendiment econòmic d’aquelles concessions que ocupen permanentment el domini públic maritimoterrestre, com ara restaurants.

 

L’import recaptat es destinarà íntegrament a finançar actuacions de millora de la costa i permetrà impulsar polítiques més ambicioses en l’ordenació del litoral.

 

La nova Llei articularà mecanismes de participació i consulta en la gestió de la franja costanera, involucrant tant les administracions més properes com el teixit econòmic i territorial. Preveu la creació  del Consell Rector del Pla d’ordenació del litoral i dels consells rectors dels plans d’ús del litoral i les platges; es tractaria d’òrgans col·legiats, amb participació pública i privada, sense personalitat jurídica pròpia.

 

Finalment, es crearà la Comissió d’Ordenació del Litoral, dependent de la Generalitat, amb caràcter resolutiu, consultiu i informatiu.

 

El Govern també ha constituït avui oficialment la Taula del Ter, l’òrgan col·legiat que haurà de fer el seguiment dels compromisos assolits en els acords subscrits l'agost de 2017 pel president Puigdemont i el conseller Rull amb les administracions, les entitats i les associacions representatives dels usos de l’aigua de la conca. Aquests acords persegueixen l'objectiu i el compromís de “mantenir el cabal ecològic del Ter per sobre dels 3m/s” i reduir gairebé a la meitat les derivacions d'aigua del riu cap a Barcelona, passant dels 166 hm³/any que es derivaven en el 2017 als 90 hm³/any previstos per al 2027”, segons ha explicat el conseller Calvet .

 

Tot i la fermesa de l'acord, la dissolució del Govern de la Generalitat i l'aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola van provocar durant diversos mesos una situació de paràlisi institucional que va ralentitzar l’activitat en l’àmbit de les decisions polítiques, entre les quals figurava la constitució formal i oficial de la Taula del Ter en tant que espai i òrgan de seguiment dels acords assolits ara fa poc més d’un any.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, i responsable de les polítiques d’habitatge del Govern, també ha informat que l’Executiu ha autoritzat avui la signatura d’un acord entre  l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i l’Institut Català del Sòl (Incasòl) que permetrà dedicar 30 milions d’euros a l’adquisició de pisos provinents d’execucions hipotecàries per destinar-los a lloguer social. Segons aquest acord, que se signarà properament, l’Incasòl finançarà l’Agència perquè pugui procedir a la compra dels habitatges.

 

El Decret llei 1/2015, de 24 de març de mesures extraordinàries  i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d’execució hipotecària, estableix que la Generalitat de Catalunya pot exercir el dret de tanteig i retracte a favor d’aquests habitatges. Així, l’acord autoritzat avui permetrà a l’Agència que, un cop esgotades les seves disponibilitats pressupostàries, pugui continuar fent efectiu el seu dret de tanteig per adquirir més habitatges que passaran a formar part del seu parc propi i es destinaran a la promoció de lloguer assequible. Els habitatges es destinaran a les urgències que atenen les Meses d’Emergències.

 

Aquesta és una més de les actuacions que el Govern de la Generalitat emprèn per fer efectives les eines que desplega el decret llei 1/2015 per pal·liar les conseqüències de la crisi econòmica iniciada el 2007. Una de les conseqüències d’aquesta crisi són els processos d’execució hipotecària iniciats per les entitats financeres i la Sareb en habitatges sovint concentrats en barris amb dificultats de cohesió social.

 

El dret de tanteig i retracte a favor de les administracions està permetent  mobilitzar aquests habitatges per destinar-los a famílies en situació d’especial vulnerabilitat, evitant la seva venda a fons d’inversió internacional que podrien portar a una nova  dinàmica especulativa.

 

 

La portaveu del Govern, Elsa Artadi, ha lamentat la decisió de Tribunal Suprem de suspendre la sentència que obligava els bancs a pagar l’impost d’actes jurídics documentats i ha subratllat les diferències de criteri dels organismes de l’Estat quan es tracta de decisions que afecten el sistema bancari: 

 

“Ens sembla improcedent i escandalós que tiri enrere una decisió ja presa. I ho fa amb el mateix argument que el Govern de Mariano Rajoy va fer servir per tombar les lleis de l’habitatge o l’impost sobre els pisos buits, perquè això tenia un impacte en els bancs, com si no hagués tingut un impacte sobre la societat el rescat bancari o les polítiques hipotecàries. Sembla que les preferències dels organismes de l’Estat es veuen distorsionades en funció de a qui afecta la decisió”, ha denunciat Artadi, que ha destacat la gravetat d’una “interferència”  i un “procediment totalment anòmal” després de prendre una decisió “que a alguns no ha agradat”.

 

La portaveu ha assegurat que el Govern està “amatent” a les repercussions que la decisió del Suprem pugui tenir en la gestió d’aquest impost, cedit a la Generalitat, per la “inseguretat jurídica” que genera en els ciutadans. “Tant l’Agència Tributària de Catalunya com l’Agència de Consum estan en contacte permanent  per veure com es resol la situació i com poder assessorar entitats i consumidors en aquesta situació. Amatents i a l’expectativa de com el Tribunal Suprem resoldrà aquest embolic”, ha afirmat Artadi.

 

Preguntada per la negociació dels pressupostos generals de l’Estat, la portaveu del Govern ha constatat que “no hi ha cap oferta” política per part de l’Executiu espanyol: “Seguim on érem, no hi ha hagut cap avenç en les possibilitats de seure per negociar la llei de pressupostos”. “Estem esperant quina oferta fa el Govern espanyol tant en l’àmbit de la repressió com de la solució política al conflicte”, ha afegit.

 

Per a Artadi, les darreres actuacions de determinats membres del gabinet de Pedro Sánchez “no van massa en la bona direcció”. En aquest sentit, Artadi ha lamentat la “intransigència” de l’Executiu espanyol a l’hora d’excloure de la norma de despesa el retorn de les pagues extraordinàries. “Ens causa sorpresa que les ministres Batet i Montero siguin més restrictives del que ho era el ministre Montoro, que no era conegut precisament per ser una persona flexible”, ha dit la portaveu.

 

Així mateix, Artadi també ha posat com a exemple el veto del Govern espanyol a la participació del català en el Congrés de la ICANN, que se celebra aquesta setmana a Barcelona, com ja va passar amb la reunió de la Unió per a la Mediterrània, dues decisions de l'Executiu espanyol que, per a la portaveu, s'emmarquen en la política de "silenciar les institucions catalanes".

 

 

El Govern ha aprovat aquest matí la creació del Consell Assessor per a l’impuls del Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent, que serà l’òrgan encarregat de preparar les tasques d’anàlisi, articulació i creació d’un Fòrum Cívic i Social per a fer el Debat Constituent. El Consell Assessor serà un òrgan col·legiat adscrit al president de la Generalitat i tindrà la missió de preparar i posar en marxa el Fòrum com a instrument de participació i cohesió social, que compti  amb la participació de la ciutadania, i que s’articuli com un espai de debat per tot el territori de Catalunya.

 

El president del Consell Assessor, nomenat pel president Quim Torra, serà l’ex-diputat i cantautor Lluís Llach, que fou el president de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent del Parlament de Catalunya. La resta de membres, entre 10 i 20 persones, seran nomenats pel president Torra a proposta de Llach al llarg dels pròxims dies. El Consell estarà compost per persones de reconegut prestigi en les diferents disciplines vinculades als àmbits acadèmic, professional i sectorial del país. A més de Lluís Llach com a president, el Consell tindrà una vice-presidència i una secretaria.

 

Els membres del Consell Assessor no percebran cap retribució per l’exercici de les seves funcions, ni ostentaran cap dret de naturalesa econòmica per raó de l’assistència a les reunions del Consell, ni tindran dret a cap tipus d’indemnització.

 

El Govern crea aquest Consell Assessor sota el principi del dret de participació dels ciutadans en els assumptes públics, que és un dels eixos fonamentals del sistema democràtic, que ha de guiar l’acció dels poders públics.

 

Un dels instruments de què disposa la nostra societat per fer enfortir el sistema democràtic, es la Llei 10/2014, del 26 de setembre, de consultes populars no referendàries i d'altres formes de participació ciutadana, que estableix el règim jurídic i el procediment dels mecanismes de participació, com a instruments dirigits a conèixer la posició o les opinions de la ciutadania amb relació a qualsevol aspecte de la vida pública de Catalunya.   

 

El Govern ha aprovat avui la creació del Comitè per a la Integritat de la Recerca a Catalunya (CIR-CAT). Aquest Comitè serà el principal instrument del Programa per a la Integritat de la Recerca, una proposta pionera que neix per donar compliment a les recomanacions europees en la matèria i garantir la màxima qualitat de la recerca que es fa a Catalunya.

 

 

En l’exercici de les seves funcions, el CIR-CAT actuarà en tot moment amb plena autonomia, independència tècnica i amb absència de conflicte d’interès, per garantir-ne així la seva imparcialitat i objectivitat. El Comitè assessorarà les universitats, els centres de recerca i altres institucions pel que fa a l’organització i la gestió interna dels aspectes relatius a la integritat de la recerca.

 

En tot moment, el CIR-CAT intervindrà a petició d’una entitat, persona o col·lectiu de persones interessades en el seu assessorament. La resolució que adopti serà sempre en forma de recomanació amb caràcter no vinculant. No forma part de les seves atribucions resoldre controvèrsies científiques ni acceptar peticions que afectin aspectes legals dels àmbits civil, laboral o administratiu, inclosos els relatius a la propietat intel·lectual i industrial. El CIR-CAT garantirà en tot moment la integritat, uniformitat, justícia i confidencialitat de tot el procés així com de la informació que utilitzi.

 

Finalment, el CIR-CAT nomenarà d’entre els seus membres les persones que han  d’exercir la presidència i la vice-presidència del Comitè.

 

 

El Govern ha aprovat avui autoritzar el Departament de Salut a destinar un import de 9.550.000 euros per atendre la Convocatòria 2019 de subvencions del Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut (PERIS 2016-2020).

 

El PERIS, aprovat pel Govern el juny del 2016, és un instrument de planificació i coordinació que defineix les línies generals de la recerca i innovació en salut del Departament de Salut per als propers anys. El seu propòsit és millorar la salut dels ciutadans a partir del coneixement generat per la recerca. El Pla contempla una convocatòria anual específica d'ajuts de la recerca.

 

Les convocatòries són de concurrència competitiva pública per tal de garantir la màxima transparència en l'adjudicació de recursos entre els diferents actors.

El Programa de suport a l’acció exterior de la Generalitat aprovat avui pel Govern té la missió de garantir que l’executiu compti amb una única acció exterior coherent, transversal, coordinada i d’expertesa tècnica, liderada pel Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència. La vigència del programa, que és prorrogable, és de quatre anys.

 

Els objectius de la iniciativa són millorar la transversalitat de l’acció exterior i la coherència en el treball dels departaments, intercanviar informació i experiències, garantir la formació del personal en l’àmbit de l’acció exterior, dur a terme un treball d’estudi i anàlisi dels reptes que presenta l’acció exterior i aprofitar l’expertesa tècnica dels empleats públics en els projectes o accions a l’exterior en què participen la Generalitat o el seu sector públic.

 

El primer Programa de suport a l’acció exterior de la Generalitat es va aprovar el 2014 amb l’objectiu de disposar d’una administració pública preparada per treballar en l’àmbit internacional i de la Unió Europea. Les pròrrogues es van fer efectives el 2015 i el 2016 però l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola no va fer possible la seva renovació abans del 31 de desembre de 2017, tot i que la missió inicial continuava vigent.

 

El Govern ha aprovat avui la renovació del conveni que anualment subscriu amb l’Estat, a través dels departaments d’Ensenyament i d’Empresa i Coneixement, per a la gestió de beques i ajuts a l’estudi corresponents al curs 2018-2019. Aquesta col·laboració comprèn la gestió, concessió i pagament de les beques i ajuts per a cursar estudis reglats que es concedeixin als qui segueixin els estudis a Catalunya qualsevol que sigui la seva nacionalitat.

 

El curs 2016-2017 es va atorgar per primera vegada a Catalunya la gestió de la quantia variable d’aquestes beques, fet que va donar compliment a la sentència del Tribunal Constitucional (TC) de maig de 2016, que havia resolt favorablement el recurs presentat per la Generalitat contra el Reial Decret 1721/2007. Tot i aquesta incorporació al conveni, continua l’incompliment reiterat de l’Estat del traspàs de la competència en les beques i els ajuts a l’estudi a la Generalitat  i per aquest motiu, un any més, se signa el conveni de col·laboració per a la seva gestió.

 

El Govern ha aprovat aquest dimarts el decret de reestructuració del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Amb aquesta reestructuració s’ha volgut donar més rellevància a les polítiques d’infància i joventut i, per això, es crearà la nova Secretària d’Infància, Adolescència i Joventut. L’objectiu és millorar la gestió i la coordinació d’aquestes àrees per tal de promoure la protecció dels infants i els adolescents, el seu benestar social, el desenvolupament comunitari, la seva inclusió social i participació, tot això d’acord amb la normativa vigent i en protecció especial de l’interès superior de l’infant.

 

Sota el paraigües d’aquesta nova Secretaria s’inclourà la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) i la Direcció General de Joventut, a la qual continua adscrita l’Agència Catalana de la Joventut. D’altra banda, també s’inscriu en aquesta Secretaria l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció (ICAA).

 

 

Amb aquesta reestructuració també es produeixen canvis a la Secretaria d’Afers Socials i Famílies, a la qual s’incorpora la nova Direcció General de Serveis Socials. L’objectiu és anar adaptant progressivament l’estructura departamental per facilitar la transitorietat cap a la creació de la futura Agència Catalana de Protecció Social. A aquesta direcció general li corresponen les funcions següents:

 

 

El Govern ha aprovat autoritzar les despeses amb càrrec a pressupostos d’exercicis futurs del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació per atendre la Convocatòria 2019 d’ajuts associats al Contracte Global d’Explotació del Pla de Desenvolupament Rural (PDR) 2014-2020 per un import total de 64.147.719,30 euros.

 

El contracte global d’explotació (CGE) és la integració de diversos ajuts adreçats a les explotacions agràries, d’acord amb el que estableix la normativa comunitària en matèria de desenvolupament rural. Les línies d’ajut associades al CGE són les següents:

 

 

El Govern també ha aprovat les despeses perquè el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació pugui atendre la Convocatòria 2019 d’ajuts per a la diversificació econòmica de les zones rurals del programa Leader. Aquests ajuts en el marc del Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya (PDR) 2014-2020, tenen caràcter de cofinançats pel Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER), i seran d’un import total de 7.666.666,67 euros.