Roda de premsa

El Govern aprova el Pla normatiu 2019-2020, que ordena la producció normativa de la Generalitat

query_builder   24 abril 2019 14:49

El Govern aprova el Pla normatiu 2019-2020, que ordena la producció normativa de la Generalitat

Roda de premsa
  • El document recull els projectes de llei i les normes reglamentàries que el Govern preveu tramitar entre aquest any i el vinent
  • El Govern denuncia a la Fiscalia la simulació d'afusellament de Puigdemont per un delicte d'incitació a l'odi. La portaveu Budó lamenta que la Fiscalia i la policia espanyola no hagin actuat d'ofici com sí que han fet en casos com el de Valtònyc o Willy Toledo
  • L’Executiu també encarrega iniciar les negociacions amb l’Estat per fer efectiu l’augment salarial del 2019 i el retorn de la primera part de la paga extra del 2013
 
El Govern ha aprovat el Pla normatiu de l’Administració de la Generalitat de Catalunya per als anys 2019-2020 amb l’objectiu d’ordenar la seva producció normativa. El document recull els projectes de llei i les normes reglamentàries que el Govern preveu tramitar entre aquest any i el vinent, en total 199, i les 48 que estan actualment en tràmit.
 
“Aquest document té un alt valor des del punt de vista de la transparència i també des del punt de vista de la planificació de l’activitat legislativa del  Govern de la Generalitat”, segons ha destacat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu.
 
La totalitat de les normes es podran consultar al web de Govern.cat.
 
Aposta per la transparència
 
Aquest instrument és una nova aposta del Govern per la transparència ja que facilita la participació de tots els actors implicats en el procés d’elaboració de normes i augmenta la predictibilitat de l’activitat normativa.
 
El Govern es dota d’aquest instrument en el marc de la política de millora de la regulació i en línia amb els postulats de la bona governança. Tot i que en l’actualitat no existeix una obligació jurídica d’elaborar un pla normatiu, sí que és una obligació del bon govern planificar l’activitat normativa i fa seves també les recomanacions de la Comissió Jurídica Assessora en aquest sentit.
 
Es desprèn del compliment dels principis de bona regulació previstos, entre altres, a la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Alhora, la rellevància i la utilitat de la planificació per garantir l’eficàcia i eficiència de les normes així com en termes de transparència, aconsellen la seva aplicació en aquesta Administració, en línia amb l’actuació de la Comissió Europea i d’un gran nombre d’Estats membres de l’OCDE, i en coherència amb la política pública de millora de la regulació del Govern.
 
Estructura i contingut del Pla
 
El Pla està estructurat per departaments, seguint l’estructura orgànica de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, i consta de dues parts.
 
La primera part conté la llista dels avantprojectes de llei i projectes de decret, la tramitació dels quals es preveu iniciar aquest any i el vinent. En cada iniciativa s’especifiquen els objectius i el calendari aproximats del tràmit de consulta pública prèvia si s’escau, de l’inici de la tramitació i de l’aprovació per part del Govern.
 
L’any passat el Govern no va disposar d’un pla normatiu degut a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, és per aquest motiu, que en la segona part del Pla també s’han inclòs les iniciatives legislatives i reglamentàries del Govern que estan en tràmit, per tal d’aportar una visió global de l’activitat de producció normativa. En aquest apartat també s’especifiquen els objectius que persegueixen i la previsió d’aprovació per part del Govern. 
 
La Secretaria de Govern, a través de l’Àrea de Millora de la Regulació de la Direcció General de Coordinació Interdepartamental, serà l’encarregada de fer-ne el seguiment.
 
El Govern encarrega iniciar les negociacions amb l’Estat per fer efectiu l’augment salarial del 2019 i el retorn de la primera part de la paga extra del 2013
 
El Consell Executiu ha analitzat “detingudament” la pretensió apuntada pel govern espanyol de recórrer al Tribunal Constitucional l’increment retributiu del 2019 i el retorn de la primera part de la paga extra del 2013 al personal del sector públic de la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, ha aprovat encarregar al conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, en la seva condició de president de la representació de la Generalitat de Catalunya a la Comissió Bilateral Generalitat-Estat, l’inici de les negociacions amb l’Estat per impedir aquest recurs al Tribunal Constitucional. L’encàrrec es fa d’acord amb el procediment previst a l’article 33.2 de la LOTC, en relació amb els articles 1 i 2 del Decret llei 3/2019, de 22 de gener.
 
L’Executiu català va aprovar el gener passat el Decret llei, ratificat per la Mesa General de Negociació dels Empleats Públics de l’Administració de la Generalitat i pel Parlament de Catalunya amb el suport unànime de tots els grups polítics, que preveu la recuperació d’un 10% de la paga extra del 2013. Aquest és el primer tram de la recuperació de les pagues que es va acordar amb les organitzacions sindicals el desembre del 2018. A més, el Decret llei també inclou l’increment retributiu del 2,25% per als treballadors i treballadores de la Generalitat acordat en el marc de la Mesa General de Negociació dels Empleats Públics de l’Administració de la Generalitat (MEPAG).
 
“Ens semblaria molt greu que el Govern espanyol volgués invalidar el retorn d’aquests drets laborals als treballadors públics catalans”, ha denunciat la portaveu Budó. “El que ens sorprèn és com la senyora Batet demana una cosa al Parlament i després com a ministra ho impugna des del Govern espanyol. Podrien no haver presentat el recurs, es poden trobar altres mecanismes, com una nota d’aclariment. El que ha fet denunciant aquest decret no es va atrevir a fer-ho ni el Govern del PP quan es va retornar la paga extra del 2012”, ha afegit.
 
El govern espanyol va enviar la setmana passada un requeriment a la Generalitat en el qual qüestiona el Decret llei aprovat al·legant possible inconstitucionalitat. L’executiu central demanava una reunió bilateral per aclarir el contingut del text aprovat, tal com marca el procediment. En el cas que no hi hagués entesa, el govern central podria presentar un recurs al Tribunal Constitucional que deixaria en suspens el decret llei per a l’increment salarial d’enguany i el retorn de la paga extra del 2013 als treballadors públics de la Generalitat.
 
 
El Govern denuncia a la Fiscalia la crema i afusellament d’un ninot que representava el MHP Puigdemont a Coripe (Sevilla) per presumpte delicte d’incitació a l’odi
 
El Govern ha acordat denunciar davant la fiscalia especialista en matèria de delictes d’odi i discriminació la crema i afusellament d’un ninot que representava el Molt Honorable President Carles Puigdemont a la localitat de Coripe (Sevilla). L’Executiu considera que aquests fets podrien ser constitutius d’un delicte d’incitació a l’odi de l’article 510 del Codi penal, en els seus apartats 1 i 2, sense perjudici que puguin configurar-ne altres tipus de delictes.
 
Els fets es van produir el passat diumenge 21 d’abril, a Coripe (Sevilla), durant la processó de Setmana Santa d’aquesta localitat. Un ninot que representava el MHP Carles Puigdemont, amb una estelada penjada del coll i un llaç groc, va ser penjat d'un arbre, cremat i tirotejat per membres de l'organització de l'acte, que prèviament havien carregat les escopetes de munició de salves en un cotxe de la policia local, davant del assistents, molts d’ells nens i nenes.
 
“Ens sorprèn que fins a dia d’avui ni Fiscalia ni la policia espanyola no hagin actuat d’ofici, com sí que van fer en casos com el de Valtonyc, Pablo Hasel, Willy Toledo, els titellaires de Madrid, Toni Albà, Jordi Pesarrodona, Héctor López Bofill, Ignasi Sabaté, Albert Donaire o el mecànic de Reus, i en canvi ara hi hagi silenci davant els fets ocorreguts a Coripe”, ha lamentat Budó.
 
En aquest sentit, la portaveu ha assegurat que el Govern no espera cap gest de l’Executiu espanyol o de Pedro Sánchez fins passades les eleccions: “No esperem que actuï o que es pronunciï, creiem que davant la gravetat dels fets ja ho hauria d’haver fet. Hem trobat a faltar la denúncia davant d’aquests fets lamentables”, ha manifestat.
 
El Govern també denuncia que aquests fets es van produir amb la participació de l’Ajuntament de la localitat, que va col·laborar activament en una actuació clarament discriminatòria, obviant igualment les mínimes obligacions legalment exigibles en tractar-se d’un espectacle públic, al davant de menors i amb utilització d’armes de foc. Per a l’Executiu, aquestes actuacions tenen la voluntat de fomentar odi i violència envers determinats col·lectius o persones, amb el desenvolupament d’estereotips de naturalesa racista o per raó de la ideologia.
 
El Govern aprova l’adquisició de 92 vehicles pesants per als Bombers de la Generalitat
 
El Govern ha autoritzat la compra de 92 vehicles, tipus autobomba rural pesant, per a la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, del Departament d’Interior, per al període 2020-2022.
 
Aquesta adquisició s’emmarca dins de l’objectiu de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments (DGPEIS), d’anar substituint periòdicament els vehicles més antics que van quedant obsolets. Cal tenir en compte que la immensa majoria excedeixen amb escreix els 15 anys considerats com a període d’amortització.
 
El Govern ja va anunciar en seu parlamentària el mes de gener que preveia un increment important en nou material i infraestructures per al cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya.
 
La compra s’emmarca dins la voluntat del Departament d’Interior de renovar els equipaments i les instal·lacions dels Bombers de la Generalitat, greument afectats pels ajustos generats en el sector públic per la crisi dels darrers anys.
 
Aquesta renovació de vehicles, que se suma a la recent convocatòria de 250 places de bombers efectuada pel Govern, és una nova demostració amb fets del compromís del Departament d’Interior per reforçar i millorar el servei públic que presten els Bombers de la Generalitat de Catalunya.
 
Tramitació d’emergència de la contractació del servei de mitjans aeris per al Departament d’Interior
 
El Govern també ha comunicat que, entre l’1 de gener i el 14 de març, s’han destinat 803.188 euros a la contractació de mitjans aeris pel Departament d’Interior. En concret, aquesta despesa s’ha centrat a cobrir les despeses fixes i variables dels dos helicòpters propietat del Departament, així com també s’han llogat tres helicòpters: un de polivalent per a Bombers, un de bombarder amb tanc d’aigua per a Bombers i un altre per a la Direcció General de la Policia.
 
Aquest servei es va tramitar per la via d’emergència el 31 de desembre de 2018.
 
El Govern aprova el Decret de reestructuració del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència
 
El Govern ha aprovat un decret segons el qual es reorganitza el Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència i s’unifiquen els diferents instruments normatius que regulen la seva actuació. D’aquesta manera, la nova normativa adequa el Departament a la voluntat del Govern de projectar la seva acció exterior, depassant el seu àmbit d’actuació tradicionalment centrat en Europa, i dotant-se d’una major presència al món.
 
El decret manté l’organització en tres secretaries: Secretaria General, Secretaria d’Acció Exterior i de la Unió Europea, i Secretaria de Transparència i Govern Obert. Els principals canvis en l’organització es produeixen dins les direccions generals.
 
En aquest sentit, dins la Secretaria d’Acció Exterior i de la Unió Europea es creen la Direcció General d’Afers Europeus i Mediterranis i la Direcció General d’Afers Globals, que substitueixen la Direcció General de Relacions Exteriors i la Direcció General d'Afers Multilaterals i Europeus.
 
La Direcció General d’Afers Europeus i Mediterranis farà seguiment de les relacions del Govern de la Generalitat amb altres actors europeus i del Mediterrani; projectarà Catalunya com a nucli de les relacions euromediterrànies; fomentarà la participació del Govern en el sistema de presa de decisions de la Unió Europea i coordinarà mecanismes d’assessorament, informació i finançament i programes.
 
La Direcció General d’Afers Globals té encarregada la presència de Catalunya en organismes internacionals i d’establir acords i col·laboracions amb ells; afavorir la presència catalana i el compromís del Govern amb la superació dels grans reptes globals; mantenir la interlocució amb les delegacions del Govern a l’exterior ubicades fora de l’àmbit europeu i del mediterrani i mantenir la relació amb organismes multilaterals amb seu a Catalunya.
 
A més, es crea la Direcció General d’Anàlisi i Planificació Estratègica de l’Acció Exterior, encarregada de dotar al Departament dels instruments i directrius estratègiques necessàries per reforçar l’eficàcia, coherència i capacitat d’incidència de l’acció exterior del Govern.  La nova Direcció General optimitzarà la capacitat operativa del Departament amb el seguiment i l’elaboració d’estudis d’estratègia i prospectiva de l’acció exterior i la relació amb la Unió Europea del Govern de la Generalitat; coordinarà les activitats de les delegacions del Govern a l’exterior, ha d’establir sinergies amb Think Tanks i actors destacats en l’àmbit acadèmic, elaborar estudis en l’àmbit de l’organització i conducció de l’acció exterior i fer seguiment del dret internacional i de les iniciatives de reformes d’organismes.
 
Finalment, encara dins la Secretaria d’Acció Exterior i de la Unió Europea, la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament s’amplia amb el Servei de Planificació, Seguiment i Avaluació i el Servei de Coordinació i Participació. Aquesta és una aposta per tal que la Cooperació guanyi protagonisme i sigui un dels eixos del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència.
 
Per la seva banda, la Secretaria General manté l’estructura habitual i és l’encarregada d’organització, procediment i règim jurídic. La Secretaria General del Departament d’Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència inclou la Direcció General de Relacions Institucionals, encarregada de les relacions amb el Parlament i les relacions bilaterals amb l’Estat.
 
Finalment, la Secretaria de Transparència i Govern Obert també modifica la seva estructura interna. La Secretaria impulsa i promou el govern obert i dirigeix, impulsa les polítiques de transparència i impulsa el Govern obert, entre d’altres. La Direcció General de Transparència inclou la gestió de Transparència i Dades Obertes; mentre que Participació Ciutadana i processos electorals s’emmarca dins la Direcció General de Participació Ciutadana i Processos Electorals.
 
El Govern impulsa la consulta per elaborar el reglament regulador del servei d’abastament d’aigua potable de la xarxa Ter-Llobregat
 
El Govern impulsarà una consulta pública per millorar la gestió de l’abastament d’aigua en alta des de la xarxa d’abastament Ter-Llobregat. L’Executiu ha estat informat d’aquesta mesura, que permetrà recollir propostes amb l’objectiu d’elaborar un reglament amb una regulació completa del servei d’abastament d’aigua potable de la xarxa Ter Llobregat.
 
Aquest reglament reforçarà la seguretat jurídica -incloent la definició dels prestadors i destinataris del servei- i millorarà la definició dels àmbits d’intervenció de les diferents administracions.
 
L’abastament d’aigua potable en alta, que comprèn les etapes de captació, producció i subministrament d’aigua a més d’una població, és un servei de competència local, tret que aquest servei es presti mitjançant el conjunt d’instal·lacions de la xarxa Ter-Llobregat. En aquest cas, la competència és de la Generalitat de Catalunya.
 
Es pretén, per tant, per primera vegada, reflectir, definir i articular el servei de competència de la Generalitat de Catalunya, tenint en compte l’existència i gestió de tres tipologies diferents d’infraestructures d’abastament en alta: la primera d’elles fa referència a unes instal·lacions de titularitat del Govern català i que les explota de manera directa ATL; la segona té relació amb unes altres infraestructures que estan gestionades per operadors que el presten per encàrrec de la Generalitat de Catalunya (com per exemple, les de Taigua) i, finalment, unes instal·lacions que no són titularitat del Govern, però que estan vinculades al servei esmentat i a reversió (com per exemple les d’Aigües de Barcelona), i que transitòriament mantenen el règim d’explotació que tinguessin en el moment de declaració del servei de la Generalitat de Catalunya l’any 1990.
 
 
El Govern impulsa un acord nacional per a l’Agenda 2030 a Catalunya
 
El Govern ha aprovat ampliar les funcions de la Comissió Interdepartamental encarregada de coordinar l’elaboració del Pla Nacional per a la implementació de l’Agenda 2030 a Catalunya, per tal que elabori un document de base d’un acord nacional i dinamitzi l’aliança d’actors públics i privats que hagin subscrit aquest acord.
 
El Ple del Parlament de Catalunya va aprovar el passat 9 de novembre una moció que instava el Govern a prioritzar l’Agenda 2030 en totes les seves polítiques i continuar amb els treballs d’elaboració del pla per a l’Agenda 2030. A més, demanava que impulsés una aliança àmplia entre el sector públic i el privat que contribueixi a la localització a Catalunya dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides per mitjà de compromisos concrets.
 
El Govern recull l’encàrrec del Parlament i farà les modificacions oportunes per optimitzar el pla per localitzar els 17 ODS a Catalunya, que pren com a referència l’informe del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) ‘L’Agenda 2030: transformar Catalunya,  millorar el món’.
 
L’acord de Govern també preveu modificar la composició de la Comissió per tal d’incorporar-hi una presidència i una vicepresidència assumida per persones del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència competents en els àmbits d’acció exterior i sostenibilitat, respectivament; i una tercera persona designada per la direcció de l’Idescat.
 
 
 
Catalunya i el Quebec fixen un marc de cooperació per a l’avaluació i l’acreditació de competències professionals
 
 
El Govern i la Federació de Cégeps (centres de formació professional públics del Quebec) subscriuran un conveni de col·laboració per definir les bases d’un model estable de reconeixement de l’experiència laboral i els coneixements no formals i informals. Així ho ha acordat el Consell Executiu amb l’objectiu d’establir la cooperació entre les dues regions en l’àmbit de l’avaluació i l’acreditació de competències adquirides per l’experiència professional.
 
La diferència principal entre el model català i el quebequès rau en la temporalitat del procés d’acreditació i en el seu caràcter col·lectiu. En aquest sentit, un ciutadà a Catalunya ha d’esperar a la publicació de la convocatòria d’un procés d’acreditació i avaluació de competències professionals, mentre que al Quebec el procés és individual i estable al llarg del temps.
 
Entre les mesures de millora del model català, la Generalitat aposta per establir un servei permanent on les persones treballadores puguin participar quan els sigui necessari per tal d’accedir al mercat laboral, fer un canvi professional, promocionar-se laboralment o obtenir una certificació oficial, sense necessitat d’esperar a la publicació d’una convocatòria de la competència que es vol acreditar.
 
En el marc del conveni de col·laboració, s’analitzarà en profunditat el model de gestió i els procediments del Quebec per valorar la seva aplicabilitat al model de gestió català. Així mateix, les dues regions compartiran bones pràctiques i experiències desenvolupades sobre processos impulsats a petició del propi sector productiu i identificaran metodologies i instruments d’avaluació que millorin la gestió.
 
Fruit de l’acord, també es preveu dissenyar una experiència pilot de reconeixement de l’experiència professional amb impacte tant a Catalunya com al Quebec.
 
El Govern aprova l’acord marc de cooperació transfronterera amb el Departament dels Pirineus Orientals a França
 
 
El Govern ha aprovat la subscripció de l’acord marc de cooperació transfronterera entre la Generalitat de Catalunya i el Departament dels Pirineus Orientals, a França, i n’ha autoritzat la signatura. L’acord, que té una durada de quatre anys prorrogables quatre més, vol estrènyer els vincles institucionals i consolidar la col·laboració entre les dues administracions.
 
L’acord també vol promoure accions conjuntes com les que estan portant a terme actualment, com ara la configuració d’un Eurodistricte de l'Espai Català Transfronterer; la creació d'un fons financer de suport als micro-projectes transfronterers; la gestió de projectes de cooperació transfronterera; la realització de nombrosos estudis i guies pràctiques; l’organització d'esdeveniments conjunts; i l’acompanyament comú dels promotors de projectes del territori de l'Espai Català Transfronterer, entre altres.
 
Per afavorir la cooperació entre les dues entitats es desenvoluparan diverses iniciatives transfrontereres que millorin la vida quotidiana dels ciutadans de l’Espai Català Transfronterer i resolguin els problemes derivats dels efectes-frontera. També es potenciaran les relacions institucionals i s’afavoriran els intercanvis de bones pràctiques i els projectes comuns entre els respectius serveis competents.
 
Catalunya i el Departament dels Pirineus Orientals són dos territoris que comparteixen un patrimoni cultural mil·lenari, gaudeixen d’un contínuum territorial i presenten potencials complementarietats econòmiques que impulsen una voluntat compartida de col·laboració. Anteriorment, ambdues administracions havien signat acords els anys 2006, 2010 i 2015.

2  

Imatges

Foto de la roda de premsa del Govern (Jordi Bedmar)

Foto de la roda de premsa del Govern (Jordi Bedmar) 199

Foto de la reunió del Govern (Jordi Bedmar)

Foto de la reunió del Govern (Jordi Bedmar) 359

1  

Vídeos

Vídeo de la roda de premsa

2  

Fitxers adjunts

Acords del Govern en format PDF

Acords del Govern en format PDF
PDF | 165

Pla Normatiu

Pla Normatiu
PDF | 677