foto MHP Torra

El Govern acorda "el seu compromís per una solució política i democràtica" i insta Sánchez a un "diàleg sense condicions"

query_builder   22 octubre 2019 15:50

El Govern acorda "el seu compromís per una solució política i democràtica" i insta Sánchez a un "diàleg sense condicions"

  • El president Torra ha explicat que en aquest diàleg el Govern de la Generalitat “defensarà l’exercici del dret a l’autodeterminació com a via per decidir el futur polític de Catalunya”
  • Ha assegurat que la proposta de resolució conjunta presentada per JxCat, ERC i la CUP al Parlament respon a “la unitat que el carrer ens està demanant” i ha remarcat que “arribarem tant lluny com la ciutadania vulgui arribar”
  • Ha anunciat que “per quart dia consecutiu” ha trucat Pedro Sánchez, però tampoc ha rebut cap resposta, fet que ha qualificat “d’irresponsabilitat”
govern
govern
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha anunciat aquest migdia que el Govern ha acordat aquest matí “expressar el seu compromís per una solució política i democràtica per al conflicte entre Catalunya i les institucions de l’estat espanyol”, instant al president en funcions de l’estat, Pedro Sánchez, a “iniciar un diàleg sense condicions, en el qual cada part pugui proposar els camins de resolució de l’actual conflicte”. En aquest diàleg, ha explicat, el Govern de la Generalitat “defensarà l’exercici del dret a l’autodeterminació com a via per decidir el futur polític de Catalunya”.

El cap de l’Executiu, que ha comparegut en la roda de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu, ha assenyalat que amb aquest objectiu l’acord contempla “promoure les iniciatives polítiques, socials i institucionals que siguin necessàries en l’àmbit nacional, estatal i internacional per avançar en la solució política i democràtica al conflicte polític”.

El president ha posat de relleu que l’acord adoptat avui pel Govern va en la mateixa línia de la proposta de resolució conjunta que avui han presentat JxCat, ERC i la CUP al Parlament. El cap de l’Executiu ha celebrat l’acord perquè respon, ha dit, a “la unitat que el carrer ens està demanant” i demostra que “anem pel bon camí”. “La ciutadania ens demana que els polítics estiguem al seu costat i escoltem el clam del carrer, i ho estem fent”, ha remarcat.

En aquest sentit, ha assegurat la importància que tant l’acord pres avui pel Govern com la resolució dels grups independentistes “parli del dret d’autodeterminació de Catalunya” el mateix dia que s’ha rebut la resolució del Tribunal Constitucional “on se’ns ha notificat que no podem parlar del dret d’autodeterminació”. “Ningú ens prohibirà mai que aquest país continuï avançant en la línia del que la ciutadania vol. Arribarem tan lluny com la ciutadania vulgui arribar i, sobretot, estarem sempre al costat de la defensa del dret d’autodeterminació de Catalunya”, ha subratllat.

Apel·lació al diàleg

El president també ha revelat que “per quart dia consecutiu” ha tornat a trucar el cap del govern espanyol i  tampoc ha rebut cap resposta, fet que ha qualificat d’”irresponsabilitat”“Aquesta irresponsabilitat és no només creixent, sinó que internacionalment ningú pot entendre que encara no hagi contestat al president de Catalunya”, ha sentenciat.

Tot i així, el cap de l’Executiu ha assegurat que continuarà intentant-ho i que ell mateix “seguirà trucant a la Moncloa”. Ha insistit en la necessitat de diàleg entre els dos executius,  perquè, ha dit, “la gent vol que seiem i parlem”, tal i com ha recordat ahir van fer massivament els catalans a Twitter amb l’etiqueta “sit and talk”, i a la qual ha dit que ell també hi afegiria “and democracy”. “Això és el que demanem al president Sánchez una vegada més”, ha reblat, i per això ha apel·lat al “seu sentit d’estat”

El president Torra ha qualificat de “gest de menyspreu” per part del president espanyol, el fet de “venir a Catalunya i no anar a veure el president”, ni “agafar el telèfon” i s’ha lamentat perquè després de tot el que ha passat a Catalunya, “no assumeixi les seves responsabilitat, que s’amagui, que faci deixadesa de funcions, que s’escudi en base a no sé quines excuses per no afrontar un problema polític”. Finalment, ha recordat que mai no hi ha hagut una proposta per part de l’estat per solucionar “un conflicte”, que ha assegurat és de “tot l’estat espanyol”.

“Condemna a tots els actes de violència”

En l’acord aprovat avui, el Govern també es congratula de totes les “manifestacions pacífiques que s’han produït” amb motiu de la sentència i reitera “la condemna a tots els actes de violència que s’han produït”. I trasllada el seu escalf a totes les persones ferides, a les quals desitja una prompta recuperació. I assenyala que preveu seguir impulsant “les actuacions necessàries per garantir els drets humans, civils i polítics dels ciutadans, especialment els drets de manifestació, llibertat d’expressió, informació i comunicació a Catalunya”.

D’altra banda, el Govern, a proposta del president, també ha acordat promoure una comissió d’investigació al Parlament que “estudiï i analitzi amb total transparència tots els fets ocorreguts la setmana passada i on es convidi a participar també el síndic de greuges i les entitats pels drets humans”, entre d’altres.

En aquesta mateixa línia, el president ha demanat al conseller d’Interior, Miquel Buch, que “s’iniciïn d’immediat totes les investigacions internes que calguin per aquelles actuacions que no s’hagin ajustat als protocols i s’obrin els expedients necessaris per depurar les responsabilitats corresponents, com sempre s’ha fet al cos”.

En un altre moment de la compareixença, a preguntes dels mitjans en relació amb una possible intermediació, el president ha dit que “tant de bo aparegui una figura en l’escenari”, si el govern d’Espanya “no és capaç d’entendre la gravetat del moment, i seure i parlar”.La qüestió essencial és que Espanya no pot seguir sense reconèixer-nos com a subjecte polític. I no pot seguir sense escoltar la veu dels catalans, perquè la crisi no és una crisi catalana, és una crisi espanyola”, ha remarcat Quim Torra, i ha insistit que seria bo que hi hagués “una taula de negociació internacional en la quals ens puguem asseure”.

El Govern finalitza el desplegament de la fibra òptica a les capitals de comarca i cobreix ja el 84% de la població

Durat la reunió del Consell Executiu també s’ha aprovat l’encàrrec del Departament de Polítiques Digitals i Administració a l’empresa pública Infraestructures.cat per licitar les obres que permetran finalitzar el desplegament de la xarxa de fibra òptica de la Generalitat. Amb aquesta inversió es “fa efectiu el compromís del Govern de tenir connectades totes les capitals de comarca l’any 2020”, ha assegurat la consellera de la presidència i portaveu del Govern en la roda de premsa posterior a la reunió del Govern.

En total, el Govern destinarà 16,5 milions d’euros a aquests treballs de connexió, que suposaran l’estesa de 382 quilòmetres de cable de fibra òptica. Un cop enllestides les obres, tindran un impacte directe per a més de 208.000 habitants. D’aquesta manera, “s’assolirà la xifra de 6,4 milions d’habitats amb connexió, que suposa el 84% de la població de Catalunya”.

Actualment, la Generalitat compta amb punt de connexió a 29 capitals de comarca. Un cop realitzats els treballs, el Govern garanteix l’arribada de la fibra òptica a les 13 capitals de comarca restants: Banyoles (Pla de l’Estany), el Pont de Suert (Alta Ribagorça), el Vendrell (Baix Penedès), Falset (Priorat), Gandesa (Terra Alta), les Borges Blanques (les Garrigues), Moià (Moianès), Montblanc (Conca de Barberà), Puigcerdà (Baixa Cerdanya), Solsona (Solsonès), Sort (Pallars Sobirà), Valls (Alt Camp) i Vielha (Val d’Aran). El desplegament de la fibra “vol garantir la vertebració del país i es necessària perquè aquestes 13 comarques són les més afectades pel despoblament en els seus municipis”.

Aquests treballs no només tindran impacte en les capitals de comarca, sinó també en els municipis que hi ha al seu pas i que també quedaran connectats amb fibra òptica. A més, el Govern preveu també connectar 43 polígons industrials d’arreu del país. S’assolirà així el total de 386 polígons connectats.

  • El Vendrell, Valls i Montblanc: 91 km (més de 2,5 milions d’euros)
  • Vielha: 64 km (2 milions d’euros)
  • Sort: 16 km (646.000 euros)
  • Puigcerdà: 43 km (2 milions d’euros)
  • Solsona: 36 km (1,8 milions d’euros)
  • Gandesa: 36 km (1,5 milions d’euros)
  • Les Borges Blanques: 35 km (més d’1 milió d’euros).
  • Falset: 31 km (prop d’1,4 milions d’euros).
  • Banyoles: 19 km (1,3 milions d’euros).
  • Moià: 11 km (500.000 euros)
  • El Pont de Suert: el Govern treballa en la seva connexió durant l’any 2020.

 

A banda de la connexió de les capitals de comarca el 2020 i els municipis al seu pas, el Govern treballa també per fer arribar la fibra òptica pública a tots els municipis catalans l’any 2023. Per fer-ho possible, està teixint acords amb les administracions locals d’arreu del país perquè la fibra òptica es pugui desplegar a través d’infraestructures titularitat dels ens locals.

El passat mes de març, la Generalitat i les quatre diputacions de Catalunya van signar el compromís nacional per al desplegament de la fibra òptica segons el qual el Govern i les quatre diputacions desplegaran 4.260 quilòmetres més de xarxa fins al 2023. Fins ara, ja s’han desplegat 4.900 quilometres de fibra òptica de la Generalitat.

El projecte d'extensió de la xarxa de fibra òptica de la Generalitat de Catalunya està cofinançat pels Fons Europeus de Desenvolupament Regional de la Unió Europea en el marc del Programa Operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020.

 

Estratègia global per investigar els casos de nadons robats i atendre’n les víctimes

 És per això que l’Executiu ha aprovat la creació d’una comissió que proposarà una estratègia global per investigar els casos de nadons robats i atendre’n les víctimes. El Govern vol que els diferents departaments de la Generalitat donin una “resposta coordinada” al fenomen dels nadons robats. “L’objectiu és que les víctimes rebin una atenció adequada i que disposin de la informació i el marc legal necessari per perseguir els responsables de les desaparicions forçades”, ha afirmat la consellera Budó. El grup de treball, coordinat per Justícia i amb la participació dels departaments de Salut i d’Interior, presentarà les seves conclusions al Govern en un termini màxim de mig any.

La comissió estudiarà la fórmula perquè el robatori de nadons sigui qualificat com a crim de lesa humanitat. D’aquesta manera, d’acord amb l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional, els crims serien imprescriptibles i se’n podria perseguir i condemnar els responsables, amb independència del moment en què s’haguessin produït.

Per ara, no hi ha cap investigació que proporcioni dades exactes sobre el nombre de nadons robats a Catalunya. Segons l’Observatori de les Desaparicions Forçades de Menors, hi ha 400 denúncies de particulars presentades entre el 2010 i el 2014. La mateixa font calcula que hi podria haver fins a 300.000 casos de nadons robats a tot l’Estat, però no existeix cap càlcul fiable sobre l’abast del fenomen a Catalunya. La major part dels casos ja han prescrit. A més, la majoria de les denúncies queden arxivades per la dificultat d’identificar els suposats responsables dels fets.

Un dels objectius del Govern és quantificar la desaparició forçada de menors i aglutinar-ne tota la informació en un registre per als casos que van tenir lloc fins al 1980. El registre per aquest període concentrarà els robatoris de nadons que van tenir lloc durant el franquisme i la transició. Es tracta, sobretot, de desaparicions de fills i filles de mares solteres o menors d’edat, víctimes de trames organitzades de metges, llevadores i monges. Unes trames que comunicaven la mort dels nadons a les seves mares biològiques i, posteriorment, venien les criatures per importants quantitats econòmiques, amb un pretext polític i moral. Impulsades per l’eugenèsia social franquista, aquestes organitzacions van actuar amb la impunitat de la protecció del règim. El registre hauria d’incloure, entre d’altres, partides de naixement, certificats de defunció, i historials clínics d’hospitals públics i privats. El grup de treball detallarà tota la informació que s’arxivarà en aquest registre, que dependrà de la Direcció General de Memòria Democràtica. Per als casos posteriors al 1980, la comissió definirà un segon registre per a rodons robats amb finalitats fonamentalment econòmiques.

Les persones designades pels departaments de Justícia, de Salut i d’Interior analitzaran la viabilitat d’una base de dades d’ADN com la del Programa d’Identificació Genètica que la Generalitat va posar en marxa per reconèixer les restes de les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme enterrades en fosses comunes. En les seves conclusions, la comissió també establirà tant el paper de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses (IMLCF) en la recollida i anàlisi de les mostres com la relació entre el registre i aquesta base de dades, que és una reivindicació de diverses entitats de familiars de nadons robats.

La concentració de tota la informació ha de facilitar la investigació per part dels Mossos d’Esquadra, ja sigui d’ofici o a partir de denúncies de particulars. El fàcil accés als documents també ha d’afavorir l’acció de la Fiscalia.

En relació amb la reparació, la comissió analitzarà totes les accions possibles, incloses les econòmiques, així com l’accés a l’assistència psicològica i a l’assistència jurídica gratuïta per denunciar els casos. 

La resposta coordinada entre els diferents serveis de la Generalitat preveurà una “finestreta única” inicial per obtenir tota la informació sobre el procediment que han de seguir les víctimes de la desaparició forçada de menors, el marc legal i els drets que poden exercir. En aquest sentit, l’actual telèfon d’atenció a la víctima (Servei d’Informació i d’Orientació telemàtica a la Víctima del Delicte) estarà preparat per contestar totes les preguntes per part de les persones que són o se senten víctimes de les organitzacions criminals dedicades al robatori i a la comercialització de nadons.

 Les conclusions d’aquesta comissió també establiran si les propostes requereixen l’impuls d’una llei específica que les agrupi i que facultin la Generalitat per dur-les a terme, així com els límits del marc legal actual per a una regulació catalana d’aquest fenomen.

 Els treballs de la comissió interdepartamental comptaran amb la col·laboració de l’Observatori de les Desaparicions Forçades de Menors, el Consell de l’Advocacia Catalana i el Col·legi Oficial de Psicologia, entre d’altres organitzacions.

 Amb aquest acord, el Consell Executiu respon a la Resolució 388/XII del Parlament de Catalunya, que insta el Govern a disposar d’una estratègia interdepartamental i integral davant les desaparicions forçades de menors.

 

El Govern crea la Comissió per a l’erradicació de l’amiant a Catalunya

 Un altre dels acords presos avui pel Consell Executiu ha estat la creació de la Comissió per a l’erradicació de l’amiant de Catalunya, que elaborarà un pla de priorització de les línies de treball amb l’objectiu “d’eliminar la presència d’amiant i els efectes sobre la salut de les persones”, ha indicat la portaveu.

La Comissió proposarà al Govern, per a la seva aprovació, el Pla nacional per a l’erradicació de l’amiant de Catalunya, i avaluarà la situació actual de l’amiant; identificarà els principals agents, públics i privats, i les seves competències envers l’amiant; i establirà els mecanismes de cooperació i coordinació entre aquests agents.

La Comissió per a l’erradicació de l’amiant a Catalunya és interdepartamental i en formen part els departaments de Presidència; Vicepresidència i d’Economia i Hisenda; Treball, Afers Socials i Famílies; Salut; Territori i Sostenibilitat; Empresa i Coneixement; Educació; així com representats de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques; i de la Federació de Municipis de Catalunya.

A més, la Comissió farà el seguiment i control de les actuacions a realitzar per la comissió tècnica DESAMIANT-CAT, on podran participar també totes les administracions i agents que la Comissió determini i que tinguin competències o interessos perquè hi estan afectats.

El Govern ha creat aquest espai de treball per elaborar un pla d’eliminació de l’amiant i dels efectes sobre les persones davant el fet que “la presència de l’amiant és una qüestió de contaminació ambiental i de salut pública, i coneixedor dels efectes associats a la salut de treballadors/es exposats a les empreses amb amiant”, ha conclòs la portaveu.

Les accions a desenvolupar per la Comissió i els objectius que persegueix han d’estar alineats amb la normativa europea que promou l’eliminació segura de l’amiant; així com amb les propostes recollides a l’informe sobre l’exposició laboral a fibres d’amiant a Catalunya, de desembre de 2018, elaborat de forma concertada per la Generalitat de Catalunya i els agents socials membres de la Comissió de Seguretat i Salut Laboral del Consell de Relacions Laborals de Catalunya.

 Prohibida la utilització, la producció i la comercialització de l’amiant a Catalunya des de 2001, es calcula que a Catalunya l’amiant encara instal·lat suposa més de quatre milions de tones de fibrociment, i entre unes sis i trenta mil tones de projectats i calorifugats, entre d’altres materials.

Una gran part d’aquests materials es va instal·lar entre mitjans dels anys 60 i finals dels anys 80 i, per tant, ha arribat o està arribant al final de la seva vida útil.

Malgrat la prohibició, l’ús dels materials amb amiant que ja estaven instal·lats o en servei, està permès fins a la seva eliminació o el final de la seva vida útil. Actualment no hi ha, per tant, una obligació legal de retirar els materials amb amiant instal·lats si no s’ha arribat al fi de la seva vida útil.

Cal tenir present que el període de vida útil dels materials amb amiant no finalitza exclusivament quan perd les seves característiques funcionals, sinó just abans de suposar un risc per a la salut de les persones, per l’alliberament de les fibres contingudes als materials amb amiant.

Per últim, l’any 2013, el Parlament Europeu va instar a realitzar una avaluació d’impacte i una anàlisi de costos i beneficis per tal d’avançar en l’eliminació segura de l’amiant d’edificis i instal·lacions i arribar a la fita final d’erradicació de l’amiant.

En concret, el Dictamen del Comitè Econòmic i Social Europeu de l’any 2015 sobre erradicar l’amiant a la Unió Europea, va establir entre les seves conclusions l’objectiu d’erradicar tot l’amiant a finals de 2032.

 Aprovats tres nous currículums d’ensenyaments esportius de formació professional

El Consell Executiu ha aprovat establir tres currículums d’ensenyaments esportius de règim especial, en concret, corresponen als títols de tècnic esportiu en Salvament i Socorrisme, en Vela amb Aparell Fix i en Vela amb Aparell Lliure. Amb aquestes adequacions, el Departament d’Educació pot definir part del currículum per tal de donar resposta a les necessitats de la titulació a Catalunya. En concret, permet cobrir les necessitats que mancaven fins ara, ja que els clubs i les entitats esportives podran disposar de personal qualificat de salvament i socorrisme -tant en instal·lacions com al medi natural- i entrenadors de vela de les especialitats i nivells corresponents.

Creació de la comissió territorial d’urbanisme del Penedès

El Consell Executiu també ha aprovat la creació de la Comissió territorial d’urbanisme del Penedès, que s’haurà de constituir en un termini de dos mesos i que suposa dotar de l’òrgan competent en planificació urbanística i territorial aquesta vegueria, creada el 2010.

La nova comissió supervisarà els expedients urbanístics de les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i l’Anoia, a excepció de vuit municipis anoiencs que van comunicar la seva preferència per seguir formant part de l’àmbit de la Catalunya Central. Es tracta de Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, els Prats de Rei, Pujalt, Sant Martí Sesgueioles, Sant Pere Sant Pere Sallavinera, i Veciana.

De fet, la creació de la comissió penedesenca comporta la necessitat de modificar la composició de les comissions territorials d’urbanisme que fins ara eren competents en aquest àmbit, com són la de la Catalunya Central, la del Camp de Tarragona i la de Barcelona. Pel que fa a aquesta darrera comissió, el Consell Executiu també ha aprovat el seu canvi de nom per Comissió territorial d’urbanisme de l’Arc Metropolità de Barcelona.

Altres Acords de Govern

El Govern ha acordat declarar Museu d’Interès Nacional, la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer. La Junta de Patrons de l’Organisme Autònom de Patrimoni Víctor Balaguer va sol·licitar la declaració de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer com a museu d’interès nacional. La proposta es fonamenta en el fet que la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer té un gran valor patrimonial, tant pel que fa a l’edifici com a les col·leccions que conté. L’edifici primerenc, construït entre els anys 1882 i 1884, va ser dissenyat per Jeroni Granell seguint l’estil historicista imperant en l’època; posteriorment, s’han fet una sèrie d’ampliacions amb els edificis de la Casa del Marquès del Castrofuerte i la Casa de Santa Teresa.

 El Govern també destinarà 7,6 milions d’euros a la convocatòria de l’any 2020 d’ajuts per a l’aplicació del desenvolupament local participatiu Leader, en el marc del Programa de Desenvolupament Rural (PDR) de Catalunya 2014-2020.  L’objectiu principal d’aquests ajuts és fomentar la realització d’inversions que generin activitat econòmica en les zones rurals, la creació i/o manteniment de llocs de treball, principalment de dones i joves, i estan adreçats principalment a actuacions per millorar els processos de transformació i comercialització dels productes agraris, la creació i desenvolupament de microempreses i pimes, el foment d’activitats turístiques, i la conservació i millora del patrimoni rural.

En matèria sanitària, el Govern ha autoritzat l’Institut Català de la Salut (ICS) que l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida disposi de tecnologia capdavantera per a les intervencions cardíaques sense cirurgia oberta, que permetrà operacions menys invasives i evitarà trasllats a Barcelona. Serà gràcies a la renovació total de la sala d’hemodinàmica, actualment en procés de licitació, que compta amb un pressupost d’1,6 milions d’euros.

Per tal de promoure el desenvolupament del cooperativisme, l’Executiu ha aprovat autoritzar una subvenció a la Confederació de Cooperatives de Catalunya (CoopCat) per un import de 953.300 euros.  La subvenció té per objecte promocionar el moviment cooperatiu a la societat, en coordinació amb la resta de federacions de cooperatives. CoopCat s’encarregarà de dur a terme un projecte per renovar, ampliar i enfortir el cooperativisme a Catalunya.

En l’àmbit de la Cultura el Govern ha acordat declarar Museu d’Interès Nacional, la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer, i d’altra banda  ha autoritzat l'Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC)  a concedir a l’Ajuntament del Pont de Suert una subvenció, per un import d’1.096.624 euros, per a la construcció, la direcció facultativa i l’equipament de la seu de l’Arxiu Comarcal de l’Alta Ribagorça al Pont de Suert durant el període 2019-2021. Finalment, el Govern també ha aprovat un conveni de col·laboració entre l’Agència Catalana de la Joventut, l’Institut Balear de la Joventut, l’Associació Inund’Art de Girona i el Consell Departamental dels Pirineus Orientals pel qual es promou el programa d’intercanvi cultural Art Pertot.

 

3  

Imatges

Foto de la reunió de Govern

Foto de la reunió de Govern 183

Foto de la roda de premsa

Foto de la roda de premsa 875

Foto de la roda de premsa

Foto de la roda de premsa 1070

1  

Fitxers adjunts

Acords de Govern

Acords de Govern
PDF | 194