• Conseller Calvet: “amb aquest decret configurem un veritable pla de xoc per l’habitatge assequible a Catalunya”

 

• La norma vol donar resposta a les situacions d’emergència residencial i crea mesures per incrementar el parc d’habitatge protegit de lloguer i per moderar els preus en el mercat del lloguer lliure

 

• La portaveu del Govern considera que la petició del manteniment de l’euroordre per part de la fiscalia demostra “l’allunyament cada dia més notori” de la justícia espanyola respecte l’europea

 

• El Govern fa el primer pas per la nova línia de rodalies d’FGC a l’aeroport

 

• El Govern distingeix l’exjutge Fernando Salinas Molina amb el Premi Justícia 2019

“Vivim una emergència social en matèria d’accés a l’habitatge a la qual Govern vol fer front des del primer dia”, en aquest context ha emmarcat conseller de Territori i Sostenibilitat Damià Calvet  l’aprovació del Decret llei de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge aprovat avui per l’Executiu. L’objectiu és que la nova normativa es converteixi en una eina estratègica per regular el mercat de l’habitatge i “fer-lo més accessible”, millorant l’oferta i adaptant-la a les necessitats de les persones. Concretament, la norma persegueix un triple objectiu: combatre les situacions d’emergència residencial, augmentar el nombre d’habitatges protegits en règim de lloguer i contribuir a la moderació dels preus dels lloguers en habitatges privats. “Amb aquets decret configurem un veritable pla de xoc per l’habitatge assequible a Catalunya”, ha assegurat el conseller.

 

Calvet ha recordat que el Govern ja va aprovar en el seu dia un decret llei que finalment no va poder ser convalidat al Parlament, però que l’executiu es va comprometre a “tornar-lo a fer”. Amb el nou decret llei, que s’ha elaborat en “diàleg” amb tots els agents que intervenen el matèria d’habitatge i en “concertació amb el territori”, el Govern “està creant les condicions per desenvolupar millors polítiques d’habitatge”. Ha subratllat que per primera vegada “harmonitzem les polítiques de sòl amb les d’habitatge i creem les condicions perquè hi hagi més parcs d’habitatge en protecció oficial”.

 

Pel que fa a la lluita contra les situacions d’emergència i els desnonaments, el Decret inclou les mesures següents:

 

• Lloguer social obligatori, amb una durada de fins a 7 anys, per a aquelles famílies que acreditin una situació de vulnerabilitat i se’ls acabi el contracte de lloguer, es trobin afectats per processos de desnonament o bé portin més de 6 mesos ocupant un habitatge sense títol habilitant en el moment de l’entrada en vigor del Decret Llei.
• Ampliació del contracte de lloguer social obligatori, que passa de 3 anys a 5 o 7 anys, depenent de si l’habitatge és propietat d’una persona física o jurídica.

 

• Allotjaments temporals per a les situacions d’emergència. La norma incorpora més facilitats per a construir allotjaments en equipaments comunitaris, amb l’objectiu d’incrementar l’oferta d’allotjament per atendre famílies amb risc d’exclusió i resoldre necessitats temporals d’habitació.

 

• Mobilització d’habitatge assequible. S’implementen eines per a considerar com a desocupats els edificis amb obres inacabades i poder-los mobilitzar per a generar més habitatge assequible, incloent multes coercitives o la possibilitat d’expropiació. Es reforcen així els mecanismes per actuar contra l’incompliment de la funció social de la propietat amb l’objectiu d’incrementar el parc d’habitatge disponible per a atendre emergències.

 

• Tanteig i retracte per a ajuntaments, entitats socials i Generalitat. Les administracions i entitats socials tindran més oportunitats per a adquirir habitatges via tanteig i retracte per a destinar-los a lloguer assequible, a través de l’ampliació fins el 2027 del termini per exercir aquests drets, així com també de l’àmbit d’aplicació, que es fa extensiu a tot Catalunya. També permet a la Generalitat aplicar-lo en segones i terceres transmissions d’habitatges anteriorment adquirits per grans tenidors. D’aquesta manera es reforcen els mecanismes de l’administració per a fer efectiu el retorn social del rescat bancari.

 

Pel que fa a l’ampliació del parc públic d’habitatges de lloguer, el Decret llei preveu implementar un seguit de mesures per activar i generar més sòl destinat a habitatge de protecció oficial:

 

• Els solars buits de titularitat municipal destinats a construir-hi habitatges de protecció oficial es podran mobilitzar gradualment: S’incorporen mecanismes, que impliquen, d’inici, elaborar un inventari (en un termini d’un any) del patrimoni públic de sòl i habitatge, i també, i elaborar, en el termini de 2 anys, un programa d'actuació concertada, per a posar a disposició de la ciutadania habitatges amb protecció oficial en règim de lloguer.

 

• Destinació dels sòls que reben els ajuntaments en concepte de cessions d’aprofitament urbanístic a habitatge protegit de lloguer.

 

• El Pla Territorial Sectorial d’Habitatge (PTSH), que s’aprovarà abans d’un any, permetrà reservar per a habitatge protegit un mínim del 50% de sostre en sòl urbanitzable i un 40% en sòl urbà no consolidat, en els municipis amb demanda residencial forta i acreditada. A l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la reserva mínima serà del 40% del sostre en sòl urbanitzable delimitat i del 40% en sòl urbà no consolidat que tingui per objecte la transformació global dels usos principals a ús residencial.

 

Per incrementar el parc d’habitatges privats de lloguer lliure o protegit, el Decret llei preveu:

 

• Estímuls a la iniciativa privada perquè construeixi habitatges protegits. En promocions privades d’habitatge de protecció construïdes amb ajut públic, s’oferirà cobertura d’impagaments per part de la Generalitat i prioritat en la percepció d’ajuts al pagament del lloguer per als adjudicataris dels habitatges.

 

• S’inclou la possibilitat que els plans urbanístics destinin terrenys per a la construcció d’habitatges plurifamiliars específicament de lloguer. Així mateix, es millora la possibilitat de destinar parcialment els edificis a habitatges de protecció pública, en sòl urbà consolidat, per tal d’aconseguir habitatges més adequats a les necessitats socials i propiciant una oferta més variada.

 

Dins l’objectiu d’augmentar l’oferta d’habitatges protegits, el Decret llei també defineix un nou model d’habitatge de protecció oficial, basat en les característiques següents:

 

• Nous condicionants perquè la qualificació dels habitatges amb protecció oficial sigui permanent. El Decret llei estableix que, a partir de la seva entrada en vigor, la qualificació dels habitatges amb protecció oficial serà vigent mentre concorrin alguna de les dues circumstàncies següents: que el planejament urbanístic els reservi a l’ús d’habitatge de protecció pública o que formin part d’un patrimoni públic de sòl i d’habitatge. En la resta de circumstàncies, la durada podrà ser determinada, segons s’estableixi reglamentàriament, en funció, si s’escau, dels ajuts percebuts per a la seva promoció.

 

El Decret llei fixa un règim transitori per als habitatges que ja tinguin la qualificació definitiva de protecció oficial o que estiguin en tràmit per obtenir-la. En el primer cas, si els habitatges estan construïts sobre sòls públics, la durada de la qualificació passa a ser permanent. En el segon cas, s’aplicarà la durada permanent si es troben sobre sòls públics o de reserva encara que ja haguessin obtingut la qualificació provisional.

 

• Es determinarà un preu de venda base deis habitatges amb protecció oficial únic per a tot el territori, que podrà tenir variacions:

 

• en funció del municipi on es localitza l’habitatge: En el cas de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, aquest valor que determinarà els preus màxims de venda i rendes dels habitatges amb protecció oficial, serà únic.
• en funció de les característiques de l’habitatge: Es tindrà en compte el nivell d’eficiència energètica, antiguitat, o estat de conservació.
• en funció dels costos, i, en el cas de la promoció privada, de si han rebut ajuts públics en la construcció.

 

• Canvis significatius en el procediment d’adjudicació d’habitatges protegits, que es determinarà a partir de les bases i criteris de selecció de l’administració. Així mateix, l’ordre d’inscripcions al Registre de sol·licitants d’habitatge protegit serà obligatori també per a l’adjudicació d’habitatges protegits de promoció privada, a diferència de fins ara.

 

• El Registre de sol·licitants s’haurà d’actualitzar cada any. A diferència d’ara, que es fa cada 3 anys, per a garantir que els inscrits continuen responent als criteris per a poder accedir a un habitatge protegit.

 

• El planejament urbanístic podrà determinar que l’habitatge de protecció oficial previst sigui específicament de lloguer.

 

Finalment, el nou Decret llei inclou també mesures per propiciar una moderació dels preus del lloguer dels habitatges del mercat lliure a través de l’Índex de Referència del preu del lloguer, que informa sobre la mitjana del preu del lloguer d’un habitatge de característiques similars en el mateix entorn urbà: :

 

• La Generalitat tindrà en compte l’Índex de Referència en el desenvolupament de les polítiques públiques i només els arrendadors dels habitatges llogats amb rendes inferiors a aquest índex es podran beneficiar dels ajuts públics adreçats al foment del lloguer.

 

• El Decret llei dona rang i efectes legals a aquest índex i la seva consignació serà obligatòria en tots els anuncis de publicitat i en els contractes de lloguer dels habitatges.

 

 

El Govern fa el primer pas per la nova línia de rodalies d’FGC a l’aeroport

 

En segon lloc, el Govern ha declarat el nou servei ferroviari d’accés a l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat com a servei de rodalies de Catalunya, l’ha declarat servei públic i n’ha atribuït la prestació a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). “Parlem d’una veritable línia de rodalies que traspassi la ciutat i que formi part del sistema de transport públic de l’àrea metropolitana de Barcelona”.  Aquest és el primer pas d’aquesta línia, que entrarà en funcionament un cop estigui enllestit el ramal ferroviari actualment en construcció per part d’Adif, empresa pública dependent del Ministeri de Foment.

 

El conseller Calvet ha emmarcat aquest acord en el conjunt de polítiques de l’Executiu per fer front a l’emergència climàtica i ha assegurat que el Govern “va al màxim” en el desenvolupament d’infraestructures de transport públic per fer-hi front.

 

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya atribueix a la Generalitat la competència exclusiva sobre els transports de ferrocarril que transcorrin íntegrament dins del territori de Catalunya, amb independència de la titularitat de la infraestructura. En aquest marc i en virtut del traspàs de l’Estat a la Generalitat del servei de rodalies, la Generalitat té assumides les funcions corresponents al servei de transport de viatgers per ferrocarril de rodalies.

 

Actualment, el Ministeri de Foment està executant les obres per a construir un nou ramal ferroviari, de 4,5 quilòmetres de longitud, des de l’estació del Prat de Llobregat fins a la terminal T1 de l’Aeroport. Aquesta actuació inclou la construcció de les noves estacions ferroviàries a la T1 i la T2, amb intercanvi amb la línia L9 del metro. La finalització de les obres està prevista per a l’any 2022.

 

La justícia espanyola cada cop més allunyada de l’europea

 

Sobre la reacció de la fiscalia a la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, la portaveu del Govern ha lamentant que “novament la justícia espanyola es desmarqui de la justícia europea” i ha denunciat que hagi demanat mantenir l’euroordre contra el president Puigdemont. Segons la consellera de la Presidència, la sentència demostra que tant el president Puigdemont com el conseller Comin tenien tot el dret a presentar-se a les eleccions europees, a agafar les seves actes de diputats i finalment a ser eurodiputats.  Davant aquesta situació, “denunciem l’allunyament cada dia més notori” de la justícia espanyola respecte de la justícia europea. Igualment el Govern demana al Tribunal Suprem que acati la sentencia i “deixi anar Oriol Junqueras i que, sobretot en aquetes dates de Nadal,  pugui estar amb la seva família”. Finalment, “creiem que la sentència invalida el judici i que aquest hauria de ser declarat nul”, ha reblat.

 

 

El Govern aprova la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei d’emergències de Catalunya

 

El Govern també ha aprovat la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei d’emergències de Catalunya, que pretén “recollir en un únic text el sistema de gestió de les emergències de Catalunya”. Els objectius que es volen assolir amb la nova regulació són essencialment millorar l’eficàcia i l’eficiència del sistema d’emergències de Catalunya i disposar d’una regulació conjunta i actualitzada en matèria d’emergències i de seguretat pública.

 

La nova llei haurà de regular i ordenar en un únic cos normatiu el sistema de gestió de les emergències a Catalunya, per tal de garantir l’acció efectiva, coordinada i homogènia de les administracions públiques (en especial de l’Administració de la Generalitat i dels governs locals), dels cossos operatius i dels serveis que intervenen en la prevenció i gestió de les emergències. Aquesta nova regulació també ha d’abastar matèries com la seguretat nuclear, el salvament marítim i els riscos i emergències d’abast superior a Catalunya.

 

El Govern crea dues empreses públiques per gestionar els hospitals de Reus i Móra d’Ebre

L’Executiu Català ha aprovat la creació de dues empreses públiques, adscrites a la Generalitat a través del Servei Català de la Salut (CatSalut), per poder gestionar l’Hospital Sant Joan de Reus i l’Hospital de Móra d’Ebre, que estaven governats per organismes municipals de Reus.

Amb aquesta decisió, la Generalitat enforteix la viabilitat d’aquests centres, que fins ara han estat gestionats per titularitats municipals, però que necessitaven més robustesa per afrontar els reptes de futur del sistema sanitari públic. Aquests acords compten amb el vistiplau d’ambdues parts: el Govern de la Generalitat i l’Ajuntament de Reus, que gestionava els centres de Reus i Móra.

 

El Govern aprova el reglament del Registre de subvencions i ajuts de Catalunya

 

El Govern ha aprovat el decret del reglament del Registre de subvencions i ajuts de Catalunya (RAISC). Aquest registre, que va ser creat l’any 2017 a través de la Llei 5/2017 d’acompanyament dels pressupostos, és el registre únic que engloba la totalitat de les subvencions i ajuts atorgats per les administracions públiques de l’àmbit territorial de Catalunya.

 

La mateixa llei establia que el contingut i funcionament del RAISC havia de ser determinat per reglament, que és el ha estat aprovat per l’Executiu. El Reglament detalla el funcionament i els mecanismes de subministrament de la informació dels organismes i entitats obligades a fer-ho, que, d’acord amb la mateixa llei, també ho són les entitats locals.

 

 

El Govern aprova l’oferta d’ocupació pública de places dels cossos de gestors i inspectors de l’Agència Tributària de Catalunya

 

El Govern ha aprovat avui l’oferta d’ocupació pública corresponent als cossos tributaris de la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu de donar continuïtat al creixement i consolidació ordenat dels recursos humans necessaris perquè l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) faci front als reptes que se li presenten com a Administració tributària moderna, eficient i col·laborativa.

 

Aquesta oferta s’ha concretat en 120 places del cos tècnic de gestors tributaris (subgrup A2) i 20 places del cos superior d’inspectors tributaris (subgrup A1), que podran ser objecte de convocatòries parcials en el període de 3 anys.

 

El Govern aprova els criteris d’aplicació de la pròrroga dels pressupostos de la Generalitat del 2017 per al 2020

 

El Govern ha aprovat avui el decret que estableix els criteris d’aplicació de la pròrroga dels pressupostos de la Generalitat del 2017 per al 2020 —atès que ni els pressupostos del 2018 ni els del 2019 van entrar en vigor—, els quals seran vigents des del proper 1 de gener fins a l’aprovació i la publicació dels comptes per al 2020. El decret de pròrroga permet garantir el funcionament de l’administració i la prestació dels serveis públics a la ciutadania mentre no s’aprovi el nou pressupost.

 

 

El Govern aprova el Contracte programa amb la Fundació Institució dels Centre de Recerca de Catalunya per al període 2020-2023

 

El Govern ha aprovat un nou Contracte programa entre la Fundació Institució dels Centre de Recerca de Catalunya (Fundació I-CERCA) i la Generalitat de Catalunya, a través dels departaments d’Empresa i Coneixement, de salut i d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació per al període 2020-2023.

 

L’Executiu destinarà 2.316.000 euros a aquest Contracte Programa per tal garantir l’assoliment dels objectius assignats i les finalitats de la Fundació durant el període 2020-2013.

 

El Govern signa un conveni amb Flandes per commemorar el centenari de l’Orquestra Pau Casals

 

El Govern ha aprovat subscriure el conveni de col·laboració entre el Departament de Cultura i el Ministeri d’Afers Exteriors del Govern de Flandes, per commemorar el centenari de la creació de l’Orquestra Pau Casals. Mitjançant l’acord, el Departament de Cultura i el Ministeri d’Afers Exteriors de Flandes es comprometen a contribuir amb 60.000 euros respectivament per finançar les activitats i les accions culturals conjuntes per promoure la commemoració. En el cas del Departament de Cultura, l’aportació es farà mitjançant una subvenció de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural.

 

El Govern distingeix Fernando Salinas Molina amb el Premi Justícia 2019

 

L’Executiu Català ha distingit l’exjutge Fernando Salinas Molina amb el Premi Justícia 2019, la més alta distinció que atorga la Generalitat de Catalunya en matèria de justícia. El guardó és un reconeixement a la seva trajectòria professional.

 

La consellera de Justícia, Ester Capella, lliurarà el Premi Justícia el pròxim 16 de gener al Palau de Pedralbes. A més de distingir l’exjutge Fernando Salinas, Capella també entregarà dotze medalles i cinc mencions honorífiques a persones i entitats que han contribuït de manera significativa a la millora de la justícia a Catalunya