El conseller de salut, Boi Ruiz, ha declarat avui a la Jornada del Pla de salut celebrada a Sitges que l’objectiu del Pla de Salut és "guanyar anys de vida i que aquests es visquin amb més salut". En aquest sentit ha dit que "una de les prioritats és l’atenció proactiva i la capacitat del sistema per anticipar-se a la malaltia".

 

Boi Ruiz ha explicat que les polítiques sanitàries "han de ser participades per pacients, professionals, famílies i ciutadans". Ha subratllat que el sistema sanitari en aquests moments s’ha de centrar "en col·lectius més vulnerables" com ara "pacients fràgils, crònics, infants i adolescents i persones a l’atur". El conseller de Salut també ha avançat que alguns dels reptes del 2015 passen per potenciar la innovació tecnològica i frenar el creixement de l’obesitat infantil. Finalment ha agraït la dedicació "als més 100.000 professionals que treballen al sistema de salut de Catalunya i que entre tots fan possible un model d’excel·lència". "El principal recurs del sistema sanitari públic és el seu capital humà", ha conclòs.

 

El Departament de Salut ha presentat aquest matí davant de 2.000 professionals del sector els resultats obtinguts en el marc del Pla de Salut de Catalunya 2011-2015 durant l’últim any. Aquest any ha estat la 4a. Jornada, celebrada a Sitges, marcada per la consolidació del treball realitzat els últims 3 anys i amb el convenciment que el Pla de Salut és l’eina per transformar el sistema de salut. Enguany també s’ha obert un procés de reflexió per identificar temes clau de futur i que s’incorporaran en el nou Pla de salut de Catalunya 2016-2020.

 

El Departament de Salut impulsa el Pla de salut de Catalunya 2011-2015 com a marc de referència de totes les actuacions públiques en matèria de salut, un instrument fonamental per donar resposta a les tendències estructurals i als reptes de futur i millorar la salut de la població. La jornada anual del Pla de salut s’ha consolidat com una data de referència del sector de la salut, en la qual es presenta el grau de desenvolupament de l’estratègia del Govern i es converteix en un espai perquè els professionals comparteixin el coneixement.

 

 

El retiment del comptes i balanç del 2014 ha anat a càrrec de la secretària general del Departament de Salut, Roser Fernàndez; el director del Servei Català de Salut (CatSalut), Josep Maria Padrosa; el director general de Planificació i Recerca en Salut, Carles Constante; i el secretari de Salut Pública, Antoni Mateu.

 

Un dels eixos d’acció més importants del Pla de salut 2011-2015 és l’atenció integral als pacients crònics mitjançant una estratègia de transformació del model assistencial actual. El model català és referència de qualitat i bones pràctiques a nivell internacional.

"El conjunt de canvis fets per tots en el camp de la cronicitat és un dels més importants que mai ha tingut el nostre sector", ha assegurat Carles Constante, director de Planificació i Recerca en Salut.

Segons projeccions de l’Institut d’Estadística de Catalunya, més de dos milions de persones tindran més de 65 anys. Aquest nou escenari suposa una gran càrrega de morbiditat associada a l’envelliment i el sobreenvenillment de la població que demana una transformació del sistema assistencial.

A dia d’avui el 100% dels territoris ja disposen de rutes assistencials per oferir una millor atenció als malalts crònics amb les patologies més prevalents. També s’han identificat els pacients amb necessitats complexes per sobre l’objectiu establert i s’ha estès el Programa Pacient Expert Catalunya per potenciar l’autoresponsabilització del pacient i fomentar l’autocura.

L’estratificació de la població per grups de risc, estratègia pionera a l’Estat espanyol, especifica que un 5% de la població són persones amb necessitats complexes de salut que requereixen un model d’atenció diferent d’acord als seus valors i preferències, i que sigui integrat, integral, efectiu i eficient.

 

El càncer és una de les principals causes de mortalitat de la població. Per això, diversos projectes del Pla de salut estan dirigits a reduir en un 10% la taxa de mortalitat per càncer de cara al 2020.

La mortalitat per càncer de mama s’ha reduït en un 15% des del 2010. Aquest bon resultat es deu a mesures de cribratge, detecció precoç i la millora en els tractaments i la seva accessibilitat. Els pacients inclosos en el circuit de diagnòstic ràpid de càncer (CDR) van augmentat un 6,5% l’any passat respecte al període 2012, gairebé 2.000 més que l’any anterior.

Pel que fa als tractaments, la reordenació de serveis en l’alta especialització és fonamental per oferir una atenció de qualitat, basada en els resultats en salut. Les reordenacions d’aquest estil són un dels punts importants del Pla de salut en l’assoliment de l’equilibri entre serveis de proximitat i qualitat. Des de l’any 2011 s’han dut a terme 19 reordenacions, com la reordenació en cirurgia cardíaca en què ha augmentat l’activitat per reduir significativament la llista d’espera.

"El punt d’inflexió són les mesures organitzatives del sistema i el treball en xarxa dels professionals, cal deixar enrere el treball individual per passar a una feina col·laborativa entre centres i professionals sanitaris", ha valorat Constante.

 

El nivell de tabaquisme és el més baix de la història de Catalunya. Avui, menys d’una quarta part dels ciutadans majors de 15 anys són fumadors diaris. En els últims dos anys (2011-2013) gairebé 200.000 persones majors de 15 anys han deixat de fumar.

La Secretaria de Salut Pública treballa per promoure l’abandonament de l’hàbit tabàquic en la població fumadora, però també per prevenir l’inici del tabaquisme entre els adolescents i en la creació d’ambients socials lliures de fum.

"A Catalunya també som pioners en la regulació de les cigarretes electròniques a espais públics i ara ja tenim les primeres evidències científiques que ens donen la raó", ha recordat Antoni Mateu, secretari de Salut Pública.

 

A partir de gener comença a funcionar el nou sistema de contractació i prestació de serveis sanitaris amb càrrec al Servei Català de la Salut (CatSalut), que va aprovar el Govern de la Generalitat el 5 d’agost d’aquest any.

El nou model de pagament fa realitat tots els projectes impulsats pel Pla de salut, com la visió territorial de l’atenció integrada i el reforç del paper de l’atenció primària. Aquest sistema millora l’eficiència en la prestació assistencial i garanteix el millor resultat en salut de la manera més eficient i efectiva en el lloc més adequat, situant el ciutadà al centre del sistema.

En aquest sentit, el pagament per resultats està dirigit a incentivar la millora de la qualitat i l’eficiència de la prestació de serveis. "El nou model de contractació garanteix el millor resultat de la manera més eficient i efectiva al lloc més adequat", ha explicat el director del CatSalut, Josep Maria Padrosa.

 

Per la seva banda, la secretària general del Departament de Salut, Roser Fernàndez, ha parlat del procés de transformació del sistema sanitari que "exigeix superar resistències al canvi i treballar en xarxa". La secretària general ha destacat que "els sistemes de salut, organitzacions i professionals estem tots al servei de les polítiques de salut".

 

 

Durant la Jornada s’han presentat algunes de les més de 900 experiències que han aportat els professionals, un terç més de participació que la de l’any passat. D’aquesta manera, el Departament de Salut ha volgut reconèixer i donar visibilitat a les múltiples iniciatives i experiències portades a terme pels professionals sanitaris dins del marc del Pla de salut. Els professionals que han presentat aquestes experiències han rebut una distinció de mans del president de la Generalitat, Artur Mas, i del conseller de Salut, Boi Ruiz. El conseller ha felicitat tots els professionals que han presentat propostes i ha subratllat que "són experiències que després es traslladen en actuacions al conjunt del sistema".

 

«Desenvolupament de les unitats funcionals de Seguretat del Pacient a l’AP: EAP de Terres de l’Ebre». Servei d’Atenció Primària Terres de l’Ebre, Institut Català de la Salut.

Aquest projecte ha aconseguit implantar una estratègia de gestió de la seguretat de pacients en 11 equips d’atenció primària. Des del Departament de Salut s’ha definit el projecte d’unitats funcionals de seguretat del pacient a l’atenció primària

 

«Optimització del Programa de Cirurgia Cardíaca de l'Hospital Universitari de Bellvitge. Impacte a la llista d'espera». Hospital Universitari de Bellvitge, Institut Català de la Salut.

La reordenació del programa de Cirurgia Cardíaca de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) ha disminuït el número de pacients en llista d’espera i el seu temps de demora mantenint els estàndards de qualitats estables. La reordenació del programa de cirurgia cardíaca s’ha fet mitjançant un conjunt d’intervencions: revisió i actualització de les indicacions quirúrgiques, revisió administrativa de la llista d’espera, adequació de la data d’ingrés amb la data d’intervenció, selecció de pacients candidats a "fast track", planificació d’espai per pacients urgents a quiròfan, reordenació del circuit d’implantació del MCP/DAI (marcapassos /desfibril·lador), actualització del protocol pel maneig del postoperatori, adequació de l’activitat de la UCI amb l’activitat de la Unitat de Cures Intermèdies i creació de circuits clínics i administratius amb altres centres emissors de pacients.

Altres indicadors (variació de 2013 a 2014): la mortalitat ha passat del 0,9% al 0,8%, l’estada mitjana en dies de 17,2 a 15,2, l’estada a la UCI en dies de 5,7 a 5,3 i els reingressos del 4,2% sobre el total d’altes al 2,3%.

 

«Projecte PRINCEP: Plataforma de Resposta Integral als Nens amb malalties Cròniques i Elevada Dependència». Hospital Sant Joan de Déu - Esplugues de Llobregat.

L’Hospital de Sant Joan de Déu va crear l’any 2012 una unitat d'atenció als pacients pediàtrics pluripatològics amb malalties cròniques i d’alta complexitat. Es tracta del Projecte Príncep, que va dirigit als pacients que necessiten una gestió específica del cas, accés continu a l’hospital i una gran dependència tecnològica, de polifarmàcia i cures domiciliàries.

L’objectiu del projecte Príncep és oferir una atenció integral (bio-psico-social) als pacients, millorar la seva qualitat de vida i la de les seves famílies afavorint-ne la responsabilitat i les autocures així com optimitzar l’ús de recursos i disminuir les despeses. A més d’un equip multidisciplinar, també s’ofereix atenció no presencial a través d’un telèfon de guàrdia de 24h i accés a consulta online i videoconferència a través del Portal del pacient.

Aquesta gestió especialitzada dels pacients pediàtrics amb malalties cròniques complexes atén en aquests moments a 86 pacients ha permès una disminució dels ingressos no programats, de les estades totals per pacient i del nombre de consultes hospitalàries.

 

«Disseny d’un quadre de comandament per al seguiment i millora de la qualitat assistencial a les residències geriàtriques (Projecte GeriatrICS)». Direcció d’Atenció Primària Metropolitana Nord, Institut Català de la Salut.

GeriatrICS és un projecte per millorar l’atenció als pacients grans institucionalitzat a partir dels equips d’atenció primària. L’objectiu és garantir el continuum assistencial, aconseguir una major agilitat en l’atenció a la demanda per reaguditzacions, millorar la capacitat de tractament a les descompensacions i desenvolupar les competències d’infermeria en l’atenció als pacients crònics.

La implementació del programa s’ha fet a través del disseny d’un quadre de comandament per fer el seguiment i la comparació de diferents indicadors clínics, de gestió i farmacològics. D’aquesta manera es pot conèixer el perfil de pacients institucionalitzats, el perfil quantitatiu i qualitatiu de la prescripció farmacològica i la utilització dels recursos sanitaris per part dels residents de diferents residències geriàtriques de l’àrea Metropolitana Nord.

L’eina ha resultat ser de gran utilitat ja que permet als professionals fer un seguiment i veure l’evolució amb diferents nivells d’agregació i detall. L’eina també permet establir una priorització de les intervencions a realitzar a les residències geriàtriques.

 

«Innovant en la formació online de professionals: 3.306 professionals aprenen jugant com intervenir en tabaquisme». Agència de Salut Pública de Catalunya.

El cursos online permeten arribar a tot el territori i a un nombre molt alt de professionals, el 92% de participants són de primària i 7 de cada 10 són de infermeria. És un projecte pioner a l’Estat liderat per l’Agència de Salut Pública de Catalunya conjuntament amb les societats científiques, els programes Atenció Primària Sense Fum (PAPSF) i Infància Sense Fum. L’objectiu del programa és millorar els coneixements i capacitar els professionals d’atenció primària per l’abordatge del tabaquisme tant actiu com passiu i facilitar que la formació arribi al major nombre de professionals. La formació online pot arribar a tot el territori i presenta un format de joc de simulació amb un disseny pràctic i amè.