1. La directora general de Cooperació al Desenvolupament, Yoya Alcoceba, fa un balanç molt positiu del projecte i de la intervenció del Govern, que ha permès capacitar les autoritats locals de la regió libanesa de Trípoli
  2. Alcoceba assegura a la conferència final a Brussel·les que "la llarga crisi de refugi derivada del conflicte sirià, combinada amb les dificultats econòmiques que afecten el Líban, han convertit MASAR en un projecte clau a la regió”
La directora general de Cooperació al Desenvolupament, Yoya Alcoceba, durant la seva intervenció a la conferència final del projecte MASAR a Brussel·les.
La directora general de Cooperació al Desenvolupament, Yoya Alcoceba, durant la seva intervenció a la conferència final del projecte MASAR a Brussel·les.
{"name":"2022/11/23/13/24/fcebae6a-c40c-444f-8ccf-d607b5ffb068.jpeg","author":"EXT","type":"0","location":"0","weight":156835}

El Govern de Catalunya ha participat aquesta setmana a Brussel·les a la conferència de tancament del projecte MASAR, un programa europeu destinat a enfortir els governs locals al Líban i l’Iraq. En una trobada que ha tingut lloc dilluns i dimarts a la capital belga, l’acte ha reunit tots els socis del consorci i ha servit per a intercanviar coneixements i bones pràctiques adquirides al llarg dels quatre anys d’implementació de l’actuació.

En la seva intervenció a la conferència final, la directora general de Cooperació al Desenvolupament, Yoya Alcoceba, ha explicat que MASAR ha estat “el primer projecte finançat amb fons europeus que implementa l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament”, i ha agraït a tots els socis la confiança en l’administració catalana. Alcoceba ha afegit que "la llarga crisi de refugi derivada del conflicte sirià, combinada amb les dificultats econòmiques que afecten el Líban, han convertit MASAR en un projecte clau a la regió”. També ha explicitat que la política de cooperació del Govern “continuarà compromesa amb les autoritats locals libaneses". L’acte ha comptat també amb la participació del delegat del Govern davant la Unió Europea, Ignasi Centelles, i el director de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, Vicenç Margalef.

Finançat per la Unió Europea a través delFons Fiduciari Europeu en Resposta a la Crisi de Síria, el programa “MASAR per mantenir la fortalesa i la resiliència dels governs locals a l’Iraq i el Líban” s’ha adreçat a enfortir les capacitats d’administracions locals, poblacions d’acollida i població refugiada en resposta a la crisi de Síria. El projecte s’ha implementat a les regions d’Akkar, Baalbek-Hermel i Tripoli (Líban) i Ninawai Dohuk (Iraq). La seva activitat s’ha centrat en el suport en la planificació estratègica municipal, la millora de provisió de serveis públics i el desenvolupament econòmic local.

El programa l’ha portat a terme un consorci internacional liderat perl’Agència de Cooperació Internacional de l’Associació de Municipis dels Països Baixos(VNG International) amb la participació de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament(ACCD),Local Government Denmark(KL) i el Polish Center for International Aid(PCPM).

La cooperació catalana a Trípoli

L’actuació del Govern català s’ha centrat en dues unions de municipis al nord de Trípoli: Menieh i Sahel Qaytaa. Aquesta tria geogràfica respon a la presència històrica de l’ACCD en la regió, la qual s’havia traduït en el finançament d’una dotzena de projectes entre 2013 i 2019.

El projecte ha consistit en cinc grans actuacions: impuls de Sistemes d’Informació Geogràfica per a la planificació estratègica a les dues unions de municipis participants; obres, adquisició de materials i formació en seguretat viària a Menieh; rehabilitació d’un canal d’irrigació a Sahel Qaytaa i sensibilització sobre el bon ús d’aigua; formació en gestió de residus a Sahel Qaytaa; i impuls a diverses iniciatives de suport a l’economia local a Menieh i Sahel Qaytaa.

En total, l’ACCD ha gestionat 2.579.000 euros en el marc del projecte, i ha impactat positivament en centenars de milers de libanesos i libaneses. 110.000 persones tenen millor accés a la recollida de residus; 893 persones libaneses i refugiades han participat en el pla estratègic; 496 persones han participat en programes de formació professional o emprenedoria; i 198 treballadors i treballadores municipals s’han format en plans estratègics participatius integrals.