{"name":"2023/02/03/12/12/cb4644ea-c192-4ede-87f2-f856dc949b30.jpg","author":"Departament d'Igualtat i Feminism","type":"0","location":"0","weight":100773}

La consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, ha presentat aquest divendres al Parlament de Catalunya els pressupostos que el seu Departament desplegarà al llarg de 2023. En total, el Departament d’Igualtat i Feminismes comptarà amb 116.141.698 euros, xifra que representa un increment d'un 27% respecte dels comptes de 2022 i d’un 153% des de la seva creació.

Els pressupostos d’aquest Govern estan “al servei de la transformació feminista de la Catalunya sencera”, segons ha dit Verge. Són comptes que han de permetre “seguir avançant en la garantia de drets”, ha afegit la consellera. A més, els comptes fan evident el compromís amb l’equitat territorial, perquè els serveis essencials que es presten des del Departament siguin accessibles per a totes les persones arreu de Catalunya, amb els mateixos estàndards i garanties.

La partida que creix més en els pressupostos del Departament és la dedicada a erradicar les violències masclistes. Amb un augment del 26%, passa dels 30,5 milions d'euros als 38,5 milions d’euros. “Aquest increment de recursos dona resposta a l’objectiu de tenir un país lliure de violències masclistes”, ha compartit Verge. “Són uns pressupostos per lluitar amb més força contra les violències masclistes i les desigualtats de gènere que no deixen que les dones visquem vides lliures”, ha afegit.

D’aquests 38,5 milions d’euros, es dediquen 23,1 milions a continuar millorant els serveis d’atenció a les violències masclistes. Això implica ampliar els serveis amb més professionals especialitzades, així com millorar les condicions laborals del personal. En aquest sentit, s’incrementen de manera històrica en un 10% les tarifes dels serveis de la xarxa especialitzada d’atenció a les violències masclistes.

També s’impulsen serveis com la nova línia 900 900 120, que des de finals del 2022 ha passat d’oferir informació a proporcionar atenció psicològica i assessorament jurídic, i el Servei d’Intervenció en Crisi, que es desplega per tot Catalunya i es pot desplaçar 24 h els 7 dies de la setmana a qualsevol municipi del país per fer atenció psicològica presencial a dones que hagin patit violència masclista.

A més, aquesta partida inclou l’atenció a les urgències, que es treballa conjuntament amb ajuntaments i consells comarcals a través de l’Acord Marc 2022-2025 per a la coordinació, la cooperació i el finançament als ens locals per al desplegament de les polítiques i els serveis de promoció de la igualtat i els feminismes. S'obriran 100 nous pisos d’emergència per a dones en situació de violència masclista, que se sumaran al parc d’habitatges actual, arribant als 374 habitatges. La inversió dedicada serà de 3,5 milions d’euros.

La xarxa especialitzada amb diferents tipologies de recursos s’ampliarà amb una inversió de 4,8 milions d’euros. S’obriran 7 nous Serveis d’Intervenció Especialitzada (SIE) repartits per tot Catalunya, amb l’objectiu de garantir l’equitat territorial i l’accés a l’atenció especialitzada a totes les dones del país que ho necessitin. Així, es passarà de 17 a 24 SIE, amb 3,5 milions d’euros dedicats. També s’obrirà un SIE virtual pioner per atendre les violències digitals, amb un pressupost de 350.000 euros. A més, es posaran en marxa 3 nous serveis tècnics de punt de trobada al Barcelonès Nord, a la Catalunya Central i a l’Alt Pirineu i Aran, amb una inversió de 350.000 euros.

També s'aposta per la millora dels ajuts i les indemnitzacions per víctimes de violència masclista amb una partida de 500.000 euros, fet que permet augmentar quantitats i ampliar les situacions en què es poden rebre. Així, la mitjana de les indemnitzacions dels fills i filles de dones assassinades per violència masclista passaran de 6.639 euros a 51.630,90 euros i no caldrà presentar sentència judicial. A més, per primer cop les mares que hagin perdut una criatura per violència vicària tindran dret a una indemnització de 51.630,90 euros, i n’hi haurà prou amb les diligències policials. Les indemnitzacions seran compatibles amb la Renda Garantida de Ciutadania i moltes més dones supervivents de violència masclista en podran rebre, ja que no hauran d’acreditar lesions ni seqüeles amb un comunicat mèdic quan tinguin una sentència judicial ferma.

En paral·lel, es reforça l’aposta ferma d’Igualtat i Feminismes pel treball transversal amb la resta de Departaments, en el marc de l’enfocament interseccional des del qual es construeixen totes les polítiques feministes. En aquest sentit, es dedica una partida de 3 milions d’euros a la inserció laboral de les supervivents de violència masclista, treballada de manera conjunta amb el Departament d’Empresa i Treball. “Les polítiques feministes no estan fragmentades, sinó que es treballen de manera compartida, i per això cal tenir-les en compte quan parlem del pressupost de la conselleria”, ha ressaltat Verge.

Així, el pressupost de les polítiques feministes és transversal a tot el Govern, perquè s’incideix en tots els Departaments. La gratuïtat de l’I2 (84,7 milions d’euros), els programes d’ocupació exclusius per a dones (49 milions d’euros) o les polítiques per feminitzar els cossos dels Mossos, Bombers o Agents rurals (2,3 milions d’euros) són polítiques transformadores en clau feminista que se supervisen i acompanyen des d’Igualtat i Feminismes.  

Aposta pressupostària per l’equitat territorial

El pressupost contempla una partida de 49,6 milions d’euros a transferir directament als ens locals dins de l’Acord Marc, per tal de garantir el desplegament de les polítiques d’igualtats i feministes a tot el país, garantint així l’equitat territorial. Aquest import suposa un increment del 22% en relació amb l’any 2022, i d’un 307% des de la creació del Departament. “Les polítiques d’igualtat si no aterren al territori no són efectives, no arriben a la gent", ha destacat Verge. “Treballem amb la lògica de l’equitat territorial perquè garanteix que els serveis essencials del Departament arribin a totes i a cadascuna de les persones del país”.

En aquest sentit, l’actual Acord Marc 2022-2025 augmenta el finançament dels diversos serveis essencials repartits per tot Catalunya en relació amb el darrer Acord Marc, que era vàlid pel quadrienni 2018-2021. Així, comparat amb l’any 2021 (el darrer any de l’antic acord marc), aquest 2023 els SIAD més que dupliquen el pressupost, passant de 3,2 milions d’euros als 7 milions d’euros. Pel que fa a la resposta urgent a les violències masclistes es multiplica per 5: de 628.000 euros a 3,5 milions. També s’incrementen per 5 la partida dels Serveis d’Atenció Integral (SAI), de 651.000 euros a 3,7 milions d’euros i es duplica la d’acollida, refugi i antiracisme, de 5,5 milions d’euros als 11,5 milions.

34 M€ per avançar en l’equitat de gènere i garantir els drets de les dones

La consellera ha destacat que, en l’any que es commemoren els 75 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans, els comptes 2023 “permeten seguir avançant en drets, aprofundir en els drets ja reconeguts i introduir-ne de nous.” Globalment, es destinaran 34 milions d’euros en polítiques per avançar en l’equitat de gènere i garantir els drets de les dones.

Es desenvoluparà l’Estratègia nacional de cures i corresponsabilitat, que ha de permetre visibilitzar, reconèixer i donar valor a les cures, fomentar la corresponsabilitat, dignificar el treball de la llar i les cures, i generar serveis públics de qualitat. Es destinaran 23 milions d’euros a fomentar el dret a les Cures, desplegant el programa pioner de TempsXCures, consolidant els serveis de cures infantils per a 0-16 anys, i incorporant també altres mesures per donar valor a aquest dret, com ara un pla de foment de la corresponsabilitat, especialment dirigit als homes.

Per al desplegament del dret a l’equitat en els treballs i dret al temps es dediquen 3,4 milions d’euros, per tal garantir l’equitat amb noves mesures, com la creació de la nova figura de professional d’agent d’equitat en els treballs dins el sector públic. També s’acompanyaran empreses, entitats i ens locals en la implementació de mesures que garanteixin la igualtat, es promocionaran plans d’igualtat a les PIMES i es desplegarà la Xarxa catalana del temps i l'impuls del Pacte Nacional Temps per Viure.

La consellera també ha explicat que se seguiran desenvolupant les polítiques per garantir el dret a l’equitat menstrual, amb el projecte “La meva regla, les meves regles” com a acció més destacable. Prop de 42.000 joves d’entre 14 i 15 anys de tots els instituts de Catalunya rebran kits gratuïts amb diferents productes menstruals reutilitzables.

Finalment, la consellera ha destacat que els comptes del 2023 reverteixen les retallades que ha patit l’Institut Català de les Dones en la darrera dècada, amb un pressupost actual de 12,4 milions d’euros. Verge també ha anunciat que es reforçarà l’Observatori de la Igualtat de Gènere i que es destinaran 400.000 euros per recuperar la convocatòria d’ajuts de recerca en estudis de gènere.

Més de 26 M€ per avançar cap a la igualtat de tracte, la no-discriminació i la construcció d’una societat d’acollida inclusiva i antiracista

El pressupost destinat a les polítiques d’igualtat de tracte, no-discriminació i acollida s’ha incrementat en un 31% respecte de 2022, i arriba als 26.078.600 euros. L’objectiu és que els comptes siguin “un escut antifeixista i antiracista”, segons ha dit la consellera, per tal de plantar cara a les discriminacions i a les expressions d’odi i avançar cap a una societat cohesionada i justa.

L'augment d’aquesta partida es traduirà en millors serveis i polítiques públiques per al conjunt de la població de Catalunya. En primer lloc, destaca el pressupost que es destinarà als serveis d’acollida: 10 milions d’euros que permetran impulsar un nou model d’acompanyament, centrat en les persones. L’objectiu és avançar cap a un sistema més flexible, ajustat a cada trajectòria vital, construït sobre la base de l’antiracisme i enxarxat amb la comunitat i el conjunt de serveis públics de cada territori. Els 10 milions d’euros representen un increment de 3,5 milions respecte de 2022, i dupliquen el pressupost de 2021.

A més, s’ha previst una partida addicional d’un milió d’euros que es destinarà a desenvolupar mesures específiques, destinades a persones que es troben en situacions d’irregularitat administrativa sobrevinguda. Es tracta de persones que residien a Catalunya en situació regular, a les quals es denega la protecció internacional i que, d’un dia per l’altre, cauen en situacions d’irregularitat i de gran vulnerabilitat. Gràcies als comptes, el Departament cofinançarà diverses actuacions desplegades pels ens locals, com ajudes econòmiques, suport residencial o acompanyament jurídic, entre altres.

També es destinarà un milió d’euros a combatre la irregularitat administrativa en sector del treball de la llar i les cures. En el marc de la convocatòria ACOL, s’oferirà acompanyament a ens locals i entitats sense ànim de lucre.

Els nous pressupostos preveuen també donar continuïtat a la línia de treball encetada enguany per avançar en la garantia del dret a l’empadronament universal. L’empadronament és una porta d’entrada a drets bàsics i és imprescindible per accedir a una ciutadania plena, i és per això que el Departament dedicarà mig milió d’euros a aquesta partida.

Per una altra banda, els pressupostos de 2023 incrementen fins als 3,7 milions d’euros anuals el finançament de la Xarxa de Serveis d’Atenció Integral LGBTI+, que garanteix el desplegament de polítiques públiques i serveis per a persones LGBTI+ arreu de Catalunya. Abans de la creació d’Igualtat i Feminismes, el 2021, el Govern destinava al finançament d’aquesta Xarxa 651.000 euros; la xifra d’enguany, doncs, multiplica per 6 aquesta partida.

Finalment, els comptes preveuen una inversió de gairebé 900.000 euros per a l’Oficina per la Igualtat de Tracte i la No-discriminació (OITND), organisme responsable del desplegament de la Llei 19/2020, del 30 de desembre, d'igualtat de tracte i no-discriminació. Amb aquesta partida, l’OITND podrà intensificar la seva tasca de promoció i protecció dels drets humans i desplegar serveis d’atenció psicosocial i jurídica arreu del país. També s’impulsarà la recerca i la recollida de dades per tal de fer una radiografia acurada de la realitat; tot aquest coneixement revertirà en millors polítiques públiques, que impactaran positivament en la vida de les persones.