Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural

Acció Climàtica i el Ministeri per a la Transició Ecològica acorden els termes del finançament de les infraestructures del cicle de l'aigua declarades prioritàries a Catalunya

query_builder   5 febrer 2024 13:11

event_note Nota de premsa

Acció Climàtica i el Ministeri per a la Transició Ecològica acorden els termes del finançament de les infraestructures del cicle de l'aigua declarades prioritàries a Catalunya

  1. L’ampliació de la dessaladora de la Tordera i la construcció de la dessaladora del Foix, obres valorades en 500 M€, es finançaran a través de fons europeus en modalitat de crèdit
  2. Durant la reunió mantinguda aquest matí entre el conseller Mascort i la ministra Ribera, a més, el Ministeri ha confirmat la disponibilitat d’aigua des de la dessaladora de Sagunt per abastir vaixells d’aigua com a mesura puntual i en cas d’extrema necessitat


Moment de la reunió.{"name":"2024/02/05/13/02/99b816f1-6cbc-4ef0-b56c-2d3283993c53.jpg","author":"DACC","type":"0","location":"0","weight":85144}

El conseller d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort i Subiranas, i la vicepresidenta i ministra per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic, Teresa Ribera Rodríguez, s’han reunit avui a Barcelona amb l’objectiu de coordinar la feina de totes dues administracions davant la sequera històrica que afecta Catalunya i que manté 6 milions de persones en situació d’emergència des de l’1 de febrer passat.

Un dels temes tractats a la trobada ha estat el model de finançament de les grans infraestructures de l’aigua que resoldran el dèficit hídric de l’àrea metropolitana de Barcelona en l’horitzó 2030: l’ampliació de la ITAM Tordera (Tordera II, situada a Blanes), valorada en 287 M€, que es preveu estigui operativa el 2028, i la construcció de la ITAM Foix (situada a Cubelles), amb un pressupost de 180 M€ i que es preveu es posi en marxa el 2029.

Totes dues infraestructures ja estaven incloses al full de ruta de gestió de l’aigua del Govern de la Generalitat, el Pla de gestió de l'aigua de les conques internes 2022-2027, dotat de 2.400 milions d’euros. Va ser el maig de 2023 quan el Govern d’Espanya va declarar totes dues infraestructures com a actuacions d’emergència i prioritàries per l’abastament d’aigua per la regió metropolitana de Barcelona (Llei 9/2023), i des d’aleshores, s’ha estat treballant amb l’administració de l’estat espanyol per trobar el model de finançament per a fer-les realitat en els temps planificats pel Govern de la Generalitat: Tordera II dins de l’actual Pla de gestió, i Foix dins del proper, quatre anys abans del que estava previst en anteriors planificacions que la situaven en marxa pel 2033.

Fons europeus per a les dessaladores de la Tordera II i el Foix

Respecte a Tordera II, el departament d’Acció Climàtica i el Ministeri han acordat que el seu finançament serà a través de fons europeus MMR (Mecanisme per a la Recuperació i Resiliència), corresponents a la línia de Transició Ecològica, en concepte de crèdit de l’Estat espanyol a la Generalitat. El licitador de les obres serà ACUAMED, i correspondrà a ATL el seguiment, coordinació i control de les obres. Es signarà un acord de voluntats durant el primer trimestre de 2024.

Moment de la roda de premsa.{"name":"2024/02/05/13/04/b0de26b8-454b-42d5-8334-da7ab99a22a4.JPG","author":"DACC","type":"0","location":"0","weight":2061165}

Paral·lelament es signaran els acords necessaris amb l’objectiu que Tordera II, una vegada estigui finalitzada, sigui rebuda directament per ATL. Una vegada en funcionament, la seva capacitat nominal serà de 60 hm3 a l’any.

Ja que la infraestructura està inclosa dins del pla de Gestió de les conques internes 2022-2027, des de fa mesos que el departament d’Acció Climàtica treballava per tenir a punt tots els tràmits administratius amb l’objectiu d’arrencar la seva construcció. El projecte bàsic, la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA), així com els plecs administratius i tècnics per a la construcció de la infraestructura ja han estat lliurats a ACUAMED, la qual haurà d’iniciar el procés a partir de la licitació dels treballs de construcció, prevista per l’abril de 2024, i arrencar la seva construcció a mitjans de 2025.

Pel que fa la dessaladora del Foix, el procediment de finançament i construcció serà el mateix, i en els propers mesos ATL farà entrega de la documentació i tràmits ja conclosos a ACUAMED (projecte bàsic, DIA a més de plecs administratius i tècnics). S’espera que la seva construcció s’iniciï la primera meitat de 2026, i la seva capacitat nominal una vegada estigui finalitzada serà de 30 hm3/any (20 hm3/any en la primera fase de posada en marxa).

Aigua dessalada per abastament d’emergència

Durant la reunió, a més, la ministra Ribera ha informat el conseller Mascort sobre la disponibilitat d’aigua dessalada procedent de la dessalinitzadora de Sagunt (València) en cas que s’hagi d’activar la mesura de transport d’aigua en vaixell per a l’àrea metropolitana de Barcelona. Aquesta infraestructura, que pot produir anualment 8hm3, està operant al 10% de la seva capacitat, atès que el seu únic usuari, l'empresa Oxigen de Sagunt, requereix aquest volum per a les operacions. L'operació no suposa cap prejudici per als veïns de Sagunt, que no es proveeix de la dessaladora. El 100% de la producció de la infraestructura està assignat a aquesta població mitjançant conveni subscrit entre Acuamed i l'Ajuntament de la localitat, amb una concessió en tràmit a la CHJ. Tot i que té el dret adjudicat per aquest conveni, el municipi no fa ús d'aquest volum ja que no deriva ni un sol metre cúbic de la dessaladora.

La conducció actual fins al port podria transportar 7.200m3/dia com a màxim, però, amb una nova infraestructura, es podria augmentar fins a 20.000 m3/dia. Un cop sortís de Sagunt, l'aigua arribaria al Port de Barcelona on s’hauria de desembarcar mitjançant un tub als dipòsits d'Aigües de Barcelona.

Des de fa mesos el Govern de la Generalitat es prepara per fer front a l’escenari d’emergència que es va activar el passat 1 de febrer per al Sistema Ter-Llobregat, en arribar els seus embassaments al llindar dels 100 hm3, aproximadament un 16% de la seva capacitat.

A més d’ampliar de 90 a 200 milions d'euros els ajuts al món local destinats a la realització d’obres d’emergència per a la millora de l’eficiència de la xarxa, el Govern va aprovar tres Acords per encarar millor les restriccions més severes en aquesta fase d’emergència i assegurar la disponibilitat d’aigua: ajustos al Pla Especial de Sequera per permetre el reg d’arbres com refugi climàtic, l’ompliment de piscines públiques esportives i el reg de gespa d’esports federats sempre que es compensi l’aigua implicada; moratòries a nous desenvolupaments urbanístics, industrials, turístics i de serveis per evitar tensar la demanda d’aigua, i establiment de cabals ambientals d’emergència que permeten allargar les reserves en 136 dies pel sistema Ter Llobregat, i en 240 dies per Darnius Boadella.

L’arribada de vaixells amb aigua és altra de les mesures que el Govern treballa des de fa mesos. Es tracta d’una mesura excepcional i no estructural que s’activaria en cas d’estricta necessitat per assegurar el funcionament d’infraestructures crítiques de l’àrea metropolitana de Barcelona si la situació de sequera continua sense canvis significatius. Ara mateix, a banda d’assegurar la disponibilitat d’aigua a través de la dessaladora de Sagunt, el Govern treballa en l’adequació de les infraestructures del Port de Barcelona, i en la localització dels vaixells per al transport d’aquesta aigua.

Xarxes socials de Govern
undefined
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia