• La portaveu de l’Executiu ha condemnat i rebutjat els “actes de violència gratuïta” i ha defensat el “dret a manifestació davant la involució democràtica" actual i “com sempre s’ha fet, de manera cívica, pacífica i democràtica”

 

• El Consell Executiu també ha aprovat el decret que regula l’acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació (ACTIC)

 

• Per seguir lluitant contra els efectes de la pandèmia, el Govern invertirà 18 milions d’euros en els centres docents i destinarà 5 milions addicionals per reforçar dues noves línies d’ajuts directes per a locals de centres comercials, establiments de més de 400 m² i per a esdeveniments firals afectats, que s’activaran en breu

 

• L’Executiu també ha reservat 22 milions del total de la seva contractació pública per al 2021 per fomentar els objectius socials i adjudicar contractes a entitats que fomentin la integració de persones discapacitades i a la inserció social de col·lectius

 

 

El Consell Executiu d’aquesta setmana ha aprovat el Decret de la Inspecció d’Educació, que actualitza l’anterior decret de l’any 2000, una nova regulació que ha de permetre “una prestació del servei més ajustada i que doni resposta als reptes i oportunitats sorgits de la transformació viscuda al llarg d’aquests 20 anys del sistema educatiu que han passat des de la publicació de l’anterior norma” reguladora de la Inspecció d’Ensenyament. Així ho ha explicat la portaveu del Govern i consellera de la Presidència, Meritxell Budó, durant la compareixença posterior a la reunió setmanal del Govern, on ha afegit que el Decret concreta les finalitats de la Inspecció i actualitza les funcions i la manera em què aquesta Inspecció s’ha d’exercir.

 

Els principals objectius dels canvis són contribuir a la qualitat, l’equitat i la inclusió educatives, enfortir el lideratge educatiu de les direccions i l’exercici de l’autonomia dels centres, promoure projectes de transformació educativa, afavorir el desenvolupament professional dels professionals docents, protegir els drets dels alumnes, i potenciar el treball coordinat i en xarxa dels centres, serveis educatius i serveis socioeducatius i de salut d’un territori, entre altres. A la nova norma s’atorga una especial importància a l’acompanyament als centres educatius, amb una visió més horitzontal de les relacions entre inspectors i direccions dels centres, i donant una especial importància al treball des de la proximitat, a la presència continuada en els centres i al compromís amb la seva millora i èxit educatiu.

 

Rebuig als “actes de violència gratuïta”

 

Durant la roda de premsa, la portaveu del Govern ha condemnat i rebutjat els “actes de violència gratuïta que hem vist aquests dies” però també ha defensat el “dret a manifestació davant la involució democràtica que s’està produint a casa nostra a conseqüència de la repressió exercida dia rere dia per part de l’Estat espanyol” i per la manifestació “com sempre s’ha fet, de manera cívica, pacífica i democràtica”.

 

En resposta a les preguntes dels periodistes també ha fet referència al nou recurs que la Fiscalia ha presentat al Tribunal Suprem contra les interlocutòries del jutjat de vigilància penitenciaria número 5, que mantenien cautelarment el tercer grau als presos i preses polítiques, i ha assegurat que es tracta d’una “mostra més de la revenja per part de l’Estat a les persones que van liderar l’1-O i van fer que fos possible”. “No és casualitat -ha afegit- el judici de demà contra els síndics de l’1-O com a càstig per haver fet la sindicatura electoral l’1-O, concentrat tot en aquesta setmana”.  

 

Acreditar competències TIC 

 

La portaveu també ha informat que el Consell Executiu ha aprovat un altre decret, en aquest cas que regula l’acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació (ACTIC). Es tracta d’una norma que revisa i actualitza la regulació que es va fer el 2009 relativa a l’ACTIC per garantir la seva adaptació al marc europeu de competències digitals i als criteris sobre simplificació administrativa que s’han aprovat en els últims anys. Els objectius que es persegueixen amb la nova regulació passen per oferir a les empreses i a les administracions públiques un estàndard de referència a l´hora d´avaluar el nivell de competències en matèria de les TIC, promoure la capacitació digital de la ciutadania per assolir una societat del coneixement inclusiva, dinàmica i competitiva, així com fomentar la formació de competències en l´ús de les TIC.

 

Aquest decret presenta novetats significatives en diversos àmbits com ara el fet que s’hagi simplificat el procés d’autorització de centres ja que es vol aconseguir un major dinamisme a l'ecosistema dels centres col·laboradors en què es poden fer les proves d’acreditació. A més, s’introdueix la modalitat telemàtica des d’alguns centres col·laboradors per a fer revisions d’examen i així evitar desplaçaments llargs. Finalment, s’ha suprimit el mínim d’edat de 16 anys que hi havia fins ara amb l'objectiu que les persones puguin obtenir un certificat en algun dels nivells de l'ACTIC mentre estiguin cursant l'educació obligatòria

 

Acomplir els objectius socials

 

En l’àmbit social, el Govern ha reservat 22 milions d’euros del total de la seva contractació pública per al 2021 per fomentar els objectius socials. Aquest import és la suma total de les quantitats que els departaments de l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic han de reservar aquest exercici per adjudicar contractes a entitats que fomentin la integració de persones discapacitades i a la inserció social de col·lectius més desafavorits. Aquí s’inclouen els Centres Especials de Treball d’Iniciativa Social (CETIS) i les empreses d’inserció, o aquelles que tinguin en plantilla més d’un 30% de treballadors amb discapacitat o en risc d’exclusió social.

 

L’objectiu és doble, ha explicat Budó: “d’una banda, fer de la contractació pública una veritable eina per assolir polítiques públiques de generació d’ocupació per als col·lectius més vulnerables i, de l’altra, donar suport institucional indirecte a la important tasca que duen a terme els centres i empreses que s’hi dediquen”. Més enllà de l’impacte que la Covid-19 ha tingut sobre el sistema de salut i l’economia, l’acord de Govern també subratlla els efectes provocats sobre l’activitat contractual ordinària de l’administració catalana durant l’exercici 2020, ha aclarit la portaveu.

 

Lluitar contra els efectes de la pandèmia

 

Per seguir lluitant contra els efectes provocats per la Covid-19, el Govern invertirà 18 milions d’euros en pal·liar aquestes conseqüències en l’activitat dels centres docents i per garantir la seguretat dels treballadors públics. Amb motiu de l’actual situació provocada per l’emergència sanitària, durant el 2020 es van iniciar diverses actuacions des del Departament d’Educació per pal·liar-ne els efectes tant en els centres com en els treballadors. El pressupost que ara s’amplia permetrà afrontar les despeses ocasionades durant el 2020 en un seguit d’actuacions com ara la compra de material de protecció per als professionals dels centres, el pagament d’indemnitzacions pel tancament entre març i juny del 2020 dels menjadors escolars en centres que gestionen directament el servei, els plans educatius d’entorn, i la resolució de convocatòria d’ajuts per activitats extraescolars afectades per la pandèmia, entre d’altres.

 

El Consell Executiu també ha autoritat transferir 5 milions d’euros addicionals dels Fons extraordinaris al Consorci de Comerç, Artesania i Moda del Departament d’Empresa i Coneixement per reforçar les dues noves línies d’ajuts directes per a locals de centres comercials i establiments de més de 400 m2, i per a esdeveniments i recintes firals afectats per les mesures de contenció de la Covid-19, que s’activaran en breu. Aquest import se suma als 10 milions transferits fa dues setmanes per posar en marxa aquestes dues noves línies d’ajuts, que comptaran amb una dotació total de 15 milions d’euros. De l’import global, es destinaran 10 milions d’euros aajuts directes per a locals de centres, galeries i recintes comercials i per a establiments de més de 400 m2 que han estat tancats del 7 de gener fins al 28 de febrer, d’acord amb les restriccions aprovades pel Procicat. Es tracta de la tercera línia d’ajuts que posa en marxa el Govern adreçada específicament als centres comercials per pal·liar els efectes econòmics derivats de les restriccions sanitàries de la Covid-19.

 

Altres acords

 

En l’àmbit sanitari, l’Executiu ha aprovat la subscripció d’un conveni de col·laboració amb l’Institut Català de la Salut i la Universitat d’Andorra, per a la formació d’estudiants d’Andorra en l’especialitat d’infermeria obstetricoginecològica, les llevadores. La formació inclou la formació teòrica impartida pel Departament de Salut en aquesta especialitat i les pràctiques formatives clíniques desenvolupades en un hospital acreditat per a la formació de llevadores. D’aquesta manera es satisfà la voluntat d’aquesta universitat de potenciar la qualitat i la innovació, i incrementar així el valor afegit a la formació dels seus professionals. En aquest sentit, l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, centre dependent de l’ICS, facilitarà, coordinarà i gestionarà la tutorització de la formació clínica, avaluarà les activitats docents i tramitarà les certificacions corresponents a les persones en formació d’Andorra, de l’especialitat esmentada.

 

En el terreny cultural, el Govern ha aprovat la modificació dels Estatuts de l’Institut Ramon Muntaner, Fundació Privada dels Centres d’Estudis de Parla Catalana, modificació que fa referència a la seva composició i als seus òrgans de govern. Concretament, amplia l’objecte de la Fundació i en modifica el Patronat per tal d’incloure-hi la Federació d’Ateneus de Catalunya. Addicionalment, com a conseqüència d’aquesta incorporació, la Generalitat de Catalunya deixa de tenir la majoria de vots al Patronat i l’Institut Ramon Muntaner deixa de formar part de les fundacions del sector públic adscrites a l'Administració de la Generalitat.     

 

En un altre ordre de coses i en la defensa de les competències de la Generalitat, el Govern ha aprovat sol·licitar el dictamen al Consell de Garanties Estatutàries en referència a diversos articles del Reial Decret Llei 3/2021 que afecten l’aplicació de l’Ingrés Mínim Vital (IMV). Es tracta del pas previ per interposar un recurs d’inconstitucionalitat contra alguns punts de l’articulat d’aquest nou Reial Decret Llei, que suposen una invasió competencial en l’àmbit dels serveis socials. Aquesta normativa incorpora diverses modificacions que amplien les circumstàncies per a percebre l’IMV. En aquest sentit, introdueix la necessitat d’un nou certificat acreditatiu, així com l’obligació de comunicar anualment a l’entitat gestora de l’IMV sobre el manteniment o la modificació d’aquestes circumstàncies. Aquest certificat, així com la informació anual, es preveu que sigui expedit pels serveis socials municipals, i durant els cinc anys següents puguin emetre’l també mediadors d’entitats del Tercer Sector d’Acció Social acreditades al registre estatal. En aquest sentit, aquestes organitzacions han de tenir representació a diferents territoris de l’Estat i, per tant, aquelles entitats que només tinguin seu a Catalunya en quedarien fora.

 

El Govern considera que “aquest canvis poden vulnerar la distribució de competències establerta a la Constitució i a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ja que Catalunya té la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de serveis socials”, ha precisat Budó. En cas que s’acabés presentant un altre recurs d’inconstitucionalitat, i tal com ja passa amb l’anterior anunciat el juliol passat, no tindrà cap impacte negatiu en la ciutadania perquè no afecta la tramitació de la prestació a Catalunya.

 

Finalment, el Govern ha analitzat l’informe sobre el projecte CatData presentat pel Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, un espai web que recull informació bàsica sobre cada un dels estats membres de Nacions Unides i les seves relacions amb Catalunya. Les dades obertes ofereixen informació de la presència de Catalunya a l’exterior, dels intercanvis econòmics, el turisme i els fluxos migratoris, la representació del cos consular a Catalunya i els convenis internacionals des de 2015. Tota aquesta informació es pot trobar, també, de forma sintètica, recollida en una fitxa per país. Aquest espai web és la primera visualització de les dades internacionals de Catalunya que impulsa el Govern i ha estat possible gràcies a les dades de diferents departaments de la Generalitat, que s’han obert especialment per a aquest projecte. L’objectiu és seguir incorporant dades, permetre fer un nombre més gran d’interaccions i poder produir visualitzacions sota demanda. L’actualització serà periòdica.