El Govern ha aprovat avui portar a consulta pública un projecte de decret de desplegament del règim lingüístic del sistema educatiu de Catalunya. Els objectius, segons el conseller d’Educació Josep Gonzàlez-Cambray,  són “reforçar el model lingüístic de l’escola catalana i dotar de major seguretat jurídica els projectes lingüístics dels centres educatius”. D’aquesta manera, es vol dotar el sistema educatiu d’un instrument jurídic que desenvolupi els principis de la Llei d’Educació de Catalunya, que encara no ha estat objecte d’un desplegament reglamentari. Aquesta setmana acaba el termini per donar resposta al TSJC sobre la sentència del 25% de català a l’escola.

El conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, que avui ha comparegut juntament amb la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, en la roda de premsa posterior al Consell Executiu,  ha afirmat que “amb aquest nou decret assolirem un nou consens pedagògic, polític i social. El contingut del decret també serà treballat a la cimera d’entitats per tal de reforçar el model d’escola catalana. La llengua és prioritat pel país i per l’alumnat, i garanteix l’equitat i la cohesió social”.

Amb aquesta nova regulació, el Govern disposarà d’un instrument jurídic que desenvolupi els principis continguts a la Llei d’Educació per tal de dotar de major seguretat jurídica els projectes lingüístics dels centres. A més, la mesura suposarà disposar d’una eina clara que permetrà al Departament d'Educació millorar la prestació del servei educatiu i enfortirà el model d’escola catalana, la cohesió social i l’èxit educatiu de tot l’alumnat.

En aquest sentit, el titular d’Educació ha manifestat que “aquest nou marc normatiu tindrà en compte l’informe i les conclusions del Consell Lingüístic Assessor, l’evolució de les metodologies d’aprenentatge, les noves dinàmiques dins les aules i la realitat sociolingüística de cadascun  dels centres educatius del país. Ho farem donant resposta a la LEC, que diu que tot alumnat en acabar 4t d’ESO tingui domini oral i escrit de les dues llengües, i les proves així ho demostren”.

Gonzàlez-Cambray ha remarcat que “amb la nova normativa i el Pla d’impuls de l’ús del català aconseguirem més presència del català els propers cursos de la què tenim ara”.

Finalment, el conseller també ha avançat que demà el Govern se sumarà a les mobilitzacions contra la sentència del 25% amb una acció de suport a les portes del Parlament “contra una sentència judicial que ataca un model d'èxit"

Candidatura a la seu de la Copa Amèrica de vela 2024

 

Durant la reunió del Govern també s’ha aprovat un acord per impulsar i promoure que Barcelona sigui la seu de la Copa Amèrica de Vela d’aquí dos anys, el 2024.  La Copa Amèrica, com ha explicat la portaveu del Govern, “és la competició més important d’aquest esport i un dels esdeveniments amb més impacte econòmic al país amfitrió”.

 

L’Executiu considera que promoure la imatge de Catalunya al món com a organitzadora d’aquest tipus de proves “serveix per projectar una imatge i un posicionament no només de Barcelona, sinó del conjunt del país que repercuteix, en positiu cap a les seves empreses”.  En aquest sentit, ha assegurat Plaja, “acollir la Copa Amèrica és una molt bona oportunitat per revifar sectors greument colpejats, en els darrers dos anys, per la pandèmia de la COVID”. També ha volgut subratllar que es tracta d’una competició “compromesa amb la sostenibilitat” i que comporta una activitat a la zona més enllà de la pròpia competició, durant els dos anys en què es produeixen els entrenaments.  Les primeres estimacions apunten que ostentar la seu d’aquesta regata internacional pot tenir un impacte de 1.000 milions d’euros.

 

Consell de les Tecnologies Quàntiques de Catalunya

 

D’altra banda, el Govern també impulsa, a partir d’avui, una iniciativa per consolidar l’ecosistema de tecnologies quàntiques a Catalunya. El projecte liderat des dels departaments de Recerca i Universitats i de Polítiques Digitals i Territori “contribuirà a l’esforç científic europeu en l’àmbit quàntic i afavorirà la creació d’empreses de base tecnològica”  i es coordinarà des de l’Institut de Ciències Fotòniques. En relació aquest iniciativa el doctor Andreu Mas-Colell ha estat nomenat president del Consell de les Tecnologies Quàntiques de Catalunya. Integrat per personalitats del món acadèmic, empresarial i institucional, aquest organisme té per missió assessorar el Govern sobre polítiques d'impuls de les tecnologies quàntiques, així com proposar actuacions i mesures de coordinació. 

 

Altres Acords del Govern

 

L’Executiu també ha aprovat el Pla d’acció de compra pública verda de Catalunya 2022-2025.  Aquest pla té com a principal objectiu que els contractes públics “augmentin, millorin i avancin en l’aplicació de criteris ambientals” i que a l’any 2025,  s’incrementi fins al 50% el volum econòmic de les licitacions que incloguin clàusules mediambientals.  Amb l’aprovació d’aquest Pla “s’ha fet un pas més per dur a terme el que es coneix com a ‘ambientalització’ dels contractes públics” i s’ha d’aconseguir a partir de diferents estratègies, com ara, el foment de la contractació ambiental sostenible, la incorporació de l’economia circular en la compra pública i la sensibilització i la formació dels compradors públics o òrgans contractants. 

 

El Govern ha aprovat el Projecte de llei del Pla estadístic de Catalunya 2023-2028 per adequar la producció estadística oficial als nous reptes i demandes d’informació de la societat. La nova regulació persegueix dos objectiu, d’una banda, potenciar el paper i la qualitat de l’estadística oficial i de l’altra, convertir l’Institut d’Estadística de Catalunya en un node d'informació que estigui també al servei de la recerca i l’avaluació de polítiques públiques amb finalitats científiques, a través de la integració i la reutilització de dades.

 

Finalment, el Govern ha fet un pas més per “garantir que les persones amb discapacitats puguin  expressar la seva voluntat, desitjos i preferències quan actuen en l’àmbit civil”. Ha aprovat la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei de modificació del Codi civil de Catalunya en matèria de suports a l’exercici de la capacitat jurídica de les persones amb discapacitat. El text, entre d’altres, desenvolupa la figura de l’assistència i altres formes de suport jurídic a les persones amb discapacitat.