El Govern ha aprovat avui un pla propi d’ajuts directes a la compra de vehicles que se suma així al ‘plan 2000E’ de l’Estat. El nou pla amplia els ajuts a més vehicles tenint en compte la realitat del teixit productiu català i el comportament de la demanda a Catalunya. Així, a més de turismes, el pla català incentivarà també l’adquisició de motocicletes i ciclomotors, furgonetes i camions lleugers, una mesura llargament reivindicada pel sector. D’aquesta manera, els ajuts no beneficiaran només els particulars, sinó també les pimes, els empresaris i els treballadors autònoms.

 

El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, ha comparegut, en roda de premsa, acompanyat de la directora general de Comunicació del Govern, Aurora Masip, per explicar el contingut d’aquest i els altres acords que el Govern ha pres avui. En la seva compareixença, el conseller Huguet ha justificat la necessitat d’un pla específic per a Catalunya, que evités l’augment del dèficit pressupostari del Govern en un context de caiguda d’ingressos fruit de la crisi i de la manca de nou acord de finançament. “Calia que els ajuts fossin viables sense carregar el dèficit”, ha assegurat el conseller, “amb un pla català ara els números sí que surten però seguint al peu de la lletra el pla del ministeri d’Indústria, els números no sortien”, ha deixat clar.

El pressupost català per aquest pla és de 31,5 milions d’euros, que es recuperaran posteriorment a través de la recaptació de l’impost de matriculació i de l’IVA. S’estima que més de 60.000 vehicles es beneficiaran dels ajuts a Catalunya i que aquests ajuts es destinaran al 60% de les matriculacions.

 

A més de recuperar les vendes de vehicles sense afegir una situació d’escanyament als comptes de la Generalitat, la bateria d’ajuts aprovada avui també respecta els criteris mediambientals. En aquest sentit, el pla és “ambientalment impecable”, ha destacat el conseller Huguet, ja que els ajuts del Govern discriminaran positivament l’adquisició de vehicles menys contaminants que els que actualment estan en circulació. Per això, per rebre l’ajut serà indispensable lliurar un vehicle per desballestar amb més de deu anys d’antiguitat o més de 250.000 quilòmetres i que contamini més que el nou vehicle. Així, “el saldo ambiental final sempre serà positiu”, ha dit Huguet, que ha aprofitat per matisar que aquest no és un pla per reduir les emissions contaminants, sinó per estimular la compra de cotxes i l’ocupació en una conjuntura econòmica negativa. En aquest sentit, Huguet ha recordat que aquesta és una “mesura de xoc” i que paral·lelament el Govern treballa en mesures estructurals per a l’eficiència energètica, com ara la fabricació de cotxes elèctrics.

 

El conseller ha destacat també el benefici que suposa ampliar la tipologia de vehicles destinataris dels ajuts a les furgonetes i camions lleugers perquè tenen “el doble efecte d’incentivar la demanda d’un àmbit de producció de línees de fabricació importants a casa nostra” i que beneficia un sector del teixit econòmic català “com la microempresa i els autònoms, en un moment amb grans dificultats econòmiques”. “És important que puguin renovar un eina com la furgoneta perquè també comporta una millora de la productivitat”, ha subratllat Huguet.

 

L’ajut total (fabricants, Generalitat i Estat) per a la compra del vehicle variarà en funció del nivell d’emissió de CO²: a menys emissió, més estalvi sobre el valor del vehicle nou. Així doncs, els cotxes menys contaminants (fins a 149 grams de CO² per Km) rebran ajuts de 2.000 euros, mentre que els que superin aquestes emissions comptaran amb descomptes de 1.500 euros. Traslladat a percentatges, això vol dir que fins a 120 grams de CO² el descompte és del 16% sobre el preu mitjà aproximadament, mentre que de 120 a 149 és del 13%. En canvi, en els vehicles que superen els 149 grams la mitjana de descompte és d’un 7%, menys de la meitat.

 

Pel que fa a les furgonetes i camions lleugers, tindran ajuts de 1.500 euros, i els de les motos i ciclomotors oscil·laran entre els 300 i els 1.025 euros, en funció de la cilindrada.

 

El pla tindrà caràcter retroactiu, amb data de l’entrada en vigor del Pla del govern espanyol, el 18 de maig de 2009. La seva vigència s’allargarà paral·lelament al pla de l’Estat, fins la finalització dels recursos previstos.

En la reunió d’avui, el Govern també ha aprovat acords relacionats amb els serveis a les persones amb dependència. Així, ha acordat destinar 2,1 milions d’euros a la millora de dues residències de gen gran a Sant Esteve Sesrovires (el Baix Llobregat) i a Gironella (el Berguedà). Amb aquestes dues actuacions es crearan 40 noves places (30 a Sant Esteve Sesrovires i 10 a Gironella) i 14 llocs de treball (8 a Sant Esteve Sesrovires i 6 a Gironella).

 

Les subvencions aprovades avui, que formen part dels 61,9 milions d’euros traspassats a Catalunya a compte del Fons estatal per a obres de creació i millora de la xarxa d’atenció a la dependència, se sumen als més de 10,6 milions d’euros que el Govern va aprovar la setmana passada per millorar set equipaments d’atenció a la dependència, que permetran crear 456 noves places, millorar-ne 8 més i generar 239 llocs de treball.

 

 

Pel que fa a l’àmbit de la salut, el Govern ha avaluat avui el Pla Director d’Oncologia, impulsat pel Departament de Salut l’any 2006 per reduir l’impacte del càncer a Catalunya. Com a dades principals, cal destacar que en aquest temps el càncer s’ha reduït un 1,01% anual en les dones i un 0,29% en els homes, gràcies al diagnòstic precoç i a les millores en els tractaments. L’aplicació del Pla també ha servit per reduir les desigualtats socioeconòmiques en l’accés a la detecció precoç del càncer de mama

Actualment la incidència del càncer a Catalunya és de 16.984 casos l’any en els homes i de 12.078 en les dones. Això no obstant, el càncer continua sent la primera causa de mort en els homes per sobre d’altres malalties i la segona en les dones després de les malalties cardiovasculars. Els tumors més freqüents són els de mama i colorectal en les dones i els de pròstata, pulmó i colorectal en els homes.

 

 

El Govern també ha pres avui dos acords que potencien la presència internacional de Catalunya. En primer lloc, s’ha aprovat la participació de la Generalitat a l’Exposició Universal Xangai 2010, que es concretarà, d’una banda, amb l’organització de la Setmana de Catalunya, i de l’altra amb una aportació d’1,5 milions d’euros a l’Ajuntament de Barcelona per subvencionar l’estand propi amb què comptarà la ciutat durant la mostra.

 

A través d’aquesta participació, el Govern es proposa contribuir al coneixement de Catalunya a la Xina i a donar suport i servei a les empreses i institucions catalanes que hi tenen activitats. També vol fomentar la captació d’inversions empresarials i de turisme xinès a Catalunya, projectar la imatge de Catalunya com un país europeu emprenedor i innovador en els camps del disseny, la cultura i la tecnologia, contribuir a la captació d’inversions empresarials xineses, i donar suport als emprenedors catalans amb activitats a la Xina. Els acords volen contribuir a la penetració comercial dels productes catalans al país asiàtic, i a la divulgació de la cuina i la gastronomia, i de la cultura catalana en general, a la Xina.

 

L’Exposició Universal de Xangai se celebrarà sota el lema Better city, better life de l’1 de maig al 31 d’octubre de l’any vinent i es preveu que la visitin 70 milions de persones. Cada mes estarà dedicat a un continent -el maig serà el mes d’Europa- i del 24 al 30 de maig se celebrarà la Setmana de Catalunya, en el marc de les activitats del Pavelló d’Espanya. A més, és previst que el 30 de maig sigui el Dia d’honor de Catalunya.

 

Per altra banda, Catalunya i la regió de Rhône-Alpes reforçaran la cooperació bilateral en àmbits com l’economia, la recerca i la innovació, la cultura, la formació o les infraestructures de connexió entre ambdós territoris. El futur programa de treball respon a la voluntat d’establir un marc formal de relacions per desenvolupar accions de cooperació comunes a través d’organismes associats o de les xarxes de cooperació interregional, com l’associació dels Quatre Motors per a Europa.

 

El Govern i la regió de Rhône-Alpes són fundadors, juntament amb la Llombardia i Baden-Wütemberg, de l’associació dels Quatre Motors d’Europa, creada el 1988 per impulsar la participació d’aquests territoris a la construcció europea a través de projectes innovadors i d’intercanvi a nivell universitari, científic, cultural i socioeconòmic.