El Govern ha aprovat avui el Projecte de llei de consultes populars no referendàries, un instrument per afavorir “el dret a decidir i el camí cap a la transició nacional de Catalunya, amb el pacte fiscal com a primera estació”. La proposta del Govern estableix que les consultes es faran sense utilitzar la via del referèndum, motiu pel qual no serà necessària l’autorització prèvia de l’estat. Així ho ha explicat el portaveu del Govern i secretari general de la Presidència, Francesc Homs, en la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu. La voluntat del Govern és que la nova llei pugui ser aprovada pel Parlament abans de l’estiu. 

 

Homs s’ha mostrat convençut que aquesta nova llei no serà recorreguda al Tribunal Constitucional, contràriament al que ha succeït amb la normativa de consultes aprovada en la legislatura anterior, perquè desplega l’article 122 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, “un article que ha passat el filtre del Tribunal Constitucional”, amb la seva màxima potencialitat jurídica en aquesta matèria. “La proposta que fa el Govern”, ha afegit Homs, “té en compte la jurisprudència del Tribunal Constitucional tant pel que fa a la consulta que va intentar promoure Ibarretxe, com per la sentència de l’Estatut del juny de 2010, que va fer una identificació més precisa de quins són els límits i l’abast de la competència exclusiva que tenim per regular la convocatòria de consultes populars”.

 

La convocatòria de consulta popular en l’àmbit competencial de la Generalitat correspon al president de la Generalitat, mentre que en l’àmbit de les competències locals, correspon a l’alcalde o president de l’entitat local.

 

També es pot demanar a instàncies d’una comissió promotora formada per tres persones físiques o per alguna entitat jurídica, com poden ser les associacions no lucratives, les organitzacions socials i professionals i els sindicats i col·legis oficials, que acreditin l’interès general de la seva iniciativa mitjançant un nombre mínim de signatures que, en el cas d’una consulta popular en l’àmbit de la Generalitat de Catalunya, hauran de ser un mínim de 50.000.

 

Podran votar en aquestes consultes les persones més grans de 18 anys que no estiguin privades dels drets polítics, ja siguin de nacionalitat espanyola o  ciutadans de la Unió Europea, d’Islàndia, Liechtenstein, Noruega o Suïssa que estiguin empadronats en algun municipi de Catalunya.

 

La nova normativa també preveu la votació presencial, per correu i la utilització dels mitjans electrònics, segons els tipus de consulta, en els termes establerts reglamentàriament, i sempre que es respectin els principis generals de democràcia i participació.

 

El Govern també ha aprovat el Pla de reestructuració de les oficines d’acció exterior de la Generalitat, per reforçar la internacionalització de l’economia i de les empreses catalanes. El portaveu Homs ha destacat que l’objectiu central del pla és “desplegar tota una diplomàcia econòmica per poder ajudar les empreses del nostre país en la seva presencia als mercats internacionals”.

 

La reorientació de les oficines permetrà simplificar estructures, reduir despeses de lloguer i equipaments i maximitzar esforços i oportunitats en compliment del triple objectiu d’austeritat, simplificació,  eficiència i contenció pressupostària.

 

En el marc d’aquest pla de reestructuració, el Consell Executiu ha aprovat suprimir la Delegació del Govern a l’Argentina i reforçar l’Agència de Suport a l’Empresa Catalana (ACC1Ó), que comparteixen espai i infraestructura a Buenos Aires. De fet, aquesta Delegació, creada el 2009, no disposa de personal propi i compta només amb el delegat del Govern.

 

El Govern també ha establert un nou sistema de descomptes per a residents a l’àrea de l’entorn del túnel del Cadí. La mesura, que entrarà en vigor l’1 de gener, pretén vetllar per la correcta aplicació dels descomptes i evitar l’ús irregular per part de persones que no resideixen al territori. “Entre 15.000 i 18.000 beneficiaris no eren residents sinó que hi tenien una segona residència”, ha explicat Homs.

 

Ara, per poder-se acollir a la gratuïtat del peatge del túnel del Cadí caldrà aportar més documentació que acrediti la residència, com ara el contracte de treball d’una empresa establerta a la zona o la matrícula dels fills escolaritzats en un centre educatiu de l’àrea. Aquesta mesura suposarà un estalvi de 3 milions d’euros anuals.

 

Finalment, el Govern ha acordat iniciar  els tràmits per licitar i adjudicar el contracte de concessió per a la construcció i explotació del canal Xerta-Sénia. Aquesta nova infraestructura hidràulica donarà servei a gairebé 12.000 regants de les Terres de l’Ebre i contribuirà a la dinamització econòmica del territori, amb la creació de noves explotacions i l’increment de l’activitat de les empreses ja implantades.