El Govern ha aprovat avui el Pla idigital, un document “ambiciós” que situarà Catalunya com un “pol d’innovació digital” i que “esdevindrà una eina clau per a la reactivació de l’economia, la millora de la competitivitat empresarial i de l’ocupació de qualitat”. Impulsat pel Departament d’Empresa i Ocupació, el pla preveu posicionar Catalunya entre les 10 euroregions capdavanteres en TIC l’any 2020. Actualment ocupa la vintena posició d’un total de 269 euroregions. “Pretén ser una eina catalitzadora, dinamitzadora, una palanca de canvi de l’economia i la societat catalana”, ha manifestat el conseller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, en la roda de premsa posterior al Consell Executiu.

 

L’idigital, que es farà amb la participació activa de tots els agents implicats en base a la col·laboració públic-privada, és l’aposta del Govern per desenvolupar plenament la societat digital catalana com a eina per a la recuperació econòmica del país, tenint en compte que existeix una correlació entre el grau de desenvolupament TIC d’un país i el seu índex de competitivitat. Actualment Catalunya ocupa la vintena posició de les euroregions i té una taxa de creixement tecnològic d’un 1,5% superior a la mitjana de les primeres 23 euroregions. Per assolir l’objectiu de situar-se com la desena euroeregió el pla fixa els següents objectius:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El Govern ha donat avui un nou impuls a la lluita contra el fracàs escolar. El Consell Executiu ha aprovat introduir 70 hores més de matemàtiques, una nova matèria d’emprenedoria i organitzar les matèries optatives que reforcin les matèries troncals a l’educació  secundària obligatòria. Les mesures, segons ha subratllat el portaveu, van en la línia de “la idea persistent del Govern de millorar els indicadors d’èxit escolar de casa nostra”. Aquesta “gesta”, ha subratllat Homs, només serà possible “amb el concurs de tota la comunitat educativa, de les famílies i dels mateixos alumnes”.

Davant la jornada de vaga general convocada per avui en totes les etapes del sistema educatiu el portaveu del Govern ha volgut subratllar “la potencialitat del sistema educatiu”, que “té una gran vitalitat i una gran visió de futur, malgrat el context actual i les decisions que hem de prendre”. A les 13.00  hores el seguiment era del 25,64% als centres educatius públics i del 2% als concertats, segons ha detallat Homs.

 

 

Així mateix, ha aprovat una pròrroga extraordinària de 4 anys per als ajuntaments beneficiaris dels ajuts de la Llei de barris que no hagin acabat els seus projectes un cop finalitzada la pròrroga ordinària de 2 anys. L’Executiu considera necessària la mesura per fer front a l’actual context pressupostari i garantir l’execució de les actuacions, que han tingut un impacte positiu al territori. Hores d’ara es troben en aquesta situació ajuntaments com els de Manlleu, Santa Coloma de Gramenet, Tortosa, Sabadell, Berga, Montcada i Reixac, Mataró, Tarragona, Canovelles, Solsona i Santa Perpètua de Mogoda.

 

 

En la reunió d’aquest matí s’ha aprovat el nomenament de Miquel Calçada com a comissari per a l’organització i desenvolupament dels actes commemoratius del 300 aniversari de l’11 de setembre de 1714, uns fets “cabdals per al país” als quals el Govern vol donar la màxima rellevància. La commemoració, a més, tal com ha posat de relleu el portaveu, coincidirà també amb els 100 anys de la Mancomunitat de Prat de la Riba,

 

El Consell Executiu també ha proposat el els nous responsables del Patronat de la Fundació de Gestió Sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau per redreçar la situació econòmica de l’entitat. El Patronat estarà presidit per l’exconseller de Sanitat, Xavier Pomés. També en formaran part Enric Agustí i Josep Manuel Basáñez.

 

Davant la cimera que el president de la Generalitat mantindrà amb els grups parlamentaris el proper 30 de maig, el portaveu del Govern ha volgut subratllar la “visió positiva” de les negociacions i els “avenços notables” que s’han produït en les darreres setmanes. “Amb tota la prudència, perquè no hi ha res lligat ni tancat, el dring és que les coses es comencen a orientar de manera positiva”. Homs ha insistit que “no es tracta d’imposar res a ningú ni de buscar adhesions, simplement en allò que pensem que és essencial mirar de construir un acord on tothom pugui sentir-se partícip”. “Hem de fer un esforç d’integració de quelcom de tothom”, ha subratllat.