• El Consell Executiu ha aprovat la memòria prèvia de l'Avantprojecte de llei marc de la protecció social de Catalunya
• El Govern s’ha proposat anar construint estructures d’estat al llarg d’aquesta legislatura, una de les quals és el model català d’estat del benestar, segons ha destacat la consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, en la roda de premsa posterior al Consell Executiu
• El conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, assegura que el model de finançament autonòmic està “superat” i que la “prioritat” de l’Executiu és organitzar una consulta sobre el futur de Catalunya
• El Govern també ha aprovat avui concedir la Medalla d’Or de la Generalitat al cardenal Lluís Martínez Sistach per la seva contribució a la visita del Papa Benet XVI a Barcelona i pel suport a les persones més desafavorides a través d’entitats com Càritas

El Govern ha iniciat la tramitació de la llei marc de la protecció social de Catalunya amb l’objectiu de blindar el model català d’estat del benestar. Amb la futura norma, inèdita en democràcia, el Govern prioritza el manteniment de la cohesió social del país, un pilar especialment important en l’actual context de crisi econòmica.

 

Aquesta llei és “un punt de partida d’una proposta legislativa que vol ser ambiciosa però també de compromís amb les polítiques socials a Catalunya”, segons ha destacat la consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, durant la roda de premsa posterior al Consell Executiu.

 

La llei té un doble objectiu: protegir el model d’estat del benestar català, que el Govern considera una “estructura d’estat” i promoure polítiques d’inclusió per “donar resposta a les noves i dures necessitats socials que han sorgit com a conseqüència de la crisi”, ha explicat la consellera.

 

L'estat del benestar està format pel sistema de seguretat social, el sistema de salut, el d'educació, el sistema de serveis socials, les polítiques per a l'ocupació, les polítiques d'habitatge i altres actuacions públiques. Es tracta d'un dels motors econòmics generadors de riquesa i d’equilibri territorial. Aquesta nova llei vetllarà per la sostenibilitat present i futura de les polítiques socials i incorporarà els principis bàsics de la solidaritat; la cohesió social; la responsabilitat personal; la universalitat; la col·laboració público-privada i la  coresponsabilitat; la iniciativa social; l’equitat territorial i l’eficàcia, eficiència i subsidiarietat.

 

Paral·lelament, la nova llei suposarà una actualització de la normativa vigent i garantirà l'equilibri necessari entre la qualitat i la sostenibilitat del sistema, seguint els preceptes de la Comissió Europea, que recomana millorar les estratègies d'inclusió activa, fer un ús eficient i eficaç dels pressupostos socials, així com simplificar els sistemes de prestació i la seva administració per assegurar que les persones més necessitades rebin el suport adequat.

 

Preguntat pel possible oferiment de l’Executiu espanyol de millorar el model de finançament autonòmic, el conseller Homs ha assegurat que el Govern ja “ha passat full” perquè aquest paradigma està “superat” i que la “prioritat” és organitzar una consulta sobre el futur del país: “Si el govern espanyol vol fer propostes les escoltarem, el debat és positiu, però nosaltres no ens mourem d’aquest guió perquè és el compromís democràtic assolit amb la ciutadania”, ha manifestat.

 

Homs ha expressat també la desconfiança del Govern en una nova proposta de finançament de l’estat, tenint en compte que models anteriors, no respectats pel Govern espanyol, i la deslleialtat institucional han dut el país a la situació actual d’”atzucac”: “Governs de diferents colors ja ho hem provat tot per entendre’ns amb el govern espanyol”, ha recordat el conseller, “i hem acabat en una situació en què sent un país prou ric per sustentar l’estat del benestar no el podem pagar pel dèficit fiscal”.

 

El Govern també ha aprovat avui concedir la Medalla d’Or de la Generalitat al cardenal i arquebisbe de Barcelona Lluís Martínez Sistach per la seva trajectòria, en la qual destaquen dos elements “remarcables”, segons ha explicat el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs. D’una banda, la seva “contribució” a la visita del Papa Benet XVI al novembre de 2010 per la consagració de la Sagrada Família, que va tenir “repercussió mundial” per al conjunt del país, i de l’altra per “reconèixer” el paper que el cardenal ha tingut en el “suport de l’Església Catòlica a les persones més desafavorides” a través d’entitats com Càritas Diocesana.

 

La Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya és la màxima distinció honorífica que atorga l’Executiu per reconèixer les persones i col·lectius que amb la seva aportació hagin prestat serveis rellevants, destacats, eminents o extraordinaris a Catalunya en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic.

 

El Govern també ha aprovat avui  la creació d’un grup de treball interdepartamental  que farà el seguiment, l’avaluació i la coordinació de les accions per desenvolupar el nou model d’orientació, capacitació i formació professional, més flexible i adaptat a les necessitats del mercat. El grup estarà integrat per la consellera d’Ensenyament, el conseller d’Empresa i Ocupació, el secretari de Govern i el president del Consell Català de la Formació Professional.

 

El Consell Executiu plantejarà un requeriment d’incompetència davant del Govern espanyol en relació amb diversos articles del Reial decret que regula la concessió directa d’ajuts per a vehicles comercials que compleixin els nous estàndards d’eficiència energètica i contaminació. El Reial decret espanyol preveu la gestió centralitzada del Ministeri d’Agricultura Alimentació i Medi Ambient sense tenir en compte les competències assumides pel Govern de la Generalitat.

 

Es tracta del Reial decret 89/2013, de 8 de febrer, pel qual es regula la concessió directa d’ajuts del Pla d’Impuls al Medi Ambient “PIMA Aire” per a la substitució de vehicles comercials d’almenys 7 anys d’antiguitat per vehicles que compleixin els nous estàndards d’eficiència energètica i contaminació.

 

El Govern també ha aprovat avui el decret que regula els Premis Nacionals de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Com a novetats més destacables, s’unifiquen les diverses categories en una sola nominació de Premi Nacional de Cultura i s’estableix una convocatòria pública dels premis per permetre que s’hi presentin candidatures. Es pretén evitar el creixement il·limitat de categories posant èmfasi en l’oportunitat d’aquelles que excel·leixin en la seva qualitat.

 

El Govern ha acordat desestimar cinc reclamacions presentades per diverses empreses i particulars que van sol·licitar compensacions econòmiques derivades de la prohibició de les corrides de toros a Catalunya. L’Executiu ha pres aquesta decisió després de rebre el dictamen favorable de la Comissió Jurídica Assessora.

 

A judici de l’Administració, aquests professionals que intervenien en les corrides celebrades a la plaça de toros de la Monumental de Barcelona no tenen dret a rebre cap compensació econòmica. El motiu principal és que la nova normativa només limita la intervenció d’aquests professionals dins el territori de Catalunya i no afecta, en cap cas, el lliure exercici de la seva activitat, tant a la resta de l’Estat, com en qualsevol altre país on les corrides estiguin autoritzades. L’Executiu també considera que res els impedeix desenvolupar la seva activitat a Catalunya en sectors diferents al taurí. Els demandants són una empresa de transport de bestiar, un equip mèdic, una agència de comunicació i publicitat i dues empreses ramaderes de braus de lídia.

 

D’altra banda, el Govern ha aprovat el nomenament de Rosa Núria Aleixandre i Cerarols com a presidenta del Consell Social de la Universitat de Girona.