• Des de l’any 2009, les diferències entre CA han augmentat, ha millorat la posició de les comunitats que ja estaven beneficiades pel model anterior i ha empitjorat la de les més perjudicades
• El conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, constata la “maledicció del Mediterrani” que fa que aquelles comunitats que estan situades a la costa mediterrània surtin perjudicades en la liquidació d’un model de finançament “arbitrari” que dóna “resultats rars i sorprenents”
• El Govern denuncia les “pressions desmesurades” de l’Estat per “infondre por” a les persones ja sigui parlant d’Europa, de l’euro o de les pensions 
• La vicepresidenta i portaveu Munté considera que Rajoy ha fet un “paperot” pel seu desconeixement de la Constitució en allò referent a la nacionalitat

El conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha presentat avui durant la reunió del Govern les principals conclusions del document d’anàlisi del sistema de finançament autonòmic 2009-2013, elaborat pels tècnics del Departament d’Economia, a instàncies del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques (MINHAP).

L’anàlisi del model de finançament posa de manifest que des de l’any 2010 fins al 2013 s’ha produït “un desequilibri vertical a favor de l’Estat”, ja que els seus recursos s’han incrementat a una taxa interanual del 8,3%, mentre que els de les CA s’han reduït un 3%, segons ha destacat el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern.

 

Concretament, l’Estat ha passat de disposar del 37,8% dels recursos totals (2010) al 45,8% (2013). És a dir, s’ha produït un transvasament de recursos de les CA a l’Estat. Així, l’any 2013 l’Estat disposava d’uns ingressos addicionals de 23.300M d’euros derivats de l’augment del tipus de l’IVA i dels impostos especials i de la creació del gravamen complementari de l’IRPF, però cap d’aquests increments ha suposat un augment dels recursos per a les CA. Com ha assenyalat Mas-Colell, per “restablir l’equilibri” entre els recursos de les administracions de l’Estat i les CA de l’any 2010, s’hauria de “transferir a les CA l’any 2013 un total de 14.442 milions d’euros”.  

 

 

 

El conseller d’Economia ha posat l’èmfasi en “l’arbitrarietat del model”, ja que comunitats que tenen una capacitat tributària superior a la mitjana milloren substancialment com la Rioja o Cantàbria, mentre que d’altres que es troben per sota empitjoren, com la Comunitat Valenciana.  De fet, el conseller ha denunciat ”la  maledicció del Mediterrani”, que fa que aquelles comunitats que estan situades a la costa mediterrània surtin perjudicades en la liquidació del model de finançament.

Des del 2009, les diferències entre comunitats autònomes han augmentat. Ha millorat la posició relativa de les CA que ja estaven beneficiades pel model anterior i ha empitjorat la de les CA més perjudicades. Així, mentre que l’any 2009 la diferència entre les CA amb més i menys recursos era de 31 punts, l’any 2013 és de 44. En el cas de Catalunya, des del 2010 els recursos per capita s’han anat reduint progressivament. Mentre el 2009 se situava per sobre de la mitjana, a partir del 2010 i fins a l’any 2013 ha estat sempre per sota. Aquest mateix comportament només s’observa en el cas de Madrid.

   .

Només l’any 2010 els recursos de les CA han augmentat respecte a l’any anterior. La resta dels cinc anys analitzats, els recursos autonòmics han disminuït. Així, els ingressos de la Generalitat de Catalunya creixen tan sols un 1,8%, mentre que els de Cantàbria ho fa en un 19,1% i assoleix un índex per habitant del 132. 

 

En recursos per capita, Catalunya se situa en la desena posició, però si es tenen en compte les paritats de poder de compra (PPA), cau fins a la catorzena posició, davant de Madrid. Per tant, segons el document d’anàlisi, el diferencial de preus s’hauria de tenir en compte en la quantificació de les necessitats de recursos de les CA.

 

 

El sistema de bestretes segons el qual s’organitza el model provoca importants distorsions en els recursos de caixa de les comunitats autònomes. Aquest sistema d’entregues a compte està subjecte a les errades de previsió del Govern central i comporta importants distorsions a la tresoreria de les CA, així, els recursos meritats els anys 2009, 2010 i 2011 divergeixen sensiblement de les bestretes rebudes.

 

D’aquesta manera, els recursos comunicats aquest any a la Generalitat pel 2016 suposaran un increment d'uns 1.900M respecte al 2015. Aquests recursos inclouen les bestretes del model de finançament i les liquidacions de l'any 2014. Si el 2014 no s'haguessin subestimat les bestretes, la Generalitat hauria disposat de 1.400M€ de més i el dèficit registrat hauria estat un 0,7% inferior.

 

Per tot això, Mas-Colell ha descartat que l’actual model de finançament tingui futur: “No hi ha ningú que el defensi. Aquest sistema de finançament no té força, és arbitrari i té resultats sorprenents i rars”.

 

 

Durant la roda de premsa, tant la vicepresidenta i portaveu Munté com el conseller Mas-Colell s’han mostrat “absolutament” convençuts de la viabilitat econòmica d’una Catalunya independent i han denunciat les “pressions desmesurades” de l’Estat per “infondre por” i fer entrar totes les institucions a la campanya electoral.

 

Preguntat pels mitjans de comunicació sobre els darrers pronunciaments de les associacions de bancs i caixes i del governador del Banc d’Espanya, el titular d’Economia ha assegurat que el que “preocupa” les entitats financeres són “les pressions desmesurades del Govern central per polititzar la banca i per polititzar el banc d’Espanya”.

 

“És una gran irresponsabilitat per part del govern central estar posant la banca a la campanya electoral”, ha lamentat Mas-Colell, per a qui “el súmmum” d’això és “crear una situació on el responsable de la tranquil·litat monetària parli d’intranquil·litat monetària”. “No deixarem de pagar en euros, ho fem ara i ho farem sempre”, ha afirmat el conseller..

 

 “Ens hem de carregar de paciència i tranquil·litat”, ha demanat Mas-Colell, qui davant “l’estratègia de la por” de l’Estat ha ironitzat: “M’espero una revelació divina que digui que anirem al purgatori si no votem com correspon”.

 

“El Govern central està intentant polititzar i fer entrar en la campanya totes les institucions. El Banc d’Espanya sap perfectament que la seva missió és fomentar la tranquil·litat monetària en el seu territori, i estic segur que ho farà sigui quina sigui l’opinió política expressada a les urnes”, ha afirmat.

 

El conseller ha afegit que Catalunya tindrà un sistema financer perquè és un mercat financer “interessant”, “D’aquí a deu anys, passi el que passi, els actors financers seran els actuals”, ha vaticinat.

 

“Estem a la Unió Europea. Som una zona civilitzada, educada i pròspera de la UE i continuarem sent una zona civilitzada, educada i pròspera de la UE”, ha reblat Mas-Colell..

 

Pel que fa a les pensions, el conseller Mas-Colell ha volgut respondre a les declaracions “alarmistes” del secretari d’Estat de Seguretat Social, Tomás Burgos, que ha qualificat de “devastadores” les conseqüències d’una declaració unilateral d’independència per als pensionistes i afiliats residents a Catalunya: “Tranquil, l’ajudarem. El seu problema és que les pensions són contretes per l’estat espanyol, que és qui ha rebut les contribucions durant molts anys. Aquestes declaracions deuen reflectir els nervis de si les podran pagar o no sense Catalunya. Tranquil, l’ajudarem, perquè les nostres bases fiscals són més sòlides i no tindrem cap problema per arribar a un acord perquè l’estat espanyol pagui les pensions, No els deixarem penjats, no es preocupi”.

 

Per la seva banda, la vicepresidenta Munté s’ha referit a les declaracions del president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, que avui no ha pogut argumentar perquè els ciutadans d’un hipotètic nou estat català serien expulsats de la Unió Europea. “Això no és cap anècdota: ens demostra que la campanya orquestrada des del PP no és altra cosa que una campanya  per infondre temor i por a les persones, i tant és que parlem d’Europa, de l’euro o de les pensions”, ha dit la portaveu del Govern. 

 

Una de les amenaces que l’Estat posa sobre la taula de manera recurrent en el debat sobre una hipotètica independència de Catalunya és la pèrdua de la nacionalitat espanyola i de la ciutadania europea per part dels ciutadans del nou Estat. Però en una entrevista radiofònica, el president espanyol ha reconegut que no sabia que la Constitució estableix que cap espanyol d’origen nascut a Espanya no perd la nacionalitat encara que resideixi en un país estranger.  Per aquest motiu, Munté ha considerat que, amb aquestes declaracions, Rajoy ha fet “tot un paperot”. “Sabíem del seu desconeixement de la realitat catalana, però avui també hem pogut comprovar que desconeix la Constitució en allò que fa referència a la nacionalitat, una Constitució que sempre esmenten”.

 

Durant la reunió d’avui, el Govern també ha aprovat el III Pla de Seguretat i Salut Laboral 2015-2020 amb l’objectiu de “millorar les condicions de treball i potenciar la prevenció dels riscos laborals”, segons ha destacat la vicepresidenta i portaveu del Govern, Neus Munté . El document és el full de ruta que aplega totes les polítiques públiques relacionades amb aquest àmbit, per afavorir així un impuls efectiu de la seguretat i la salut en l’entorn laboral.

 

El III Pla de Govern de Seguretat i Salut Laboral 2015-2020 compta amb els set objectius estratègics següents, que es desplegaran en 132 línies d’actuació: potenciar la millora de la gestió i la qualitat de la prevenció dels riscos laborals amb atenció especial a les pimes; millorar les condicions de treball; millorar la recerca, la difusió i l’aplicació pràctica del coneixement i integrar la prevenció en els continguts de la formació; millorar el reconeixement dels danys a la salut derivats del treball; promoure la implicació de totes les institucions i de tots els actors relacionats amb la prevenció de riscos laborals a Catalunya; adequar el marc normatiu aplicable a la realitat del mercat i de la conjuntura existent, i vetllar per al seu compliment efectiu i aconseguir un increment del finançament que permeti desenvolupar accions derivades del Marc estratègic.

 

En concret, les accions que s’emprendran per part de l’Institut de Seguretat i Salut incidiran amb una especial atenció en l’assessorament, la promoció i la divulgació. També es dedicaran actuacions a la recerca i la difusió de tota la informació i el coneixement disponible sobre la matèria.

 

El Pla es divideix en tres períodes biennals de treball: 2015-2016, 2017-2018 i 2019-2020. Aquesta fragmentació serà útil per fer el seguiment del Pla i, per tant, la seva avaluació contínua tant pel que fa a l’aplicació de les diferents accions com als resultats d’aquesta aplicació en l’evolució de la seguretat i la salut laboral a Catalunya.

 

El seguiment d’aquest Pla es farà en el marc de la Comissió de Seguretat i Salut del CRL, de la mateixa manera que es fa amb la resta de plans d’accions consensuats amb els agents socials.

 

Com ha subratllat la portaveu del Govern, aquest Pla “dóna compliment al compromís adquirit entre l’Administració pública catalana i els agents socials en l’àmbit del Consell de Relacions Laborals”,  que es plasma en el Marc Estratègic català de seguretat i salut laboral 2015-2020, aprovat pel plenari del CRL la primavera passada.

 

Tot i que l’impulsa el Departament d’Empresa i Ocupació, es tracta d’un Pla interdepartamental, en tant que requereix el desenvolupament d’accions coordinades des de l’àmbit laboral amb el Departament de Salut, el Departament d’Ensenyament i totes aquelles unitats de l’Administració de la Generalitat de Catalunya amb competències directament o indirectament vinculades a aquesta matèria.

 

L’Institut de Seguretat i Salut Laboral del Departament d’Empresa i Ocupació, en tant que òrgan tècnic en matèria de prevenció de riscos laborals a Catalunya, serà l’encarregat de l’impuls i la dinamització del Pla.

El Govern també ha donat llum verda al Pla de seguretat i atenció a les víctimes de violència masclista i domèstica 2015-2018. La renovació del Pla arriba després que el Departament d’Interior va posar en marxa fa quatre anys el Pla de seguretat i atenció a les víctimes de violència masclista i domèstica per al període 2011-2014 amb el qual s’han assolit els primers objectius plantejats en aquesta primera etapa.

 

Amb aquest nou Pla, el Departament d’Interior aposta per la prevenció i la proximitat i vol aprofitar els avenços de les noves tecnologies per oferir més eines que donin seguretat a les dones maltractades.

 

Així, les víctimes de violència masclista disposaran d’una App específica per a telèfons mòbils per gestionar trucades d’emergència a través del cat112. L’objectiu de la nova App serà doble: la geolocalització i la urgència. També s’establirà un pla de seguretat personalitzat per a les víctimes amb nivell de risc més elevat. A més, hi haurà un web específic adreçat a les joves que han estat o poden estar sent maltractades. El web és un espai d’informació i recomanacions per ajudar-les

 

El Pla preveu el desenvolupament del model policial d’atenció a les víctimes al territori. L’atenció a les víctimes per part de la Policia de Catalunya ha d’oferir garanties de qualitat homogènia arreu del territori. Per tant, s’implicarà les Policies Locals en el seguiment i protecció a les víctimes ampliant els protocols i formalitzant convenis per distribuir feines i competències entre els cossos policials de cara a la millor protecció de la víctima.

 

El Pla preveu accions associades de seguiment i protecció policials de les dones segons el nivell de valoració de risc i, si aquest és elevat, la víctima disposarà d’un pla de seguretat personalitzat.