El Pla integra les previsions generals de riscos, actuacions i mitjans (inclosos els de seguretat privada) en matèria de seguretat ciutadana, emergències, seguretat viària i altres que afectin la convivència ciutadana i la seguretat de les persones i els béns a Catalunya.

 

Per a l’elaboració d’aquest Pla ha estat necessari fer una anàlisi prèvia i acurada de la situació actual per tal de poder identificar, d’una banda, quines són les necessitats existents en l’àmbit de la seguretat, i, de l’altra, conèixer els mitjans i recursos disponibles per preveure com abordar-los.

 

L’elaboració del Pla ha tingut en compte les línies estratègiques del Departament, que el conseller Jordi Jané va presentar en la Comissió d’Interior sobre els objectius i les actuacions del Departament d’Interior l’11 de febrer de 2016. També s’ha comptat amb les recomanacions del Consell de Seguretat, les dades de l’Informe de seguretat a Catalunya i de l’Enquesta de seguretat pública de Catalunya.

Una de les novetats d’aquest Pla és la seva vigència, ja que passa a tenir una durada de quatre anys (fins ara era biennal), la qual cosa permet incloure actuacions de més llarg recorregut.

 

Els objectius estratègics del Pla general de seguretat de Catalunya 2016-2019 s’han desenvolupat en 43 objectius i 283 actuacions. Les línies de treball que s’han tingut en compte per definir els objectius i les actuacions d’aquest Pla són les següents:

 

1.    Desenvolupament de polítiques preventives

2.    Prevenció de la radicalització

3.    Col·laboració dels diferents actors de la seguretat, inclosa la ciutadania

4.    Protecció dels col·lectius vulnerables

 

Projectes destacables del Pla general de seguretat de Catalunya 2016-2019

1.  Priorització de la lluita antiterrorista: S’ha incrementat l’atenció i la dedicació de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra en aquest camp. El setembre de 2015 va entrar en funcionament el Programa Operatiu Específic Antiterrorista (POE-A). Més d’un 30% de l’activitat policial preventiva està dedicada actualment a aquest programa. En aquest àmbit cal destacar l’entrada en funcionament del Projecte de Monitorització de la radicalització islamista (PRODERAI) per tal de detectar i tractar processos de radicalització islamista a les escoles, l’aprovació del fons de contingència d’11,5 milions d’euros, i la normalització de la participació dels Mossos d’Esquadra en la Mesa d’Avaluació de l’amenaça del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO).

 

2.  Nova convocatòria de mossos d’esquadra:  La previsió de la Junta de Seguretat de setembre de l’any 2006 contemplava que el desplegament total dels Mossos d’Esquadra estava previst amb 18.267 agents i, actualment, n’hi ha 16.869.

 

3.  Posada en marxa del Registre de les policies locals i vigilants: La Llei 4/2003, d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya, estableix, a l’article 25 bis, la creació del Registre de les policies locals de Catalunya, que ha de contenir les dades personals i professionals que es determinin per reglament. El Registre permetrà obtenir informació estadística sobre trets bàsics de les policies locals, com l’edat mitjana dels seus membres, les situacions administratives, els interinatges, la formació, etc., a partir de la qual modular les decisions en relació amb els requisits d’accés, els plans de formació, etc. D’altra banda, el Registre assignarà a cada membre de policia local i vigilant un número que l’identificarà com a policia de Catalunya.

 

4. Revisió de la velocitat a les carreteres i ús ponderat i preventiu dels controls de velocitat en els punts on la velocitat excessiva és la causa més freqüent dels accidents: L’estratègia de revisió i control de la velocitat incorpora la instal·lació de cinemòmetres fixos però també els dispositius de radar de tram, així com l’avaluació de la velocitat mitjana de les carreteres del país i de l’avaluació dels cinemòmetres existents. Així mateix, es coordinen els controls de velocitat del cos de Mossos d’Esquadra i els de les policies locals que hi participen. Aquestes actuacions estan dirigides a aconseguir una mitjana de velocitat a Catalunya més segura i sense risc a la xarxa viària.

5. Aprovació del Pla de seguretat viària 2017-2019: La Llei de creació del Servei Català de Trànsit contempla l’elaboració cada tres anys del Pla de seguretat viària, el qual recull accions i activitats de les entitats públiques i privades i de tots els departaments implicats. Aquest Pla segueix escrupolosament el Pla Estratègic de Seguretat Viària 2014-2020, aprovat pel Govern de la Generalitat i tramès al Parlament, i té l’objectiu de dotar  la Generalitat d’un instrument tècnic que ordeni el conjunt de mesures, accions i recursos necessaris per tal de reduir la sinistralitat, especialment el nombre de morts i ferits greus amb seqüeles de per vida.

6. Desenvolupament i implantació d'un sistema d'alerta per a víctimes de violència de gènere: Una de les accions més importants és el desenvolupament de procediments específics per a víctimes de violència masclista i domèstica, per tal que es pugui millorar la rapidesa d’activació dels recursos policials davant de situacions de risc per a aquestes persones. Es revisaran i agilitzaran els procediments operatius per millorar els temps d’atenció a les víctimes. Es crearà un registre previ, facilitat per les pròpies persones que tenen un risc més gran de ser víctimes d’aquest tipus de violència, que permetrà una ràpida identificació i un traspàs més eficaç als cossos operatius.    

7. Adaptació de sistemes de gestió del CAT112 per a l'atenció i gestió de les trucades amb origen de sistemes d'alerta d'emergències de vehicles eCall: Es tracta d’un sistema d’activació automàtica (o manual) al número 112 en casos d’accidents greus de trànsit, que ha d’estar operatiu a tots els nous models de passatgers i vehicles comercials lleugers a partir del 31 de març de 2018 a tota la Unió Europea. Aquesta tecnologia permet rebre la localització exacta del vehicle, la qual cosa accelerarà el temps de resposta de desplaçament dels serveis d’emergència al lloc del sinistre. La Comissió Europea calcula que amb aquesta tecnologia es podrien salvar fins a 2.500 vides cada any en els 28 països de la Unió.

 

8. Revisió i difusió del Codi de bones pràctiques en seguretat privada: La finalitat d'aquest Codi és que els interessats que s’hi adhereixin (per exemple, els proveïdors de serveis de seguretat privada, ja siguin empreses del sector, detectius o altres persones o entitats privades), a més de complir la normativa reguladora de la seguretat privada, es comprometin a vetllar pel ple respecte d’uns principis ètics en la prestació de serveis, en la contractació de personal i especialment en les seves relacions amb la ciutadania.

9. Millorar la capacitat de gestió preventiva de les situacions de risc i les emergències:  Els plans de protecció civil i les actuacions que van lligades a la seva implantació són un dels eixos fonamentals que permeten treballar en temps de pau per tal que la gestió de les emergències sigui eficaç. L’objectiu prioritari és disminuir l’exposició de les persones i els béns als diferents riscos. Per això, la planificació transversal i compartida entre diferents administracions, institucions i el sector privat, i una exhaustiva activitat de sensibilització a la població per millorar-ne l’autoprotecció, han de ser-ne un eix principal. En el vessant operatiu, els plans són eines adreçades als diferents cossos i serveis que hauran d’intervenir en cas de risc imminent o d’emergència, que estableixen les actuacions que correspondrà dur a terme a cadascú. En aquest sentit, cal fer un esforç per tal que els plans siguin al més entenedors i realistes possible i, d’altra banda, donar un impuls als plans d’actuació dels grups d’intervenció (sanitari, seguretat, Bombers, ...) que han de concretar com i de quina manera s’intervindrà i amb quins recursos.

 

10. Enfortir la protecció civil en el territori: Els municipis són fonamentals en les situacions d’emergència, però alhora la realitat municipal és múltiple i diversa. Cal reforçar i enfortir la capacitat de planificació i intervenció en emergències dels ajuntaments, cercar models alternatius de suport des dels consells comarcals segons la capacitat de recursos de cada ajuntament.

 

11. El pla estratègic de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments: És un pla estructurat en cinc eixos que són: recursos humans, materials, infraestructures, vehicles, i vestuari. Cadascun d’aquests eixos identifica les necessitats, les quantifica, es fa una valoració econòmica de les inversions necessàries i es planifica el seu desplegament durant els següents sis anys.

 

12. Aprofundir en els estudis de formació universitària i superior a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya: L’impuls definitiu dels estudis de formació universitària ha de permetre consolidar un model permanent de transferència mútua dels coneixements i l’expertesa acumulada en matèria de seguretat a l’ISPC.

 

El Govern ha donat llum verda al Pla Nacional de Compra Pública d’Innovació (CPI) per al període 2016-2020. La portaveu Munté ha subratllat que la CPI suposa un “canvi cultural radical” en la manera de comprar que vol “potenciar la innovació com a clau per impulsar l’economia i la competitivitat” d’un país. A partir de la contractació pública les administracions podran demanar productes o serveis que encara no existeixen en el mercat, la qual cosa suposarà obrir noves oportunitats per a les empreses que hi hauran de proposar solucions en l’àmbit de la recerca i el desenvolupament i la millora dels serveis públics.

 

D’aquesta manera, la CPI es converteix en una estratègia de país ja que contribueix al desenvolupament i l’enfortiment de la capacitat competitiva de les empreses catalanes, alhora que dóna resposta a les necessitats i als reptes socioeconòmics del sector públic i la societat, especialment en camps com el social, el sanitari i el mediambiental.  

 

El pla gira a l’entorn de quatre eixos principals:

1.    Millorar els serveis públics i fer-los més eficients, mitjançant l’adopció de solucions innovadores, garantint l’aplicació més eficient dels fons públics.

2.    Impulsar l’R+D+I, especialment de les pimes, mitjançant la demanda del sector públic.

3.    Potenciar la internacionalització de les solucions innovadores utilitzant el mercat públic català com a client de llançament.

4.    Racionalitzar la despesa pública, gràcies a la planificació estratègica de la compra pública.

 

El Pla s’emmarca en l’estratègia Europa 2020 i la iniciativa “Unió per a la Innovació” que reconeix la importància del mercat de la contractació pública i el seu elevat potencial per impulsar la innovació, ja que representa prop del 17% del PIB de la UE. El Pla s’executarà en coordinació amb el programa de compra pública d’innovació de la RIS3CAT, que compta amb un pressupost de 50 MEUR del fons Feder 2014-2020 per finançar la despesa directament associada amb les activitats d’R+D+I de projectes de compra pública d’innovació. Aquest programa  té com a objectiu principal impulsar projectes de compra pública innovadors que donin resposta a les necessitats sanitàries i socials i que contribueixen a la transició cap a l’economia circular, és a dir, ambientalment sostenible.

 

D’acord amb el text aprovat avui, a partir de l’any 2017 tots els departaments de la Generalitat, organismes i entitats del seu sector públic hauran de destinar un percentatge mínim de les contractacions a la compra pública d’innovació en qualsevol de les seves modalitats o a la incorporació d’elements d’innovació en les licitacions. El 2017, s’hi haurà de destinar el 0,5% de l’import de les contractacions realitzades l’exercici anterior. Aquest percentatge s’incrementarà fins a l’1% durant el 2018, 2019 i 2020. L’any 2015 els departaments de la Generalitat i el seu sector públic van realitzar compra pública per un import global de 2.529 milions d’euros.

 

Aquest canvi de concepció en la manera de comprar requereix una especialització en la formació dels treballadors públics. Per això, es preveu un Pla de formació integral per als compradors públics i gestors de la contractació de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic. També es preveu implantar mecanismes d’acompanyament i assessorament tècnic per a la preparació i execució de projectes de compra pública, i l’elaboració d’una guia de la CPI.

 

Tota la contractació vinculada a aquest Pla haurà de contenir i respectar les clàusules de contractació socialment responsable –socials, d’igualtat i ambientals-, d’acord amb la normativa en matèria de contractació pública.

 

Així mateix, es crearà una Comissió de seguiment i impuls del Pla nacional, que estarà dirigida des del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, i presidida pel director general de Patrimoni de la Generalitat. També en formaran part representants d’altres àrees de l’Administració com de la Direcció General de Promoció Econòmica, Competència i Regulació; de la Direcció General de Contractació Pública; de la Direcció General de Qualitat Ambiental; de l’Institut Català de l’Energia; de l’AQuAS; i d’ACCIÓ.  

 

El conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, ha informat el Govern de la “important inversió” d’Amazon al Prat de Llobregat, una operació en què, segons ha explicat la portaveu Munté, “s’ha estat treballant en els darrers tres anys a través d’un servei d’assessorament i acompanyament”.

 

Precisament, ha assenyalat Munté, un dels aspectes “cabdals” ha estat la localització d’un lloc idoni perquè l’empresa nord-americana es pogués instal·lar a Catalunya.

 

La portaveu Munté ha valorat la “importància” del projecte “tant pel volum com per l’aposta decidida d’una empresa estrangera tan estratègica com és Amazon”. Es preveu que la instal·lació del gegant de les vendes online al Prat de Llobregat suposarà la creació de 1.500 llocs de feina. Es tracta de “la inversió més gran dels darrers cinc anys en creació d’ocupació”, ha explicat Munté.

 

A preguntes dels mitjans de comunicació, la portaveu Munté ha assegurat que les formacions sobiranistes veuen “incrementat” el seu suport a les eleccions generals del diumenge passat: “És un punt més, 17 diputats i diputades que treballen a favor del full de ruta sobiranista i del mandat democràtic del 27-S”.

 

Per aquest motiu, Munté ha afirmat que el Govern es veu “amb forces renovades per continuar treballant com fins ara”.

 

Per a Munté, si en les eleccions generals del 20 de desembre es va certificar “la defunció de la tercera via”, aquest 26 de juny ha servit per certificar “la defunció del referèndum”, atès el suport que han rebut les formacions polítiques contràries a la celebració d’una consulta acordada.

 

La portaveu del Govern, Neus Munté, ha valorat a preguntes dels mitjans de comunicació la decisió del jutge de tancar la instrucció del 9-N mantenint les acusacions contra l’expresident de la Generalitat, Artur Mas; l’exvicepresidenta del Govern, Joana Ortega, i l’exconsellera d’Ensenyament, Irene Rigau. Per a Munté, el procés judicial respon a una intencionalitat política: “És un judici polític des del primer minut, ho hem denunciat sempre. Són moviments tàctics que sempre beneficien els mateixos, com ara decisions de fiscalia o l’aparició de determinades notícies”.

 

La portaveu ha assegurat que el Govern sent “indignació” davant les converses entre el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, publicades aquestes darrers dies pel diari Público: “Des de les clavegueres de l’estat es va intentar impedir que el 9-N es posessin les urnes als carrers i no ho van aconseguir. Hi va haver urnes i va ser un èxit”. 

“Ens en sentim molt orgullosos, però també sentim molta vergonya. Tots els demòcrates s’haurien d’horroritzar davant aquestes gravacions on es constata que s’ha volgut tacar l’honorabilitat de persones només per haver defensat la causa independentista, que és una causa noble”, ha afirmat Munté..

 

La portaveu també ha expressat “tota la solidaritat” als membres de l’anterior Govern per aquesta imputació. “Com a Govern hem exigit l’arxiu d’aquestes diligències, que s’han barrejat tristament amb les filtracions que hem conegut en els darrers dies, que ens haurien de fer reflexionar sobre les informacions que apareixen, en quin moment i a qui beneficien”.

 

Munté també ha qualificat de “sorprenent” la decisió de la Diputació Permanent del Congrés dels Diputats de rebutjar la compareixença de Jorge Fernández Díaz per donar explicacions sobre aquestes converses. “Forma part d’aquests tristos episodis que s’han anat coneixent, No podem entendre el posicionament de formacions polítiques com el PSOE o C’s d’impedir les explicacions que els ciutadans exigeixen per conèixer tota la veritat sobre aquestes filtracions”. “És molt greu, molt lesiu i tòxic que es produeixi aquest bloqueig”, ha lamentat.

 

 

 

El Govern ha aprovat avui destinar 3.796.921,39 euros al programa Catalunya Emprèn. En concret, aquests gairebé 3,8 milions es destinaran a atendre la convocatòria corresponent a l’any 2016 de subvencions per al finançament del programa integral de foment de l’emprenedoria, que s’emmarca en el Catalunya Emprèn. Els fons aprovats avui tindran caràcter pluriennal, ja que la convocatòria que s’aprovarà properament es perllonga més enllà de 2016. En aquest sentit, aquest any s’hi destinaran 3.037.537,11 euros, i l’any 2017 es completarà la dotació amb els 759.384,28 euros restants.

 

La peça fonamental del programa integral de foment de l’emprenedoria és l’anomenada Xarxa Emprèn. Aquesta xarxa permet a la Generalitat fomentar l’emprenedoria al conjunt del país, en tant que està integrada per un conjunt d’entitats vinculades al món de la creació d’empreses disseminades arreu del territori. Aquesta convocatòria de subvencions permet a aquestes entitats reforçar i millorar els seus programes amb tècnics que acompanyen els emprenedors en les primeres fases de concepció i impuls d’una idea de negoci.

 

La Generalitat va posar en marxa el programa Catalunya Emprèn l’any 2012 amb la missió de fomentar l’esperit emprenedor i promoure la cultura d’empresa a Catalunya, i des d’aleshores ha impulsat diverses iniciatives enfocades a la creació d’empreses i la generació de llocs de treball. Així, el Catalunya Emprèn engloba, com a iniciativa transversal del conjunt del Govern, tot un conjunt de mesures enfocades al foment de la cultura emprenedora, la creació de noves empreses o l’impuls de la internacionalització d’aquestes companyies, entre d’altres qüestions.  

 

D’altra banda, el Govern ha aprovat avui dotar amb 1,86 milions un conveni amb el Consell General de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació de Catalunya.

 

Aquest acord és un pas previ a la formalització del conveni, que permetrà a les Cambres de Comerç catalanes seguir col·laborant amb la Generalitat per a la consolidació de l’economia catalana en aspectes com l’impuls de la internacionalització de les empreses catalanes, el foment de la indústria, la promoció del comerç i el turisme, l’avenç en la simplificació administrativa o la prestació de serveis de l’Oficina de Gestió Empresarial (OGE).

 

L’acord forma part del model de relacions entre el Govern i les Cambres de Comerç catalanes aprovat el 2011, que té per objectiu aprofitar la seva experiència i coneixement i posar-los al servei de la consolidació de l’activitat econòmica del país.

El Govern ha aprovat avui la creació d’una comissió encarregada d’impulsar que Barcelona sigui la seu de l’Agència Europea del Medicament. Formaran part d’aquesta comissió els departaments de la Vicepresidència, i d’Economia i Hisenda;  Salut; Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència; i Empresa i Coneixement.

 

L’Agència Europea del Medicament (EMA) és una agència de la Unió Europea, que té actualment la seu a Londres. Atenent l’interès estratègic de la indústria farmacèutica en l’economia catalana,  i que l’any 1992, sota presidència espanyola de la UE, ja es va presentar la candidatura de Barcelona a optar a ser la seu de l’EMA, el Govern ha decidit impulsar novament la candidatura de la capital catalana per acollir aquesta Agència.

 

L’EMA s’encarrega de l'avaluació científica dels medicaments desenvolupats per les empreses farmacèutiques per al seu ús a la Unió Europea. La seva principal responsabilitat és protegir i promoure la salut pública de les persones i dels animals i, a més, l’Agència té un paper destacat en l’estimulació de la innovació i la recerca en el sector farmacèutic.

 

Catalunya té un clúster de biociències que s’ha consolidat com un dels grans pols biotecnològics europeus, i és un model d'èxit i competitivitat internacional. D’altra banda, la indústria farmacèutica  representa un sector industrial rellevant a Catalunya i és motor de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I) de la indústria catalana, a més de ser generadora directa i indirecta de llocs de treball en el nostre territori. Cal tenir en compte que prop de la meitat de les empreses farmacèutiques nacionals i internacionals instal·lades a l’Estat es troben a Catalunya.

 

Actualment a Catalunya hi ha ubicats 230 laboratoris farmacèutics, xifra que representa gairebé el 50% de tota la indústria farmacèutica ubicada a l'Estat espanyol. Així doncs, Catalunya és una potència en la producció farmacèutica a Europa i té un sector industrial altament productiu i competitiu. La producció farmacèutica catalana representa el 3,5% de l’europea i és assimilable a la dels Països Baixos (4%), Dinamarca (3,7%) o Suècia (3,6%). El sector farmacèutic català és el cinquè més productiu de la UE-15.

Coincidint amb la celebració del Dia de l’Orgull Lesbià, Gai, Transsexual, Bisexual i Intersexual (LGTBI), el Govern de la Generalitat ha aprovat el manifest Per un país de respecte als drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals, transgènere i intersexuals i amb tolerància zero a la discriminació.

 

Amb aquest text, el Govern expressa la seva voluntat de seguir avançant cap a un país respectuós amb la diversitat i alhora mostra el seu compromís per fer efectius els drets de les persones LGBTI i per lluitar contra les discriminacions per raó d’orientació sexual i d’identitat de gènere.

 

El manifest recorda que, tot i que el marc legislatiu arreu del món ha progressat en el reconeixement de drets del col·lectiu LGTBI, 76 estats encara avui prohibeixen i persegueixen aquestes persones.  El text fa referència també als fets d’Orlando, com un exemple que la lesbofòbia, l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia segueixen sent vigents i globals.

 

D’altra banda, el Govern celebra els avenços socials i normatius en aquest àmbit els darrers anys. En aquest sentit, el manifest remarca que Catalunya ha estat pionera en el reconeixement dels drets LGTBI, en especial amb l’aprovació de la Llei 11/2014, del 10 d'octubre, per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per eradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.

 

Finalment, el manifest convida a totes les administracions i institucions catalanes i al conjunt de la societat a sumar-se a la celebració d’aquesta jornada internacional penjant la bandera de l’arc de sant Martí.

 

 

 

 

Finalment, el Govern ha aprovat el nomenament de Marc Rialp com a director general de l'Autoritat Catalana de la Competència (ACCO).