{"name":"2023/11/28/15/22/2bff7a0f-d4df-44e8-9830-ce0f9f4c1181.jpeg","author":"Rubén Moreno","type":"0","location":"0","weight":164903}

Les persones que estan vivint en residències de gent gran podran ser ateses allà mateix per equips d’atenció primària (EAP). Es tracta d’una mesura que ja s’havia assajat durant la pandèmia de la Covid-19 i ara s’aplicarà de manera estructural. El Govern hi invertirà 15 milions d’euros, que es destinaran a incorporar 117 metges o metgesses i 130 infermers o infermeres més. El desplegament del nou model d’atenció es farà en el termini d’un any i començarà ja en els pròxims mesos en els equips que tenen un grau de coordinació elevat amb les residències, que representen el 72% del total. La resta, a partir del segon semestre de 2024.

Així ho han anunciat el conseller de Salut, Manel Balcells; el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, i la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, en la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu.

“És una decisió transcendent, que canvia l'atenció de persones fràgils i que estem segurs que millorarà molt la seva qualitat de vida i la seva atenció”, ha manifestat Balcells. Per al titular de Salut, les persones que viuen en una residència “són a casa seva, és el seu domicili habitual” i, per tant, “han de tenir la cobertura necessària des de l’atenció primària com qualsevol ciutadà”.

Segons el conseller, “és una de les lliçons apreses de la pandèmia: havíem d’oferir una atenció diferent a les persones residents. És una decisió que en millorarà molt la qualitat de vida, una mostra de la integració social i sanitària, una visió conjunta que posa la persona en el centre i que comença a desplegar-se en el marc de la futura Agència d’Atenció Social i Sanitària”.

Actualment, a Catalunya hi ha 1.042 centres residencials per a la gent gran —951 residències i 91 llars-residència — amb 61.498 places. Del total de 376 EAP, 317 (84,3%) tenen almenys una residència assignada a la seva àrea d’influència.

"Aquest acord forma part de l’estratègia de desplegament de l'atenció integrada social i sanitària. L'objectiu és que totes les persones grans que viuen en residències siguin ateses pels centres d'atenció primària", ha subratllat el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano.

Les persones residents solen presentar necessitats significatives d’atenció sanitària: tenen una mitjana de 9,2 malalties cròniques (amb una prevalença del 57% de demència); una mortalitat anual del 20% (el 50% té necessitats d’atenció pal·liativa); gairebé el 90% es classifica en les categories de màxima complexitat clínica o d’alt risc i el 97% té un elevat grau de dependència.

Segons ha destacat Campuzano, des de la pandèmia ja s’han dut a terme múltiples accions i s’han assolit millores, i s’ha constatat que en molts casos equips i residències ja treballen de forma conjunta. Així doncs, en els darrers dotze mesos el 92% dels residents ha estat visitat presencialment per la seva infermera o infermer de l’EAP, i el 65% pel seu metge o metgessa. S’ha elaborat un cens específic de residències i de residents, que abans de la pandèmia no existia, i s’ha fet formació conjunta a 15.532 professionals de les residències i els equips de primària, entre altres millores.

Pas endavant perquè Catalunya sigui el país més accessible d’Europa

El Govern també ha aprovat avui el Codi d’Accessibilitat de Catalunya, el desenvolupament reglamentari de la Llei aprovada el 2014. Aquesta nova regulació fixa les condicions d’accessibilitat necessàries als espais d’ús públic, als edificis, als mitjans de transport, als productes, als serveis i als processos de comunicació perquè garanteixin l’autonomia, la igualtat d’oportunitats i la no-discriminació de les persones amb discapacitat o amb altres dificultats d’interacció amb l’entorn.

Segons ha explicat el conseller Campuzano, es tracta d’un text “ambiciós” i “altament esperat” en el sector que situarà Catalunya de nou en “la primera línia dels països europeus” en l’àmbit de l’accessibilitat. L’objectiu és que “transformi la realitat del país” i que, “d’aquí a uns anys, Catalunya pugui dir que és el país més accessible d’Europa”, ha afegit.

El repte és important: les projeccions de futur preveuen que l'any 2031 pràcticament un de cada quatre catalans tingui 65 anys o més, que s'hagi doblat el nombre de persones amb quatre o més problemes crònics de salut i també que s’incrementi el nombre de persones amb discapacitat o dependència. Les projeccions estimen que l'any 2060 la població de 85 anys o més s'haurà triplicat. Amb l’aprovació d’aquest reglament, el Govern afronta aquest repte i desenvolupa una normativa potent que dotarà el país de les eines necessàries per donar la millor resposta a la tendència demogràfica de l’envelliment.

El codi, estructurat en 199 articles, emmarca tres grans línies d’actuació. En primer lloc, millora de les condicions d’accessibilitat de tot allò que es dissenyi de nou o que no estava prou recollit en la normativa vigent, com ara els punts accessibles de les platges, els carrers de plataforma única, les habitacions dels establiments hotelers o les piscines.

En segon lloc, l’impuls de la transformació de l’entorn existent. Aquest és un dels reptes més ambiciosos que caldrà afrontar els pròxims anys, en tant que afecta tota la seqüència de l’accessibilitat: l’edifici on es resideix, les vies públiques, l’accés al teixit comercial i a la restauració, l’ús dels mitjans de transport, la participació en els serveis culturals i d’oci i, per descomptat, l’accés als entorns digitals.

Finalment, la tercera línia d’actuació té per objecte incorporar l’accessibilitat comunicativa i cognitiva en tota la seva extensió perquè les persones amb discapacitats visuals, auditives o cognitives no trobin limitacions en el dia a dia de forma continuada. En l’àmbit dels serveis culturals, per exemple, no només s’intervé en les característiques dels equipaments, sinó que s’incideix especialment en la importància de fer que els continguts siguin accessibles, tant pel que fa als museus i visites guiades, com en les arts escèniques i els cinemes, que necessiten programar una oferta accessible suficient.

Per facilitar que les empreses i la ciutadania duguin a terme les mesures previstes en el reglament, el Govern reforçarà línies d’ajuts existents i crear-ne de noves. En aquest sentit, el Departament de Drets Socials està estudiant amb l’Institut Català de Finances l’activació de línies de crèdit específiques i avantatjoses.

La normativa també preveu la creació d’un distintiu de qualitat com a reconeixement dels establiments, serveis o municipis que incorporin mesures d’accessibilitat més enllà de les obligatòries.

Nous representants a les comissions Estat-Generalitat

L’Executiu també ha actualitzat els representants que formen part de les comissions bilaterals Generalitat – Estat. “Anem per feina. Hi ha tants avenços pendents i tants temes per tancar i actualitzar que cal posar-se de manera immediata a treballar amb el nou Govern de l’Estat Espanyol perquè tot allò que s'ha acordat es materialitzi sense demora”, ha remarcat la portaveu Plaja.

En primer lloc, a la Comissió Bilateral Generalitat-Estat s’ha designat la consellera de la Presidència Laura Vilagrà com a presidenta de la part catalana i també les següents persones com a representants: la secretària general de la Presidència, el secretari de Govern, el delegat del Govern de la Generalitat a Madrid, el secretari general de Territori i el secretari d’Afers Econòmics i Fons Europeus.

Abans de cada reunió del ple de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat, el Govern s'adreçarà als grups parlamentaris perquè, si ho consideren convenient, designin la persona que els representarà en les reunions prèvies que celebri la representació de la Generalitat.

Pel que fa a la Comissió Bilateral d’Infraestructures, s’ha nomenat la consellera de Territori, Ester Capella, com a presidenta de la part catalana. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals serà presidida per la consellera d’Economia, Natàlia Mas Guix, i la Comissió Mixta de Transferències Estat- Generalitat l’encapçalarà la consellera Vilagrà.

Modernització de la potabilitzadora del Ter

La meitat de l’aigua que consumeix Catalunya és regenerada o dessalinitzada i és per això que el Govern impulsa des de fa mesos totes les inversions i infraestructures necessàries per minimitzar la falta de pluges. Avui, s’ha autoritzat l’operació pressupostària per impulsar les obres de rehabilitació i modernització de l’Estació de tractament d’aigües potables del Ter, la planta potabilitzadora més gran de Catalunya.

Concretament, s’ha aprovat autoritzar un préstec per valor de 130.526.215,81 euros entre l’ACA i Aigües Ter Llobregat (ATL) per a licitar els treballs. Aquest préstec actuaria com a un préstec pont o préstec transitori fins a poder acordar un préstec bancari amb alguna de les entitats que ja s’han interessat pel finançament de les futures inversions d’ATL. 

Les obres, que es podrien iniciar a la tardor de 2024, preveuen la construcció d’un nou dipòsit i una estació de bombament i la posada en marxa d’una unitat de desinfecció per ozonització i una nova instal·lació de desinfecció amb hipoclorit sòdic. També inclouen la rehabilitació dels filtres de sorra existents i la disposició de filtres de carbó actiu en gra. Els treballs tindran un període d’execució de 48 mesos i podrien estar enllestits a finals de 2028.