El Govern ha aprovat avui el projecte de la Llei de la Llengua de Signes Catalana (LSC), en compliment al mandat que estableix l’Estatut, que determina que s’ha de garantir l’ús d’aquesta llengua, el seu ensenyament i protecció i vetllar per la igualtat de les persones amb sordesa que l’usin. La nova normativa significa el reconeixement de l’existència de la llengua de signes catalana que s’usa fa més de dos segles i que és la llengua natural de les persones sordes a Catalunya. L’oficialitat de LSC ha estat, de fet, una llarga reivindicació de les entitats de persones sordes catalanes.

 

El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod Rovira, que ha comparegut en roda de premsa acompanyat de la directora de Comunicació del Govern, Aurora Masip, ha destacat que el que fa la Llei “és donar cobertura legal al que preveu l’article 50.6 de l’Estatut de Catalunya”, que “no comporta cap cost econòmic” i que “és la primera llei a tot l’Estat que regula els aspectes lingüístics d’una llengua de signes en un sol text normatiu propi i diferenciat de la normativa sobre accessibilitat de les persones sordes”.

 

Carod-Rovira ha explicat també que “aquest Avantprojecte ha comptat amb la participació de les diferents organitzacions representatives dels sords de Catalunya” i de la seva aprovació. Hi han col·laborat representants de la FESOCA, Federació d’entitats de sords de Catalunya; la Plataforma LSC Ara; l’APANSCE, Associació de pares de nens sords de Catalunya; l’ACILS, Associació Catalana d’intèrprets de la Llengua de Signes Catalana; i l’Institut d’Estudis Catalans.

 

D’altra banda, el vicepresident del Govern ha precisat que l’aprovació de la Llei reconeix l’existència i l’ús que ja es fa d’aquesta llengua, “no implica que tots els infants sords o persones sordes s’hagin d’acollir aquesta llengua de signes si no volen” ni tampoc “que s’hagin d’expressar en aquesta llengua de signes. És un instrument més que el Govern posa per la via legal a les persones sordes i sordcegues”, ha aclarit.

 

Efectivament, la LSC serà la primera llei a l’Estat que regularà els aspectes lingüístics d’una llengua de signes, en un text normatiu propi i diferenciat de la normativa sobre accessibilitat de les persones sordes. S’equipara així a qualsevol altra llengua oficial i se’n regula l’aprenentatge, la docència, l’acreditació professional per a la seva interpretació; la designació de la seva institució acadèmica i la previsió dels canals de participació social en les polítiques lingüístiques relacionades amb aquesta llengua.

 

Entre els trets destacats, la Llei garanteix el dret a la informació als pares i mares dels infants sords i sordcecs dels recursos disponibles per a la seva educació perquè puguin escollir l’ús de la LSC en la seva educació, juntament amb el català. Segons el nou text, el Departament competent en la matèria és el que ha d’establir els plans de formació específics per al professorat que hagi d’atendre l’alumnat en LSC i la certificació professional corresponent per dur a terme la seva feina. En aquest sentit, la Llei dóna suport a les actuacions que ja s’estan desenvolupant des del Departament d’Educació.

 

Al sistema educatiu català hi ha més de 720 alumnes sords, tot i que això no vol dir que tots els alumnes la facin servir perquè l’ús de la llengua de signes depèn del grau de sordesa de l’estudiant. L’ensenyament de la llengua de signes es fa als centres que segueixen la modalitat bilingüe, és a dir, que integren llengua oral i llengua de signes. No obstant això, a molts centres de primària hi ha mestres d'audició i llenguatge, i a tots, mestres d'educació especial (un total de 1.627 a tot Catalunya). I pel que fa als centres de secundària, hi ha professorat d'orientació educativa i mestres de pedagogia terapèutica.

 

D’altra banda, la nova Llei preveu la creació de titulació universitària específica a les facultats d’interpretació de les universitats catalanes. Actualment s’imparteix un Cicle Formatiu de Grau superior d'interpretació de la llengua de signes, un Grau en Traducció i Interpretació LSC (UPF) i pel que fa a les entitats, la FESOCA ofereix formació per hores al professorat, que és reconeguda pel Govern i s'emmarca en el Pla de Formació Permanent.

 

Pel que fa a l’àmbit de la recerca, determina que desenvolupar-la correspon a les universitats catalanes i a l’Institut d’Estudis Catalans, institució acadèmica que determina les normes lingüístiques de la LSC.

 

La Llengua de Signes Catalana és una llengua de modalitat gestual-visual emprada com a sistema lingüístic per una part del col·lectiu de persones sordes i sordcegues de Catalunya, que segons les entitats afectades usen unes 25.000 persones. El seu reconeixement com a llengua plena no es va produir fins a la segona meitat del segle XX, sobretot a causa de la discriminació social de les persones usuàries i del desconeixement de les seves característiques entre científics lingüistes.

 

El Govern ha avaluat avui un informe que detalla totes les mesures que s’han desenvolupat en el darrer any per incrementar la disponibilitat d’aigua i per reduir el dèficit hídric de les conques internes, i que han suposat una inversió rècord de més de 700 milions d’euros. L’informe conclou que des de l’arribada dels vaixells, el maig de 2008, fins a l’actualitat, els embassaments han experimentat una important recuperació i estan prop del 90% de la seva capacitat.

 

L’informe també recull que, en els propers mesos, es disposarà de 70 hectòmetres cúbics d’aigua gràcies a l’entrada en funcionament de la dessalinitzadora del Llobregat, que es va inaugurar ahir, i l’ampliació de la de la Tordera, que duplicarà la seva capacitat a principis de l’any vinent.

 

L’informe exposat al Govern també destaca el compromís d’aquesta legislatura per a la reducció progressiva d’extraccions del riu Ter i detalla les actuacions que estan en curs i que incrementaran la garantia i la disponibilitat d’aigua a Catalunya. Entre aquestes actuacions es troben la connexió de la dessalinitzadora de la Tordera amb la potabilitzadora del Ter, la connexió Fontsanta (Llobregat)- Trinitat (Ter), el desdoblament de l’artèria Cardedeu-Trinitat i l'ampliació de la barrera hidràulica contra la intrusió salina a l’aqüífer del Llobregat, entre altres.

El Govern ha impulsat avui les obres destinades a millorar el subministrament d’aigua a les comarques de l’Anoia i el Maresme, mitjançant una inversió global superior als 1,6 milions d’euros. En concret, l’actuació a la comarca de l’Anoia consistirà en la construcció d’un nou dipòsit a Santa Margarida de Montbui, amb capacitat per 3.000 m³ d’aigua, que permetrà augmentar la disponibilitat de recursos d’aquest municipi de prop de 10.000 habitants i que tindrà un cost de 600.000 euros.

 

Pel que fa a les obres que es desenvoluparan al Maresme, milloraran la disponibilitat d’aigua al municipi de Dosrius, concretament al sector de Can Masuet, permetran que aquest sector es connecti a la xarxa regional d’Aigües Ter-Llobregat i que es millori la garantia en l’abastament.

 

D’altra banda, el Govern ha aprovat avui destinar 360.000 euros a l’Institut Municipal d’Acció Cultural de Lleida (IMAC) per al programa d’activitats del Centre d’Art La Panera, un dels centres de la Xarxa Nacional de Centres d’Art que té l’objectiu d’equilibrar l’accés a la cultura.

 

Dins també de l’àmbit cultural, l’executiu ha atorgat una subvenció de 331.000 euros a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú per col·laborar amb el centre de suport a la creació i producció de circ i arts del carrer La Vela, dins del Pla Integral del Circ de Catalunya, impulsat pel Govern de la Generalitat.

 

 

Finalment, el Govern ha acordat demanar al Consell Consultiu que estudiï si un dels procediments que comprèn el FROB vulnera competències autonòmiques, ha aprovat el Decret legislatiu del text de la Llei reguladora dels residus, que refon els diversos textos legals existents en matèria de residus al nostre país amb l’objectiu d’aplegar en un únic text articulat totes les normatives, i ha atorgat una subvenció als sindicats UGT i CCOO per un import de 940.199 euros i 996.699 euros respectivament.