El Govern demanarà empara a Europa perquè “supervisi les inversions” que l’Estat fa al Corredor Mediterrani i prioritzi aquest eix, que “no només té interès per a Catalunya, sinó que ha de contribuir al desenvolupament del conjunt de l'Euroregió Mediterrània”. El Consell Executiu ha acordat traslladar per carta al comissari de Transports el desinterès de l’Estat en l'execució de l’obra, malgrat que “està obligat a fer les inversions pertinents”, ja que forma part de la Xarxa Bàsica Transeuropea. “No demanem res estrany ni cap privilegi. Demanem el que és de sentit comú, que l’Estat posi els diners on serviran per sortir de la crisi, igual com han fet França o Alemanya”, ha manifestat el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, en la roda de premsa posterior al Consell Executiu. “Esperem seny de la UE, que a l’Estat espanyol moltes vegades no hi és”, ha reblat.

 

El Consell Executiu ha analitzat en la reunió d’aquest matí l’estat actual dels projectes que formen part del Corredor Mediterrani i ha constatat “el dèficit” que pateix Catalunya en aquest àmbit, tal com demostren els Pressupostos Generals de l’Estat, que enguany destinen partides residuals a l’eix mediterrani i, en canvi, són generosos amb la construcció de nous trams de la xarxa d'alta velocitat. “La fixació i l’obstinació amb l’alta velocitat i amb la xarxa radial a tot l’Estat ha provocat un dèficit històric d’infraestructures a Catalunya que en aquest moment ens fa perdre competitivitat”, ha denunciat el conseller de Territori i Sostenibilitat. De fet, segons ha dit, s’està “molt lluny” de l’escenari que la UE demana per al Corredor Mediterrani per a l'any 2030, amb un eix completament adaptat a l'ample europeu, amb línies exclusives per a mercaderies i amb potents connexions amb els principals ports i plataformes intermodals.

 

Davant d’això el Govern ha definit avui les “inversions prioritàries” que caldrà executar amb criteris d’“austeritat i eficiència econòmica” per “resoldre de forma ràpida, abans del 2015, la connexió del teixit productiu i dels ports catalans amb Europa”. En primer lloc, l’Estat ha de finalitzar les obres i projectes que té bloquejats, com els accessos ferroviaris definitius al Port de Barcelona i el desdoblament del tram de via entre Vandellòs i Tarragona. En segon lloc, el Govern espanyol ha d’assumir la col·locació del tercer rail a la via convencional, començant pel traçat entre Tarragona i Castellbisbal, com a fórmula més ràpida i econòmica per connectar Catalunya amb Europa.

 

“El Corredor Mediterrani és l’obra ferroviària amb un retorn econòmic més important que es pot realitzar en aquest moment a l’Estat”, ha subratllat el conseller Recoder, qui ha recordat en aquest sentit “la seriosa advertència” que la Comissió Europea va (llençar) la setmana passada a l’Estat, instant-lo a incloure una anàlisi de cost-benefici “absolutament transparent” en les infraestructures finançades amb fons públics. També reclamava que limités la inversió en infraestructures a aquells projectes que tenen demanda pròpia i que són abordables, tenint en compte l'alt cost d'oportunitat dels fons públics. “Catalunya i la resta de l’Estat podran sortir de la crisi només si aprofiten oportunitats com la del Corredor Mediterrani, que concentra el 40% de les exportacions de l’Estat”, ha sentenciat el conseller.

 

També en l’àmbit ferroviari, el Govern ha aprovat destinar 9,4 milions d’euros perquè Ferrocarrils de la Generalitat adquireixi dos trens per a la línia Lleida – la Pobla de Segur. La compra dels nous combois, que es licitarà el juliol, demostra el “compromís del Govern de Catalunya amb el territori i específicament amb la línia de tren de la Pobla”, segons el titular de Territori i Sostenibilitat. L’operació, ha explicat, permetrà que “la Generalitat pugui triar qui ha d’operar el servei de la línia” i “restituir el servei complet que teníem amb més qualitat i a un cost bastant més baix”.

 

 

Per “defensar l’autogovern” del país, el Govern ha acordat recórrer davant del Tribunal Constitucional el decret espanyol de salut, que segons va dictaminar per unanimitat el Consell de Garanties Estatutàries vulnera competències de la Generalitat. En aquest sentit el portaveu del Govern i secretari general de la Presidència, Francesc Homs, s’ha mostrat “sorprès i desconcertat” davant la crida “a la insubmissió legal” feta ahir pel Partit dels Socialistes. “Ens pot no agradar, podem pensar, defensar i argumentar que vulnera les competències de Catalunya, actuar en conseqüència i acabar presentant-hi recurs, però els governs hem de procurar moure’ns en el marc d’aplicació de la llei”, ha manifestat Homs.

El Consell Executiu també ha acordat deixar sense efecte la suspensió temporal de les convocatòries de subvencions en règim de concurrència competitiva, aprovada el 15 de maig passat.