• Aquestes fundacions, que naixeran amb un patrimoni sanejat, seran presidides per un patronat majoritàriament privat i els patrons seran personalitats del món de la cultura, la ciència, l’economia o de qualsevol àmbit relacionat amb l’activitat de la fundació
• “Al Govern espanyol li aniria molt bé una cura d’aprimament”, afirma el conseller Mas-Colell, en relació amb les declaracions del president del Govern central, Mariano Rajoy, que ha demanat més retallades a les autonomies
• El portaveu del Govern, Francesc Homs, assegura que l'Executiu “defensarà el model de comerç català” i no descarta portar la nova proposta espanyola d’horaris comercials al Tribunal Constitucional en cas que s’aprovi

El Govern ha aprovat el projecte de Llei que permet transformar les caixes en fundacions de caràcter especial per tal de preservar l’obra social. Aquesta transformació afecta les entitats que han perdut el control de la institució financera a través de la qual instrumentaven la seva activitat, segons ha explicat el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, en la roda de premsa posterior al Consell Executiu.

 

Les noves fundacions comptaran amb el patrimoni que va ser segregat quan es va transferir l’activitat financera dels bancs, i per tant “és un patrimoni completament sanejat. Aquestes fundacions naixeran sense deutes significatius”, ha volgut deixar clar Mas-Colell, qui ha afegit que la seva missió serà “impulsar el que tradicionalment era la seva obra social, i això ho hauran de fer generant fluxos de finançament”.

 

En aquest sentit, el conseller s’ha mostrat convençut que “el dinamisme de la societat catalana serà capaç de desenvolupar aquestes fundacions amb eficàcia i de seguir servint els seus territoris”.

 

Les fundacions tindran com a màxim òrgan de govern un patronat format per vint membres amb una representació que haurà de ser en un 75% de caràcter privat. Els patrons seran entitats fundadores, públiques o privades amb tradició al govern de la caixa; entitats privades aportadores de recursos; entitats privades o públiques que promoguin activitats similars a les que desenvolupa l’obra social; i, finalment, persones de reconegut prestigi proposades pel patronat.

 

El projecte de llei designa com a òrgans supervisors de les noves fundacions el Departament d’Economia i Coneixement, que té la tutela de les caixes d’estalvis, i el Departament de Justícia, com a organisme responsable en matèria de fundacions. Les entitats financeres tindran un període de sis mesos des de la publicació de la llei al DOGC per acordar la transformació de la seva obra social en fundacions de caràcter especial.

 

El Govern també ha aprovat el nou Pla Serra Húnter de personal acadèmic que permetrà a les universitats públiques catalanes incorporar més de 500 nous professors seleccionats amb criteris d’excel·lència internacional fins el 2020. El pla, dotat aquest any amb 10 milions d’euros, permet avançar en la creació d’una estructura docent pròpia, més flexible i internacionalitzada, per superar la rigidesa imposada pel model funcionarial espanyol. Enguany està prevista la contractació de 66 docents mitjançant aquest programa.

 

El Pla Serra Húnter es va posar en marxa el 2003 com a resultat de l’aprovació de la Llei d’Universitats de Catalunya (LUC). Durant la primera fase s’han contractat 482 professors permanents. Ara, el Govern, d’acord amb el conjunt de les universitats públiques, dóna un nou impuls al Pla, reforçant la capacitat d'atracció i retenció de talent del sistema universitari català. 

 

En la reunió d’avui, el Consell Executiu ha acordat sol·licitar al Consell de Garanties Estatutàries un dictamen sobre la disposició addicional setanta-unena de la llei de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2012, que estableix amb el caràcter de norma bàsica una jornada mínima de treball per a tots els empleats del sector públic de 37 hores i mitja setmanals de treball efectiu en còmput anual.

 

El Govern entén que aquesta disposició dels pressupostos de l’Estat vulnera les competències catalanes perquè modifica l’actual previsió de l’art. 47 de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic aprovat per la Llei 7/2007, de 12 d’abril, que reconeixia la competència de cada Administració per establir la jornada de treball dels seus empleats. A més, d’acord amb l’art. 136 de l’Estatut, la Generalitat de Catalunya ha assumit la competència pròpia per establir el règim estatutari dels empleats públics de la Generalitat de Catalunya.

 

El portaveu del Govern i secretari general de la Presidència, Francesc Homs, ha explicat durant la roda de premsa que el Govern ha encarregat als departaments fer una “anàlisi detallada” per si hi ha més elements que vulnerin competències de la Generalitat, perquè “sospitem que podria haver-hi alguns altres punts”. En aquest cas, ha assegurat el portaveu, “ho portaríem al Consell General de Garanties Estatutàries”.

 

Preguntat pels periodistes sobre la nova proposta del govern espanyol pel que fa als horaris comercials, Homs ha explicat que, en cas que s’aprovi, el Govern no descarta “portar-la al Tribunal Constitucional”, tot i que s’ha mostrat prudent perquè la norma encara està en fase d’esborrany.

 

Malgrat això, el portaveu ha destacat que el Govern “actuarà des del punt de vista polític i institucional per mobilitzar tots els recursos i les forces possibles per preservar les competències de la Generalitat i el model propi de comerç de Catalunya”, un model basat en tres potes: que qualsevol moviment de caràcter legislatiu o estructural vagi acompanyat de la “concertació amb el sector”; que es tingui en compte el “valor molt especial del petit comerç” i que es tingui present el consumidor, amb un “model qualitatiu” que ofereixi bona atenció i serveis. “El Govern defensa aquest model de comerç, i pel que coneixem ara la normativa que es proposa posa en risc això”, ha dit Homs.

 

 

El conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, en referència a les declaracions del president del Govern estatal, Mariano Rajoy, en què demanava a les comunitats autònomes més esforços d’estalvi, ha alertat que “si ens hem d’estrènyer el cinturó ho hem de fer tots, començant pel govern central, que té marges considerables per fer-ho”. I ha reblat: “Una cura d’aprimament li aniria molt bé i nosaltres podem oferir unes quantes idees de com es pot fer”, tot i que ha precisat que si no els suggeriments "ja li faran des d'Alemanya".

 

 

El portaveu Homs també ha anunciat que el president de la Generalitat, Artur Mas, ha convocat els líders dels partits amb representació al Parlament a una segona cimera sobre el pacte fiscal, que se celebrarà el 12 de juliol a les 10h del matí, al Palau de la Generalitat.