El Govern ha aprovat avui el Projecte de llei d’accessibilitat per aconseguir una societat més inclusiva, que garanteixi l’autonomia i la igualtat d’oportunitats, especialment per al mig milió de catalans amb discapacitat reconeguda.

 

El text té el triple objectiu de “donar resposta a a les necessitats actuals de les persones amb discapacitat a Catalunya, incorporar els avenços tecnològics a l’atenció de la discapacitat i simplificar la normativa”.

Així ho ha explicat la consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, que ha comparegut conjuntament amb el conseller de la Presidència, Francesc Homs, en la roda de premsa posterior al Consell Executiu.

 

 “El 2012 a Catalunya hi havia 476.468 persones amb una discapacitat legalment reconeguda, més del 6% de la població”, ha explicat Munté. Per a moltes d’aquestes persones, l’existència de barreres no els permet portar una vida normalitzada, la qual cosa les deixa en situació de desigualtat i de discriminació social. Les mesures d’atenció a la discapacitat prenen especial importància si es té en compte que actualment Catalunya té més d’un 16% de persones més grans de 65 anys i un 10% majors de 75, amb la perspectiva que les discapacitats augmentin en l’envelliment.

 

El Projecte de llei, segons ha destacat Munté, ha estat treballat amb “la col·laboració activa” de les entitats del sector. “És una normativa que esperaven i en la qual hi han pogut participar i reflectir les seves necessitats”, ha afegit.

 

La consellera també ha recordat que Catalunya va ser “capdavantera a l’Estat espanyol” en la regulació i la implementació de mesures d’accessibilitat, amb l’aprovació l’any 1984 del primer decret de supressió de barreres.

 

El Govern també ha aprovat avui el Pla Nacional de Joventut de Catalunya (PNJCat) 2020, un pla elaborat amb la participació de les entitats municipalistes i juvenils que té com a finalitat establir els nous reptes i els objectius de les polítiques de joventut per donar resposta a les necessitats d’aquest col·lectiu.

 

Per aquest motiu, un dels objectius prioritaris  recollits en el text és “aconseguir l’èxit en la trajectòria laboral dels joves” a través de l’ augment de l’emprenedoria jove; la reducció de l’atur juvenil; la reducció de la temporalitat en la contractació juvenil i la reducció de la taxa de sinistralitat juvenil, segons ha destacat la consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté.

 

El Consell Executiu ha acordat sol·licitar un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre la possible inconstitucionalitat de les disposicions addicionals 81a i 84a de la Llei de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2013 en matèria laboral i de dependència. El Govern vol conèixer si les dues disposicions s’adeqüen a la Constitució espanyola i a l’Estatut d’autonomia de Catalunya abans d’interposar un recurs davant del Tribunal Constitucional.

 

La disposició 81a de la Llei de pressupostos reserva al Servicio Público de Empleo Estatal (SEPE) la gestió centralitzada de diferents partides pressupostàries destinades a polítiques actives d’ocupació i en disposa la no-distribució territorial a les comunitats autònomes. Per això el Govern entén que aquesta disposició pot vulnerar les seves competències en l’àmbit laboral.

 

Pel que fa a la disposició addicional 84a, suspèn diversos articles de la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència. Es tracta de preceptes que regulen el finançament estatal del nivell acordat de protecció de la dependència. L’Executiu entén que aquesta disposició podria vulnerar les competències assumides en aquest àmbit en virtut de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, a banda de ser contrària a la lleialtat institucional i a l’autonomia financera de la Generalitat.

 

Durant la roda de premsa, el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, ha lamentat la intenció del Govern espanyol de limitar l’acció exterior de les comunitats autònomes, una feina que des de la Generalitat es fa “amb recursos molt modestos”, ha assegurat. “Atenent els temps que corren, no només seguirem fent política exterior sinó que en farem més que mai, perquè si volem créixer en termes d’ocupació i de riquesa hem de jugar en la lliga de la globalització”, ha reblat Homs, qui ha afegit que el que no farà mai el Govern és “gastar 330.000 euros en coberteria i estovalles per a les ambaixades”.

 

Pel que fa a les declaracions del ministre d’Economia, Luís de Guindos, que ha obert la porta a flexibilitzar l’objectiu de dèficit de les comunitats autònomes, el conseller Homs ha valorat que ara “s’està més a prop del sentit comú que abans“, però ha recordat que el Govern espanyol podria “ressituar avui mateix els objectius de dèficit establerts mesos enrere però no ho fa”, i l'ha instat a “fer cas de les recomanacions de les institucions europees”. “No entenem la dèria del Govern espanyol de retallar a compte de l’estat del benestar i no en canvi en Defensa, o que hi hagi ministeris sencers sense competències executives, sense servei al ciutadà, que continuen plenament oberts i amb pressupostos generosos”.

 

El Govern també ha aprovat els nomenaments següents:

 

Fernando Brea Vide, delegat territorial del Govern de la Generalitat a Barcelona; Joan Cañada i Campos, secretari de Cooperació i Coordinació de les Administracions Locals; Jordi Souto Andrés, director general d’Administració Local; Jordi Aurich Taberner director general de Protecció Civil del Departament d’Interior; Ramon Parés Gallés, director general de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments; Pere Torres Grau, secretari d’Empresa i Competitivitat, i Joan Tarradellas i Espuny, conseller delegat de l’Agència de Suport a l’Empresa Catalana (ACC1Ó).