El Govern ha aprovat el decret que regula la composició i el funcionament intern dels òrgans urbanístics de caràcter col·legiat de la Generalitat. Aquests òrgans són la Comissió de Política Territorial i d’Urbanisme de Catalunya (CPTUC) i les nou comissions d’urbanisme en què es divideix el territori català. 

 

Tots aquests ens estan integrats per representants de la Generalitat, ens locals amb competències urbanístiques i persones de reconegut prestigi professional o acadèmic en matèria d’urbanisme, habitatge i medi ambient. En el cas de la CPTUC, també hi poden assistir alcaldes dels ajuntaments afectats, amb veu però sense vot, a determinades sessions. 

 

Segons ha explicat el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l'Executiu, el reglament aprovat avui vol “impulsar la transversalitat i la participació en la presa de decisions relacionades amb l’urbanisme amb el compromís d’una gran proximitat”. 

 

El Decret també integra dins d’un únic text la regulació actualment dispersa en diverses normes sobre la composició i el funcionament intern dels diversos òrgans urbanístics i incorpora diverses novetats.  

 

A més, suprimeix la ponència tècnica prèvia a cada comissió que fins ara elaborava una proposta prèvia a la resolució dels expedients. D’aquesta manera, se simplifiquen els òrgans col·legiats i, indirectament, també la tramitació urbanística.

 

El Departament de Territori i Sostenibilitat ha apostat també per ampliar la participació dels diferents actors que intervenen en el planejament urbanístic i en la valoració dels documents que se sotmeten a valoració. En aquest sentit, les comissions territorials d’urbanisme i la CPTUC s’obriran a nous membres, en nombre variable. 

 

Pel que fa a la CPTUC, tindrà noves competències. Així, valorarà preceptivament el planejament tant de municipis de més de 25.000 habitants com de capitals de comarca. Igualment, la CPTUC serà informada sobre els avantprojectes de llei i els projectes de reglament en matèria d’ordenació del territori i d’urbanisme. 

 

Els canvis introduïts en els òrgans urbanístics col·legiats suposen un trencament amb el model anterior, tant pel que fa a la simplificació del seu funcionament, com a la forma de valorar els expedients, com a la participació dels agents implicats en el planejament urbanístic. 

 

Nova Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Alt Pirineu 

 

Finalment, el Decret aprovat avui compleix amb una “assignatura pendent”  amb el territori: es crea una nova comissió territorial d’urbanisme, la de l’Alt Pirineu, que exercirà les seves funcions a les comarques de la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça i l’Alt Urgell. Aquest nou òrgan completarà la distribució urbanística de Catalunya, tot afegint-se a les vuit comissions que ja existeixen, com són les de Girona, Lleida, Barcelona, Àmbit Metropolità de Barcelona, Tarragona, Terres de l’Ebre, Val d’Aran i Catalunya Central. La Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona, de la seva banda, deriva de la Carta Municipal. 

 

L’objectiu de la creació de la nova comissió de l’Alt Pirineu és potenciar la descentralització urbanística, acostar la presa de decisions al territori i aconseguir una major transparència i celeritat en la tramitació dels expedients.

 

El portaveu Homs es mostra “convençut” que en els propers dies es produiran converses amb l’Estat per evitar la reducció de canals de TVC 

 

Durant la roda de premsa, el conseller de la Presidència s’ha referit a la supressió de la meitat dels canals de Televisió de Catalunya prevista pel ministeri d’Indústria, una decisió que el mateix Homs va denunciar ahir en roda de premsa. El ministeri ha informat avui que finalment no aprovarà aquest divendres el reial decret que concretava la reducció d’un múltiplex de la televisió pública catalana, un anunci que Homs ha celebrat.

 

En aquest sentit, el conseller s’ha mostrat convençut que la denúncia pública feta ahir servirà per iniciar les converses que el Govern ha demanat infructuosament durant dos anys a la Secretaria de Telecomunicacions  del ministeri d’Indústria per resoldre aquesta qüestió: “Els contactes es desencadenaran en els propers dies, estic convençut que això acabarà produint-se”, ha afirmat.  

 

Homs ha reiterat el compromís del Govern amb la defensa de la televisió pública catalana: “Cada cop que ens trepitgin, cridarem”, ha assegurat. El conseller ha recordat que l’oferta televisiva en català a Catalunya ja és “minoritària”, i ha alertat que si s’aplica la decisió del ministeri d’Indústria “encara quedarà més reduïda”.  

 

En segon lloc, el Govern ha aprovat un nou decret de millora de la Formació Professional. Concretament, el que estableix el currículum del cicle formatiu de grau superior de disseny en fabricació mecànica amb l’objectiu d’adaptar-lo a les necessitats actuals del sector. Així mateix, el currículum s’ha adequat a la formació professional establerta a la LOE (Llei orgànica d’educació) i també se n’han ampliat els continguts. Aquest títol està desenvolupat d’acord amb el catàleg de qualificacions professionals de Catalunya, que permet la integració dels sistemes educatiu i laboral en la formació professional.

 

El nou cicle dóna resposta a les necessitats educatives dels sectors econòmics, atès que el desenvolupament de programari sectoritzat permetrà l’obtenció de metodologies de disseny modulars i adaptables, que agilitzaran les etapes de disseny d’una forma adaptada a les necessitats concretes de cada sector. A més, a causa la contínua evolució de la implantació de tècniques de prototipat ràpid a nivell industrial, el seu ús serà generalitzat i la fabricació de prototipus mitjançant aquestes tecnologies anirà reduint els temps de conceptualització, disseny i validació de productes.

 

 

En tercer lloc, el Govern ha aprovat un contracte programa entre el Departament de Cultura i el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) per a l’any 2014, que estableix la relació entre les dues institucions i determina els compromisos que assumeix cada part en relació amb la gestió, l’activitat, el finançament i la finalitat pública de l’equipament per a l’exercici 2014.

 

L’acord preveu garantir la diversitat de la programació, facilitar l’accés de tota la ciutadania a la cultura, potenciar l’ús de la llengua catalana en les arts escèniques i contribuir a la seva difusió territorial, i promoure la projecció internacional del TNC, entre d’altres.

 

Pel que fa a la llengua, l’objectiu és que el nombre de representacions d’espectacles produïts i exhibits en català per temporada arribi al 80%. A més, es vol facilitar l’accés de tota la ciutadania a la cultura per mitjà de les arts escèniques per posicionar el Teatre Nacional de Catalunya com a servei públic i aconseguir millorar el retorn social de l’aportació pública. Això implicaria oferir un 3% de l’aforament a col·lectius amb risc d’exclusió social i 8 funcions per temporada per escolars de primària.

 

Encara en l’àmbit cultural, l’Executiu ha aprovat el programa temporal de suport a aquest equipament per poder dur a terme el canvi d’ubicació, que multiplicarà per 10 la seva superfície actual i esdevindrà la segona més gran de Catalunya.

 

La Biblioteca Pública de Girona té titularitat estatal, però és gestionada pel Departament de Cultura, i forma part del Sistema de Lectura Pública de Catalunya. Està especialitzada en publicacions de les comarques gironines, és receptora del Dipòsit Legal d’obres impreses a la demarcació Girona i disposa d’un important fons patrimonial i antic.

 

Es preveu que la Biblioteca Pública de Girona es traslladi a la seva nova seu, situada al carrer Emili Grahit, durant l’any 2014. El nou equipament és un edifici de nova construcció dissenyat expressament perquè pugui prestar un servei d’excel·lència i esdevingui un equipament de referència, no només per a Girona sinó per a tot Catalunya. Amb el canvi d’ubicació, la biblioteca multiplica per 10 la superfície actual i passarà a tenir una superfície de 7.069 m2, la qual cosa la converteix en la més gran del país després de la Biblioteca de Catalunya.

 

La nova seu compta amb 300 punts de lectura per a adults i 50 per a joves, a més d’estar dotada amb els últims avenços tecnològics: 70 ordinadors d’ús públic, aules de formació per a alfabetització informacional, espais per a programació d’activitats de difusió cultural, auditori, sala de projecció i sala d’exposicions.