• El pla contempla una convocatòria d’ajuts per valor de 31,5 milions d’euros en tres anys subjecta a l’aprovació dels pressupostos
• El conseller Comín qualifica el pla de “salt qualitatiu” en el sistema de recerca en salut i destaca que permetrà incorporar un centenar de científics als equips d’investigació dels centres sanitaris
• La portaveu Munté insisteix en la importància d’aprovar els pressupostos perquè “les necessitats socials no esperen”
• El Govern aprova el conveni que permetrà l’impuls definitiu dels accessos ferroviaris al Port de Barcelona

El Govern ha aprovat avui el Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut (PERIS) 2016-2020, un nou instrument de planificació i coordinació que defineix les línies generals de la recerca i innovació en salut del Departament de Salut per als propers anys. Aquesta nova planificació s’ha redactat prenent com antecedent l’anterior Pla estratègic, en coherència amb les prioritats del Pla de Salut de Catalunya i en col·laboració amb el Departament d’Empresa i Ocupació, amb l’objectiu d’enfortir el lideratge del sistema de salut de Catalunya en el conjunt del sector.

 

El conseller de Salut, Antoni Comín, ha destacat el “salt qualitatiu” que suposa el Pla aprovat avui, ja que per primera vegada es passa a una política de recerca basada en convocatòries anuals d’ajuts. Un nou sistema amb el qual es guanya  “impacte i transparència”, ha assegurat.

 

Aquesta convocatòria específica d’ajuts de la recerca està dotada amb més de 31,5 milions d’euros durant els propers tres anys, una xifra subjecta a l’aprovació dels pressupostos. En aquest sentit, Comín ha explicat que si s’aproven els nous comptes la voluntat del Govern és publicar la primera convocatòria d’ajuts, ja al setembre, amb una dotació de 21 milions d’euros.

 

El Pla permetrà incorporar més de cent científics als grups de recerca dels centres sanitaris i facilitarà que els professionals sanitaris dels hospitals i centres d’atenció primària puguin dedicar més temps a la investigació, així com posar en marxa projectes de recerca orientats a necessitats de salut dels ciutadans i implantar accions ambicioses de recerca dirigides a abordar grans problemes de salut de la població. 

“La recerca en salut és una prioritat que es justifica per ella sola. Permet millorar la qualitat del nostre sistema assistencial i facilita que els nostres hospitals i centres d’assistència primària curin més i millor les persones“, ha subratllat el titular de Salut.

 

Comín també ha posat en relleu la participació d’un gran nombre d’experts en recerca, investigadors, acadèmics i científics en l’elaboració del pla, així com dels pacients: “Estem convençuts  que la política de recerca ha d’incorporar la participació dels ciutadans perquè al cap i a la fi són els destinataris del progrés científic”. El conseller ha volgut destacar també el paper de la Direcció General de Recerca del Departament de Salut, de nova creació, que ha tingut com a primera missió la redacció d’aquest pla. 

 

El PERIS fa una anàlisi de l’activitat de recerca i innovació en salut als darrers anys, mitjançant un conjunt d’indicadors, també defineix els objectius estratègics i prioritats temàtiques i recull l’estructura dels programes i de les accions instrumentals, en el marc legal, els principis de bon govern, el desenvolupament, el seguiment i l’avaluació.

 

El Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut 2016-2020 té un fort component translacional (recerca aplicada) tant en l’estratègia  com en el disseny, perquè el que es pretén és que arribin als ciutadans solucions innovadores per als reptes que es plantegen en salut.

 

 El PERIS 2016-2020 es marca 8 objectius: 

 

1. Promoure la participació dels pacients i, en general, dels ciutadans de Catalunya en les polítiques de recerca i innovació del Sistema de Salut de Catalunya. 

2. Incrementar la qualitat de la recerca que es fa en l’àmbit de la Salut per garantir l’excel·lència del nostre Sistema de Salut. 

3. Intensificar les capacitats de translació del coneixement generat pels investigadors i tecnòlegs als processos assistencials en les àrees de la prevenció, el diagnòstic i el tractament dels processos patològics i en la promoció de la salut. 

4. Enfortir les capacitats i el lideratge internacional dels centres de recerca en salut de Catalunya. 

5. Potenciar la formació i l’ocupabilitat de científics i tecnòlegs en el Sistema de Salut de Catalunya i enfortir les capacitats científiques dels professionals de la salut. 

6. Integrar les polítiques de recerca i innovació en salut amb les altres existents a Catalunya. 

7. Potenciar el paper del Sistema de Salut de Catalunya com a agent d’innovació tot creant mecanismes per accelerar la transferència de coneixement cap al sector productiu. 

8. Promoure la divulgació científica i el coneixement crític dels avenços científics en l’àmbit de la salut.

El Pla s’alinea també amb l’estratègia Horitzó 2020, el programa marc de la Comissió Europea per a la recerca i la innovació, i que es fonamenta sobre tres pilars: l’excel·lència científica, la competitivitat de les indústries i la resposta als reptes socials que més preocupen Europa actualment.

 

La tramitació del Pla ha comptat amb una àmplia participació de la comunitat acadèmica i científica, així com de la ciutadania, a través de l’exposició pública del Pla mitjançant el web del Departament de Salut. A més, està previst que properament es faci una presentació pública del Pla per difondre el seu contingut de forma detallada entre tots els agents implicats. 

Precisament, la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, ha posat el Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut com a exemple de la importància d’aprovar els pressupostos d’aquest any. “El Govern manté la fermesa en la defensa dels pressupostos perquè les necessitats socials no esperen”, ha alertat Munté, que ha recordat que els nous comptes incrementen en 870 milions d’euros la despesa destinada a polítiques socials.

 

En aquest sentit, el conseller Comín ha alertat que a qui perjudicaria el bloqueig als nous pressupostos i la pròrroga dels actuals no seria al Govern sinó a les famílies més vulnerables del país. “Els 870 milions d’euros addicionals per a polítiques socials  beneficien els ciutadans en forma de reducció de llistes d’espera, polítiques de la dependència, finançament d’escoles bressol... serveis públics que necessiten tots els ciutadans però especialment les famílies més vulnerables”, ha assegurat Comín.

 

Al costat d’aquesta defensa dels pressupostos presentats pel Govern, la portaveu ha reiterat la “mà estesa” del Govern per “negociar-los i millorar-los en tot allò que es pugui millorar” però “un cop s’hagi superat el debat a la totalitat”. “La voluntat de diàleg hi ha estat sempre”, com demostren els contactes, reunions i propostes que s’han produït durant l’elaboració dels pressupostos, però “és imprescindible superar aquest escull”, ha insistit.

 

En aquest sentit, la portaveu ha apel·lat al compliment de l’acord de governabilitat signat amb la CUP, un pacte que tot i no ser un “xec en blanc” “vincula” ambdues parts i requereix que “no es bloquegi” l’entrada dels pressupostos al Parlament,

En l’àmbit de les infraestructures, el Govern ha aprovat la signatura de l’acord per al traspàs a l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (Adif) d’un tram de via de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i la seva inclusió a la Xarxa Ferroviària d’Interès General (XFIG). Aquest conveni farà possible l’execució i  explotació del nou accés sud ferroviari al Port de Barcelona. En les properes setmanes  es convocarà l’acte de signatura del conveni. 

 

Aquesta primera fase consistirà en l’habilitació d’una via única que discorrerà pel marge esquerre del riu Llobregat, aprofitant parcialment el tram de la via d’FGC que la Generalitat cedeix gratuïtament a l’Adif i que és el tram comprès entre el nou accés viari a Cornellà del Llobregat des de la Ronda Litoral fins després del pont d’entrada a Mercabarna. 

 

La via única actual d’FGC s’adaptarà a les noves condicions d’explotació d’ús compartit de la infraestructura per permetre la circulació de trens dels tres amples en els quals es podrà operar. D’una banda, les noves circulacions sobre la XFIG en ample ibèric i estàndard europeu per al nou accés al port i, de l’altra, les circulacions ja existents i futures en ample mètric d’FGC. 

 

La cessió d’aquest tram de plataforma permetrà un estalvi d’uns 100 milions d’euros respecte del projecte inicial. La primera fase també inclou una terminal d’expedició i recepció de trens i un nou ramal de connexió amb la terminal de Can Tunis. En total, es preveu una inversió de 104 milions d’euros, finançats al 50% entre l’Autoritat Portuària de Barcelona i el Ministeri de Foment. 

 

El conveni incorpora també els mecanismes que han de garantir l’operativa actual i els trànsits d’FGC. En aquest sentit, el Ministeri de Foment es compromet a impulsar les accions normatives necessàries perquè els trens de l’empresa pública de la Generalitat puguin circular, sense cap cost, en el tram de la XFIG que se cedeix. Actualment, per aquesta infraestructura circulen trens procedents de la fàbrica de SEAT o de les mines de potassa del Bages, per exemple.  

 

La solució trobada per al nou accés consisteix en una nova connexió ferroviària que sortirà de l’anomenat ramal del Llobregat de la XFIG i s'incorporarà a la infraestructura ferroviària existent d’FGC. El tram transcorre, aproximadament, des del nou accés viari al municipi de Cornellà de Llobregat des de la Ronda Litoral, recentment posat en servei, fins passat el pont d'accés a Mercabarna.

 

Després d'aquest últim encreuament, la nova connexió se separarà per dirigir-se per la ribera del nou curs fins a connectar amb les instal·lacions ferroviàries de la nova terminal del Moll Prat. La solució inclou també la connexió amb la terminal ferroviària de Can Tunis.

 

El Govern ha donat llum verda al finançament del Pla d’acció de l’estratègia de recerca i innovació per a l’especialització intel·ligent de Catalunya, RIS3CAT. Amb l’acord aprovat avui, el Govern posa en marxa la maquinària per accelerar les convocatòries i les actuacions de la RIS3CAT i complir els calendaris acordats amb la Comissió Europea.   

 

El sistema de finançament aprovat permet vehicular 406 milions d'euros del Programa operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020 cap al teixit productiu i el sistema d’R+D+I de Catalunya, per generar un volum d’inversió en recerca i innovació superior als 1.000 milions d'euros i minimitzar-ne l’impacte en els pressupostos públics:  

 

-      finançament de la Generalitat de Catalunya mitjançant l’aplicació de les bestretes de prefinançament que preveu el Reglament (UE) 1303/2013 (25 milions d'euros de la bestreta inicial del Programa operatiu FEDER Catalunya 2014-2020 per a l’any 2016 i, per a la resta d’anys, bestretes en funció de la despesa justificada); 

-      aportacions del pressupost de la Generalitat de Catalunya (15 milions d'euros el 2017 i 15 milions d'euros el 2018) i reinversió dels pagaments del FEDER en nous projectes, i 

-      aportacions de les administracions locals i del sistema d’universitats i recerca, per avançar el FEDER en el marc de les convocatòries en què executen projectes.

 L’objectiu final de la RIS3CAT és consolidar la innovació com a motor del creixement sostenible, la competitivitat del teixit productiu i la cohesió social. Catalunya té una base industrial sòlida, un teixit empresarial diversificat i un sistema propi de recerca d’excel·lència. En aquest context, el Govern aposta per la innovació com a via per potenciar aquests actius i generar llocs de treball de qualitat.

 

Informació detallada sobre el Pla d’acció de la RIS3CAT a
http://catalunya2020.gencat.cat/web/.content/00_catalunya2020/Documents/estrategies/fitxers/pa_ris3cat.pdf

 

El Govern ha analitzat avui l’informe de seguiment del Pla per a la Implantació de la Finestreta Única Empresarial (FUE) 2015-2017, un informe que reflecteix una evolució positiva, tant pel que fa a la incorporació de tràmits que es poden iniciar i finalitzar a través de la finestreta, les línies d’ajuts o subvencions que les empreses i persones emprenedores hi poden sol·licitar directament o el nombre de municipis que s’han adherit a aquesta iniciativa de simplificació administrativa.     

 

Una de les eines per consolidar aquest canvi de model que va impulsar l’anterior Pla FUE (2011-2014) va ser la millora de la regulació i la simplificació administrativa. Això es va concretar amb l’aprovació l’any passat de la Llei 16/2015, de 21 de juliol, de simplificació de l’activitat administrativa de l’Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d’impuls de l’activitat econòmica.  

A partir de l’aprovació d’aquesta nova norma les empreses que porten a terme activitats que no tenen impacte en el medi ambient o en la seguretat i la salut de les persones poden iniciar la seva activitat de forma més ràpida, àgil i de forma estàndard arreu del territori. Addicionalment, s’està avançant en el procés d’identificació i revisió de normes que afecten l’activitat econòmica per tal de reduir encara més les càrregues sobre les empreses. 

 

Des de la posada en marxa del primer Pla per a la Implementació de la FUE, el seu catàleg de tràmits ha experimentat un creixement de gairebé un 250%, ja que ha passat de 145 tràmits l’any 2011 a 506 el primer trimestre del 2016. Anant al detall, un 62% dels tràmits que assumeix la FUE es poden iniciar en aquesta instància i un 28% també es poden finalitzar de forma immediata en la mateixa Finestreta Única.  Així mateix, tots els tràmits del catàleg estan disponibles a Canal Empresa (canalempresaweb.gencat.cat), el portal de serveis i tràmits per a les empreses, i en el 34% es pot realitzar la gestió íntegrament pel canal electrònic.

 

 En paral·lel, la FUE continua amb el procés d’incorporació de subvencions i ajuts al seu catàleg de tràmits, quelcom molt important tenint en compte l’interès que desperten en els emprenedors en tant que són eines bàsiques per reforçar el finançament de les seves iniciatives. Així, el 2014 se’n van incorporar 25 línies, i es van arribar a gestionar 4.342 expedients de sol·licitud d’ajut, mentre que l’any passat ja van ser 44 les línies incorporades, amb 5.659 expedients gestionats. El primer trimestre de 2016 s’ha saldat amb 8 línies d’ajut o subvenció més en el catàleg.   

 

Pel que fa a la implantació de la FUE al món local, l’aplicació de la nova llei de simplificació administrativa ha suposat un increment substancial de municipis adherits a la FUE. Així, en data 26 de maig de 2016 un total de 817 municipis de tot Catalunya ja s’han adherit a la Finestreta Única i 13 més estan en vies de fer-ho. D’aquesta manera, els emprenedors que volen iniciar una activitat comercial o de serveis des de Canal Empresa, podran fer totes les gestions que necessiten per fer-ho possible, amb independència de l’administració responsable. Els 91 municipis que resten són els que tenen més població i disposen de solucions pròpies de tramitació. 

 

Amb l’objectiu que la Finestreta Única Empresarial sigui un recurs conegut i aprofitat tant per les administracions com per les mateixes empreses i persones emprenedores, l’informe de seguiment preveu continuar insistint en les tasques de difusió de l’eina mitjançant articles en mitjans de comunicació tradicionals, xarxes socials, jornades presencials per a personal de les administracions. 

 

El Govern aprova el darrer tram del regadiu Algerri-Balaguer i culmina una obra que posa en reg gairebé 8.000 hectàrees 

 

El Govern ha aprovat el darrer tram de l’obra del regadiu Algerri-Balaguer. Aquest sector de reg, de 792 hectàrees, que pertany al terme municipal de Balaguer, és l’últim dels tres sectors en què s’ha dividit les actuacions d’aquesta obra, que posa en reg gairebé 8.000 hectàrees.  

 

La posada en reg d’aquest sector comportarà la instal·lació de més de 29 quilòmetres de canonades de reg de diferents diàmetres, així com la instal·lació de 237 preses parcel·làries i 149 hidrants, a banda d’altres instal·lacions complementàries. 

 

Paral·lelament, el Govern també ha aprovat, avui, una nova fase de les obres relacionades amb la concentració parcel·lària del terme municipal de Balaguer, les quals es van iniciar l’any 2011 i s’han anat executant en diferents fases per motius pressupostaris. Les actuacions incloses en aquesta fase tenen en compte les obres del regadiu previstes d’executar i responen a les prioritats manifestades pel territori. 

 

Les obres de concentració inclouen, bàsicament, actuacions en la xarxa de camins i la xarxa de drenatges. El projecte aprovat preveu actuar en més de 9 quilòmetres de camins de diferents amplades de ferm i l’execució de més de 5 quilòmetres de drenatges subterranis a la zona de reg. D’altra banda, també està previst executar mesures correctores de l’impacte ambiental, com ara la construcció d’una torre de nidificació i altres actuacions com per exemple condicionament físic del sòl, hidrosembres i plantacions, entre altres. 

 

El conjunt d’actuacions, incloent tant les relacionades amb la posada en reg com les de l’obra de concentració, suposaran una inversió de 7,7 M€. 

 

El Govern ha aprovat la creació del Programa del Poble Gitano i de la Innovació Social. Aquest programa té com a objectius prioritaris impulsar la renovació del Pla integral del poble gitano de Catalunya; consolidar el reconeixement i la participació institucional dels gitanos i les gitanes, i planificar noves metodologies i circuits de treball més eficients i innovadors, per tal de millorar-ne l'impacte social.  

El programa, que té una durada de 3 anys prorrogable, restarà adscrit a la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, que compta amb les competències en matèria d’atenció i promoció del poble gitano a Catalunya.

 

 En el marc del nou programa s’establiran les bases per a la implementació, la renovació i l’avaluació del Pla integral del poble gitano, que defineix les polítiques públiques del Govern de la Generalitat per millorar les condicions de vida dels gitanos equiparar el compliment dels seus drets amb la resta de la ciutadania. En aquest sentit, es desplegaran estratègies per implementar actuacions d'èxit en els àmbits d'educació, treball, cultura, justícia, salut, habitatge, interior, mitjans de comunicació, foment de l'associacionisme i ens locals. 

 

El Programa del Poble Gitano i de la Innovació Social també preveu impulsar una nova estructura que consolidi el reconeixement i la participació institucional del poble gitano a la societat catalana. 

 

D’altra banda, s’analitzaran nous circuits de col·laboració i metodologies d'intervenció que permetin donar resposta als reptes de la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària de manera més efectiva, eficient i sostenible i es planificaran accions transversals que contribueixin a incrementar l'impacte social dels projectes d’aquesta Direcció en el territori. En aquest sentit, el Programa definirà processos participatius estables i un diàleg continu entre la ciutadania i la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària, tot incorporant la cultura d'innovació en l'estructura, els projectes i els equips de treball.

 

Finalment, el Govern ha aprovat personar-se en el recurs d’inconstitucionalitat promogut pel president del Govern de l’Estat contra determinats articles i disposicions de la Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. La Generalitat defensa la constitucionalitat de la norma d’acord amb les competències pròpies en matèria d’habitatge, consum i serveis socials, que fa valer plenament a l’hora de protegir les persones que estan en situació de vulnerabilitat. També demanarà l’aixecament de la suspensió dels preceptes impugnats, que el TC ha de resoldre en el termini de 5 mesos.

 

 La decisió de l’Executiu català de personar-se en el recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei 24/2015 ha estat adoptada a proposta de la consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, després de revisar l’informe del Gabinet Jurídic de la Generalitat de Catalunya. El termini per personar-se davant del Tribunal Constitucional finalitza el proper 27 de juny.

 

 El Govern de la Generalitat va denunciar el recurs d’inconstitucionalitat de la llei d’emergència social catalana com una decisió política i no tècnica, que deixava exposades moltes persones vulnerables. Com a resposta, el Govern va anunciar que, juntament amb el Consell de l’Advocacia de Catalunya, les entitats municipalistes i els promotors de la ILP d’habitatge, redactaria una nova llei d’emergència social que reculli tot allò que ha quedat suspès després que el Tribunal Constitucional hagi admès a tràmit el recurs del Govern espanyol, amb l’objectiu de mantenir les eines per donar resposta a les necessitats d'habitatge i fer front a la pobresa energètica.

 

 El Consell de Ministres del 29 d’abril va informar de la presentació per part del president del Govern de l'Estat d’un recurs d'inconstitucionalitat contra els articles 2 (apartat 2), 3, 4, 5 (apartats 1, 2, 3, 4 i 9), 7, la disposició addicional, la disposició transitòria segona (apartat primer i apartat segon pel que fa a l'aplicació de l'article 7) i la disposició final tercera de la llei d’emergència social catalana. El Tribunal Constitucional va admetre a tràmit el recurs per mitjà de la provisió de 25 de maig, fet que va comportar la suspensió automàtica dels preceptes impugnats atès que la sol·licitud del Govern central invocava l’article 161.2 de la Constitució espanyola, que així ho preveu.