El Govern de la Generalitat s’ha reunit aquest matí a Vielha, a la seu del Conselh Generau d’Aran, “per visualitzar la singularitat de l’Aran i fer un reconeixement a les seves institucions, la seva llengua i la seva cultura”, segons ha destacat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi, durant la roda de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu. Una reunió en la qual s’han aprovat diversos acords encaminats a reforçar l’autogovern de la Val d’Aran.

 

Artadi ha assegurat que el Govern vol que aquesta legislatura sigui “un punt d’inflexió” cap a “un major reconeixement de la realitat nacional aranesa, un major impuls de la cultura i de la llengua pròpies i un major autogovern”.

 

“L’Aran té una realitat nacional pròpia i diferenciada, amb una llengua i una cultura pròpies, comunes i compartides amb la resta d'Occitània, basada en una antiga tradició d'autogovern fermament defensada pels aranesos al llarg del temps”, ha manifestat la portaveu del Govern.

 

Les mesures adoptades avui han estat treballades prèviament en el marc de la Comissió Bilateral Generalitat-Conselh Generau d’Aran, l’òrgan permanent de relació entre les dues Administracions per al desenvolupament del règim especial de l’Aran.

La portaveu Artadi ha insistit que els acords aprovats avui són “un punt d’inici” i ha anunciat una segona trobada de la Comissió Bilateral que se celebrarà properament. “Volem canviar la manera de relacionar-nos i volem seguir impulsant una col·laboració que entenem que és productiva per a les dues bandes”, ha afegit.

 

Des de l’any 1979, diversos marcs normatius han anat incrementant el reconeixement de les institucions araneses i de l’autonomia de gestió dels seus serveis. Destaca especialment l’Estatut del 2006, que protegeix aquesta realitat nacional occitana i el seu dret a decidir, i determina l’Aran com a entitat territorial singular dins de Catalunya. Gràcies a l’aprovació de la Llei 1/2015, de 5 de febrer, del règim especial de l’Aran, es va fer un salt important dotant aquest territori d’un règim jurídic especial, amb el desplegament del qual el Govern està compromès.

 

La voluntat del Govern de Catalunya de reforçar i impulsar l’entitat territorial singular de la Vall d’Aran s’ha materialitzat en la seva pròpia estructura organitzativa, situant l’àmbit de relacions amb l’Aran en el rang de Secretaria Sectorial adscrita al Departament de  Presidència per facilitar les tasques de coordinació. Aquesta Secretaria, que dirigeix Miquel Àngel Escobar, coordina de manera transversal totes les qüestions relacionades amb l’Aran amb els diversos departaments de la Generalitat, a fi i efecte d’agilitzar les relacions entre les dues administracions.

 

Aquests són els acords que el Govern ha aprovat avui a Vielha:

 

 

El Govern ha donat llum verda a les bases del nou model de finançament del Consell General d’Aran, plasmat en el Fons per al finançament del Conselh Generau d’Aran de la Llei de pressupostos. L’acord permet que el Conselh Generau d’Aran pugui tenir els recursos suficients per progressar i ampliar el marc real de traspassos o ampliació de competències i en el seu marc de finançament.

 

“L’objectiu del nou sistema de finançament és que la Vall d’Aran, a través del seu Conselh Generau d’Aran, disposi dels recursos suficients per tenir autonomia de gestió per desenvolupar les seves funcions de manera eficient i eficaç i avançar en el seu propi autogovern”, ha destacat la portaveu Artadi.

 

Artadi també ha remarcat que el nou model de finançament tindrà durada de 5 anys, no com fins ara que era anual. “Això representa un pas molt important i molt positiu, ja que dona estabilitat al govern de l’Aran i també permet a la Generalitat de Catalunya una millor planificació de la despesa”, ha afirmat.

.

L’acord es concreta en dos elements: d’una banda, partint d’un any base que s’haurà d’actualitzar anualment a partir d’un indicador: IPC, regla de despesa, despesa no financera no finalista de la Generalitat (NFNF) i PIB; d’altra banda, es tindrà en compte la gestió de l’autogovern a través d’un Coeficient de gestió de competències.

 

El Fons de finançament incondicionat (FFI) es calcula per a un any base i s’actualitza anualment d’acord amb l’increment del pressupost de despeses de la Generalitat d’acord amb diversos paràmetres:

 

·       El FFI de l’any base inclourà el finançament de tots els serveis transferits al Conselh Generau d’Aran fins a la data d’aprovació de l’acord. S’instrumentarà el mecanisme per tal d’anar incorporant en aquest fons el finançament dels nous serveis que es vagin transferint al Conselh, d’acord amb el que estableix la llei del règim especial d’Aran.

 

·       L’índex d’evolució del FFI es calcula com la variació de la despesa no financera dels departaments de la Generalitat excloent aquelles despeses finançades amb fons finalistes d’altres administracions.

 

·       En cas de situació de pròrroga pressupostària de la Generalitat la limitació de crèdits de la pròrroga comportarà la no actualització del FFI. Excepcionalment, en cas que la Generalitat adopti mesures que permetessin un augment de la despesa no financera no finalista de la Generalitat, s’aplicaria un criteri equivalent per actualitzar el FFI.

 

·       En cas de modificació del càlcul de la despesa computable a efectes de valorar el compliment de la regla de despesa establerta en la Llei orgànica 2/2012, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, es revisarà el còmput de l’índex d’evolució del FFI

 

Anualment, en el procés d’elaboració de l’avantprojecte de llei de pressupost de la Generalitat, s’informarà al Conselh Generau d’Aran de l’import del FFI així com del seu càlcul.

 

L’import serà concretat a la reunió de la Comissió Bilateral Govern de la Generalitat – Conselh Generau d’Aran, que es convocarà en les properes setmanes. Aquest és l’òrgan permanent de relació entre els governs i les administracions de la Generalitat i l’Aran per al desenvolupament del règim especial d'Aran. Es va constituir el 20 de febrer de 2015, i des d’aleshores ha celebrat diverses reunions per gestionar les relacions entre els dos governs i administracions.

 

L’any base de determinació del FFI és el 2018 i té un import de 23.144.436 euros. A partir de l’any 2020 el FFI incorpora una dotació addicional per compensar a l’Aran pel desenvolupament de polítiques pròpies. Aquesta dotació addicional equivalent al 10% del FFI de l’any base es posarà a disposició de l’Aran en un període gradual de  4 anys.

 

Atesa la situació de pròrroga pressupostària a la Generalitat en l’actual exercici 2019, en aquest any l’import del FFI és de 23.144.436 euros.

 

En el cas que durant l’exercici s’aprovessin uns pressupostos pel 2019, l’import del FFI anterior s’actualitzaria segons el creixement de la despesa no financera no finalista dels departaments de la Generalitat.

 

La previsió és que d’aquí a cinc anys, el 2023, la xifra de finançament estigui al voltant dels 29 milions d’euros.

 

 

Que l’Aran tingui un model de finançament que li permeti una autonomia de gestió per al seu desenvolupament ha estat la premissa fonamental que ha guiat el debat dins la Subcomissió de finançament de l’Aran, a través de diverses trobades i reunions. Aquesta va ser creada per la Comissió Bilateral el passat 17 d’octubre com a òrgan de suport per estudiar un nou sistema de finançament.

 

Des del 2012, el finançament del Conselh Generau d’Aran s’ha determinat a partir d’uns acords anuals que concreten els imports a transferir. El darrer acord es va signar l’any passat, entre el Departament de la Presidència i el Conselh Generau d’Aran.

 

La Llei 1/2015, de 5 de febrer, determina que la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya ha de crear i dotar un Fons per al finançament del Conselh Generau d’Aran. La Disposició addicional cinquena preveu que aquesta mateixa Comissió Bilateral ha de revisar i estudiar la idoneïtat del model de finançament establert en la llei per, d’aquesta manera, negociar i acordar les modificacions que s’escaiguin, en un termini màxim de tres anys des de l’entrada en vigor.

Fins avui, han estat 38 els decrets de traspassos de competències o d’ampliació de les competències traspassades de la Generalitat al Conselh Generau d’Aran en diferents àmbits. La primera transferència va ser en matèria de cultura l’any 1992.

 

Els diferents marcs normatius existents des del 1979 fins ara han anat reconeixent progressivament la realitat aranesa, les seves institucions i l’autonomia en la gestió de serveis al territori de l’Aran.

 

En aquest procés, hi ha hagut diversos punts d’inflexió, com la Llei 16/1990, del 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall d’Aran, amb l’activació del reconeixement del sistema institucional tradicional aranès; l’Estatut d’autonomia de Catalunya de l’any 2006 que determina, entre altres institucionalitzacions, l’Aran com a entitat territorial singular dins de Catalunya, amb una particular protecció a través d’un règim jurídic especial; arribant a la Llei 1/2015, del 5 de febrer, del règim especial d’Aran.

 

L’Aran constitueix dins de Catalunya una realitat nacional amb personalitat pròpia i diferenciada, fonamentada en el fet que la comunitat aranesa disposa d'una llengua i una cultura pròpies, comunes i compartides amb la resta d'Occitània, i, alhora, d'una antiga tradició d'autogovern fermament defensada pels aranesos al llarg del temps.

 

 

 

El Govern ha aprovat el decret que oficialitza el traspàs de funcions i serveis de la Generalitat de Catalunya al Conselh Generau d’Aran en matèria de gestió d’espais naturals protegits al territori de l’Aran. El decret dona compliment a la Llei 1/2015, del 5 de febrer, del règim especial d’Aran, que estableix que correspon al Consell General d'Aran la gestió de tots els espais limitats a l'àmbit territorial d'Aran, la potestat per declarar les figures de protecció i delimitació d'espais, la gestió i la vigilància de la Xarxa Natura 2000 i de tots els espais protegits declarats en el seu territori, i la participació per aprovar els mapes del paisatge i elaborar un catàleg del paisatge en el seu àmbit territorial.

 

Precisament, el Ple de la Comissió Bilateral Govern de la Generalitat – Conselh Generau d’Aran, en la sessió de 13 de juny de 2017, va adoptar l’acord relatiu al traspàs de funcions de la Generalitat de Catalunya al Conselh Generau d’Aran en matèria de gestió d’espais naturals protegits al territori de l’Aran.

 

El Govern ha aprovat el traspàs de l’heliport de la boca sud del Túnel de Vielha al Conselh Generau d’Aran, amb una dotació econòmica anual de 6.000 euros per a despeses de conservació, reparació i manteniment.

L’heliport està ubicat al terme municipal de Vielha e Mijaran en una finca de 1.200 metres quadrats, amb una tanca perimetral que delimita l’espai, un vial d’accés pavimentat i disposa també d’una mànega de vent amb pal metàl·lic. L’heliport és operatiu durant les hores de llum i la seva principal activitat és la d’emergències i de treballs aeris.

La situació geogràfica del territori aranès, caracteritzada per un entorn muntanyós que dificulta, especialment en època hivernal, les comunicacions per carretera, fa que l'heliport de la boca sud del Túnel de Vielha tingui una importància cabdal en aquest àmbit territorial.

 

 

El Govern de la Generalitat ha aprovat fomentar la lectura i l’ús de les biblioteques públiques a l’Aran i el coneixement de la seva literatura i realitat lingüística a la resta de Catalunya, a través del Sistema de Lectura Pública de Catalunya.

 

Amb aquesta finalitat, el Govern ha acordat redactar conjuntament amb el Conselh Generau d’Aran un pla específic perquè els serveis bibliotecaris a l‘Aran arribin als habitants dels pobles aranesos que no disposen d’un servei bibliotecari fix. Per això, s’establirà el préstec bibliotecari domiciliari, amb un servei per a persones amb dificultats de mobilitat i es crearà un fons bibliogràfic renovable a centres culturals, entre d’altres accions.

 

A més, també ha aprovat elaborar un Pla de Lectura específic per a l’Aran en col·laboració amb el Conselh Generau d'Aran i amb altres institucions públiques i culturals d’aquest territori. Un dels objectius d’aquest pla haurà de ser la creació d’una Comissió de Lectura de l’Aran, en què estiguin representades les institucions públiques i les entitats culturals i socials relacionades amb aquest àmbit.

 

El cost d’aquestes accions formarà part de les despeses internes de la Direcció General de Cooperació Cultural i de les institucions públiques i privades que se sumin a aquestes actuacions.

 

 

El Govern ha aprovat l’acord corresponent al Pla d’actuació per al foment de la llengua, tradicions i cultura de l’occità, aranès a l’Aran, a través de l’Institut Obert de Catalunya (IOC) del Departament d’Educació. El Govern considera necessari impulsar aquest pla atès que l’aranès és la llengua pròpia d'Aran i llengua oficial, i esdevé un dels pilars i un dels trets fonamentals que configuren la identitat aranesa. És per això, que serà present en l'oferta educativa a Catalunya mitjançant l’IOC.

 

Aquesta actuació, que s’engega aquest any, preveu com es concretarà l’oferta a l’IOC, la creació d’un espai en xarxa com a repositori d’ús compartit pels professors i el fet de poder reprendre la publicació definitiva dels currículums oficials en ensenyaments de l’aranès en els diferents nivells d’ensenyament. Pel que fa a la concreció de l’oferta, es durà a terme una convocatòria d’una jornada de participació, amb experts en la matèria per definir l’oferta més ajustada per contribuir a la difusió  de la llengua i cultura occitanes arreu del territori, se’n definiran els continguts i es concretarà el perfil dels professionals que podran impartir la formació.

 

Pel que fa a la creació de l’espai en xarxa com a repositori d’ús compartit, que serà d’accés per a tots els experts assistents a la jornada, comptarà amb aportacions d’articles, presentacions, unitats didàctiques i formatives, i altres materials que ajudin a la preparació dels materials curriculars vinculats a l’oferta formativa. També es crearà i gestionarà un espai virtual per al coneixement, documentació i aprofitament pedagògic del patrimoni arquitectònic i cultural de l'Aran, que serà obert a tots els centres educatius de Catalunya, disponible de cara al curs 2019-2020, amb oferta dels materials i de les propostes didàctiques elaborades per professorat especialista.

 

Finalment, l’acord contempla que durant el segon trimestre de 2019 la publicació definitiva dels currículums oficials en ensenyaments de l’aranès en els diferents nivells d’ensenyament per donar una referència normativa que contextualitzi la implementació de l’oferta formativa d’aranès que es durà a terme a través de l’IOC.

El Govern ha acordat impulsar la presència de l’occità, aranès a l’Aran, en l’àmbit institucional digital de la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, incorporarà progressivament l’aranès en els webs del president i del Govern en tots aquells continguts estables de caire institucional i històric, com a opció lingüística clarament visible i accessible.

 

El Govern establirà un programa de treball específic per avançar en la incorporació de la versió en aranès, en els tràmits i serveis oferts pels diferents departaments de la Generalitat de Catalunya al web corporatiu. D’altra banda, s’incorporaran en aranès aquells continguts dels webs corporatius de la Generalitat de Catalunya i del seu sector públic que estiguin específicament relacionats amb l’Aran. També es farà versió aranesa de les notícies i informacions que afectin especialment l’Aran. El Govern també preveu publicar els continguts dels canals oficials d’informació i comunicació en les diferents xarxes socials en aranès, quan aquests afectin o estiguin directament relacionats amb l’Aran; i incorporarà la versió en aranès de les principals campanyes institucionals de caire general, especialment en aquells formats adreçats a mitjans digitals.

 

El Govern ha aprovat el Pla per a la millora de la presència de l’aranès en l’àmbit de la salut. Conjuntament amb el Conselh Generau d’Aran, el Govern considera necessari impulsar aquest pla atès que l’occità, aranès a l’Aran, és la llengua pròpia d'Aran i llengua oficial, i esdevé un dels pilars i un dels trets fonamentals que configuren la identitat aranesa. Per aquest motiu, ha de ser objecte de protecció, foment i difusió en tots els àmbits i, per tant, també en el de la salut.

 

Tenint molt present la prioritat de l’activitat sanitària, que és la millora de la salut i la cura de la malaltia, l’ús de la llengua pròpia de l’Aran beneficia la qualitat del servei, ja que afavoreix una bona comunicació i comprensió durant l’acte mèdic i la proximitat entre el pacient i el personal sanitari.

 

Des de l’any 2017, tant el Conselh Generau d’Aran com el Departament de Salut han posat en marxa algunes actuacions alineades amb els objectius d’aquest pla. Aquest es planteja com un marc d’actuació permanent i amb actuacions que s’aniran actualitzant anualment.

 

El Govern ha aprovat impulsar la modificació de la Llei de l’esport de Catalunya per crear i reconèixer les federacions esportives araneses. Aquesta modificació està impulsada des del Departament de la Presidència, a través de la Secretaria General de l’Esport i de l’Activitat Física, i en col·laboració amb el Conselh Generau d’Aran. Es durà a terme en l’actual Llei de l’Esport de Catalunya, però es podria incorporar en la nova legislació esportiva de Catalunya que actualment estan treballant conjuntament el Govern i els promotors de la Iniciativa Legislativa Popular per una nova legislació esportiva catalana.

 

Amb aquesta reforma, les institucions pròpies d’Aran podran comptar amb un instrument necessari per al ple exercici de les seves competències sobre impuls, coordinació i foment de l’esport a Aran, assumint totes les facultats que la Llei de l’Esport atribueix al Govern de la Generalitat en relació amb les federacions esportives catalanes.

 

A partir de la modificació de la llei, les federacions catalanes i les araneses establiran convenis per garantir als esportistes i les institucions esportives d’Aran l’accés als mateixos drets de què gaudeixen la resta d’esportistes de Catalunya i per regular la seva participació en competicions estatals i internacionals i en les seleccions catalanes del Consell General previst a l’article 89 de la Llei del règim especial d’Aran.

 

El Govern de la Generalitat ampliarà els mitjans traspassats per la Generalitat al Conselh Generau d’Aran en matèria d’acció social i destinarà 452.301 euros anuals a la futura residència per a la gent gran i centre de dia del municipi de Les.

 

Per la seva banda, el Conselh Generau d’Aran està treballant en la reforma d’un edifici existent per a la implantació de la residència i centre de dia per un import aproximat de 2 milions d’euros. El nou equipament donarà servei a la vessant nord de la Val d’Aran.

 

A través d’aquest acord, la Generalitat garanteix el funcionament i manteniment de 30 noves places residencials i 10 d’atenció diürna que es posaran en marxa un cop el Conselh obri el nou centre.

 

L’acord també preveu una ampliació de la dotació econòmica destinada al Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) que s’aplicarà a mesura que el Conselh Generau d’Aran també incrementi la prestació d’aquest servei.

 

El Consell Executiu, aprofitant la seva reunió a l’Aran, ha fet balanç de les polítiques d’ocupació en aquest territori. En l’àmbit de l’economia social i cooperativa, el Govern de la Generalitat, a través del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, destina un import de 222.000 euros a l’Ateneu Cooperatiu de l’Alt Pirineu i Aran.

 

Des de la seva posada en marxa, ara fa un any, s’han dut a terme 52 activitats de foment de l’economia social i cooperativa, s’ha impartit formació a 13 centres educatius amb més de 600 participants, entre professorat i alumnes i s’ha fet assessorament a 13 projectes empresarials. Així mateix, s’ha aconseguit la inserció laboral d’un total de 19 persones, la creació de dos empreses de l’economia social i més d’un miler de  persones han participat en les diverses activitats.

 

D’altra banda, a través del marc del programa Singulars també s’ha atorgat una subvenció de 60.000 euros a un projecte promogut per Som Biomassa SCCL, que preveu la creació d’una cooperativa i de 4 llocs de treball.

 

Pel que fa a les polítiques que desenvolupa el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), la inversió es destina a diversos serveis i línies d’actuació:

 

·       Orientació professional al territori i foment de l’ocupació de les persones joves de l’Aran amb un pressupost de 33.248 euros i 77.000 euros, respectivament.

·       Formació i qualificació de les persones treballadores amb un pressupost atorgat de 28.418 euros.

·       Desenvolupament econòmic local amb inversió de 13.126 euros.

 

D’altra banda, a través de l’Oficina de Treball (OT) de Vielha i Mijaran, l’any passat es van gestionar 250 ofertes de treball amb un total de 356 llocs de treball oferts. A més, un centenar de persones han estat beneficiàries de sessions d’orientació professional individualitzada, i un altre centenar més s’han beneficiat de sessions grupals d’orientació professional per ajudar-los en la inserció al món laboral.

 

Finalment, en l’àmbit de la integració laboral de les persones amb discapacitat, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies destina un pressupost de 103.569 euros al centre especial de treball que hi ha a la Vall d’Aran, on treballen set persones en tasques de bugaderia.

El Govern de la Generalitat, a través del Departament d’Empresa i Coneixement, el Conselh Generau d’Aran i la Universitat de Lleida (UdL) signaran properament un conveni perquè les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) es puguin fer en occità, aranès a l’Aran.

 

D’aquesta manera en les Proves d’Accés a la Universitat de 2019 a què es presentin els estudiants d’Aran, s’inclourà l’opció de l’aranès en els enunciats de l’examen d’Història, matèria obligatòria per a tot l’alumnat. En successives convocatòries es podrà ampliar les matèries en què s’estableixi l’opció d’enunciats en aranès.

 

Recentment es va signar, també, un conveni amb Andorra, l’Estat veí, perquè els estudiants d’aquest Estat pugui fer les PAU a la Seu d’Urgell, evitant així el desplaçament fins a Lleida, com era habitual.

 

El Govern preveu fer arribar la fibra òptica de la Generalitat a la Val d’Aran l’any 2020, amb el desplegament a Vielha i al municipi de Naut d’Aran. Això serà gràcies a l’estesa de 22,2 quilòmetres de xarxa corresponents al tram Llavorsí – Vielha. L’any 2023 s’arribarà a la resta de municipis, amb 39,8 quilòmetres més de desplegament.

 

Aquestes dades estan incloses a l’informe que el departament de Polítiques Digitals i Administració Pública ha presentat durant el Consell Executiu d’avui.

 

Abordar els projectes de desplegament de la xarxa de fibra òptica de la Generalitat 2020 i 2023 és un objectiu prioritari del departament, per fomentar el desplegament per part d’operadors de xarxes d’accés basades en fibra òptica que permetin dotar de cobertura i fomentar la competència de xarxes de nova generació als municipis de la Val d’Aran. A més, treballa per disposar d’una ruta canalitzada alternativa per la connexió de l’Aran per evitar els talls en els períodes hivernals, que són els de màxima influència.

 

Finalment, el Govern ha nomenat Jordi Font i Agulló com a director general del Memorial Democràtic.