Foto de la roda de premsa

El Govern aprova un decret llei de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls a les energies renovables

query_builder   26 novembre 2019 14:51

El Govern aprova un decret llei de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls a les energies renovables

Roda de premsa
  • La norma elimina les barreres administratives per a la implantació d’energia eòlica i fotovoltaica a Catalunya, i estableix un nou procediment de tramitació més àgil
  • Es recuperen articles de la Llei catalana del canvi climàtic derogatspel Constitucional, modificant-ne el redactat en base a la sentència, com la fixació de la neutralitat d’emissions de CO2 per a l’any 2050, l’electrificació dels ports de la Generalitat, la limitació al fracking o la penetració de la mobilitat elèctrica en el transport
  • Budó reclama que es reprengui el diàleg entre governs un cop constituït l’Executiu espanyol
  • El Govern concedeix la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya a Anna M. Cabré i a Josep Vallverdú

El Consell Executiu ha aprovat avui un decret llei de mesures urgents per l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables. El text “elimina barreres administratives per a la implantació denergies renovables a Catalunya” i soluciona diversos aspectes de la Llei de Canvi Climàtic que havien estat declarats inconstitucionals, amb l’objectiu de seguir avançant en la mitigació del canvi climàtic i en la transició energètica, i s’emmarca en la situació d’emergència climàtica declarada pel Govern el passat mes de maig. El decret-llei haurà de ser validat pel Parlament en els propers 30 dies.

Així ho ha explicat la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern. “Encara som molt lluny de les fites marcades per la Llei del canvi climatic i el pacte nacional i això ens obliga a tots a posar-nos al màxim per fomentar la transicio energètica” ha alertat,la consellera.

El decret-llei inclou la derogació del decret 147/2009, que limitava la implantació de parcs eòlics i fotovoltaics a Catalunya, i estableix un nou procediment de tramitació més àgil. Així, s’obre la implantació d’aquestes dues tecnologies a tot el país, sempre respectant les figures de protecció ambiental, urbanística i paisatgística vigents. D’aquesta manera, desapareixen la determinació de zones de desenvolupament prioritari per a l’energia eòlica i el model concursal per a la seva adjudicació, i també s’eliminen les ocupacions màximes per a les instal·lacions fotovoltaiques, així com les restriccions per a la seva ubicació en zones contigües a terrenys industrials o a edificacions agrícoles o ramaderes. D’aquesta manera, s’obre el territori a ser co-partícip de l’aportació renovable al sistema energètic tot alleugerint el pes d’altres zones que històricament han acumulat la generació.

A més, s’implementa un nou model de tramitació projecte a projecte, que permetrà reduir fins als 13 mesos el procediment d’autorització d’una instal·lació. El nou tràmit inclou la creació d’una Ponència d’energies renovables, que servirà per fer una consulta prèvia a la tramitació d’una instal·lació per tal de determinar si l’emplaçament projectat és viable i garantir que no existeixin elements que desaconsellin aquella ubicació. El tràmit es portarà a terme en un procediment conjunt que integrarà les autoritzacions energètica, ambiental, urbanística i paisatgística, i inclourà tant la instal·lació renovable com la línia d’evacuació d’energia a la xarxa. Es permetrà tramitar conjuntament projectes híbrids que combinin energia eòlica i solar fotovoltaica i comparteixin la línia d’evacuació de l’electricitat generada.

De la mateixa manera, el decret llei modifica la Llei d’Urbanisme per facilitar i simplificar la instal·lació d’energies renovables en l’àmbit urbà, amb la voluntat d’afavorir la implantació de sistemes d’autoproducció en els edificis i en l’espai públic de les ciutats. En aquest sentit, per exemple, les instal·lacions fotovoltaiques no comptaran a efectes de remunta i estaran subjectes només al règim de comunicació prèvia. La norma també elimina aspectes que dificulten la implantació de mesures d’aïllament tèrmic o la millora de tancaments de façanes, entre d’altres.  També és facilita la implantació en sòl no urbanitzable, sempre que es compleixin uns criteris ambientals i paisatgístics.

Finalment, es modifica la llei del canvi climàtic per tal de recuperar alguns articles anul·lats pel Tribunal Constitucional, redactats en base a la sentència. En concret, es fixa la neutralitat d’emissions de CO2 per a l’horitzó 2050, l’electrificació dels ports de la Generalitat, la limitació al fracking o la penetració de la mobilitat elèctrica en el sector del transport. Així mateix, s’inclouen algunes precisions a diferents articles i s’afegeix la prohibició d’utilitzar carbó i coc de petroli en estufes i calderes en noves instal·lacions, a més d’un període transitori de quatre anys per a substituir-los per altres combustibles amb menys impacte.

Una disposició addicional habilitarà l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per actuar en aquelles parts del territori català que són a la conca de l’Ebre i del Xúquer i que depenen de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre per poder actuar, d’aquesta manera, no solament davant d’una emergència, sinó també de manera ordinària i estructural a les lleres i fer-ne el manteniment.

L’aprovació d’aquest decret llei ha de facilitar l’assoliment dels objectius establerts tant en la Llei del Canvi Climàtic com en les bases del Pacte Nacional per a la Transició Energètica. D’acord amb les primeres estimacions de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), per complir aquestes fites Catalunya necessita disposar de 4.000 MW eòlics i 6.000 MW solars fotovoltaics instal·lats l’any 2030, tot partint dels 1.270 MW eòlics i dels 276 MW solars fotovoltaics que hi ha en servei.

Budó reclama que es reprengui el diàleg entre governs un cop constituït l’Executiu espanyol

La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha reclamat que “es reprengui el diàleg per resoldre des de la política un conflicte polític” un cop constituït el nou Executiu espanyol. Així ho ha demanat  a preguntes dels mitjans de comunicació durant la roda de premsa del Govern.

Budó ha volgut desvincular les negociacions entre partits per a la investidura de Pedro Sánchez del diàleg que s‘ha d’establir entre els executius català i espanyol, un diàleg per al qual la reunió de Pedralbes del desembre passat podria ser un “bon punt de partida”.

En aquest sentit, la portaveu ha afirmat que les converses iniciades aleshores es podrien reprendre amb un relator o mediador “de consens” que permeti “facilitar el diàleg” entre els dos governs. Tot i considerar que les condicions de la trobada de Pedralbes són “òptimes” per recuperar el diàleg, Budó ha assenyalat que “l’escenari ha canviat després de la sentència”, motiu pel qual ha advertit que “les condicions del diàleg també hauran de canviar” i hauran d’englobar les condemnes als presos i preses polítiques.  

Budó ha concretat que en aquesta taula de diàleg hi haurien de ser presents tant el president Torra com el nou cap de l’Executiu espanyol: “No hi pot haver un diàleg entre governs si les màximes  figures d’aquests governs no encapçalen el diàleg”, ha afirmat.

Malgrat això, la portaveu s’ha mostrat escèptica pel que fa a la voluntat del Govern espanyol de reprendre un diàleg sense línies vermelles: “El que ens preocupa és que en aquesta taula de diàleg es pugui parlar de tot i caldrà veure si hi ha un govern amb aquesta voluntat i capacitat de diàleg. Avui no tenim clar que sigui així”, ha lamentat, en referencia a les darreres impugnacions de mocions dels partits independentistes del Parlament impulsades per l’Estat.

El Govern ha acordat concedir la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya a  Anna M. Cabré i a Josep Vallverdú

En la reunió d’avui, el Govern ha distingit la geògrafa Anna Maria Cabré i l’escriptor Josep Vallverdú amb la Medalla d’Or de la Generalitat, el màxim guardó que concedeix la institució.

La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha afirmat que, amb la concessió de la Medalla d’Or a Cabré, la Generalitat de Catalunya “vol honorar una de les persones referents en el món de la Demografia i la Geografia”. Pel que fa a Vallverdú, Budó ha destacat que el Govern “vol honorar una de les persones referents en el món de les lletres catalanes, autor d’una prolífica i diversificada obra, especialment de reconeguda trajectòria en la literatura infantil”.

El Govern inicia l’ofensiva jurídica contra el decret llei digital del Govern de l’Estat

El Govern ha acordat sol·licitar al Consell de Garanties Estatutàries el preceptiu dictamen previ a la interposició d’un possible recurs d’inconstitucionalitat en relació al Reial decret llei 14/2019, de 31 d’octubre, pel qual s’adopten mesures urgents per raons de seguretat pública en matèria d’administració digital, contractació del sector públic i telecomunicacions.

Les modificacions incorporades a l’esmentat Reial decret llei “tenen impacte” en cinc àmbits clau (infraestructures digitals i desplegament de la fibra òptica, identitat digital, desplegament de l’administració digital, ciberseguretat i contractació pública), podrien suposar una “incidència en les competències de la Generalitat de Catalunya” i també cal examinar si l’instrument normatiu del Reial decret llei podria resultar “inadequat”, segons ha explicat la consellera Budó. 

Justament demà dimecres es preveu que la Diputació permanent del Congrés dels Diputats voti la convalidació d’aquest decret llei. El conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, va anunciar a principis de mes una ofensiva en tots els àmbits jurídics i polítics per defensar les competències del Govern de Catalunya en l’àmbit digital. Puigneró va denunciar la vulneració de competències pròpies i, sota el pretext de la seguretat nacional i l’ordre públic i sense ordre judicial, aquest decret obria la porta al control de les comunicacions  per part del Govern de l’Estat i suposava un fre a la innovació digital i al progrés de Catalunya.

El Govern impulsa el finançament de les obres de rehabilitació que facin les comunitats de propietaris, a través de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i l’ICF

El Govern ha acordat impulsar el finançament de les obres de rehabilitació que facin les comunitats de propietaris, a través de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i l’Institut Català de Finances.

L’ICF i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya obren aquesta nova línia dotada amb 100 milions d’euros, 15 dels quals ja estan aprovats per al 2019 i els 85 restants està previst que s’aprovin el 2020.

“La dificultat per accedir al finançament per part de les comunitats de propietaris ha estat un entrebanc constant ja que, a data d’avui, les subvencions existents només permetien cobrir entre un 30% i un 40% de la despesa un cop realitzades les obres”, ha detallat Budó.

Aquest acord suposa un “canvi important” en l’accés al finançament per part de les comunitats i omple un buit llargament reivindicat per tot el sector. Així mateix, obre una via perquè el sector financer privat explori l’oportunitat d’oferir línies de crèdits a les comunitats de propietaris, com a entitat jurídica, ja que fins ara només es donava crèdit als particulars.

La voluntat del Govern és afavorir les obres de rehabilitació a les comunitats de propietaris perquè puguin fer no només allò que és imprescindible, sinó un salt qualitatiu afrontant actuacions més ambicioses que permetin anticipar-se a posteriors rehabilitacions més costoses.

Aquesta línia de finançament suposa, a més, un estímul perquè les comunitats de propietaris puguin realitzar les obres de rehabilitació que estan obligades a fer en compliment de la Inspecció Tècnica de l’Edifici i mantenir el parc d’habitatges en condicions òptimes. L’import mínim de finançament és de 30.000 euros per comunitat i amb un màxim de 20.000 euros per habitatge.

La Inspecció Tècnica de l’Edifici, regulada a Catalunya des de l’any 2010,  permet conèixer en quin estat es troba un edifici d’habitatges per tal d’impulsar-ne el manteniment, la rehabilitació i la millora, és a dir, l’accessibilitat, la sostenibilitat i la funcionalitat. Els edificis de més de 45 anys d’antiguitat són els que estan obligats a passar-la per garantir la seguretat i perdurabilitat dels habitatges. L’any 2018 ja havien aprovat la Inspecció el 44% del parc que l’ha de passar obligatòriament. Aquest 2019 es preveu superar el 50%.

El Govern aprova el reglament d’armes per reforçar la seguretat del cos d’Agents Rurals

La consellera Budó també ha informat que el Govern ha donat llum verda avui al Decret pel qual s’aprova el Reglament d’armes del cos d’Agents Rurals (CAR) que pretén reforçar-ne la seguretat i regular la tipologia d’armes i el seu ús. L’objectiu de la norma és desplegar les previsions de la Llei 17/2003, de 4 de juliol, de manera que es reculli en un sol text el contingut de les disposicions que actualment regulen l’ús de les armes per part dels agents rurals, les normes per administrar-les i les mesures de seguretat necessàries.

Es dona compliment així tant a les recomanacions de la Resolució del Síndic de Greuges com a la Moció 35/XI del Parlament de Catalunya sobre el Cos d’Agents Rurals i la Seguretat ambiental que insta el Govern a potenciar el CAR com a eina imprescindible en la funció de vigilància i control, de protecció i prevenció integrals del medi ambient, i de policia administrativa especial i judicial.

Així, amb aquest nou Reglament, el Govern “fa efectiu el seu compromís” per potenciar el Cos d’Agents Rurals com a “eina imprescindible” en la funció de vigilància i control, i de protecció i prevenció integrals del medi ambient: se’n reforça la seva seguretat i es regula la tipologia d’armes, el seu ús i les condicions per a la seva utilització que s’afegeixen a altres mesures en aquest àmbit com ara l’adquisició d’armilles antibales, la formació específica en tècniques de seguretat i autoprotecció, nous procediments de treball i convenis de col·laboració amb altres cossos policials.

El Govern prorroga el sistema de descomptes als vehicles de baixes emissions a les vies de peatge

El Govern també ha aprovat avui la modificació del sistema de descomptes d’aplicació a les autopistes i vies en règim de peatge de titularitat de la Generalitat, per tal de prorrogar-lo fins el 2021, i adaptar-lo tant a la política mediambiental del Govern com a la nova realitat del mercat pel que fa a vehicles de baixes emissions.

Les bonificacions ECO establertes per als peatges tenen una triple voluntat. Per una banda, estimular els ciutadans que utilitzen el vehicle a comprar models de baixes emissions, compensant en part el cost més elevat que tenen respecte models de combustibles convencionals. D’altra banda, la mesura també permetrà una renovació del parc mòbil català, que està molt envellit actualment. I finalment, estimular la indústria automobilística en la progressió cap al vehicle elèctric.

Els canvis aprovats avui actualitzen el sistema de bonificacions que es va aprovar el 2017 mantenint aquests objectius i adaptant-los a l’evolució del mercat automobilístic, amb la introducció d’innovacions tecnològiques que incrementen l’eficiència dels vehicles, disminuint les seves emissions. Es calcula que s’estalviarà l’emissió de 56.000 tones de CO2 a l’atmosfera en els propers dos anys.

La modificació del sistema de bonificacions permet complementar la política mediambiental del Govern català, que té com a guia la declaració de l’emergència climàtica el passat mes de maig. També té en compte el context de l’entrada en funcionament de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) a Barcelona el gener de 2020 i l’entrada en vigor del Reglament de la Unió Europea que fixa les normes de reducció de les emissions de CO2 per a nous vehicles.

En l’actualitat, la gama de vehicles considerats més nets que ofereixen els fabricants és molt més àmplia que anys enrere, per tant, aconsellava revisar les categories de vehicles que es poden beneficiar dels diferents descomptes.

Així, per una banda, s’adeqüen les modalitats de descomptes segons les categories tarifàries. Es mantenen els descomptes del 30% per a la categoria ECO general, que ara englobarà tots els híbrids endollables i també aquells vehicles de GLP, gas natural i híbrids de benzina/gasoil que compleixin amb la normativa Euro 6.

Pel que fa a la categoria ECO específic, comprèn els vehicles d’hidrogen, els elèctrics purs, els d’autonomia estesa i les motocicletes elèctriques. En aquest cas, es modifica el límit de descompte, passant del 100% al 75%.

Es manté el sistema que permet acumular els descomptes generals ECO, VAO, però amb una bonificació màxima del 75%.

El Govern estableix dos requisits addicionals als vehicles ECO general i ECO específics per gaudir de bonificacions als peatges. En primer lloc, per accedir al descompte, el preu del vehicle ha de ser inferior als 48.400 euros (IVA inclòs).

En segon lloc,  per a les noves altes de vehicles al portal EcoviaT a partir de l’1 de gener de 2020 també caldrà acreditar que s’ha desballestat prèviament un vehicle de més de 10 anys d’antiguitat i amb la ITV en vigor per gaudir del descompte.

Aquests canvis en l’aplicació dels descomptes ECO seran d’aplicació a partir de l’1 de gener de 2020 i fins l’any 2021 inclòs, i es podran modificar com a conseqüència de la revisió del Pla d’actuació per  a la millora de la qualitat de l’aire.

El Govern crea el programa per a la presidència catalana de la Comunitat de Treball dels Pirineus 2019-2021

El Govern ha aprovat la creació del programa per a la presidència catalana de la Comunitat de Treball dels Pirineus 2019-2021. La Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP) és una associació de cooperació transfronterera constituïda a Bordeus el 15 d’abril de 1983 per les regions franceses d’Aquitània, Migdia-Pirineus i Llenguadoc-Rosselló; les comunitats autònomes d’Euskadi, Aragó, Navarra i Catalunya, i el Principat d’Andorra.

La presidència del Consorci és exercida de manera rotatòria pel president o presidenta d’un dels membres per una durada de dos anys. Al Consell Plenari que tindrà lloc a Jaca aquesta setmana es formalitzarà el traspàs de la presidència de la Comunitat Autònoma d’Aragó a la Generalitat de Catalunya.

El programa es crea, doncs, per dona suport a la presidència que exercirà la Generalitat de Catalunya els propers dos anys (2019-2021) i té assignades les funcions d’organitzar les reunions del Comitè executiu i els Consells plenaris de la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP), elaborar-ne el pla de treball i realitzar el seguiment de les accions acordades per a l’execució del pla de treball.

El Govern endega la campanya “Ni agressor, ni còmplice. Atura la violència masclista” focalitzada en els agressors i la no complicitat de l’entorn 

La portaveu Budó també ha volgut destacar l’Informe sobre la campanya per a la prevenció de la violència masclista entre els joves que s’ha presentat avui a la reunió de Govern.

“Ni agressor, ni còmplice. Atura la violència masclista” és el lema de la campanya que endega el Govern amb motiu de la commemoració del Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència envers les Dones (dia 25 de novembre).

“La campanya reforça els missatges adreçats als agressors situant el focus de la solució de les violències masclistes en la seva responsabilitat i no en les dones que les pateixen”, segons ha detallat Budó.

També apel·la a la no complicitat de l’entorn amb els agressors i promou l’avenç en la identificació de diferents situacions de violència masclista.

El focus de la campanya es centra en la població de jove de Catalunya (d’entre 14 i 30 anys) per dues raons principals.

En primer lloc, l’etapa de l’adolescència i la joventut és un moment clau de transició de les persones cap a l’etapa adulta. És una etapa de desenvolupament personal, on es poden qüestionar i replantejar les pautes ja adquirides sobre els models socials imposats d’organització social i de relació entre dones i homes. I, per tant, és una etapa essencial per consolidar relacions igualitàries i lliures de violències masclistes.

Però, alhora, les dades disponibles apunten cap a un increment de la visibilització entre la població jove i s’observen tendències alcistes tant pel que fa a les trucades a la Línia 900 d’atenció a les dones en situació de violències masclistes (del 37 al 41%) com pel que fa a les denúncies de delictes contra la llibertat i la indemnitat sexual, per part de les dones de fins a 30 anys.

El Govern aprova la creació d’una nova marca que identifiqui el conjunt del sistema sanitari públic de Catalunya

El Govern de la Generalitat ha aprovat la creació d’una marca per identificar visualment, i d’una manera més integral i global, el conjunt del Sistema de Salut Públic de Catalunya. 

El sistema sanitari català es va crear formalment l’any 1990 amb la voluntat d’integrar en una sola xarxa d’utilització pública tots els recursos sanitaris amb diversitat de proveïdors i fórmules de gestió.

L’any 2000 es va produir un canvi qualitatiu pel que fa a la integració dels ens que conformaven la xarxa i amb l’objectiu de definir un marc estable d’entitats proveïdores de serveis assistencials, es va crear el sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT).

El SISCAT està integrat per centres hospitalaris, equips d’atenció primària, centres d’internament sociosanitaris, centres de salut mental amb internament, recursos de transport sanitari urgent i altres serveis sanitaris proveïts per entitats de naturalesa diversa: públiques, públiques participades pel Departament de Salut o pel Servei Català de la Salut, consorcis, fundacions o entitats privades amb contracte de prestació de serveis d’atenció sanitària amb el Servei Català de la Salut.

Atesa aquesta diversitat, el Govern vol promoure un identificador gràfic comú a tots per tal de facilitar que la ciutadania incorpori en la seva visió una perspectiva integral i aglutinant dels serveis de salut públics als quals té accés i contribuir a una percepció favorable dels serveis sanitaris públics.

Finalment, en el capítol de nomenaments, el Govern ha nomenat Elvira Méndez Méndez com a presidenta del Consell Assessor per a la Reforma Horària; a Aina Plaza Tesías com a directora general d’Autonomia Personal i Discapacitat del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, i a Joan Ramon Ruiz Nogueras com a director general de Prestacions Socials del mateix departament.  

2  

Imatges

Foto de la roda de premsa del Govern (Autor: Rubén Moreno)

Foto de la roda de premsa del Govern (Autor: Rubén Moreno) 121

Foto de la reunió del Govern (Autor: Rubén Moreno)

Foto de la reunió del Govern (Autor: Rubén Moreno) 522

1  

Fitxers adjunts

Acords del Govern en PDF

Acords del Govern en PDF
PDF | 255