1. En la reunió de l’Executiu, el president Aragonès ha anunciat quina serà la delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya a la taula de negociació, que està prevista que se celebri aquesta setmana a la Moncloa
2. En formaran part els consellers de la Presidència i d’Empresa i Treball, als quals se sumaran el d’Interior, per delegació directa del president, que aquest cop no hi assistirà, i de Cultura, que hi serà com a membre convidada
3. El Govern també ha aprovat l’Estratègia Barnahus per a l’abordatge integral dels abusos sexuals contra la infància i l’adolescència
4. La portaveu Plaja fa una crida a l’estalvi d’aigua per la situació “complicada” de sequera

{"name":"2022/07/26/14/59/1ac2a77f-c275-4e17-9363-8984e5c91db4.jpeg","author":"Jordi Bedmar","type":"0","location":"0","weight":66936}

El Govern, a proposta del president de la Generalitat, ha acordat avui lliurar les medalles d’or de la Generalitat d’aquest any 2022 a la il·lustradora Roser Capdevila i Valls, mare artística de les estimades Tres Bessones, conegudes arreu del món, i a l’empresari i mecenes Antoni Vila Casas. Uns guardons que volen ser “un reconeixement a l’excel·lència cultural del nostre país, en les seves diverses disciplines i a dues persones que han treballat incansablement per reivindicar l’art català aquí i arreu del món”, segons ha destacat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, en la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu.

Amb la concessió de la Medalla d’Or a Roser Capdevila i Valls, la Generalitat de Catalunya vol honorar la il·lustradora catalana coneguda popularment i internacionalment pels personatges de Les Tres Bessones. La seva excel·lent obra, caracteritzada per l’originalitat i la capacitat divulgativa dels personatges i de les històries, ha estat traduïda a 35 llengües i ha arribat en forma de dibuixos animats a 158 països. L’obra de Capdevila és, doncs, “un exemple de l’èxit que es pot assolir amb l’audiovisual català i un referent en el seu àmbit”.

Pel que fa a la concessió de la Medalla d’Or a Antoni Vila i Casas, la Generalitat vol distingir el mecenes cultural pel seu compromís amb el país i la seva capacitat catalitzadora de la riquesa artística de Catalunya. Amb la creació d’una xarxa d’espais museístics en diversos punts de la geografia catalana, “ha aconseguit apropar l’art contemporani al conjunt de la ciutadania”.

La Medalla d’Or de la Generalitat, que s’atorga des de 1978, és la màxima distinció honorífica que concedeix el Govern i reconeix aquelles persones que han prestat serveis eminents i extraordinaris a Catalunya en l’àmbit social, econòmic, cultural, científic o polític.L’any passat van ser atorgades a l’oceanògrafa Josefina Castellví, i a l’economista i activista Arcadi Oliveras, a títol pòstum.

L’acte de lliurament de les medalles tindrà lloc a principis de setembre, com l’any passat, en el marc dels actes de la Diada.

Delegació catalana a la taula de negociació

En la reunió d’avui, el president Aragonès ha compartit quina serà la delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya a la taula de negociació amb el govern espanyol. Tal com ha explicat la portaveu Plaja, en formaran part els dos membres nats de la delegació catalana, que són la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, i el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent. Aquesta vegada s’hi afegiran dos membres més: el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, per delegació directa del president, que aquest cop no hi assistirà, i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, que hi serà com a membre convidada. El president ha comunicat així els membres de la delegació seguint l’acord de Govern aprovat el setembre de l’any passat. 

La taula està prevista que se celebri aquesta mateixa setmana a la Moncloa, tot i que encara no s’ha concretat el dia. “S’està treballant intensament perquè hi hagi acords tancats, i quan aquesta feina prèvia estigui enllestida es fixarà la data i l’hora de la taula”, ha explicat Plaja.

Crida a l’estalvi d’aigua per la situació “complicada” de sequera

Durant la roda de premsa, la portaveu del Govern ha apel·lat a l’esforç de la ciutadania per no malbaratar aigua en el context actual de sequera. Fa 10 mesos que el Govern va activar el Pla especial de sequera i, segons ha lamentat Plaja, “malauradament s’estan complint les previsions pessimistes”. “No ens agafa de sorpresa. És important que tots, afectats o no avui per les limitacions al municipi on vivim, siguem molt conscients de la importància d’evitar el malbaratament de l’aigua perquè cada gota compta”, ha afegit.

L'Agència Catalana de L’Aigua ha declarat l'alerta hidrològica a la capçalera del Ter, el Llobregat mitjà i l'Anoia Gaià a causa de la sequera que s'està acumulant en els darrers mesos. Aquestes unitats engloben un total de 135 municipis (38 de l'Anoia Gaià, 34 del Llobregat mitjà i 63 de la capçalera del Ter) i comporta reduccions en alguns usos, com el reg agrícola (25%), per a usos ramaders (10%), per a usos industrials (5%), usos recreatius que impliquin reg (30%) i altres usos recreatius (5%). Pel que fa als usos d’abastament domèstic, s’estableixen limitacions i es defineix una xifra de 250 litres per habitant i dia. 

Estratègia Barnahus per a l’abordatge integral dels abusos sexuals contra la infància i l’adolescència

D’altra banda, el Govern també ha aprovat l’Estratègia Barnahus per a l’abordatge integral dels abusos sexuals contra la infància i l’adolescència a Catalunya. Aquest nou abordatge, ha detallat la portaveu, “se centra en la prevenció, la detecció precoç, l’atenció i la recuperació dels infants i adolescents víctimes d’abusos sexuals mitjançant una actuació i una intervenció coordinades i eficaces dels departaments de la Generalitat”. 

L’estratègia té l’origen en la unitat del mateix nom que es va posar en marxa a Tarragona de manera pionera ara fa dos anys. La Barnahus –Casa dels Infants, en islandès– té l’aspecte d’una llar perquè les víctimes i les seves famílies hi reconeguin un espai amigable. Hi són ateses per un equip pluridisciplinari i especialitzat, que treballa en el tractament i recuperació de les víctimes seguint les pautes de la Xarxa Promise i que implica cinc departaments de la Generalitat (Drets Socials, Educació, Salut, Interior i Justícia).

El bon funcionament d’aquest servei, que ha atès ja 451 casos, ha empès el Govern a estendre’n el model. De moment, s’han presentat els projectes de Lleida i Manresa i se n’obriran 13 en els pròxims anys, almenys un per vegueria. Dels 451 casos atesos, 374 han estat noies i 77, nois. Pel que fa a l’edat, 279 han estat nens i nenes nascuts el 2009 o abans. 231 casos estan judicialitzats.  La portaveu Plaja també ha destacat que ja s’està treballant per crear una oficina tècnica d’atenció i suport a les víctimes que han patit abusos sexuals en la infància i l’adolescència.

Nou decret de prevenció d’incendis per fer front a l’emergència climàtica

Finalment, avui també ha tirat endavant la consulta pública prèvia a l’elaboració del Projecte de decret de mesures de prevenció d’incendis de vegetació agrícola i forestal, que s’impulsarà des del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Aquest nou decret haurà de substituir la normativa de l’any 1995 i s’adaptarà a la realitat actual dels boscos i la prevenció d’incendis en un escenari d’emergència climàtica.

Per exemple, segons ha detallat Plaja, s’hi inclouran actuacions que generen risc d’incendi forestal, com ara la utilització de bufadors o d’eines que generen guspires, o la realització de cremes de restes vegetals en períodes o en zones d’alt risc d’incendi, que no tenen una cobertura jurídica adequada al perill que representen aquestes actuacions. A més, el text serà “més precís i clar” i recollirà totes les instruccions en una sola normativa.